El Barça es juga el pas a la final de l’Eurolliga contra el Madrid i la data coincideix amb una molt bona dinàmica dels catalans. Les sensacions són positives i l’equip de Saras es topa amb les semifinals en el moment precís. Arriba amb les millors sensacions en el millor moment de la temporada.

Dades

El rècord a Eurolliga és de 26-11 i a l’ACB de 28-5. Números increïbles i lloables tenint en compte l’exigència d’ambdues competicions.

Una de les claus del Barça ha estat la defensa. Un sistema ferri que lidera el rating defensiu de l’ACB (103,9) i ocupa la tercra plaça a l’Eurolliga (111,7). Pel que fa el control del rebot, en la lliga europea, el conjunt blaugrana ha capturat el 33,4% dels rebots ofensius (4t millor registre) i permetia el 28,1% dels rebots defensius (3r millor registre).

Les altres gran dades d’aquest curs són els percentatges d’anotació en tirs de camp. A Eurolliga, el Barça ha anotat el 55% dels tirs de dos i el 41% dels triples, molt bons números generals. Això es veu beneficiat directament per la filosofia de buscar l’avantatge i el millor tir possible en cada possessió.

El moviment de pilota també ha millorat i el Barça està tenint més facilitat per trobar bons tirs. A l’Eurolliga l’equip reparteix 19,4 assistències (5è millor registre). A l’ACB 19 (2n registre de la lliga).

A la lliga espanyola, l’equip de Jasikevicius només ha perdut un partit des del 12 de març, un balanç de 12-1. A Europa, des del 10 de març, el rècord és de 8-2.

Factors del bon estat culer

El FC Barcelona porta, aproximadament, dos/tres mesos en un gran estat de forma. L’staff tècnic ha mesurat això a la perfecció gràcies a l’experiència dels últims dos anys i els blaugranes arriben amb les millors sensacions en el millor moment.

A continuació parlarem dels motius de la bona dinàmica culer. És obvi que Laprovittola i Mirotic són imprescindibles però volem profunditzar un pèl més.

Rotacions i cansament

Els dos cursos anteriors, Saras, va rebre crítiques per carregar massa als jugadors i provocar l’esgotament en els moments claus de l’any. En la final de lliga de la 21-22 es va veure clarament.

Aquesta temporada, el coach lituà ha après dels errors i ha tingut més mà esquerra en la repartició de minuts i de partits. Per a fer-nos una idea, Oriol Paulí ha jugat en 25 partits ACB i Nnaji en 26. Mike Tobey ha participat en 17 partits ACB i 30 d’Eurolliga.

En les dues competicions es juga un total de 34 partits.

El propi Mirotic ha declarat que aquest curs se sent més fresc i preparat físicament respecte els dos anteriors anys. També ha ajudat el fet de que, menys Higgins i Sergi Martínez, l’infermeria culer no ha estat tant transitada.

Abrines-Kalinic

Són dos alers que aporten coses diferents i iguals alhora. En defensa són claus pel Barça però en atac els atributs dec adascú condiciona el joc ofensiu de l’equip.

Amb variacions per diferetns factors, Nikola Kalinic era el ‘3’ titular. Això comportava més pilotes al pal baix i menys amenaça des del triple, és a dir, menys espai.

Des de fa uns mesos, l’entrenador lituà va fer el canvi del serbi pel balear en el cinc inicial. L’entrada d’Abrines dona més espai interior a Mirotic i a les penetracions dels exteriors. A més, cal afegir l’espai i la gravetat que genera l’aler espanyol.

És molt destacable i vital pel joc d’atac del Barça la millora d’Abrines en el bot i les finalitzacions. Ara és fiable i normal veure al tirador sortir de bloquejos, penetrar i acabar sota cistella, inclús s’anima amb els u contra u, cosa que no feia en cursos anteriors.

Amb la segona unitat, Kalinic pot asumir més tirs i tenir més importància a pista.

S’ha de remarcar que no és tancat. Durant la temporada Saras ha anat variant de titulars però en termes generals el cinc incial de Barça és aquest: Vesely, Mirotic, Abrines, Laprovittola i Satoransky.

Sanli-Tobey

Aquesta parella de pivots era un dels aspectes del joc que més trontollava. Sanli per la seva defensa i el poc impacte ofensiu mostrat durant vàries setmanes.

Mike Tobey sempre ha complert prou bé el seu paper. Ha jugat més en Eurolliga que en ACB i, com l’equip, ha augmentat el seu rendiment en els últims mesos.

El dilema important era amb el pivot turc. No acabava de convèncer en atac i continuava desesperant en defensa.

El problema era la poca consistència en el seu joc. A Sanli se’l veia tristot, capcot, poc motivat, gairebé superat per les crítiques.

Però va recuperar les ganes i l’entusiasme i ha aconseguit impactar en els dos costats de la pista. Ha realitzat bones defenses sobre Tavares i ha recuperat la confiança i la constant perillositat en el tir perimetral. També ha aconseguit fer mal a prop de cistella, cosa que abans no feia gaire.

Al final la parella Sanli-Tobey ha resultat ser productiva pel Barça i encaixar bé en el plantejament de l’entrenador.

Solidesa

Per acabar aquest escrit toca parlar de la sensació de solidesa que transmet aquest equip.

La decepció dels aficionats amb els finals apretats de partit que, normalment, perdia el Barça era una de les preocupacions més grans de cara els partits decisius de la temporada.

En els darrers mesos aquesta dinàmica ha canviat en favor dels culers. El sentiment de seguretat en cada partit és palpable i la confiança dels jugadors és en uns nivells molt als.

Aquesta solidesa també ha vingut quan l’equip a deixat la dependència en Lapro i Mirotic que tenia a l’inici i a la meitat de la temporada. Part de l’èxit és dels fitxtages, Vesely, Kalinic i Satoransky han aportat experiència guanyadora, recursos per emportar-se partits complicats i tranquilitat en la presa de decisions crucials.