La fase regular de l’Eurolliga ja ha finalitzat. Després de mesos de complicacions, partits aplaçats, eliminacions inesperades i, sobretot, bàsquet de qualitat, el Top-8 de la màxima competició europea ja està definit. La temporada de l’Eurolliga s’ha diferenciat de les anteriors per la gran quantitat de factors externs que ha hagut d’afrontar. L’encara vigent Covid ha causat multitud de dificultats per al transcurs de la temporada, arribant a aplaçar jornades senceres. Així i tot, la competició se les va enginyar per continuar endavant. Quan el virus deixava de ser molèstia, el conflicte entre Rússia i Ucraïna, que ha suposat l’eliminació dels 3 equips russos, va canviar per complet els paradigmes de la competició. La situació, sense precedents, va suposar la reducció en la classificació de 18 a 15 equips i l’adéu de 3 dels equips que formaven part de les posicions de Play Off. Aquest fet, que ja és història de la competició, ha marcat el tram final d’una lliga regular que ha tingut de tot.
Un any més, el Barça ha estat el triomfador de la primera fase de l’Eurolliga, aconseguint per segon any consecutiu el liderat de la competició. Els equips que l’acompanyaran als quarts de final són l’Olympiacos, el Milà, el Madrid, l’Efes, el Maccabi, el nouvingut Monaco i el Bayern de Munic. A més dels russos, queden eliminats equips del calibre del Fenerbahce, el Baskonia o l’hexacampió Panathinaikos.
Per davant, queden uns Play Off de quarts que es presumeixen emocionants i la Final Four que determinarà el nou campió d’Europa. De moment, però, toca posar nota a la temporada de cadascun dels equips que han disputat aquesta edició de l’Eurolliga.
1. Barcelona (21-7). Nota: 9’5
No és gens fàcil, i menys en una fase regular de 28 partits (recordem que amb els russos eren 34), quedar líder matemàtic a falta de dues jornades pel final. Això és el que ha aconseguit el Barça de Sarunas Jasikevicius, després d’un segon any de projecte on l’equip està més consolidat. La temporada del Barça a l’Eurolliga és brutal, liderant la competició pràcticament de principi a fi. L’inici d’Eurolliga dels blaugranes va ser fulgurant, amb 6 victòries seguides que van suposar el millor inici de la història de la competició des que està implementat el nou format.
L’equip de Saras no ha flaquejat en cap moment, signant partits per la història com la remuntada de més de 20 punts contra l’Unics Kazan, o les dobles victòries contra l’Efes i contra el Madrid (amb un 2-24 inicial). Els catalans han estat liderats per Mirotic, candidat número u a l’MVP, que està fent la seva temporada més completa com a culer. El rendiment de Laprovittola, gran sorpresa de la temporada, o el reforç d’Exum per pal·liar la baixa de Higgins, són alguns altres dels factors més destacats de la temporada del Barça. Tercer equip màxim anotador, millor percentatge en tirs de 3 (41%), i equip més assistent són algunes de les dades de l’equip blaugrana a l’Eurolliga. Equip dominant.
El tram final de campanya de l’equip de Jasikevicius promet emocions fortes. El Barça va amb tot a per l’Eurolliga.
2. Olympiacos (19-9). Nota: 10
L’Olympiacos ha tornat. Després d’una temporada passada on va ser una de les decepcions, no classificant-se pels Play Off, la primera campanya de l’era post-Spanoulis ha estat brutal. Liderat per Sloukas i la consagració definitiva de Vezenkov a l’elit de l’Eurolliga, el projecte de Bartzokas està tornant a tocar el cel. El mercat d’estiu va ser molt positiu per l’equip del Pireu, fitxant jugadors de molta qualitat que van ajudar a donar un salt competitiu a l’equip, com Tyler Dorsey, Thomas Walkup o el gegant Moustapha Fall.
El salt de qualitat exterior de l’equip amb el trio exterior Sloukas-Dorsey-Walkup ha estat espectacular. A més, la parella interior formada per Vezenkov i Fall, que s’han combinat a la perfecció, ha dotat als grecs de més recursos ofensius. El treball a l’ombra de jugadors com Hassan Martin o Papanikolaou també és destacable. L’Olympiacos ha aconseguit el millor percentatge de 2 de la competició, amb un 57% d’encert.
En la que podria ser la darrera temporada de Printezis, tancant un cicle llegendari, l’Olympiacos pensa en gran. Per davant, una dura eliminatòria de Playoffs contra el Monaco i una Final Four per somiar.
3. Armani Milà (19-9). Nota: 8
La temporada de Milà està sent, com de costum, agredolça. L’equip italià ha acabat en una posició d’honor, aconseguint per segona temporada consecutiva el factor pista als quarts de final. Els seus resultats són molt positius, però les sensacions que ha deixat la seva lliga regular són millorables. Els de Messina, que la temporada passada van destacar per fer gala d’un potencial ofensiu gairebé il·limitat, han patit una davallada de nivell ofensivament parlant. Les lesions de Shields o Delaney, dos dels grans referents de l’equip en atac, han limitat a un equip que, aquest any, s’ha destacat més pel seu rendiment defensiu. 74 punts de mitjana per partit (15ens) són els seus números, pobres tenint en compte l’enorme qualitat de la seva plantilla.
Les inesperades baixes de Punter i LeDay van ser substituides per reforços de molta qualitat. Devon Hall ha estat una de les gran sorpreses de la temporada i Nicolò Melli ha ajudat a pujar el nivell general de l’equip. Jugadors com Mitoglou també han deixat sensacions positives, però Jerian Grant i Troy Daniels són dos dels grans fracassos de la temporada. Així i tot, la temporada de Milà és més que positiva i ha deixat per al record dobles victòries contra l’Efes o el líder Barça.
El retorn de Shields i el lideratge de l’incombustible Chacho marcaran el pervenir de la temporada del Milà, un contender més que consolidat.
4. Madrid (18-10). Nota: 6’5
La temporada del Madrid dóna per un anàlisi molt extens. Durant gran part de la temporada, l’equip blanc ha seguit de ben a prop l’estela del Barça, fins i tot liderant l’Eurolliga durant algunes setmanes. La renovació de plantilla, amb els fitxatges de Yabusele, Hanga, Heurtel o, més endavant, Deck, va servir als de Laso per augmentar el nivell competitiu de la plantilla després d’una temporada passada en blanc. Els madridistes, que la temporada passada van fer un esforç titànic en una sèrie eterna contra el futur campió Efes, van començar la temporada amb molts millors sensacions. L’equip rutllava, guanyava amb solvència i res feia pensar que la situació es torçaria de la forma en que ho ha fet.
El 2022 del Madrid no és bo. L’equip ha caigut a la Copa i ha perdut la primera plaça de la Lliga Endesa i la segona de l’Eurolliga de forma inexplicable. En la competició europea, dels darrers 10 partits només han aconseguit guanyar-ne 2. Aquest fet ha acabat condemnant als blancs fins la quarta plaça, després de la darrera inexplicable derrota contra el Bayern, deixant-se remontar 20 punts. La polèmica sortida d’Heurtel i Thompkins ha estat la cirereta del pastís d’un període de temporada tortuós. Veurem si els blancs s’aixequen (recordem que són el Madrid), ja que encara opten a guanyar els dos grans títols de la temporada. Els Play Off contra el Maccabi, seran tot un repte.
Així i tot, la temporada blanca ha deixat moments per al record, com la victòria contra tot un CSKA amb només 6 jugadors del primer equip i 3 del filial disponibles.
5. Maccabi (17-11). Nota: 8
La temporada de Maccabi ha estat, per fi, a l’alçada de les expectatives. Després que l’any passat fossin la gran decepció de l’Eurolliga, acabant en tretzena posició, aquest any l’equip israelià ha aconseguit l’objectiu pel qual haurien de lluitar cada temporada: el Top-8. L’equip de Tel Aviv, que cada estiu és un dels grans agitadors del mercat, va realitzar diversos fitxatges de renom per fer un pas endavant i ho ha aconseguit. James Nunnally ha estat el gran escuder de l’estrella Wilbekin, i tots dos han estat ben acompanyats per Ante Zizic, que aquesta temporada sí ha rendit com s’espera d’un jugador del seu calibre. La bona feina mostrada pels controvertits fitxatges de Derrick Williams i Jalen Reynolds, a més de Keenan Evans, han convertit al Maccabi en un equip a tenir en compte.
Pero no tot és or per l’equip israelià. Els de Tel Aviv han estat els grans beneficiats, juntament amb el Bayern, de les eliminacions dels equips russos. Aquest fet va restar-li 3 derrotes per només una victòria als hexacampions d’Europa. Això va resultar decisiu per a que el Maccabi acabés classificant-se pels quarts de final. L’altre factor controvertit de la temporada dels israelians va ser la destitució de Sfairopoulos, el seu entrenador, el passat mes de febrer. L’equip no estava en un moment especialment delicat, però la gerència va prendre aquesta decisió per a afrontar el tram final de temporada. Avi Even va agafar el seu testimoni i, sota les seves ordres, el Maccabi ha crescut guanyant 7 dels 9 partits i tancant la temporada en cinquena posició.
Els Playoffs contra el Madrid seran tot un repte per a un dels equips més importants de la història de l’Eurolliga, que vol tornar al lloc on li pertoca: entre els més grans.
6. Anadolu Efes (16-12). Nota: 6’5
Per segon any consecutiu la fase regular de l’Efes és agredolça. Ja no és cap sorpresa que l’equip turc pateixi més de l’esperat per segellar la classificació a Play Off. L’actual campió ha anat, un altre any, de menys a més amb el pas de la temporada. Van començar l’Eurolliga amb 4 derrotes consecutives (6 en els primers 8 partits), entre elles una per 26 punts contra el dèbil Panathinaikos, i d’allà, mica en mica ha anat pujant prestacions. L’equip del sempre polèmic Ataman ha fet gala, a parts iguals, tant de la seva irregularitat com de la seva qualitat ofensiva. Els turcs han estat el segon equip més anotador de l’Eurolliga amb 83 punts per partit, el segon amb un millor percentatge de 2 (56%) i el cinquè en triples (37%).
Així i tot, els turcs no han deixat les mateixes sensacions que la temporada passada, on es va veure que arribaven a Playoffs com un coet. La bona temporada de les seves dues grans estrelles, Micic i Larkin, no ha estat tan ben secundada com en campanyes anteriors. Jugadors com Simon, Singleton, Anderson o, fins i tot, Dunston, no han estat al nivell d’altres anys. El fitxatge de Petrusev, a més, ha estat un fracàs sonat. En canvi, sí han acompanyat bé als dos cracks Beaubois, Moerman o Bryant, que s’han convertit en valors interessants per a Ataman.
El campió buscarà revalidar el tro per segon any consecutiu, però no ho tindrà gens fàcil. El Milà es presenta com un sotrac dur per arribar a la Final Four. Si no arriba a ser per l’eliminació prematura dels russos, els turcs haguessin patit molt per classificar-se pels Playoffs. Un cop més, Micic i Larkin lideraran el camí dels turcs en la fase decisiva de la temporada.
7. AS Monaco (15-13). Nota: 9
El Monaco ha estat, juntament amb l’Olympiacos, la gran revelació de la fase regular de l’Eurolliga. L’equip nouvingut a la competició ha donat la cara i ha aconseguit una classificació per Playoffs històrica. L’equip del Principat ha estat el gran perjudicat de l’eliminació dels equips russos (se’ls van descomptar 4 victòries). Ni això va aconseguir que els monegascs aconseguissin el seu objectiu. Pocs esperaven que el Monaco pogués tenir opcions reals de classificació, ja que la seva plantilla no ha estat especialment llarga i, tot i comptar amb jugadors de qualitat, semblava que altres equips estarien per sobre.
La temporada de Mike James, digna d’un MVP (16 punts i 6 assistències), ha estat ben secundada per Dwayne Bacon (13’8 punts), un jugador que va arribar amb la temporada començada. Jugadors com Donta Hall, Motiejunas o Alpha Diallo han estat bons complements per als dos exteriors nord-americans i han catapultat el projecte monegasc cap a una temporada històrica, no en va han sigut l’equip més anotador de la competició (84 punts per partit). Enrere queda la polèmica entre James i Mitrovic, que va acabar amb la sortida de l’entrenador montenegrí i l’arribada de Sasa Obradovic. Amb l’entrenador serbi, el projecte del Monaco només ha fet que mirar cap a dalt, fins a la consecució del seu gran objectiu. Obradovic és un dels candidats a guanyar l’entrenador de l’any juntament amb Bartzokas i el favorit Jasikevicius.
El duel de Play Off contra l’Olympiacos serà una prova de foc per un equip que genera les mateixes sensacions que el Zenit o el Bayern de la temporada passada. Seran capaços els monegascs d’aconseguir la gran fita de la Final Four?
8. Bayern Munic (14-14). Nota: 7’5
L’any II del projecte d’Andrea Trinchieri al capdavant del Bayern de Munic no ha estat tan impactant com el primer. Els alemanys han aconseguit classificar-se pel Top-8 per segona temporada consecutiva però no han deixat les mateixes sensacions que l’any anterior. Potser és perquè el que van fer la temporada passada va estar fora de tota lògica, però els bavaresos no han donat la sensació de ser un equip guanyador. El Bayern ha estat el gran beneficiat de l’eliminació dels equips russos, ja que aquest fet els va restar 3 derrotes (a més del fet que hi haguéssin 3 equips menys en competició). Sense aquesta decisió, la seva classificació pels Play Off hagués estat pràcticament un miracle.
Així i tot, la temporada dels muniquesos és, en línies generals, positiva. L’estiu passat van haver de fer una reestructuració de plantilla important, ja que van perdre dos dels tres millors jugadors de l’equip (Baldwin i Reynolds). Fitxatges com Corey Walden, Darrun Hilliard, DeShaun Thomas o Othello Hunter han dotat de més amplitud de plantilla als alemanys, però cap d’ells ha acabat de ser decisiu. Vladimir Lucic ha tornat a liderar al conjunt bavarès, que ha aconseguit refer-se d’un inici de campanya molt fluix per acabar classificant-se entre els 8 millors.
Els quarts contra el Barça es preveuen complicats, i les possibilitats de Final Four de l’equip alemany són pràcticament nul·les. El Bayern, però, no es rendeix mai, i els de Trinchieri tornen a ser equip de Play off per segon any consecutiu.
9. Baskonia (12-16). Nota: 4’5
La temporada del Baskonia està sent decebedora. Si un mira a la classificació i veu que han quedat novens la sensació no és aquesta, però la seva posició és completament irreal. Els vitorians anaven en penúltima posició (17ens, amb 7 victòries i 17 derrotes) quan es va produir l’eliminació dels equips russos, i aquest fet els va ajudar a restar 4 derrotes del seu casiller. L’ascens en la classificació els va donar una última vida per intentar una miraculosa classifació pels Play Off, però tot i guanyar 5 dels darrers 8 partits, no ha estat possible. La temporada baskonista ha estat marcada per la destitució de Dusko Ivanovic, una llegenda del club. En el seu lloc va arribar Neven Spahija, que no està aconseguint una millora remarcable.
El projecte de Baskonia va començar la temporada de forma il·lusionat. Tot i haver perdut a Pierria Henry, Polonara, Vildoza o Jekiri, els vitorians van reforçar-se amb jugadors de molt calibre. Van fitxar jugadors codiciats com Fontecchio, Enoch o Costello, i van portar un dels jugadors més destacats de la temporada passada: Wade Baldwin IV. El rendiment del nord-americà, tot i que per números és positiu (14 punts, 3 rebots, 4 assistències, amb percentatges decents), ha estat molt criticat, sobretot per la poca intensitat defensiva, ètica de treball i capacitat d’involucrar als companys en el joc. Baldwin arribava com el pal de paller del projecte i no ha trobat el seu lloc a Vitòria. Altres factors que han influït en la mala campanya baskonista han estat el poc joc col·lectiu, traslladat en uns mals percentatges en el llançament. El Baskonia, amb tiradors del calibre de Giedraitis, Fontecchio, Costello, Marinkovic o Peters, ha estat el catorzè equip en percentatge de triples (34%), una xifre massa pobra. La falta d’un pivot referent, sobretot en defensa, tampoc ha ajudat al desenvolupament de la temporada (Nnoko va marxar per la porta del darrere i Enoch és un gran valor ofensiu que ha de millorar molt en defensa).
Tot això s’ha traduït en una temporada de transició pel Baskonia, ja que recordem que tampoc van disputar la Copa del Rei. Moltes coses a millorar i moltes decisions dràstiques a prendre si volen redreçar el rumb del projecte.
10. ALBA Berlin (12-16). Nota: 7’5
L’ALBA de Berlín és aquell equip que amb un pressupost baix sempre competeix de forma noble. En l’any I després d’Aíto, els alemanys han fet una temporada positiva tenint en compte les seves possibilitats. L’equip va ser heredat per Israel González, que afrontava la seva primera temporada professional com a primer entrenador (anteriorment ajudant del Gran Canaria i del mateix ALBA). La seva primera experiència ha estat positiva, demostrant que ha aprés del seu mestre, i ha portat als alemanys a complir amb les expectatives. La classificació de l’ALBA pels Playoffs era gairebé un impossible, però han arribat a tenir opcions reals en algun punt de la temporada.
Liderats per la tripleta formada per Sikma (9-6-3), Eriksson (12 punts) i Maodo Lo (13 punts), els alemanys han fet una temporada més que complidora. La sensació que deixa la temporada de l’ALBA és que amb una mica més de sort (Eriksson ha estat lesionat en diversos trams de campanya) i un jugador més de qualitat, la fita del Top-8 no hagués estat una quimera. El descobriment a l’elit d’un jugador com Oscar da Silva també serà una de les grans notícies de la temporada dels berlinesos. Victòries com la que van sumar contra l’Olympiacos per 15 punts, contra l’Unics per 28 o contra el Milà quedaran en la retina dels seus aficionats. Temporada positiva dels deixebles d’Aíto García Reneses.
11. Estrella Roja (12-16). Nota: 7
Similar a la temporada de l’ALBA, la campanya de l’Estrella Roja és força positiva. En el cas dels serbis, aspiraven a alguna cosa més que els alemanys, però les seves opcions de Playoffs a l’iniciar la temporada eren molt escasses. Tot i perdre el seu gran referent de la passada campanya, Jordan Loyd, i el seu escuder, Corey Walden, els de Belgrad es van reforçar bé. Fitxatges com Nate Wolters, Austin Hollins o Nikola Ivanovic van ajudar molt a pujar el nivell competitiu de l’equip. També la renovació de Ognjen Dobric, qui semblava que deixaria l’equip. La cirereta del pastís va ser el fitxatge de Nikola Kalinic. El retorn a casa del serbi va ser tota una sorpresa, ja que semblava que fitxaria pel Barça. Kalinic ha liderat a l’equip cap a les seves aspiracions de Top-8, tot i que finalment no hi ha hagut sort.
En molts moments de la temporada semblava que la fita dels Play Off era possible, sobretot després de l’eliminació dels equips russos, que aplanaven el camí per als equips de la part baixa de la classificació. Així i tot, no va ser suficient per l’equip entrenat per Dejan Radonjic, ja que 4 derrotes consecutives al tram final de campanya van condenmar als serbis. La temporada de l’Estrella Roja, en línies generals, ha estat positiva i ha complert amb les expectatives dipositades en el conjunt de l’antiga Sala Pionir.
12. Fenerbahce (10-18). Nota: 3
El Fenerbahce ha estat la decepció de la temporada. L’equip turc, després d’una passada campanya on tampoc va complir amb les expectatives (eliminats a Playoffs, 0-3) va reforçar-se de valent buscant tornar a ser un dels grans candidats al títol. Va fitxar dos dels talents del Baskonia, Henry i Polonara, juntament amb Booker, Shayok, Hazer, Akpinar i Floyd. A excepció dels 3 primers, que han tingut la seva importància, la resta no ha passat d’un rol de rotació. A més, el mateix Polonara no ha aconseguit traslladar el rendiment mostrat al Baskonia al màxim nivell i Pierria Henry ha estat gairebé més un problema que una solució. El seu encaix amb De Colo no és ideal i l’equip se n’ha ressentit.
Els turcs són un clar exemple de que reforçar-se molt i amb bons noms no és símptoma de crear un projecte guanyador. El Fenerbahce ha estat liderat, un any més, per Vesely, De Colo i Guduric, i les lesions dels dos primers els han condemnat a fracassar. És cert que les eliminacions dels russos no els van fer cap bé (els van restar 3 victòries), però no classificar-se pel Top-8 en una lliga amb 15 equips és una decepció majúscula per a un projecte pensat per estar entre els millors. El Fenerbahce no ha estat ni a prop de classificar-se per Playoffs, i això és simptomàtic de que alguna cosa ha fallat. Sasa Djordjevic, contractat a l’estiu en detriment de Kokoskov, qui havia fet un bon paper, no ha estat a l’alçada del projecte.
Exactament igual que amb Baskonia, han d’haver canvis importants aquest estiu als turcs, començant per la banqueta i seguint per algunes peces importants. Jugadors com Vesely podrien fer les maletes a la recerca d’un nou projecte guanyador. El Fenerbahce ha de canviar el rumb.
13. Panathinaikos (9-19). Nota: 4
Després del fracàs de la temporada passada, la temporada 21/22 ha confirmat el descens als inferns del Panathinaikos. Un dels grans equips europeus de la història, sis vegades campió de l’Eurolliga, ja no és el que era. La sortida de Calathes els va fer molt mal i, en aquestes dues temporades, no estan aconseguint redreçar el rumb. La plantilla té jugadors de qualitat, com Nedovic, Papagiannis, Macon Jr o el renovat Papapetrou (van perdre el cap per ell), però no li dóna per competir. A l’equip grec li falta molta profunditat i canviar certes peces que és evident que no donen el nivell per estar competint a la màxima competició europea. Que jugadors del nivell de Bochoridis, Kaselakis o Kavvadas, per exemple, juguessin més de 10 minuts de mitjana per partit parla molt malament de la profunditat de plantilla dels de l’OAKA.
Així i tot, el Panathinaikos ha arribat a competir molts dels seus partits, guanyant a algun equip com a l’Efes (per 26 punts), al Madrid, al Zenit o al Bayern, o competint-li algun partit a equips com el Barça o el Milà. La gran taca de la temporada és haver caigut en els dos duels directes contra el seu arxienemic Olympiacos, per diferències força abultades (de 19 a l’OAKA i de 28 al Pavelló de la Pau i l’Amistat). El contrast entre els dos grans equips grecs és alarmant. Al Panathinaikos li toca moure moltes peces si vol tornar a ser un equip gran.
14. ASVEL Villeurbanne (8-20). Nota: 5
L’ASVEL Villeurbanne s’ha quedat a mig camí. El projecte francès era un dels que més prometia a l’inici de temporada, amb una plantilla renovada i de qualitat, i finalment ha acabat fracassant. És evident que el seu objectiu, en un primer moment, no eren els Playoffs, però el bon inici de competició que van tenir va fer somiar als seus aficionats. Amb 6 victòries en els 8 primers partits de l’Eurolliga (contra equips com Efes, CSKA o Unics, entre d’altres), l’equip s’encomanava a la qualitat dels seus dos exteriors, Élie Okobo i Chris Jones, per fer crèixer el projecte. El desenvolupament d’Okobo, juntament amb la presència del gran prospect de la futura generació, Victor Wembanyama, disparaven la il·lusió de l’equip presidit pel gran Tony Parker.
Res més lluny de la realitat. La lesió de David Lighty, el tercer pilar del projecte, que el va tenir fora entre novembre i febrer, va acabar amb la temporada dels francesos. Des de llavors, van anar encadenant derrota rere derrota fins quedar-se sense opcions de Playoffs a falta de diverses jornades. L’eliminació dels equips russos tampoc els va ajudar, ja que els va restar alguna victòria que els hagués donat mínimes possibilitats de lluitar. La seva temporada, al cap i a la fi, no és del tot dolenta, ja que les aspiracions de Top-8 eren irreals. Però, això sí, tenien equip per fer-ho força millor del que ho han acabat fent. El projecte de l’ASVEL seguirà creixent a l’Eurolliga. Si mantenen les peces que els han fet somiar, els lionesos donaran guerra en un futur.
15. Zalgiris Kaunas (8-20). Nota: 5
El projecte del Zalgiris ha patit un sotrac important. Després d’una temporada passada on, tot i no classificar-se pel Top-8, van ser un dels equips més divertits de veure, a l’estiu van patir una desbandada de talent que els va deixar molt tocats. En un mateix mercat van perdre a Grigonis, Walkup i Jokubaitis, els seus 3 grans talents exteriors. A més, també van marxar Nigel Hayes-Davis i Augustine Rubit, dos dels interiors més importants de l’equip. Els reforços, sense ser dolents, no compensaven les importants pèrdues que havien patit. Kalnietis, Strelnieks, Ulanovas, Giffey o Cavanaugh no han estat factors especialment determinants per als lituans. Només Josh Nebo, el pivot nord-americà, ha superat el nivell del seu predecessor Rubit.
Les baixes i la prematura destitució de Martin Schiller, quan només es portaven dues jornades d’Eurolliga, van condemnar la temporada de l’equip de Kaunas. El baix pressupost sempre ha estat una de les característiques del Zalgiris, que està acostumat a competir amb èxit contra equips amb molts més diners. La seva bona feina als despatxos, que es caracteritzen per tenir ull pel talent, els servia per fer temporades sempre molt per sobre de les expectatives. Aquesta temporada no ha estat així i, aquest fet, els ha condemnat fins la darrera plaça de la classificació. Així i tot, entre els mesos de febrer i març van encadenar una bona ratxa de resultats, guanyant 4 partits de 5, entre ells al Barça i al Madrid. Si els lituans vol tornar a lluitar al màxim nivell hauran de tornar a encertar amb les peces a incorporar. Veure un Zalgiris competitiu sempre és un regal per a qualsevol aficionat al bàsquet.
N/C. Zenit Sant Petersburg. Nota 8’5
El Zenit era un d’aquells projectes que es presumien més interessants de tota l’Eurolliga. Amb Xavi Pascual al timó, els russos estaven fent meravelles. Després d’una temporada passada on van ser una de les grans sorpreses, classificant-se pel Top-8 i posant contra les cordes al Barça de Jasikevicius en una sèrie de Playoffs apassionant, aquesta temporada s’estaven consolidant com un dels grans equips de la competició. Després d’un mercat d’estiu on van perdre moltes peces importants, com Will Thomas, Tarik Black, KC Rivers, Austin Hollins o, el crack de l’equip, Kevin Pangos, van saber reforçar-se per seguir creixent com a club. Fitxatges com Jordan Loyd, Mindaugas Kuzminskas o Jordan Mickey van pujar el nivell de l’equip. A més, la incorporació de Shabazz Napier es presumia espectacular per a fer un salt competitiu i consolidar-se com a un candidat al títol.
Tot i que Napier no arribés a debutar en Eurolliga (a causa d’una lesió de la qual estava a punt de tornar quan es va produir la invasió), l’equip rus estava molt ben posicionat per encarar les places de Playoff. En el moment de la suspensió, els de Pascual anaven cinquens en la classificació, amb un record de 14 victòries i 9 derrotes. Veurem que li depara el futur a l’equip de Sant Petersburg, ja que no està gens clar que segueixin competint a l’Eurolliga en les pròximes temporades. Sembla que ens quedarem sense veure fins a on podria haver arribat un dels projectes emergents més importants del bàsquet europeu.
N/C. CSKA Moscou. Nota: 6’5
La temporada del CSKA no estava sent la millor quan van suspendre als equips russos. L’equip de Moscou era un dels grans favorits a endur-se el títol, ja que s’havia reforçat moltíssim a l’estiu. La plantilla, que ja de per si era una de les millors d’Europa (o la millor), havia incorporat talents del nivell de Grigonis o Shved per complementar als Clyburn, Shengelia, Milutinov, Hackett, Lundberg i companyia. Una plantilla que qualsevol equip somiaria. L’equip rus anava amb tot a per l’Eurolliga, però la seva temporada no estava acabant de ser especialment bona. Itoudis no acabava de donar amb la tecla per encaixar tantes peces de talent, i l’equip, tot i que anava guanyant, no va arribar mai a acabar de rutllar.
Quan el conflicte va començar i els russos van ser suspesos, el CSKA anava en sisena posició, amb 14 victòries i 10 derrotes. L’equip, a més, acabava d’incorporar a Kevin Pangos, per si no sobrava talent, i Allerik Freeman, per donar encara més rotació exterior. Els moscovites, al llarg de la temporada havien patit algunes lesions, com les dels seus interiors titlars, Milutinov i Shengelia, que havia limitat el seu potencial. Tot i la sisena posició que ocupaven quan van ser eliminats de l’Eurolliga, el CSKA seguia sent un dels grans favorits per guanyar el títol. Amb la seva plantilla i el seu entrenador, hagués estat un fracàs no arribar almenys a la final.
N/C. Unics Kazan. Nota: 9
L’Unics Kazan estava sent, per mèrits propis, una de les grans sorpreses de la temporada. L’equip rus, nouvingut a la competició després de 4 temporades, estava realitzant una Eurolliga excepcional en el moment en el que van quedar eliminats. Van tenir un mercat d’estiu on no van deixar indiferents a ningú, signant diversos jugadors de talent però amb caràcter qüestionable. Fitxatges com el de Mario Hezonja o Lorenzo Brown marcaven una línia a seguir per l’equip. Incorporar talents de nivell altíssim i, a partir d’aquí, intentar-lo encaixar dins del sistema. Altres incorporacions, com la de portar un jugador com OJ Mayo a l’Eurolliga, generaven incertesa al projecte rus. Tots els dubtes sobre l’equip de Perasovic van quedar esvaits amb l’inici de la competició. L’Unics Kazan va ser un dels grans animadors de l’Eurolliga al llarg de tota la competició. El seu joc, dinàmic i imprevisible, i amb una defensa duríssima i perfectament treballada, va ser un incordi per a tots els equips.
Jugadors com els mateixos Hezonja i Lorenzo Brown, a més del polèmic Canaan, tiraven del carro ofensivament, mentre que John Brown III (debilitat personal) liderava la plana defensiva de l’equip. Perasovic va saber encaixar les peces i l’Unics es va convertir en una espècie de Zenit de la temporada passada, aquell equip contra el qui ningú vol jugar. Quan es va anunciar la suspensió dels equips russos, els de Kazan anaven vuitens, amb 13 victòries i 12 derrotes, en posicions de Playoffs. Les sensacions que desprenien, però, és que començaven a desinflar-se per culpa de la falta de profunditat de plantilla, ja que van perdre 5 dels darrers 6 partits que van disputar en la competició (van arribar a anar 12-7). Així i tot, la temporada de l’Unics a l’Eurolliga pot considerar-se tot un èxit, i de ben segur haguéssin lluitat fins al final per entrar als Play Off. Pel record quedarà sempre el partidàs al Palau Blaugrana entre el Barça i els russos, probablement el millor que ens ha deixat la lliga regular d’aquesta Eurolliga.
*N/C = no classificat.
Un cop finalitzada la fase regular, els Play Off ja estan servits. Barça-Bayern, Olympiacos-Monaco, Milà-Efes i Madrid-Maccabi seran els enfrontaments de quarts de final, en unes sèries que es presumeixen apassionants. Quins seran els 4 equips que jugaran la Final Four de Belgrad?
