L’etapa de Roger Grimau al capdavant del Barça va començar amb dubtes. Uns dubtes raonables per diferents motius: per una banda, la nul·la experiència del nou coach blaugrana a l’elit. Per altra banda, la baixada de pressupost que va provocar el precipitat adéu de Sarunas Jasikevicius, als pocs dies d’aixecar una lliga. Amb ell, la sortida del capità i líder del projecte, Nikola Mirotic. També la del seu escuder Cory Higgins, a més d’altres baixes com la de Kuric o Sanli. Les tres cares principals d’un projecte pensat per aixecar l’Eurolliga feien les maletes en poques setmanes.
Per si no era suficient, els moviments de l’equip a l’estiu també van deixar certs dubtes. Willy Hernangómez aterrava com la nova estrella, amb el cartell d’MVP de l’Eurobasket 2022 i després que el Madrid no igualés el dret de tempteig. El seu fitxatge, però, va generar certs dubtes per l’àmbit defensiu i la poca necessitat del club d’incorporar una estrella a la posició de pivot tenint a Jan Vesely. La prioritat, semblava, estava a l’exterior i al substitut de Mirotic. Per les posicions exteriors, el club va pagar dos milions per les clàusules de Brizuela i Parra. La Mamba Basca, internacional espanyol però que venia de jugar Champions League amb l’Unicaja. L’ex de la Penya, encara jove, sense testar a l’Eurolliga i amb un perfil relativament similar al de Kalinic.
Per substituir la baixa del possible millor jugador d’Europa, Mirotic, l’equip no podia apostar per ningú més arriscat que un jugador que portava any i mig sense competir oficialment a causa de problemes físics. Jabari Parker era tot un número dos del Draft de l’NBA, però sense experiència a Europa i amb dues lesions de creuats al seu genoll esquerre, el seu rendiment era tota una incògnita.
I tot això, no ho oblidem, amb un entrenador al capdavant sense experiència més enllà de la Lliga EBA, la quarta divisió estatal. Per tant, els dubtes sobre el futur de l’equip eren lògics, i el projecte esportiu estava en entredit. La temporada 2023/24 del Barça, fos com fos, es presumia interessant. Molts dubtes a resoldre i els focus posats als primers partits de l’equip, amb molta gent disposada a analitzar-los amb lupa, i d’altres amb l’escopeta carregada per disparar a la mínima.
Després de 17 partits disputats, podem dir que el Barça de Grimau està sorprenent cap a bé a la gran majoria d’aficionats. El balanç dels dos primers mesos de temporada és de 13 victòries i 4 derrotes, 3 d’elles contra el Madrid, millor equip del moment i invicte en el que va de temporada. L’única derrota que no ha estat contra l’etern rival va ser a la Lliga Endesa a la pista del València, un equip Eurolliga que a més està realitzant un bon inici de campanya. Així doncs, els resultats estan acompanyant al Barça en aquests primers mesos. El joc de l’equip, a més, completament renovat i totalment diferent al de la temporada passada, està enganxant al públic. El ritme de joc és elevat, els jugadors estan còmodes i l’equip corre i es diverteix. El run and gun de Grimau està agradant al Palau Blaugrana.
Posem la lupa a l’inici de temporada del Barça 2023/2024.
La temporada, en números
A més d’haver guanyat 13 dels 17 partits disputats a data d’avui, el Barça de Roger Grimau està sent un dels equips més sòlids tant de l’Eurolliga com de la Lliga Endesa. Vista la tònica de les darreres temporades, aquest fet no hauria de ser una sorpresa, però amb tots els dubtes que sobrevolaven el cap de l’afició blaugrana, les xifres que està aconseguint l’equip són per destacar.
Després de 6 jornades d’Eurolliga on l’equip es troba en segona posició amb un rècord de 5-1, el Barça, a més, és l’equip més valorat de la competició. Amb 102 crèdits per partit, sobrepassa els registres de la Virtus i el Madrid, segon i tercer respectivament. Però no només això, sinó que els registres ofensius estan sent, també, molt positius. Els de Grimau són el cinquè màxim anotador de la competició, amb 83’7 punts per partit. Aquesta xifra és superior a qualsevol registre anotador del Barça en l’etapa de Jasikevicius, on la màxima anotació en competicions europees va ser de 81’5 punts de mitjana. A la Lliga Endesa, l’equip gairebé calca els mateixos registres anotadors, amb 83’8 punts per partit.
A més, també és el cinquè equip que més assistències reparteix de l’Eurolliga amb 18’3. Números pràcticament idèntics a l’ACB, on es situa quart amb 18’1. Aquestes xifres suposen que l’equip sigui enormement productiu en atac, sent el tercer equip de l’Eurolliga en rating ofensiu, que són els punts anotats per cada 100 possessions disputades. La xifra, de 117’8, és elevada i molt positiva. Pel que fa a l’àmbit rebotejador, el Barça està sent un equip més que sòlid. A l’Eurolliga, la presència física dels Willy, Nnaji, Jabari, Vesely, Satoransky o Kalinic s’està fent notar, i l’equip és el segon màxim rebotejador de la competició, amb més de 39 captures per partit. Amb 27’7 rebots, el Barça és, amb diferència, l’equip que millor controla el rebot defensiu de la màxima competició europea. Un control que li està permetent poder augmentar el ritme en atac tal i com està mostrant. A l’ACB, les xifres no són pitjors, i el Barça és col·loca com el segon millor equip rebotejador estatal per darrere del Baskonia.
Tot just començava la temporada, les primeres crítiques sobre l’aspecte defensiu van aparèixer. Les dificultats per defensar el bloqueig directe, sumades a l’elevat ritme de joc que promovia un partit a moltes possessions, provocava que l’equip encaixés més punts del que venia encaixant amb Jasikevicius. Les crítiques, però, queden silenciades pels números. Després de 6 jornades, el Barça és l’equip de l’Eurolliga que menys punts encaixa, amb 70 per partit. L’equip ha estat capaç de deixar equips del nivell d’Olympiakos, Anadolu Efes o Panathinaikos amb 68, 74 i 72 punts. Menció apart van pallisses com la del Bayern al Palau, on els alemanys es van quedar en només 59 punts, o el Clàssic al Wizink, que va ser un partit amb encert molt baix en el tir i va acabar 65-64.
Sigui com sigui, el Barça està rendint més del que s’esperava a camp propi, sent el segon equip de l’Eurolliga amb millor rating defensiu, amb xifres pràcticament idèntiques al líder, el València. A l’ACB, tot i que l’equip està rebent 8 punts per partit més que a l’Eurolliga (78 per 70), la tendència és la mateixa. El Barça és la tercera millor defensa de la Lliga Endesa. D’aquesta forma, queda clar que l’equip de Roger Grimau està entre els millors equips d’Europa i d’Espanya en pràcticament tots els registres del joc. Tot això se li suma a la fortalesa, un any més, del Palau Blaugrana. En 6 partits a casa, l’equip encara no coneix la derrota.
Diferències principals amb temporades anteriors
Els resultats, de moment, estan sent positius, però l’equip presenta grans diferències amb el de les temporades anteriors sota les ordres de Jasikevicius. Tot i que la base de la plantilla és força similar, l’estil de joc és completament diferent. Grimau aposta per un joc ràpid, amb un ritme molt alt que promou que el partit tingui una elevada xifra de possessions. L’entrenador blaugrana incita als jugadors a que no tinguin por a l’hora de llançar als primers segons de possessió. La plantilla té ordres clares que si pot finalitzar la jugada de forma ràpida, ho faci. L’afició blaugrana s’està acostumant a veure llançaments exteriors amb poques passades, arribant en transicions ràpides i atacant la cistella a la mínima que poden, gràcies a la llibertat donada des de la banqueta.
Així, jugadors com Laprovittola, que es troba còmode en aquest tipus de situacions, està sortint molt beneficiat. Altres exteriors com Satoransky, qui també es beneficia d’un joc a ritme elevat, corren a camp obert a la mínima que poden. També Kalinic, Brizuela, Parra o Abrines, jugadors que no s’ho pensen gaire a l’hora d’executar, estan entenent a la perfecció la nova filosofia. Una filosofia portada gairebé a l’extrem, on fins i tot hem vist a Nnaji sortir botant en un contraatac i finalitzar penetrant per sobre del defensor. El que millor li està sortint al Barça d’aquest ritme de joc frenètic és el control de les pilotes perdudes. Tot i que en certs moments un ritme accelerat pot afavorir a les males decisions i les pèrdues constants, el Barça se n’està sortint bé. A l’ACB, l’equip és el tercer que menys pilotes perd i el cinquè a l’Eurolliga.
En estàtic, l’equip no gaudeix d’un playbook tan extens com el que tenia Jasikevicius, però també està sabent tocar la tecla per a trobar solucions. Això ho està aconseguint gràcies a un ús elevadíssim del bloqueig directe dins els sistemes. En molts casos, només creuar la pista, i en altres casos, després d’una jugada més elaborada. Sigui com sigui, el bloqueig directe és una via de generació clau en l’equip de Grimau.
Exteriors verticals com Satoransky i Jokubaitis, jugadors més creatius com Laprovittola o Brizuela se n’aprofiten. Principalment, però, els pivots són els més beneficiats. Jan Vesely és el motor d’aquesta idea. El txec està sent clau en la generació de situacions sobre bloqueig directe, ja sigui en continuacions llargues, com sobretot en continuacions curtes per llançar de mitja distància o distribuir la pilota gràcies a la seva visió de joc. Hernangómez i Nnaji també demanen més volum de bloqueig directe, ja que són dues armes importants a l’hora de finalitzar prop de cistella. D’aquesta forma, el Barça de Grimau traça les seves línies gràcies al ritme elevat i el bloqueig directe.
Pinzellades tàctiques
Centrant-nos més en situacions específiques del joc, Grimau està dotant al seu Barça d’una riquesa tàctica sorprenentment positiva. Com mencionàvem en l’apartat anterior, l’equip està sabent trobar quines situacions li interessen més atacar per les qualitats ofensives dels seus jugadors. A més del ritme i el bloqueig directe, l’equip té més sistemes que li estan servint per ser productiu. L’Spain Pick & Roll que era tan habitual amb Jasikevicius també està sent útil per a Grimau. Abrines, Brizuela o Lapro són el tercer actor que es suma al bloqueig directe convencional i que tan de moda està al bàsquet europeu les darreres temporades. Amb Grimau tampoc és una excepció, i l’equip l’està portant en pràctica de forma excel·lent.
A més, on més està brillant la pissarra de Grimau és en les situacions de fora de fons. Una altra característica positiva que tenia el Barça de Jasikevicius i que seguint veient aquesta temporada. Les jugades de línia de fons estan sent una font de productivitat i punts per un Barça que se sent còmode també sota ordres de pissarra. L’exemple del vídeo és un sistema més elaborat dels que solen fer els blaugranes en aquestes situacions, però mostra la pulcritud dels detalls i el timing perfectament executat pels jugadors.
El Barça de Grimau és un motor de generar i aprofitar el mínim avantatge per executar. I tot pensat per potenciar al màxim les característiques ofensives de cada jugador. Així, dins del playbook del nou entrenador blaugrana trobem situacions de mà a mà i bloqueig per Laprovittola, un abús de sistemes per afavorir les continuacions de Vesely, situacions de pal baix per Willy, Kalinic, Parra i Satoransky o també l’1 contra 1 exterior de Jabari Parker. Generalment plantejades com a jugades ràpides i pensades per atacar sobre el primer avantatge, el cert és que l’execució dels jugadors està servint als blaugranes per ser un dels equips més efectius del continent.
Pel que fa a la defensa, on l’equip també està brillant, la clau de la millora està en la defensa flash del bloqueig directe. Sense ser l’únic tipus de defensa que fa el Barça, ja que també combina moments de flat i canvi defensiu. Però els millors minuts defensius de l’equip són gràcies a la defensa del bloqueig agressiva, que allunya als pivots (principalment important amb Hernangómez) de la possibilitat d’enfonsar-se i regalar llançaments còmodes. Això, que se suma a la importància de la responsabilitat individual de la defensa d’1 contra 1, que generalment està sent positiva, i la priorització del control del rebot ofensiu, provoquen que el Barça pugui defensar correctament i sortir agressiu en atac. D’aquesta manera, la filosofia queda ben marcada i treballada i l’equip es beneficia de cada acció on pot córrer.
Així doncs, quina nota li poseu als primers mesos de l’etapa de Roger Grimau al Barça? Quin potencial li veieu a l’equip d’aquí a final de temporada?
