Entre la redacció de bàsquet femení d’Esmaixada.cat ens disposem a fer balanç de la primera volta mencionant alguns dels noms més destacats de tot el que portem de lliga.

Ja han passat dos mesos i mig d’ençà que va començar una nova edició de la Liga Femenina Endesa en què ens hem trobat amb diverses sorpreses. Tan negatives com positives. A part d’això, han tornat a casa seva icones del bàsquet estatal com Anna Cruz o Laura Nicholls per ajudar a consolidar la Liga Endesa entre les millors del continent i, perquè no, del món.

Ha començat una nova temporada que, com no, en tots els esports i lligues del planeta està influenciada per l’evolució de la pandèmia de la Covid-19 en els seus respectius territoris. A més, a la màxima divisó estatal s’ha ampliat la lliga amb dos equips més. La FEB va decidir que no hi haguessin descensos ni a la Liga Femenina Endesa ni a la Liga Femenina 2. Per tant, hem passat de catorze equips a setze. Els nouvinguts han estat el Movistar Estudiantes -revelació de la lliga- i l’Spar Gran Canaria.

Poc a poc, podem començar a treure les primeres conclusions del que estem veient en aquesta lliga en ple creixement. Es van definint els equips que lluitaran per la permanència, altres per les places de Play Off i, altres, per tenir el factor pista a favor un cop comenci la segona part de la temporada on es decidirà el campió final.

En un període de tres anys la LF1 ha experimentat un canvi excepcional. A part de les mencionades anteriorment també han tornat a casa Laia Palau, Leonor Rodríguez, Núria Martínez (retirada) o Marta Xargay (retirada), entre d’altres. Alguns rumors van sortir a l’estiu sobre el possible retorn d’Alba Torrens a la lliga de la mà del Perfumerías Avenida però tot es va quedar en res quan es va anunciar la renovació amb l’Ekaterinburg. Aquesta ja hagués estat la cirereta del pastís.

El millor equip: Perfumerías Avenida

19-0. Aquest és el balanç del conjunt salmantí en les tres competicions que ha jugat (Supercopa, Liga Femenina Endesa i EuroLeague Women). Si traiem els partits guanyats que no siguin de lliga ens queda un exuberant 15-0. Ningú ha pogut amb un equip que ha viscut un canvi d’entrenador però ha pogut mantenir una bona base de jugadores de la temporada passada. Baixes sensibles com la de Laura Gil o Jewell Loyd han estat ben recobertes amb Katie Lou Samuelson -jugadora més valorada de l’equip- i Leonor Rodríguez.

Els mecanismes de Roberto Íñiguez han quedat molt ben interioritzats dins una plantilla molt completa que, actualment, té la moral pels núvols. El partit que resumeix millor el que està sent el Perfumerías Avenida 20-21 és el que es va jugar la setmana passada a Würzburg enfront l’Uni Girona. El clàssic de la lliga. Les locals van sortir mans a la feina i no van deixar opció al club català que acabaria marxant amb molt males sensacions i amb la segona derrota del curs que la deixa a la tercera posició. Cal recordar que a l’Eurolliga només entren els dos primers equips.

Han patit en alguns partits com la jornada inaugural contra el Lugo (52-58) o la victòria a casa davant el València Basket portant el partit a la pròrroga i vencent-lo per un ajustat 71-69. De tots, però, les jugadores n’han anat sortint més reconfortades. Al veure el bon joc de l’equip amb un marcador positiu final demostra que en els trams més importants han pogut prioritzar el bé col·lectiu que l’individual buscant fer-se l’heroïna.

El(s) pitjor(s) equip(s): pòdium compartit

Aquesta temporada hi havien molts projectes esportius que esperaven fer un avanç important en el creixement conjunt de la lliga. Alguns d’aquests equips són el Casademont Saragossa, Kutxabank Araski o València Basket. El darrer és obvi que la passa endavant que volia fer l’ha complert a la perfecció. Les arribades de Rebecca Allen, Marie Gülich o Cristina Ouviña han resultats vitals per assolir la segona posició de la lliga, fins el moment, i poder jugar al mateix nivell que el Perfumerías Avenida i Spar Girona.

No obstant, els altres dos clubs han resultat ser les decepcions de la lliga. Per part vasca, venien d’una excel·lent temporada on van caure a semifinals de la Copa de la Reina’20 davant el Perfumerías, cinquens a la classificació i amb la millor entrenadora del curs 19-20. A més, aquesta temporada s’han reforçat amb jugadores de nivell com Tamara Abalde, Joy Adams i Anna Cruz. En el cas de la catalana, la setmana passada es va anunciar la fi del contracte que reunien ambdues parts. La sorpresa, però, arribaria ahir quan el Casademont Saragossa va anunciar la seva incorporació per la plantilla dirigida per Carlos Iglesias. La irregularitat s’ha apoderat de l’equip que només ha aconseguit 6 victòries en tota la primera volta per 9 derrotes quedant fora de la Copa de la Reina. Laura Quevedo ha estat de les úniques bones noticies de l’equip promitjant 12,3 punts per partit amb 11,3 de valoració.

Retornant al conjunt aragonés. La seva estrena a la Liga Endesa no està sent la més desitjada, ni molt menys. Amb una plantilla repleta de noms majúsculs com el de Laura Nicholls, Markeisha Gatling, Julie Vanloo o Taylor Würtz tampoc han pogut aconseguir la seva primera participació a la Copa de la Reina. La seva primera victòria a la lliga no va arribar fins la jornada 4 que van derrotar a l’Embutidos Pajariel Bembibre per un ajustat 79-75.  No ha viscut cap ratxa de victòries en tota una primera volta que l’ha portat a estar en un balanç de 5 victòries per 10 derrotes.

MVP: Markeisha Gatling

És, com a mínim, curiós que la nostra MVP formi part de l’equip que qualifiquem un dels dos més decepcionants de la temporada. No obstant, també és cert que entre tanta foscor sempre hi ha algun raig d’esperança al qual agafar-te. A Saragossa, aquest raig el trobem en la poderosa interior americana Markeisha Gatling.

Juntament amb el creixement positiu de les joves jugadores com Aina Ayuso, Zoe Hernández o Aminate Sangare, l’altre bona nova que es pot veure a terres aragoneses és la incapacitat de les pivots rivals per frenar a la bèstia americana. Keisha Gatling està en un promig de 20,3 punts, 7,2 rebots i 20,8 de valoració en 31,1 minuts per partit.

En la seva primera experiència a la Liga Endesa, Gatling ha encaixat a la perfecció en el sistemes de Carlos Iglesias i en el nivell qualitatiu de la lliga. Les seves qualitats físiques combinat amb un bon canell des de la mitja distància li han servit per acabar sent una autèntica amença dins de l’ampolla.

Les grans decepcions: Anna Cruz i Laura Nicholls

El “hype” de les seves arribades estava justificat en vist el que havien fet fora d’Espanya. No obstant, el resultat ha estat decepcionant. Les principals pedres angulars dels equips que les havien fitxat han acabat sent un fracàs pel que s’ha vist de moment. Això, al final, ha acabat influint en el resultat global dels equips que, com he dit abans, no han aconseguit ni classificar-se per la Copa de la Reina.

El cas d’Anna Cruz pot tenir una petita justificació degut a que ve d’una lesió de genoll complicada i, per què, tal i com va dir en la seva entrevista al arribar a l’Araski venia a retrobar-se amb el bàsquet després d’un temps en què no l’estava gaudint com ho havia fet sempre. En aquest primer tram de temporada, l’escorta se’n ha anat fins els 7 punts però amb un trist 5,5 de valoració.

Pel que fa a Laura Nicholls, la jugadora franquicia del Casademont Saragossa, el resultat tampoc ha estat molt diferent envers la seva compatriota. Ha tingut un alt nivell d’importància dins la plantilla sent la “4” titular i aportant minuts bons en defensa però millorables en atac. En els primers 15 partits de temporada ha fet una mitja de 5,6 punts i 9,8 dígits de valoració amb 26,1 minuts per partit.

Per casualitats de la vida, a partir d’aquesta jornada jugaran juntes tota la segona volta després del flamant fitxatge d’Anna Cruz per un dels projectes basquetbolístics femenins més importants de tot l’estat espanyol.