Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

El Madrid de Laso i el mirar enrere per saber com tornar a caminar endavant

El Real Madrid ha estat la gran decepció de la fase final.

Comparteix

El Madrid de Laso i el mirar enrere per saber com tornar a caminar endavant

Si parlem d’hegemonia a nivell ACB, fins al més mínim ignorant del bàsquet estatal et parlarà del Madrid de Pablo Laso, Sergi Llull o Rudy Fernández. Des que l’ex tècnic del Gipuzkoa entrena els blancs, en poques ocasions se’ls ha escapat un títol ACB, sent la lliga del 2017 o les copes 18-19’ encadenades pel Barça de Pesic. I com bé diu el seu nom i tractant-se d’un torneig excepcional establert per acabar una mica “com fos” la competició, és gairebé impossible pensar que en el format habitual a play off els blancs no s’haguessin plantat a la final, doncs pocs equips a Europa podrien competir-los una sèrie al millor de cinc.

Però a l’haver perdut 2/5 partits i acabar guanyant amb l’aigua al coll els dos restants on es jugaven el passi, seria injust i inadequat calificar el paper del Madrid a la Fonteta com a un simple accident. I és que aquí és on rau el kit de la qüestió: ser capaç de fer l’exercici autocrític d’arribar al punt mig entre accident i catàstrofe.

Començant amb els rivals, el Madrid -sense baixes, tot val a dir-ho- s’enfrontava a un València sense Ndour o Vives, a l’Andorra sense els seus dos “centers”, a un Saragossa plegat de baixes i de jugadors que han rescindit el contracte per no tornar dels Estats Units, al Burgos i a un Gran Canària que tot i disposar d’una plantilla amb prou pedigree la seva temporada havia estat força mediocre. A priori doncs els blancs no havien de suar en excés, ja que realment la seva superioritat i profunditat de plantilla feia pensar que com a molt podien relliscar en un dels partits.

Les dues victòries es regeixen amb el mateix patró: tant contra València com contra el Gran Canària els de Laso han disputat partits de ritme ofensiu altíssim amb l’encert -amb tota la dificultat que això suposa- com a únic argument per guanyar el partit. Diferències curtes i patiment final que evidenciaven clamorosos problemes defensius, sobretot al defensar el 2vs2 amb Tavares i els seus blocs o llançaments intimidats que tapaven moltes mancances. I clar, amb la bateria de talent del Madrid, els partits a 90 punts quasi sempre són per ells, i així va ser contra aquests dos rivals.

Però en les dues derrotes, la pilota ni entrava amb la mateixa facilitat ni es movia amb la fluïdesa habitual. Tot això sumat a la mala defensa i a uns excel·lents Burgos i Andorra va propiciar derrotes inesperades, sobretot contra els andorrans on la diferència va rondar els 10-15 punts tot el partit amb Laso incapaç de canviar la dinàmica ni ofensiva ni defensivament. Un Madrid amb Tavares, Randolph i Thompkins incapaç de guanyar un Andorra on, recordem, els seus pivots no jugaven per lesió.

Les caramboles han fet que els blancs se’n vagin cap a casa a les primeres de canvi, i tot això obre un escenari ple de preguntes. I ara què? Canvis a la plantilla? Fitxatges no planificats? Laso, en dubte? Una sèrie de qüestions que caldria anar desglossant no abans sense explicar què és aquest Madrid. Projecte seriós i ferm des del primer dia, un inici complicat amb les últimes bafarades del Barça de Pascual on Laso va estar a hores de ser acomiadat. Herreros i la direcció esportiva de la secció però, en un exercici de sang freda i que pocs cops veiem tant en bàsquet com en futbol, van decidir mantenir-lo ja que es notava que s’estava construint un bloc per aconseguir grans coses a curt plaç.

Aquest Estiu tornarem a viure una situació similar on la figura del tècnic basc sortirà encara més reforçada: en cap moment se’l posarà en dubte per part del club i és possible que es tracti la seva renovació. Recordem que durant el confinament el Madrid ha fet efectives les renovacions de Reyes, Carroll o Trey Thompkins mentre que ja es dona per fet que Carlos Alocén jugarà amb els blancs a la 20/21. A priori la plantilla apuntava a la d’aquest any més Alocén, amb el jove Nakic sortint cedit i pendents de si Deck obtenia un passaport que permetia al club tenir més maniobra alhora d’incorporar jugadors.

Dos noms surten a la palestra: Laprovittola i Jordan Mickey. Dos jugadors amb una fitxa considerable, els dos fitxats aquest estiu amb 2 anys garantitzats i que no han acabat de cuallar, sobretot el primer on mai ha acabat de jugar ni entrar en rotació en els moments calents o importants dels partits. No ha transcendit si el Madrid té opcions de tall, però no seria estrany que algun acabés sortint; qui més números tindria és el passat MVP de l’ACB, donat que ja diversos mitjans estan parlant d’un suposat interès del Madrid per abonar la clàusula de sortida d’un Alberto Abalde que s’erigeix com la pròxima estrella del bàsquet espanyol a nivell de perímetre. El mercat no ofereix bases de garanties ja que Calathes i SLoukas sembla que ja tenen equip per la propera temporada, i tenint Llull Rudy o Causeur amb fitxes altes no sembla una operació fàcil.

Capítol a part mereix el nom de Campazzo. De moment tot sembla fum, però s’ha vingut especulant amb una possible sortida cap a l’NBA del que ara mateix és la pedra angular del Madrid. Seria un cop duríssim pels blancs, donat que ni tens un Doncic que et puja amb ganes de galons ni hi ha substituts de garanties a l’abast. I compte també amb Deck, del que també ha sortit algun rumor i aquest podria ser més factible doncs l’aler no té ni la fitxa ni sobretot la clàusula de sortida que té el base argentí.

De totes maneres no cal esperar una revolució al Madrid ni molt menys. Comptant que cap dels argentins marxa cap a la millor lliga del món, sembla ser que tots tenen la continuïtat assegurada excepte Mickey i Laprovittola. No seria estrany que donat els problemes al bloc i continuació del Madrid es mirés de desprendre’s de l’ex-Khimki i buscar alguna opció que t’asseguri que els minuts on no hi ha Tavares la zona ben coberta, una de les mancances dels blancs aquest any. Tampoc cal anar a buscar a Jan Vesely ja que Tavares en condicions normals se’t menja 25 minuts, però sí algú de garanties.

Així doncs, el projecte del Madrid s’explica amb decisions com la que prendran aquest estiu: per cada cop que caiguis, si mors amb les teves idees i hi segueixes creient (sempre amb autocrítica i canviant el que creguis que has de canviar) te n’aixecaràs dues, la paciència i racionalitat amb la que cal tractar derrotes inesperades com les d’aquesta fase final són dues virtuts de la direcció esportiva dels blancs sense les quals no existirien els èxits d’aquests últims anys.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »