Connecta amb nosaltres

NBA

Les llàgrimes per Kobe

Comiat personal de Víctor Rodrigo per la mort de Kobe Bryant.

Comparteix

Les llàgrimes per Kobe

Rosegant la samarreta. Braços en forma de gerra, regalimant gotes de suor per tot el cos. La mirada fixa en la pilota, sense deixar de controlar el defensor, que ja l’agafa per la cintura. Un segon rival, de reüll, controla la seva esquena on llegeix sis lletres, una paraula que li produeix malsons: “Bryant“. Un calfred li recorre l’espina dorsal en veure el 24. Els segons es fan eterns. La tensió, insuportable. Nit rere nit, els rivals s’enfrontaven a Kobe Bryant com qui s’enfronta a la pitjor decisió de la seva vida. El millor laker que ha vestit mai la samarreta daurada i porpra va forjar una llegenda que hem hagut de dir adéu molt d’hora. Tant que encara sembla irreal pensar que el somriure de La Mamba Negra ja no estigui entre nosaltres.

La meva generació, nascuda durant la dècada dels anys noranta i sense poder gaudir amb ús de raó les gestes de Michael Jordan, va dipositar totes les seves il·lusions, esperances i reflexos en Kobe. Som conscients de la magnitud del personatge quan tothom vol parlar de les experiències personals que el lliguen amb el jugador; la necessitat d’explicar que ells juguen a bàsquet perquè el van veure quan encara rutllaven els VHS. Què el Kobe jugador és nostre, és de tots, és universal. Un personatge replet de llums i ombres personals, de taques imborrables i d’una violació confessa imperdonable. En l’àmbit esportiu, però, no hi ha plor suficient per ofegar la pena que el bàsquet sent ara mateix. Ni la que sento jo.

Com si hagués perdut a una persona estimada i propera, la mort del Kobe, si em permeteu tutejar-lo, em va fer aturar el món. Kenny Smith, exjugador dels Rockets d’Olajuwon i comentarista de la TNT, explicava aquest mateix sentiment. La importància de Kobe Bryant va fer que la seva mort sobtada aturés el món. Per desgràcia, a molts de nosaltres ens costarà moltíssim tornar-lo a engegar cada vegada que tornem a veure una pilota ataronjada en una pista de l’NBA.

Veure Jerry West i Shaquille O’Neal plorar em va trencar el cor. I me’l trenca sabent quin pes té un personatge com Kobe Bryant a escala esportiva i en l’àmbit social, passant des de la confessió més fastigosa d’una violació a una noia de dinou anys fins al pas de la redempció moral amb les seves filles. El problema (i segurament, encara que no ens agradi, la virtut) és que Kobe transcendeix de persona a llegenda. De llegenda a un mite del qual se’n parlarà durant dècades. Dels pares i mares que ensenyaran als seus fills com jugava un xaval de Filadèlfia al bàsquet. Com va aconseguir conquerir les estrelles contra els gegants del trèvol i el barret verd. Com va associar-se amb el pivot més dominant que ha vist un esport per crear una dinastia. Com va ressorgir de les cendres, aixecant tota una franquícia i donant-li al nostre estimat Pau Gasol dos anells.

La seva grandesa esportiva és inabastable i el destí, un capritxós indesitjable que deu apostar per un equip rival de vés-a-saber on, ha tallat totes les ales per a poder veure a la seva filla Gianna agafar el testimoni del cognom Bryant. No tindrem l’oportunitat de veure a Kobe vestir-se una americana i una corbata per donar indicacions des de la banqueta dels Lakers ni podrem gaudir dels seus comentaris, tècnics, analítics, obsessius amb el bàsquet, des d’una televisió per cable.

El trobaré molt a faltar. Molt a faltar el seu bàsquet, el seu recorregut per les pistes i la seva capacitat per enlluernar un esport que moltes vegades necessita referents amb cervell. Trobaré a faltar que periodistes li retreguin la seva confessió sobre la violació, que sigui la punta de llança dels casos que l’NBA va encobrir i se’n penedeixen. No acabaré d’entendre mai aquest destí, mesquí i lapidant, que desfà vides i famílies sense miraments. Kobe, no hauries d’haver marxat així. No volia escriure això ni tampoc haver plorat per un fet que seria impensable per mi en dècades. Tothom sap que vas aconseguir a l’NBA, tothom sap que vas impactar en milions de vides. Quins delictes imperdonables vas cometre i en quin home de família t’havies convertit. Jo volia saber què faries després. Ho vull saber encara. I no sabré mai com treure’m aquesta penúria que porto a sobre. Adéu i gràcies, Kobe, no t’ho agrairem prou.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »