Connecta amb nosaltres

BARÇA

Les notes de la temporada del Barça (part 2)

És el moment de posar nota a la temporada del Barça. Segona part.

Comparteix

Les notes de la temporada del Barça (part 2)

Després d’analitzar els 8 primers jugadors del Barça a la part 1, seguim posant notes a la temporada dels blaugranes.

#18. Pierre Oriola. Nota: 7

En la seva primera temporada com a capità de l’equip, Oriola ha aconseguit aixecar dos títols. Oriola ha tingut una temporada atípica, en la que ha anat clarament de més a menys. Va començar la temporada com un tir, actuant com a executor de Pick & Roll amb bons números. El targarí va ser el pivot titular durant els primers períodes de la temporada, encara que Davies acabés jugant més que ell al llarg dels partits. Va passar de ser el suplent de Mirotic la temporada passada, a jugar pràcticament a temps complet com a ‘5’. Saras el va apropar al cèrcol, allunyant-lo de les posicions de triple que ens tenia acostumats, i Oriola estava sabent adaptar-se a aquest nou rol. L’arribada de Pau Gasol, però, va relegar-lo a la posició de tercer pivot, i els seus minuts en el tram final de temporada s’han vist molt reduïts.

Els seus números, però, no són del tot dolents. Amb més de 5 punts i 3 rebots en 14 minuts de joc en les dues competicions principals, Oriola ha sabut entendre el que li demanava l’equip en cada moment. Tot i llançar molt menys de 3 del que ens tenia acostumats, ha tingut bons percentatges quan s’ha atrevit des del perímetre (50% en Eurolliga i 44% en ACB). El capità va tenir un moment destacat en el darrer clàssic d’Eurolliga, en el qual va ser una arma important per atacar el flat de Tavares, anotant 3 triples aquell dia (18 punts). Bona feina d’Oriola una temporada més.

#21. Álex Abrines. Nota: 7

El rendiment d’Abrines ha estat molt dispar al llarg de la temporada. Si haguéssim posat les notes al febrer, segurament tindria més d’un 9. En canvi, si posem la nota a partir de la Copa, no pot passar del 5. Abrines va començar la temporada amb un nivell d’encert i d’importància poc real. Se sentia molt còmode dins de l’ecosistema que Saras havia creat per a ell, llançant molt més del que llançava l’any anterior, i el mallorquí va respondre anotant amb percentatges d’escàndol. Era complicat que un tirador com ell mantingués aquest nivell d’encert durant tot l’any, i va anar perdent pistonada a mesura que avançava la temporada. Després de fer una Copa perfecta en el tir (8/8 en triples), Abrines va fer una baixada en el seu rendiment important. L’ascens de minutatge de Kuric es va traduir en un descens de l’ex-Thunder. Va passar de jugar més de 20 minuts a amb prou feines arribar als 15.

Abrines ha acabat la temporada amb 6 punts per partit a Eurolliga (42% en triples) en 20 minuts de joc, i 8 punts a l’ACB (43% en triples) en 19 minuts. On sí ha tingut un rol important, tot i que intermitent, al llarg de la temporada ha estat en l’apartat defensiu. No ha aportat gaire en defensa d’1 contra 1, però ha estat decisiu perseguint als tiradors rivals a través dels indirectes. Aconseguir assecar a Carroll no és gens fàcil i Abrines ho ha fet amb escreix en cada un dels clàssics.

#22. Cory Higgins. Nota: 9’5

Higgins ha estat, probablement, el millor i més decisiu jugador del Barça aquesta temporada. L’escorta nord-americà ha liderat la plana exterior de l’equip, assumint grans quotes de pilota. La poca capacitat de bot de la gran majoria d’exteriors culers, han repercutit en què Higgins ha hagut d’assumir més percentatge de generació del que segurament li hagués pertocat, i Cory s’ha sentit més còmode que mai. El californià ha anotat 13 punts per partit a l’Eurolliga, sent el jugador més utilitzat per Saras, i 10 a la Lliga Endesa. La seva classe, capacitat d’atacar des del bot, i llançament de mitja distància han estat algunes de les senyals d’identitat de l’equip blaugrana aquesta temporada. Ha demostrat ser tot un anotador, però aquesta temporada, ha presentat també els millors números en assistències de la seva carrera. Ha progressat en la seva lectura del Pick & Roll, i això l’ha ajudat a ser un jugador encara més decisiu.

La seva temporada ha estat premiada amb l’MVP de la Copa del Rei i la inclusió en el segon millor cinc ideal de la Lliga Endesa. Pel record quedarà sempre la seva cistella guanyadora a la semifinal de l’Eurolliga. Si com apunten diverses informacions, Higgins acaba renovant el seu contracte, poques notícies millors se m’acudeixen per a qualsevol culer. El fillol de Michael Jordan seguirà jugant de blaugrana!

Cory Higgins, el millor de la temporada.

Cory Higgins, el millor de la temporada.

#23. Sergi Martínez. Nota: 7

Juntament amb Bolmaro, ha estat l’eclosió important de la temporada. La primera temporada de Sergi en dinàmica de primer equip s’ha traduït en molts més minuts del que un es podria pensar en un primer moment. La lesió de Claver, que és un estil de jugador similar al de Rubí, ha contribuït al fet que el jove aler hagi aconseguit un rol més important del que s’esperava. Ha jugat 52 partits entre ACB i Eurolliga, amb 15 minuts per partit a la competició domèstica i 10 a la competició europea. Gens malament per un canterà. Sense destacar gaire, el Sergi ha sabut complir amb el seu rol i aportar defensa i rebot a l’equip blaugrana.

El seu moment clau de la temporada el va viure en el primer clàssic d’Eurolliga al Palau, en el qual les baixes de Mirotic i Claver li van obrir les portes. Aquell dia, va jugar 31 minuts en tot un Barça-Madrid. L’aler va respondre amb 7 punts i 9 rebots, i un parell de cistelles importants que van ajudar a decidir el partit. Al tram final de temporada, igual que Pustovyi, ha vist com queia de la rotació per donar pas als jugadors decisius. Tot i això, temporada molt positiva pel jove blaugrana, que amb la presumible baixa de Claver optarà al seu rol la temporada vinent.

#24. Kyle Kuric. Nota: 9’5

La temporada de Kuric ha estat antològica. El jugador d’Indiana ha tingut la que, segurament, hagi estat la millor temporada en el llançament d’un tirador en els darrers anys. Poques vegades s’ha vist un volum de llançament i encert tan gran. Es diu de Jasikevicius que li agrada molt nodrir als seus tiradors, i està clar que amb Kyle ho ha aconseguit. L’escorta ha tingut una de les millors temporades a la seva carrera. Els seus números en el tir a l’Euroliga són brutals tenint en compte la dificultat dels llançaments que sol prendre: 55% en tirs de 2 (61% a ACB), 56% en triples (46% a ACB) i 96% en tirs lliures (90% a ACB). Aquests números s’han traduït en una amenaça brutal en tots els sentits, i en un jugador capaç de rebentar partits en un moment.

Partits com els del Fenerbahce a l’Eurolliga, amb 7/8 en triples, o el de no fa gaire contra la Penya, amb 6/6, mostren la capacitat que ha tingut Kuric de ser decisiu des del tir. A més, ha experimentat una millora en l’àmbit defensiu que l’ha convertit en un jugador imprescindible per l’esquema blaugrana.

Kyle Kuric, canoner blaugrana.

Kyle Kuric, canoner blaugrana.

#30. Víctor Claver. Nota: 6

Claver ha patit una de les temporades més difícils de la seva carrera, la pitjor a Europa des del seu retorn. L’aler valencià ha estat el jugador de la plantilla blaugrana que ha vist disminuït el seu rol de manera més brusca. De ser titular indiscutible amb Pesic, a comptar molt poc per Saras. Claver va començar la temporada com a aler titular, mantenint-se en la línia del que s’havia vist en temporades anteriors, però una lesió va truncar per complet la seva campanya. A l’octubre, l’ex-NBA va patir una lesió que el va deixar fora de les pistes fins al març. Des que va tornar, va comptar molt poc per Jasikevicius. Claver ha assumit diversos rols aquesta temporada, des de la posició d’aler fins a la de pivot, fent parella amb Smits o Mirotic.

El seu bagatge de la temporada és de 33 partits entre ACB i Eurolliga, amb només 12 minuts de joc i poc més de 2 punts de mitjana. Tot i això, el valencià ha estat important en certs moments, destacant en defensa com a àncora de l’equip i aturant a jugadors claus d’equips rivals, com va fer amb Micic a la primera meitat de la final de l’Eurolliga. Incomprensiblement, ha caigut de la rotació als Playoffs ACB, quedant-se sense cap minut en la final contra el Madrid. Probablement deixarà el Barça amb sabor agredolç, després d’haver estat un jugador clau durant diverses temporades.

#33. Nikola Mirotic. Nota: 8’5

Segurament la nota més difícil de posar de totes les de l’equip. Mirotic és la cara visible del projecte blaugrana, el jugador estrella de l’equip. Per ell passen gran part dels elogis quan ho fa bé, i gran part de les crítiques quan no rendeix al nivell que ha d’estar. Mirotic ha tingut una temporada complicadíssima, amb alguns temes personals que l’han mantingut allunyat fora de la pista durant pràcticament un mes. Tot i això, la seva temporada és molt bona. Va ser el gran candidat a ser MVP de l’Eurolliga durant gran part de la temporada, tot i que uns mals playoffs contra el Zenit el van condemnar en favor de Micic. Així i tot, Mirotic va ser el jugador més valorat de la lliga regular de l’Eurolliga i va formar part del cinc ideal de la competició. Els seus números no han estat tan brillants com els de la temporada passada, però també són bons: 15’6 punts i 5’9 rebots a l’Eurolliga (14 i 4’9 a ACB), amb grans percentatges en el llançament (més d’un 60% en T2 i més d’un 40% en triples).

Les crítiques a Mirotic han arribat als moments decisius de la temporada, en el que va tenir actuacions millorables en partits importants, com els playoffs i la final de l’Eurolliga. El millor que ha tingut Mirotic en aquesta classe de partits és que ha sabut deixar el protagonisme ofensiu a altres jugadors, sabent que no estava encertat, i ha aportat en defensa i rebot. Segurament a un jugador del seu nivell s’ha d’exigir-li molt més en dies així, tot i que ell ha estat conscient que no ha acabat la temporada en el seu millor moment. Tot i això, ha sabut jugar partits d’alta exigència sent decisiu, com a la semifinal contra el Milà (21 punts) o el darrer partit contra el Madrid (27 punts i 35 de valoració), que li va valer l’MVP de les finals a l’ACB. Mirotic ja és patrimoni blaugrana i un dels jugadors més estimats per l’afició, que l’han recolzat com mai en els seus pitjors moments.

Nikola Mirotic i Nick Calathes.

Nikola Mirotic i Nick Calathes.

#99. Nick Calathes. Nota: 9

Si no t’agrada Calathes no t’agrada el bàsquet. El fitxatge del grecoamericà va generar opinions dispars, ja que a molts no els agradava la seva poca capacitat en el llançament exterior. A més, durant la temporada, ha estat un jugador que ha patit crítiques en alguns moments en el que ha estat irregular en els seus percentatges de llançament. Però la temporada de Calathes ha estat espectacular. Juntament amb Higgins, ha liderat la línia exterior blaugrana i ha estat el cervell d’operacions de Saras. No es pot entendre el Barça de Jasikevicius sense Calathes. Amb ell a pista, l’equip ha jugat sempre molt més fluid, amb molts més recursos que quan no hi era. La seva capacitat per trobar als seus companys en posicions avantatjoses ha estat brutal. Kuric, Abrines, Mirotic, Davies o Gasol han agraït molt la seva intel·ligència sobre la pista. A més, ha sabut fer gala de la seva lectura per a les penetracions, donant clínics de cistelles fàcils en sortides de blocs directes, i ha aportat molt en defensa.

Els seus números, tenint en compte la quantitat d’anotadors que té el Barça, són molt positius. 8 punts i 6 assistències per partit entre ACB i Eurolliga, i la sensació que ha estat decisiu en molts moments. A sobre, ha tingut la seva millor temporada en el llançament en molts anys. El 32’7% en triples que acredita a l’Eurolliga, sense ser una xifra destacable, és el seu millor percentatge de les darreres 5 temporades. A l’ACB, a més, augmenta el percentatge fins a un més que decent 39’3%. El punt negre de la temporada de Calathes han estat els tirs lliures, on amb prou feines ha superat el 50% d’encert, xifres molt baixes per un base. La seva campanya, però, és molt bona, i molts culers es pregunten què hagués passat si el grec hagués disputat la final de l’Eurolliga en condicions òptimes, després de lesionar-se a la semifinal. Hagués aconseguit guanyar l’Eurolliga el Barça amb Calathes al 100%? No ho sabrem mai.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »