Flamants campions de l’NBA, feliços i encoratjats per afrontar un futur a mig termini prometedor perquè tenen entre mans la parella més dominant de l’NBA, els Los Angeles Lakers afronten el període d’agència lliure, traspassos i Draft com ho fan els equips que se saben millors: asseguts al sofà, pentinant el gat mentre altres executius de franquícies que no tenen l’anell de la temporada anterior estudien maneres de prémer el gallet i continuar avançant. Tot i això, Pelinka sap que ha de mantenir el nivell d’excel·lència per no desaprofitar el cicle de LeBron James. És per això que, tot i que sigui des d’una posició privilegiada, ha de cercar maneres de millorar la plantilla.

És un bon moment per analitzar les opcions que els Los Angeles Lakers podrien plantejar-se de cara al Draft 2020 que se celebrarà el dia 18 de novembre. Abans, però, hem de tenir presents dues premisses: no citem traspassos i, curiosament, els equips de LeBron James acaben traspassant gairebé sempre la primera ronda. Sacrifiquen el futur per reforçar el projecte de present, que és quelcom totalment lògic quan està en joc l’herència de LeBron James. És per això que és possible que aquest article, més que cap altre, sigui poc més que un exercici de campanes al vol. Tot i així, comencem.

Malachi Flynn- Guard, San Diego Aztecs

Malachi Flynn és un dels jugadors més consolidats d’aquesta fornada. És un dels exteriors veterans de la generació i es perfila com un candidat a aportar rendiment immediat a rotacions experimentades. El base dels Aztecs de San Diego és un jugador hàbil amb la pilota a les mans, ràpid, elèctric i capaç de prendre bones decisions amb continuïtat. El seu joc es basa especialment en el que genera a partir del 2 contra 2: és un dels millors passadors en situacions de bloqueig directe del present Draft i té una facilitat insultant per crear-se llançaments a partir del bot. A mitja pista és clarivident i en transició, per l’espurna que exhibeix, també és molt difícil de contenir.

Repassem algunes dades sobre Malachi Flynn: genera 1’06 punts per possessió en situacions de generador a partir de pick and roll, 1’08 punts per possessió en situacions de spot up i 1’13 punts per possessió en situacions d’atac en transició. Aquestes tres àrees són les que defineixen majoritàriament el seu joc i ens deixen entreveure el perfil d’un jugador que pot jugar de generador únic en plantejaments que es vertebrin al voltant del bloqueig directe i que pot adaptar-se també a la convivència amb altres generadors. De cara a l’NBA, tenint en compte que cada vegada més equips aposten per sistemes amb múltiples jugadors capaços de ser generadors de pes, aquestes característiques poden ser molt útils. Flynn aquesta temporada ha anotat 17 punts i ha repartit 5’1 assistències amb un 37% en T3 i només 1’8 pèrdues. És molt madur.

Flynn s’adaptaria molt bé a les necessitats dels Los Angeles Lakers. Tenint en compte que aquesta temporada els ha faltat un perfil que acabés d’aportar un punt de creativitat ofensiva i de rang de llançament, Flynn seria complementari al que ja tenen. Sumaria virtuts que ni Caruso ni Rondo tenen i en defensa, tot i que ha d’acabar d’acumular hores de gimnàs, no seria un desajust. La seva societat amb Anthony Davis en el 2vs2, en el millor dels casos, seria letal. I permetria que LeBron James tingués moments de desconnexió en la creació de joc sempre que els necessités al mateix temps que oferiria situacions d’avantatge en el joc sense pilota.

Grant Riller- Guard, Charleston

Grant Riller no s’allunya del perfil de Malachi Flynn. És un exterior que destaca especialment pel domini de pilota que té i pel punt d’explosivitat que mostra en cada seqüència. El seu domini de la pilota és un dels més vistosos de la fornada i la capacitat que té per associar l’atac al seu centre de gravetat el converteix en un individu diferencial. El generador de joc de Charleston és, sens dubte, un dels jugadors que qualsevol equip competitiu tindrà present per acabar de completar la rotació. Tenint en compte que qualsevol franquícia rebria amb els braços oberts un “Nou” Fred Van Vleet, ell té la narrativa a favor per sortir en una bona posició. Les similituds entre Riller i l’exterior dels Raptors són notables.

La principal diferència entre Grant Riller i Malachi Flynn és que Riller sí que és un anotador a tres nivells. Té un tronc inferior privilegiat i un cos molt fort que li permet ser un finalitzador excel·lent (en paràmetres perimetrals) prop del cèrcol. Ha anotat amb un 64’4% d’encert en situacions com les que descrivim i ha fet gala d’una capacitat magnífica per absorbir contactes, canviar de ritme i amagar la pilota. La seva agilitat gestual és elit de la fornada. El principal dubte que deixa en atac és si serà capaç d’adaptar-se a un plantejament ofensiu en el qual ell no seria l’eix de tot i, sobretot, si arribats a un punt en el qual fos necessari sabria incrementar l’ús de situacions en les quals se li requereixi executar “i prou”.

Per als Lakers seria una adquisició interessant. És menys sòlid en l’esforç defensiu que Flynn, però la seva aportació ofensiva pot ser superior. Té caràcter per liderar i podria ser un bon sisè home si no fos capaç d’assolir els objectius que li fixàvem anteriorment. La seva aportació ofensiva, d’entrada, es presumeix molt prometedora. És especial.

Tyler Bey- Forward, Colorado

Tanquem el trident de possibilitats citant un jugador que, sens dubte, està sent el guanyador virtual -mai millor dit- de les informacions que estan sortint sobre l’estat físic i les possibilitats atlètiques dels prospects en aquestes darreres setmanes prèvies a la cerimònia del Draft: Tyler Bey. Jutgeu aquestes dades vosaltres mateixos relatives al seu Draft combine:

Tyler Bey és un jugador que físicament ja està fet (2’01 metres i 98 kg). És un atleta privilegiat i respon a un perfil molt versàtil: del 2 al 4, si el plantejament és dinàmic i funcional, pot adaptar-se a qualsevol assignació. No és un virtuós amb la pilota a les mans: se li pot treure molt més suc exigint-li que actuï com a finalitzador en transició i que busqui amb freqüència la inèrcia dels rebots ofensius. Aquesta temporada, amb un volum limitat, ha registrat un 42% en T3.

Tyler Bey encaixaria molt bé als Lakers si necessitessin jugadors que reforcin demarcacions defensives. És un jugador completament intercanviable de l’1 al 4 i que pot fer-se càrrec de qualsevol dimensió ofensiva. És molt fort, els seus esforços són molt fluids i s’adaptaria ràpidament a la cultura que vol implementar Frank Vogel. Si és capaç d’evolucionar en els paràmetres tècnics i de fonaments com per trobar vies addicionals per imposar la seva força, podríem estar parlant d’un jugador sòlid a nivell NBA.