El passat 31 d’agost, l’Spar Girona anunciava als canals oficials del club la baixa de Magali Mendy a causa de la seva futura maternitat. L’escorta francesa, doncs, deixarà de formar part de la plantilla 2022-23 de l’entitat catalana per centrar-se en el seu embaràs. Una notícia que, evidentment, és positiva, però que suposa un maldecap important per Pere Puig i Laia Palau.

Si no els estava costant prou trobar una substituta per Kennedy Burke, ara, hem d’afegir a la llista la necessitat imperiosa d’incorporar algú per a la vacant que deixarà Magali Mendy. Dues posicions que, setmanes enrere, l’Uni ja hauria pogut tenir confirmades. Recordem que Pere Puig, en una entrevista concebuda a Esmaixada, va dir que no es va poder tancar l’acord amb Kayla Thornton per aspectes econòmics quan ja donaven quasi el fitxatge per fet. Per altra banda, Ornella Bankole va ser un dels altres noms que es lligaven fortament amb l’Uni. Sense mai haver-se confirmat el seu fitxatge pel conjunt català, sembla que el Bourges francès es va emportar a la jugadora pagant una compensació econòmica a l’equip gironí.

No hi ha temps per lamentacions, ja. L’Spar Girona ha de trobar dues jugadores per confirmar una plantilla que porta dos partits de pretemporada.

En aquest article, parlarem de tres noms WNBA que podrien estar a l’abast de l’Uni i permetrien que la jugadora i el club mantinguessin el vincle fins a la fi de les competicions europees sense importar la data d’inici dels entrenaments de la lliga americana. Perquè això passi, la jugadora, com a molt, pot portar un any a la lliga. Segons la normativa de la competició, les “rookies” no fa falta que s’incorporin al primer dia dels entrenaments de la seva franquícia.

El perfil de Magali Mendy

Abans d’entrar sobre els tres noms protagonistes d’aquest article, cal entendre què significava Mendy per l’Uni Girona. La veritat és que, tot i ser una jugadora en el seu tram final de carrera, pot donar molt a un equip, encara. A part de ser un perfil que coneix la lliga, l’escorta compleix als dos costats de la pista sent una anotadora a tres nivells, en termes ofensius, i una defensora perimetral de luxe per cobrir a l’exterior estrella de les rivals. Si una cosa se li podia exigir, era la seva regularitat. El seu rendiment per Fontajau sempre ha tingut pujades i baixades que no li han permès valoritzar-se com es podria merèixer.

Des que va aterrar a Girona, per tercera vegada a la seva carrera, va jugar disset partits de lliga on entrarem més en profunditat per analitzar el seu rendiment sota les ordres d’Alfred Julbe.

Magali Mendy és una jugadora que va trobar múltiples vies per brillar a l’Uni.

El seu do per generar amb pilota i aprofitar els espais lliures a camp contrari la va convertir en un recurs molt útil pel tècnic badaloní. Tot i que no van començar amb bon peu la relació entrenador-jugadora, el transcurs del temps i la qualitat de la jugadora van fer que fos un escorta de luxe per l’equip. Entrant des de la banqueta o al cinc inicial, Mendy sabia el seu rol i la importància que tenia pels resultats globals.

Per la francesa, les situacions de tir que més vegades va dur a terme van ser el bloqueig i continuació i en situacions de tir a peus quiets. Mendy aporta números que van del notable a l’excel·lent, sobretot en la segona via. Fins a els 1,3 punts per possessió va aconseguir l’escorta en el seu pas per Fontajau en situacions de tir sense bot. Números d’elit absoluta. En el bloqueig i continuació com a manejadora, la xifra de punts per possessió baixa fins als 0,76. Una dada millorable, però acceptable veient que ho compensa en sortides de bloqueig indirecte (0,82 punts per possessió), transicions (0,78 punts per possessió) o en talls (0,8 punts per possessió).

Nia Clouden

Nia Clouden, per perfil de jugadora, és la que em transmet més similituds en comparació a Magalí Mendy. Tot i els escassos minuts que ha tingut a la fase regular amb les Connecticut Sun (9 minuts per partit), el seu treball ha mantingut certes coses del seu pas a la NCAA amb la Universitat de Michigan State. En el seu darrer any abans de fer el sal professional, Clouden se’n va anar fins als 19,7 punts per partit on es va fer un lloc com a referència ofensiva mitjançant la creació de joc amb pilota.

L’actual jugadora de les Sun exhibeix un nivell correcte als dos costats de la pista on, evidentment, encara té un marge de millora enorme. A la WNBA, Curt Miller ha provat noves formes de potenciar el talent de la jugadora a través de les situacions de rebre i tirar on, tot i comptar amb pocs intents, ha promitjat 1 punt per possessió. D’aquí, Clouden ha finalitzat el 31,3% de les seves possessions. En altres estils de tir amb la pilota a les seves mans, segueix donant bons números que fan pensar en un creixement de minuts i de rol dins la franquícia de cara a la pròxima temporada.

Té aptituds físiques com per ser letal en el primer pas i a camp obert, però penso que una de les seves grans virtuts està en la seva lectura de joc en situació estàtica. Aquí deixa certs detalls tàctics del seu moviment en pista que no són molt normals de veure en jugadores tan joves.

A  línies defensives, Clouden ha de continuar millorant la seva defensa quan rep bloc i trobar vies per potenciar el seu tronc inferior. No obstant això, té una gran capacitat de reacció i demostra ser ràpida en el desplaçament lateral. Això sí, no és una jugadora polivalent respecte a poder defensar diverses posicions, ja que no és alta (1,72 m) i, com diem, tampoc té un cos per aguantar l’impacte de jugadores més grans que ella.

Lexie Hull

En Lexie Hull trobem un perfil totalment diferent de Nia Clouden i, per tant, de Magali Mendy. L’actual jugadora de les Indiana Fever ha gaudit d’una mica més de protagonisme que Clouden sense, però, deixar millors impressions que la de les Sun. En el seu pas per l’NCAA, es va consolidar com a tiradora amb un 39% d’encert exterior en quasi 30 minuts per matx. Tot i no ser un perfil idèntic o bastant similar a la de la jugadora francesa, l’Spar Girona guanyaria amenaça exterior -una cosa que va ser un maldecap constant per Alfred Julbe i Laura Antoja- però perdria una peça que fos essencial per la creació de joc de l’equip.

En el moment del mercat en què ens trobem, Pere Puig i Laia Palau tampoc trobaran a una futura Jewell Loyd o Diana Taurasi. Així i tot, és vital poder comptar amb els serveis d’amassar pilota amb coherència per ajudar a les bases en la generació de joc. A l’NCAA, Hull va aconseguir uns números excel·lents en les seves situacions de tir més repetides al llarg de la temporada que no ha sabut extrapolar a la WNBA. Mentre a la universitat estava tirant amb 1,31 punts per possessió en situacions de rebre i tirar, amb les Fever n’ha aconseguit un trist 0,58 punts per possessió.

On ha pogut trobar situacions més còmodes en el seu any d’estrena a la lliga ha estat en transicions i en u contra u, però no han estat solucions prou repetides per a poder treure’n un balanç interessant sobre incorporar-la en un sistema de joc més vertical i que potenciï les qualitats individuals i/o físiques de la jugadora.

Veronica Burton

Pel que fa a Veronica Burton, podem dir que és la jugadora que més minuts ha tingut a la seva primera temporada a la WNBA i la que més potencial pot tenir. Això sí, fent èmfasi en termes ofensius. Defensivament, hi ha molt a millorar per poder ser una jugadora útil. Burton és la darrera de les tres jugadores de qui parlarem en aquest article com a possibles relleus de Magalí Mendy. Amb les Dallas Wings, aquest any ha jugat poc més de 15 minuts en els quals ha anotat 6,2 punts amb una baixada de percentatges en comparació al seu darrer any a la NCAA però normal veient el salt qualitatiu de la competició on està ara.

Quant a l’atac, és una altra jugadora que té la capacitat per poder ser la segona generadora de l’equip amb pilota. Té similituds amb Nia Clouden tot i que la de les Wings ha demostrat poder tenir una carrera més significativa, fins ara. Ella és qui millor ha sabut passar els seus números de l’NCAA a la WNBA. No ha deixat de ser una jugadora amb un ventall ampli d’opcions ofensives en què ha actuat amb molta eficiència. Seguint els seus números, on es veu que té capacitat de tir a tres nivells i pot ser una arma amb pilota i sense, Burton podria ser el prototip de jugadora ideal per suplir a Mendy pel que fa a l’ofensiva catalana.

Sobre la defensa, genera dubtes que resulten preocupants. Li costa contactar amb les seves rivals penetrant sense cometre falta, té dificultats per evitar una millor circulació de pilota rival i, igual que Clouden, pot patir en defenses de canvis a causa de la seva estatura (1,75 m). El seu gran punt fort en defensa rau en la intercepció de pilotes robades. En aquest aspecte, ja és una cosa en la qual ha destacat sempre. Abans de fer el salt a la WNBA, promitjava més de quatre pilotes robades per partit, mentre que ara, en una tercera part del temps que gaudia a la Universitat, en roba 2,2.