València ens ha reglat una les edicions més emocionants de la Copa de la Reina. A La Fonteta hi hem pogut gaudir de set partits del més alt nivell entre vuit equips que han demostrat que el projecte creat per aquesta temporada és magnífic.

L’Spar Girona tenia l’opció de poder començar a crear una dinastia com va fer el Perfumerías Avenida entre el 2017 i el 2020. La seva primera copa aconseguida l’any passat a terres valencianes va suposar un descans pel club, que portava quatre anys caient davant el conjunt salmantí. Un mal tercer quart en el partit més important del cap de setmana va complicar molt la consecució de la segona copa consecutiva tot i arribar amb opcions als instants finals.

El Cadí La Seu, per la seva part, tornava a la competició després d’haver-ne quedat fora durant l’any passat per punts de diferència. Les noies de Bernat Canut, igual que l’Uni, van tenir una mala represa del partit a la tornada dels vestidors que els va fer anar a remolc en els instants finals. Una polèmica decisió arbitral en el darrer atac del Gernika va fer que el Sedis no tingués pilota de partit pels últims segons de l’enfrontament.

Amb la competició acabada és un bon moment per posar nota al rendiment de cada equip en aquesta cita.

Perfumerías Avenida: 10

Aquest Perfumerías Avenida ha culminat un mes de març de matrícula d’honor. El conjunt castellà ha aconseguit classificar-se a una nova Final 4 d’Eurolliga i guanyar la Copa de la Reina havent perdut, de la nit al dia, la seva màxima estrella i amb Kahleah Copper molt trastocada emocionalment.

Si una cosa caracteritza aquest club és la capacitat que ha tingut sempre per poder mantenir tot el vestidor unit i amb una gran consciència del sacrifici que s’ha de demostrar sobre el parquet. Jugadores com Karlie Samuelson, Silvia Domínguez o Emese Hof entenen perfectament aquesta filosofia que Roberto íñiguez ha aconseguint conservar i potenciar des de la seva arribada el curs passat.

Patint en tots els partits, el Perfumerías Avenida s’ha fet amb el títol exhibint grans defenses en els tres partits davant equips que porten els seus partits a molts punts. Davant l’IDK Euskotren, en el partit inaugural de la Copa, va ser el partit en el qual van patir més. L’actuació de Lauren Cox i la falta d’una líder anotadora per aquell partit va fer que el partit es decidís en els darrers dos minuts.

A semifinals, tot i que el marcador acabés mostrant una diferència de setze punts, l’equip blanc-i-blau va haver de tornar a suar per poder mostrar una solidesa que s’havia esvaït, per un moment, en el primer quart. La duresa i agressivitat mostrada, combinades amb dos triples clau de Karlie Samuelson, van enfonsar al Lointek Gernika.

Per acabar, durant la tarda de diumenge, Silvia Domínguez es va presentar a La Fonteta amb l’objectiu d’aconseguir el que seria el desè títol pel club salmantí. La base catalana i icona del Perfumerías Avenida va acariciar el triple-doble amb una actuació celestial de com ser a tot arreu en el moment ideal. Això, combinat amb el poc encert exterior de l’Uni va acabar decantant la balança cap als interessos castellans.

Valencia Basket: 7

El conjunt de Rubén Burgos actuava d’amfitrió per segon any consecutiu. Al curs passat es va veure derrotat per un gran Spar Girona liderat per Chelsea Gray. Les lesions que ha anat patint al llarg de la temporada no han ajudat a que es poguessin plantar a una nova final de Copa. Raquel Carrera i Laura Gil deixant orfe la posició de “4” i Ángela Salvadores el mateix amb la generació de joc sobre bot per la segona unitat. Tres baixes importantíssimes per afrontar la competició. Clàudia Contell, en dinàmica de l’equip des de l’any passat, i Awa Fam han estat les jugadores de la Paterna que han anat entrant en convocatòries de Rubén Burgos per compensar les baixes d’alguna manera. Evidentment, però, no amb la mateixa eficiència.

El debut del Valencia no era davant un rival gens fàcil. Dues setmanes abans el Casademont Saragossa ja havia aconseguit posar contra les cordes al conjunt taronja havent de patir fins al final per sumar la victòria. A La Fonteta, amb més de 4.000 persones, el Valencia no va viure el seu millor partit de la temporada. Ni molt menys. L’equip de Carlos Cantero els va a tornar a posar un plantejament de partit tremendament complicat en el qual la inspiració de Sierra Calhoun i Anotnia Delaere van ser vitals per mantenir el Casademont dins el partit. A favor del Valencia cal dir que van poder deixar a Vega Gimeno sense veure cistella fins al darrer quart. L’estrella valenciana del conjunt aragonès va tenir una nit amarga en anotació.

A la semifinal, l’Spar Girona venia de destrossar a un fluix Movistar Estudiantes que no va donar crèdit a les constants estocades que rebia del conjunt català. L’Uni arribava com a favorit per sensacions i per tenir el 100% de la plantilla per afrontar el partit. Es revivia la final de l’any passat i el València va començar amb molt més encert que l’Uni. Tres triples consecutius de Cristina Ouviña van posar una diferència de sis punts entre ambdós equips que es va veure igualada en un obrir i tancar d’ulls. Frida Eldebrink, Michaela Onyenwere i Magalí Mendy es van encarregar de que el bon estat de la base espanyola no anés més enllà que una anècdota del partit.

L’Spar Girona va començar la segona part amb un avantatge que permetia cert marge d’error i amb la seguretat de que estava fent bé les coses. Fins que va arribar Leticia Romero. L’escorta canària es va posar l’equip a l’espatlla per arribar a posar-lo per davant. No obstant, el millor del partit encara estava per arribar. En els darrers minuts del tercer període i els primers del quart, Laia Flores va anotar nou punts seguits perquè l’Uni no tornés a perdre el control del partit i s’acabés guanyant el pas a la sisena final de copa en els últims sis anys.

La poca capacitat de reacció de la direcció esportiva del club valencià ha condemnat a la plantilla a un desgast físic massa gran i un estil de joc previsible al només haver incorporat una peça nova en comparació l’any passat.

Spar Girona: 8

Afrontava la Copa com a favorit a fer-se amb el títol juntament amb Perfumerías Avenida. I, de fet, els dos equips van ser els que van arribar a la final. Per eficaç que sigui, el joc d’aquest Uni Girona davant una altra gran plantilla com la del conjunt salmantí pot acabar sent un tipus de joc dèbil. Bastant gran part del teu joc en dues jugadores com Rebekah Gardner i Kennedy Burke, l’Uni està veient com els seus dos pilars sobre el qual construeixen el seu joc estan passant per una davallada del seu estat físic. No per lesions però si per sobreexplotació.

En l’estrena copera, davant el Movistar Estudiantes, poc es va necessitar veure de les dues jugadores nombrades anteriorment en veure la solvència en què es va imposar el conjunt català des del salt inicial. Al final del primer quart, el marcador ja marcava el 35 a 12 que feia pensar en gran als més de sisens espectadors que es van moure de Girona a València per seguir el camí de l’Uni a aquesta Copa.

Davant el València les gironines van haver de suar més de l’esperat per poder rebatre els excel·lents moments puntuals de partit de les exteriors espanyoles. Cristina Ouviña, en els primers minuts, i Leticia Romero en la tornada dels vestidors, van posar emoció a un València tocat però guerriller fins el final. L’encert exterior de l’Uni i, potser, el millor moment de la Copa per una jugadora -en aquest cas, Laia Flores– van fer que la ciutat del Túria es quedés sense la possibilitats de veure aixecar el títol al seu equip a la final.

Partit extra entre Perfumerías Avenida i Spar Girona el que tocava a viure a la final. Després de tres intensos partits d’Eurolliga per definir quin dels dos equips aniria a la F4 d’Istanbul. Partit en el qual el factor determinant pel desenvolupament de la seva línia argumental el vam viure al segon temps. El Perfumerías Avenida va tenir més encert de cara a cistella davant un Uni Girona que no anotava els tirs alliberats que aconseguia treure. L’avantatge de tretze punts que va aconseguir el club castellà es va veure quasi eclipsat per l’orgull i competitivitat de l’Uni en els instants finals.

Sensació que l’Spar Girona podia haver fet més. A un partit, amb les dues plantilles en plenes facultats físiques i mentals, l’Uni pot tenir cert avantatge que no va poder treure diumenge a València.

Cadí La Seu: 7,5

Notable. La tornada del segon club més antic de la lliga a la Copa va acabar amb un regust agredolç. El Cadí La Seu està sent l’equip revelació de la lliga i havent aconseguit la quarta plaça de la lliga per la Copa només fa que donar un altre motiu per pensar en això.

El club urgellenc es postulava com a lleuger favorit a l’eliminatòria davant el Gernika degut a la ratxa de resultats dels dos equips i el seu darrer precedent. L’exhibició de Tinara Moore durant la primera part va fer que el Sedis no pogués agafar avantatge al marcador iniciar una segona part amb més tranquil·litat del que acabaria tenint. L’encert exterior d’Angie Bjorklund, la gran defensa basca i el poc encert urgellenc van fer que el Gernika arribés a estar 17 punts amunt. Un seguit de bons atacs catalans, però, van fer que el Cadí iniciés el darrer quart nou punts a sota.

Una decisió arbitral polèmica va condemnar al Cadí La Seu a la darrera possessió del Gernika. Van xiular una falta de l’Ariadna Pujol sobre Tinara Moore després d’haver capturat un rebot ofensiu a falta de menys de cinc segons per la fi del partit que era més que qüiestionable.

Lointek Gernika: 8,5

Arribava a la Copa situat fora de Play off a lliga però amb recents actuacions individuals bones de les seves grans referents. El Gernika, després de dos anys consecutius sent cap de sèrie, va veure com el Cadí li prenia aquest lloc en derrotar-lo al Palau d’Esports.

Mario López es va encomanar a l’ex pivot del Sedis, Tinara Moore, per fer mal al joc interior català. Jewell Tunstull estava desapareguda als dos costats de la pista i Klaudia Lukacovicova no va estar gaire temps en pista coincidint amb l’estrella americana. Junt amb Moore, Rosó Buch i Angie Bjorklund van actuar de segones armes per liderar al Gernika a la victòria de forma merescuda tot i no ser excessivament superiors al Cadí.

A les semifinals, al Gernika li va tocar a un dels grans de la lliga i d’Europa. El Perfumerías Avenida venia de patir contra l’IDK i sabia que davant l’equip morat disputaria un partit similar. La gran diferència que va marcar el marcador al final del partit no va justificar la igualtat en el transcurs dels minuts. Dos triples de Karlie Samuelson van resultar letals perquè el Perfumerías se’n anés a quasi 20 punts d’avantatge. Leo Rodríguez va ser ma la màxima anotadora amb 14 punts.

Casademont Saragossa: 7

El Casademont va poder tornar a plantar cara al València Basket. Tot i que el desenllaç va ser el mateix que fa dues setmanes enrere a lliga, les noies de Carlos Cantero es van plantar a La Fonteta amb l’objectiu de donar la sorpresa en la darrera eliminatòria dels quarts. Els bons minuts de Queralt Casas i Rebecca Allen van evitar que l’equip amfitrió

quedés eliminat a la primera fase. La poca rotació de la qual disposava el tècnic gallec – sis jugadores amb 10 o més minuts- no va ajudar a aconseguir la gesta. Anna Cruz no va trepitjar parquet.

Movistar Estudiantes: 4

Sense Laura Quevedo ni Leslie Knight el conjunt madrileny tenia per davant al vigent campió de la competició. Partit amb un grau de dificultat altíssim però amb l’oportunitat d’aconseguir la seva primera victòria davant d’un dels grans de la lliga des del seu retorn al més alt nivell. Les noies d’Alberto Ortego no van tenir cap mena d’oportunitat de lluitar per estar a dins el partit. L’Uni Girona va dilapidar les il·lusions d’un trist Estudiantes que, al final, gràcies a Arica Carter i Begoña de Santiago va revifar per treure l’orgull estudiantil.

IDK Euskotren: 7,5

L’’IDK, encapçalat per Lauren Cox i Mariam Coulibaly, va ser qui va posar les coses més difícils al Perfumerías Avenida al llarg de les tres eliminatòries. El conjunt d’Azu Muguruza va portar el conjunt salmantí al màxim nivell físic per, al final, veure’s superat en agressivitat defensiva on les exteriors basques van quedar bloquejades. Entre les dues jugadores interiors, se’n van anar fins els 30 punts dels 56 que va anotar l’equip. Al cap i la fi, va passar el que havia de passar, però no es pot negar que el Perfumerías va patir de valent per no caure eliminat a la primera ronda de la Copa, cosa que no passa des del 2009.