Connecta amb nosaltres

BARÇA

Les notes de la temporada del Barça (part 1)

És el moment de posar nota a la temporada del Barça. Primera part.

Comparteix

Les notes de la temporada del Barça (part 1)

Després de guanyar l’ACB al Palau el passat dimarts passant per sobre del Madrid (92-73) amb un 0-2 en el global de l’eliminatòria, el Barça ha tancat de forma definitiva la primera temporada de l’era Jasikevicius. I l’ha tancat amb nota. A més d’aconseguir el títol de lliga, va guanyar la Copa i va aconseguir arribar a les finals de l’Eurolliga, caient contra l’Efes per 5 punts, i la Supercopa contra els blancs per la mateixa diferència. 4 finals i 2 títols és el bagatge culer en aquesta temporada 2020/21. Gens malament per una primera temporada de projecte. De fet, l’equip blaugrana s’ha quedat a només 6 punts de guanyar el triplet Copa-Lliga-Eurolliga, una fita que només s’ha aconseguit una vegada a la història de la secció (2002-03), amb l’actual tècnic sobre la pista.

La temporada de l’equip, en línies generals, és molt positiva. Tot i alguns alt i baixos al llarg de la temporada que han pogut costar cars, l’equip s’ha mantingut competitiu durant tot l’any i ha sabut rendir en els moments més complicats. Va finalitzar líder la fase regular de l’Eurolliga, i després d’uns playoffs duríssims en els quals va saber sobreviure, es va plantar a una Final Four 7 anys més tard. En la final de l’Eurolliga, tot i no fer un gran partit, es va mantenir viu fins al final. I des de llavors, ha jugat 8 partits de màxima exigència (Playoffs ACB) cada dos dies, sense temps físic ni material per recarregar piles després del pal de perdre la final europea. Així i tot, el Barça ha sabut competir i acabar enduent-se una Lliga a casa que no es guanyava des de 2014. En el total dels 92 partits que han jugat els catalans aquesta temporada, l’equip n’ha guanyat 71 i n’ha perdut 21. Xifres molt destacables.

Cal remarcar que la valoració individual de cada jugador s’ha fet tenint en compte 3 variables: qualitat, rendiment i minuts.

#0. Brandon Davies. Nota: 9’5

La segona temporada del pivot nord-americà ha estat espectacular. El seu bagatge en números ha estat de 12 punts (56% en T2), 4’5 rebots i 13’9 de valoració en 21 minuts en Eurolliga, i 10’2 punts (58% en T2), 3’7 rebots i 12’3 de valoració en 17 minuts a la Lliga ACB. Més enllà dels números, que són molt bons, la sensació que desprèn el de Filadèlfia és que ha estat el sostre de l’equip. En atac, ha aportat potència i qualitat sota el cèrcol, a més de consolidar-se com una bona arma en el llançament des de la mitja distància A més, ha estat el líder de l’engranatge defensiu de l’equip. S’ha mostrat capaç de defensar a qualsevol jugador sobre la pista, sent una arma importantíssima per la defensa de canvis que han executat els blaugranes durant gran part de la temporada.

‘Rambo’ va ser el líder i el far del Barça en un dels moments més complicats de la temporada, l’eliminatòria de playoffs Eurolliga contra el Zenit de Pascual. Amb tres partits immensos en aquella eliminatòria, costa imaginar al Barça passant de ronda sense ell. La seva gran temporada s’ha traduït en un petit premi individual, la seva inclusió en el segon millor cinc ideal de l’Eurolliga.

Brandon Davies, el sostre del Barça.

Brandon Davies, el sostre del Barça.

#2. Léo Westermann. Nota: 5

A principis de gener, el Barça anunciava el fitxatge de Westermann per cobrir la baixa del també francès Thomas Heurtel, després del seu affair amb el Madrid. L’arribada de l’ex del Fenerbahce es va produir en mig de tota la polèmica i com a solució al problema que s’havia generat. Es deia que a Jasikevicius no li agradava Heurtel, i que el perfil de base cerebral que és Westermann encaixava millor dins dels gustos del tècnic lituà. El cert és que el francès no ha acabat d’encaixar dins l’engranatge blaugrana. La seva participació en l’equip ha estat intermitent, combinant moments en els quals es postulava com el base suplent de Calathes, amb altres en els quals desapareixia totalment de la rotació.

El bagatge final de Westermann han estat 35 partits entre Lliga i Eurolliga amb poc més de 3 punts de mitjana en 12 minuts de joc. El seu moment més destacat va ser a la Copa del Rei, en els quarts de final contra l’Unicaja. En aquell partit, tot i només fer 5 punts, va col·laborar dins del parcial que va ajudar a l’equip a remuntar el partit (+31 en el +- aquell dia). El seu pas pel Barça ha estat sense pena ni glòria. Jugador d’equip. Complidor.

#8. Adam Hanga. Nota: 7’5

La temporada d’Adam Hanga és difícil de definir, igual que el rol que ha tingut per Saras. El jugador hongarès ha tingut una participació intermitent i en diferents posicions. Després d’una temporada passada en la qual va haver d’assumir el rol de base titular a causa de les baixes que va tenir l’equip en aquella posició, el fitxatge de Calathes semblava que el retornaria a les posicions exteriors. Tot i això, ha acabat actuant com a base en múltiples ocasions a causa dels problemes que han tingut els blaugranes en el base al llarg de la temporada. La baixa d’Heurtel, els pocs minuts de Westermann i la tardia explosió de Bolmaro han fet que Saras hagi hagut d’utilitzar-lo com a base en molts moments. Hanga ha complert com sempre i ha tingut moments de gran valor per l’equip, sent important com sempre en defensa i sumant en atac gràcies al seu criteri  i serietat sobre la pista.

Pel que fa a números, ha estat la pitjor temporada de Hanga al Barça amb bastanta diferència. Menys de 16 minuts per partit en les dues competicions principals i 5 punts de mitjana. Per altra banda, ha estat la seva millor temporada en el llançament exterior, amb més d’un 50% en triples a la Lliga ACB. Tot i haver jugat menys que mai, Hanga ha tingut moments de molt valor i ha demostrat que té un lloc dins l’equip. És complicat explicar per què va jugar només 8 minuts entre els dos partits de Final Four.

#9. Leandro Bolmaro. Nota: 8’5

Si a principi de temporada ens diuen que Bolmaro acabaria sent el tercer jugador del Barça amb més minuts a la Final Four (després de Higgins i Mirotic) ningú s’ho hagués cregut. El jugador argentí va començar la temporada en un rol similar a l’anterior, donant rotació a l’ACB i amb pocs minuts a Eurolliga, però a poc a poc es va anar guanyant un lloc a la rotació. El seu segon tram de temporada ha estat magnífic. El rol menor de Westermann li va obrir un lloc a la posició de base que no va desaprofitar. A més de consagrar-se dins l’equip, l’argentí ha experimentat una evolució en el llançament de 3 que li ha permès seguir desenvolupant-se com a jugador (45% en ACB). També ha estat utilitzat com a stopper dels bases rivals, exercint gran pressió sobre ells, en moments importants, com amb Pangos a Playoffs o Delaney a la Final Four.

‘Lea’ ha acabat la temporada jugant més de 20 minuts en la majoria de partits i sent un valor important pel Barça, avançant en la rotació a exteriors com Hanga o Claver. Ha guanyat també el premi al jugador més espectacular de la Lliga Endesa. El de Las Varillas marxarà a l’NBA amb l’objectiu de consolidar-se allà després d’explotar més del que s’esperava a Europa. Els Timberwolves l’esperen.

Bolmaro, la revelació de la temporada.

Bolmaro, la revelació de la temporada.

#10. Rolands Smits. Nota: 8

Després de dues temporades molt intermitents pel que fa a minuts, Rolands Smits s’ha consolidat definitivament sota les ordres de Saras dins de la rotació blaugrana. Ha assumit al llarg de tot l’any el rol d’aler-pivot suplent, i la seva temporada en línies generals ha estat bona. Tot i això, el seu any no ha estat exempt d’alts i baixos, ja que ha anat de més a menys. El seu impacte a l’inici de temporada va ser molt positiu, consolidant-se com un jugador molt complet en atac, potent en la penetració, fiable en el llançament i poderós al pal baix. A més, es va consolidar com un rebotejador ofensiu d’elit. També va saber pal·liar la baixa de Mirotic quan l’hispano-montenegrí no hi era. Però els darrers mesos del letó han estat en línia descendent, perdent alguns minuts en el tram decisiu de la temporada.

Els seus números, així i tot, són positius, amb prop de 6 punts per partit en 15 minuts de mitjana. El millor del letó són els seus percentatges en el llançament, faceta en la qual s’ha convertit en tot un segur de vida. Smits ha tingut més d’un 60% en tirs de 2 i d’un 40% en triples en el global de la temporada. Podem catalogar la temporada de Rolands com a bona.

#13. Thomas Heurtel. Nota: 3

Primer i, spoiler, darrer suspès de la temporada del Barça. El jugador francès encarava la temporada amb ganes després d’una perduda pràcticament sencera per culpa de les lesions. L’exbaskonista havia estat el gran referent exterior blaugrana els darrers anys i afrontava la temporada amb ganes de reivindicar-se, després que el fitxatge de Calathes el situés en una posició de teòric suplent. El rol que li esperava era similar al que va tenir Delaney l’any anterior, el de referent anotador de la segona unitat blaugrana. El francès no va voler assumir aquest rol i Saras tampoc hi va posar de la seva part perquè encaixés dins l’equip. Tot això es va traduir en un Heurtel incòmode i desubicat i un Jasikevicius que no li tremolava el pols en asseure’l a les primeres de canvi. El bagatge de la temporada, 27 partits jugats amb 18 minuts de mitjana a ACB i 13 a Eurolliga.

La incòmoda situació va acabar explotant pels aires al desembre, quan, després de jugar només 3 minuts contra el Milà, va ser apartat de l’equip. Heurtel va acabar negociant amb el Madrid a esquenes del Barça per marxar a l’equip blanc i al club blaugrana li va sentar tan malament que el van deixar tirat a l’aeroport d’Istanbul, en un dels capítols més surrealistes de la temporada. Heurtel ha acabat la temporada jugant a l’ASVEL i presumiblement signarà pels blancs aquest mateix estiu. Un final negre per un jugador que va ser molt estimat al Palau.

#14. Artem Pustovyi. Nota: 5

El gegant ucraïnès ha viscut la temporada amb més minuts de les tres que ha estat al Barça, tot i que el seu rol ha tornat a ser molt secundari. Amb Saras, ja han estat dos els tècnics que no han comptat amb ell. I això que la situació no podia ser més òptima per Artem a l’inici de temporada. Després de la sortida de Tomic, el Barça va decidir no fitxar cap pivot per començar la temporada. Això deixava a Pustovyi com a cinquè interior de l’equip després de Mirotic, Davies, Oriola i Smits. Va començar sent titular en força partits de lliga, exercint com a jugador de rotació. L’arribada de Pau Gasol va acabar relegant-lo a la posició de quart pivot de l’equip, desapareixent per complet de la rotació en el tram decisiu de la temporada.

Tot i això, els seus números a l’ACB no són gens dolents, amb una producció per minut força interessant. L’ucraïnès ha anotat gairebé 8 punts (63% en T2) de mitjana en 14 minuts de joc a la competició domèstica. Deixarà el Barça sense haver-se aconseguit fer un lloc a l’equip.

#16. Pau Gasol. Nota: 8’5

El fitxatge de Pau Gasol pel Barça va ser una de les bombes de la temporada. Després de 2 anys sense jugar i amb molts dubtes sobre si el de Sant Boi podria tornar a trepitjar una pista, el Barça va anunciar el seu fitxatge poc després d’alçar el títol de Copa. El retorn del català a casa 20 anys després va copar portades, no és per menys, per la magnitud del jugador. Els dubtes sobre el seu rendiment estaven allà, ja que l’encaix que podia tenir a l’equip era difícil, ja que l’estil de defensa que practicaven els blaugranes no anava de la mà del que podia donar un jugador de les seves característiques. I el cert és que el primer més de Gasol al Barça no va ser gens fàcil. Tot i que sumava en atac, estava molt lent de cames i li costava arribar a les situacions defensives. Els rivals atacaven el seu flat defensiu i la seva intel·ligència en el posicionament no era suficient.

Però dubtar de Pau Gasol és no saber de què va aquest esport. Quan Pau va començar a agafar ritme es va convertir en un jugador clau dins l’equip. Ja contra el Zenit va ser decisiu en el cinquè partit i va sumar molt a la semifinal contra Milà. I als playoffs ACB va ser on va acabar de recuperar les millors sensacions. Pau va ser el jugador més valorat del Barça en el global dels playoffs, amb 18’3 en només 16 minuts de joc, anotant 11’6 punts i 6 rebots, amb uns percentatges d’escàndol (77% en T2, 38% en T3 i 91 en T1). La seva producció per minut jugat va ser de bojos. El de Sant Boi ha culminat el seu retorn enduent-se la lliga i una clamorosa ovació del Palau en el qual podria ser el seu darrer partit a nivell de clubs. Els dubtes sobre la seva retirada després dels Jocs estan allà. Gasol mereix una última temporada sent ovacionat a tots els pavellons, perquè una llegenda de les seves característiques ha de deixar-ho amb honors. No et retiris encara, Pau!

La llegenda de Pau Gasol segueix creixent.

La llegenda de Pau Gasol segueix creixent.

La part 2 de l’article, aquí.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »