Connecta amb nosaltres
Manresa

LLIGA ENDESA

El BAXI Manresa aspira al Play-off de la Lliga Endesa?

L’equip de Pedro Martínez és vuitè per davant d’Unicaja i Andorra.

Comparteix

El BAXI Manresa aspira al Play-off de la Lliga Endesa?

Alguns ja es devien fer aquesta pregunta a l’estiu quan fitxatges provinents de l’Eurolliga com Makai Mason o el retorn esperat de Rafa Martínez disparaven la il·lusió al Congost. Altres agosarats, fora de qualsevol dubte, ho tenien ben clar. Però des de Manresa s’encarregaven de rebaixar l’eufòria recordant que l’objectiu d’un dels pressupostos més baixos de la lliga sempre és la salvació. Mesos després, el temps ha donat la raó als primers i el Manresa és una esperançadora realitat que sota les ordres del seu magnífic entrenador, Pedro Martínez, podria repetir la gesta de fa dues temporades i tornar-se a col·locar en el play-off.  Seria, precisament, la segona vegada que ho aconsegueix en aquest segle XXI, signe que el club del Bages fa temps que està en bones mans. Ho aconseguiran?

És una possibilitat que no fa tant ja vam comentar en un programa especial sobre els equips catalans i és que tot just superada la vintena de jornades, l’equip de Martínez és vuitè a la competició amb un registre d’11 victòries i 12 derrotes. Les mateixes que Unicaja, novè, i una mica millor que el Morabanc Andorra que, amb dos partits menys, se situa desè amb 10 triomfs i 11 desfetes.  Tots dos equips, amb plantilles construïdes per jugar a Europa, són els màxims rivals d’un Manresa que a dos mesos d’acabar la lliga segueix mantenint vives les opcions de sorpresa. La recepta? Versatilitat, talent perimetral, encaix i el triomf del sistema de Pedro.

Fiabilitat bagenca

Fent un cop d’ull al calendari i als resultats de l’equip, una màxima que s’ha complert pràcticament al llarg de tota la temporada és que l’equip ha guanyat aquells duels que, a priori, havia de guanyar. Bona part dels partits contra equips d’inferior categoria o que ara mateix estan per sota a la taula s’han acabat traient. Fuenlabrada, Bilbao, el doble duel contra Múrcia o Saragossa entre d’altres. Mentre que les derrotes contra rivals més directes com Gran Canaria o Andorra s’han pogut compensar amb els triomfs davant Unicaja o contra equips de la part alta com la Penya en el seu dia.

Ferrari és l’últim reforç de l’equip. ACB Photo – J. Alberch

Així doncs, en línies generals, el que fins avui ha portat al Manresa a estar per davant de l’equip malagueny, l’andorrà o el mateix Herbalife Gran Canaria, tres projectes que disputaven Eurocup, és la fiabilitat i regularitat dels manresans. Mentre els rivals més directes han patit per mantenir una línia coherent al llarg de l’any, fruit potser també de la doble competició, el congestionat calendari i la discontinuïtat pels casos de coronavirus i els ajornaments, els de Pedro Martínez han estat sempre un equip previsible en el bon sentit de la paraula. No s’ha pogut donar la sorpresa contra cap dels rivals Eurolliga -i és que tampoc hi ha plantilla per fer-ho- però s’han sumat victòries dobles en cada jornada marcada amb vermell al calendari. Les que aconseguia el BAXI Manresa i la derrota que li suposava la desfeta als rivals directes. De mica en mica s’ha anat sumant de cara a permetre quelcom més que somiar amb la permanència. Ara, sense ser els màxims candidats tot i la vuitena plaça, lluitar pel play-off és una realitat.

Velocitat i joc per parelles

Un altre dels punts característics del conjunt del Bages, i en gran part gràcies a una magnífica construcció de l’equip a l’estiu, és disposar d’una plantilla ben compensada. Les arribades de Seth Hinrichs, Scott Eatherton, Makai Mason, Martynas Sajus, Rafa Martínez, Tabu o recentment Matt Janning li han donat a l’equip aspectes primordials, que demandava i han completat una rotació que ja va veure la temporada passada que amb Dani Pérez, Juanpi Vaulet, Eulis Báez o el creixement -molt destacable- de Guillem Jou tenia una base prou decent per ser molt més que un equip per no patir a l’ACB.

En aquesta línia és clau la capacitat que tenen diversos jugadors exteriors per crear a partir del bot. Això es personifica especialment en Dani Pérez. L’hospitalenc és un dels millors assistents de l’ACB i és que les seves lectures i domini del tempo a l’hora de jugar el bloc directe són magistrals. No li cal ser un gran anotador per fer gravitar tot al seu voltant i no hi ha gaires equips ACB que tinguin bases amb la capacitat per trobar quatre línies de passada cada vegada que juguen el 2c2. A més, li dona un ritme elevat al joc manresà, idoni per competir partits d’alta anotació i és que el Manresa s’ha establert sense problemes entre els equips que anoten més de 80 punts cada cap de setmana.

En aquest sentit també, companys arribats aquest estiu com Eatherton, Sajus i Hinrichs (aquest últim més en continuacions obertes i aprofitant la seva explosivitat i verticalitat cap a cistella), tots ells molt resolutius en situacions properes a l’anella, han demostrat dia rere dia ser la parella perfecta del català de cara a jugar aquestes situacions. Els dos ‘5’ tenen també bon domini dels espais i els temps, saben separar-se bé de la defensa i juguen amb velocitat aquestes situacions, premissa clau en un dels equips més ràpids de l’ACB. El Manresa té una mina en el bloc directe i això l’ajuda a ser l’equip més assistent de la competició per exemple.

Bateria d’anotadors

Molt important també per entendre com ha aconseguit el BAXI Manresa estar tan ben situat és donar un cop d’ull a diversos dels perfils anotadors amb què compta la plantilla. Com hem dit, el gran mèrit al Bages ha estat construir una plantilla tan compensada i és que l’equip compta amb diversos jugadors amb capacitat autònoma per decantar la balança a favor seu a través de l’atac. El més destacat d’ells és Makai Mason, que tot i que ha estat intermitent al llarg de la temporada, ha pogut demostrar a vegades tot aquest talent que atresora. És un altre dels exteriors amb capacitat de desequilibri i magnetisme, però al contrari que Dani Pérez -tot i que no és gens mal passador- la seva virtut està en l’anotació. Un jugador de les seves característiques és vital de cara a crear espais i perillós tota l’estona tingui o no un bon dia. Tant a ell com a Tabu els hi ha faltat encert i més regularitat, però serveixen de perfecte contrapunt exterior d’un Pérez més focalitzat en assistir.

En aquesta consideració també entrarien els interiors, on destaca en gran mesura Scott Eatherton, màxim anotador de l’equip amb 13 punts per partit. El pivot ho està aconseguint amb uns registres per sobre del 60% en tirs de dos. La seva entesa amb els companys és magnífica, però és que a més, és un jugador amb capacitat per generar-se ell mateix les cistelles prop del cèrcol. No sempre atacant d’esquenes -ho pot fer- però sí trobant contactes i atacant de cara la menor lateralitat dels rivals a partir de recepcions en zones a mitja distància. A Eatherton s’hi suma Sajus, amb una ràtio de punts per minut elevadíssim, i també Hinrichs, que en el seu cas suma anotació, rebot, passada i sobretot un gran sentit tàctic i coherència en el posicionament a pista.

Per últim, i sense ser un aspecte gaire destacable de l’equip, és molt remarcable també la tasca de tiradors com Rafa i Janning. Aquest últim, arribat al desembre i renovat fins a final de temporada. El BAXI va just de tir exterior i tenir dos jugadors per sobre del 40% en múltiples intents (3,3 i 6,8 respectivament) és extraordinari de cara a aportar l’equilibri interior-exterior que tot atac necessita.

Manresa té entrenador

Sembla una obvietat, però cal recalcar la tasca de Pedro Martínez dia sí i dia també a la banqueta manresana. A partir d’una plantilla prou decent per no patir, un entrenador del seu calibre l’ha portat al següent nivell. Ja van estar prop de la Copa, la primera que haguessin disputat des de 2004, i ara, encara que restin força jornades i no siguin favorits per la qualitat dels rivals, l’equip està en una posició de privilegi per batallar la disputa de les eliminatòries.

Pedro ha fet d’aquest Manresa un equip ràpid al qual li agrada jugar a camp obert. Té jugadors per fer-ho, des dels exteriors fins als grossos (Eatherton o Vaulet de fals 4), però sobretot és la manera que ha trobat per igualar les virtuts de les seves peces a les d’altres equips que teòricament per noms haurien d’estar per sobre. Ritme alt, molts tirs, verticalitat i riscos. Manresa és dels equips que més tira, dels que més faltes força i més visita la línia de personal, un equip que comparteix la pilota, el màxim assistent de la competició, però també el que més pilotes perd. Uns riscos que l’equip de Pedro compra, accepta, hi conviu. Un model que està resultant exitós i que determinarà el destí de l’equip.

A més, una de les característiques principals de la seva pissarra, ja no d’aquest any sinó també del passat, és el dinamisme del col·lectiu i la bona ocupació dels espais ofensius. Pedro ha generat esquemes que permanentment creen distraccions i eliminen ajudes defensives a partir de talls, indirectes i el moviment dels tiradors en el costat dèbil defensiu. D’aquesta manera la capacitat productiva en el bloc directe, marca de la casa de l’equip, és molt més elevada. Si li sumem la intel·ligència tàctica que molts jugadors del conjunt manresà posseeixen, ens trobem amb un equip amb els recursos completament optimitzats i jugadors lluint en la seva màxima expressió. Un equip conceptualment ric, que deixa espai a la interpretació i lectura dels seus jugadors. Recepta d’un èxit que de moment s’està aconseguint.


Costarà. La dinàmica Andorrana un cop estabilitzada la situació amb els partits ajornats i l’eliminació europea d’Unicaja -sumada a l’arribada de Katsikaris- haurien de fer créixer a tots dos equips i posar-li les coses molt difícils a Manresa. Si la pregunta fos si l’equip del Bages anirà a Europa, la resposta seria un sí rotund. L’equip està preparat per lluitar pel play-off i a la Champions League hi entra gairebé segur. El problema és el poc marge d’error que existeix i un calendari que encara els ha de fer anar a Barcelona, València, Andorra i Badalona, al marge de rebre al Madrid i al Baskonia. Però com dèiem, hi ha motius per l’optimisme i és que el BAXI Manresa és fiable, regular, i un equip que està sabent competir molt bé amb les seves armes, que no són poques. L’arribada de Ferrari, un jugador amb desequilibri i capacitat per ser l’eix amb pilota d’un esquema ajudarà moltíssim a pal·liar la baixa per un temps de Dani Pérez. Un Manresa il·lusionant que pot somiar en tornar a l’elit de la lliga.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »