Connecta amb nosaltres
manresa

MANRESA

BAXI Manresa: història i honor

El Manresa va caure a la final amb el cap ben alt.

Comparteix

BAXI Manresa: història i honor

El Manresa va fer història arribant a la final de la Final Four de la Champions League de Bilbao. La derrota contra el Lenovo Tenerife per 87 a 98 amb Marcelinho Huertas nombrat MVP deixa un regust agredolç per als manresans. Caure amb honor a la final era un dels guions que podia passar amb el Tenerife al davant, reconeixement històric per plantar cara fins al final. Llàstima que al darrer quart el Tenerife mantingués la distància que va agafar a la represa i ja fos insalvable. El Manresa no va ser capaç de desactivar el joc dels homes de Txus Vidorreta, que es va endur el títol a la seva ciutat natal.

Les coses ben fetes

Aquesta frase defineix a la perfecció el que es porta fent a Manresa d’un temps cap aquí. Tot i tenir el pressupost més baix de la Champions League, una bona planificació i una millor posada en escena a la pista els han portat fins al sotscampionat. La confecció de la plantilla ha demostrat ser d’utilitat màxima de Pedro Martinez, que sap optimitzar les peces que té per fer brillar les virtuts dels seus homes. L’alegria del joc dinàmic treballant sobre conceptes molt clars és una característica de Pedro i aquests jugadors han executat la idea de l’entrenador gairebé a la perfecció.

manresa

Les incorporacions que es van fer a l’estiu (Bako, Moneke, Thomasson i Francisco) han dotat a l’equip d’una identitat única. De tots ells només Bako tenia experiència en competicó europea amb l’Asvel Villeurbane. Moneke amb 13.9 punts, Joe Thomasson amb 12.9 i Sylvain Francisco amb 11.8 són els que més han aportat ofensivament en aquesta Champions League. 38.6 punts entre els tres representa el 45% dels punts de l’equip més anotador de la competició amb 84.4 punts per partit. A banda de ser l’equip amb més punts, el Manresa també ha estat l’equip amb més rebots amb 39.4 per partit. L’aportació de Moneke i Bako sota el cèrcol és indubtable en aquesta faceta, amb l’ajuda de Maye, Sima i Vaulet des de la banqueta.

El viatge

El recorregut del Manresa per la competició és espectacular: 5 victòries i només 1 derrota a la primera fase de grups havent-se d’enfrontar contra rivals com Stal Ostrów, Hapoel Yahav Jerusalem i Pinar Karsiyaka. Això va permetre als bagencs avançar a la segona fase, en la qual també van superar a Treviso, Darussafaka i Tofas. El següent rival va ser l’Unicaja als quarts de final al millor de tres partits. Victòria molt solvent a casa i patida i molt treballada al Carpena per assolir l’objectiu somiat: arribar aBilbao. Segurament molt pocs esperaven veure el Manresa arribar tant lluny en aquesta competició a principi de temporada, però a mesura que han anat superant rivals i cremant etapes es van anar erigint com un dels equips favorits.

Després de tota la bona feina van arribar els reconeixements per part de la competició. Chima Moneke va ser nombrat MVP de la temporada i també membre del millor quintet amb Ragland, Radebaugh, Johnson i Shermadini. Moneke ha estat el desè millor anotador de tota la competició amb molts menys minuts per partit que la resta que apareixen a la llista (22.2). Joe Thomasson va ser escollit al segon millor quintet i Pedro Martinez coronat com a millor entrenador de la competició.

Per culminar aquesta temporada només faltava la cirereta del pastís, però no van poder vèncer al Tenerife tot i l’esforç titànic de Dani Pérez  per ultimar la recuperació de la seva lesions i estar al parquet a la final four. El millor de tot és que si la cosa segueix així aquesta serà la primera final de les que vindran.

L’afició, com sempre, de 10

Ho ha demostrat durant tota la temporada amb els ànims a l’equip fora del pavelló abans dels partits i durant els mateixos a dins deixant la veu i tot el que tenen. Més de 4000 aficionats manresans van tenyir de vermell els carrers de Bilbao i les grades de Miribilla aquest cap de setmana. Acompanyant l’equip d’una manera espectacular, el Manresa semblava que jugava a casa amb tot el cor vermell de la grada bategant per ells. L’atmosfera creada pels manresans va ser una passada. I mostrant un altre nivell d’esportivitat cantant “Tenerife, Tenerife” després de la derrota. Un cop més hem pogut veure una comunió total entre equip i afició. Una afició incondicional, fidel fins al final. Tothom està decebut per la derrota a la final però alhora orgullós i feliç per arribar-hi i gaudir-la. I tornar de Bilbao amb el cap ben alt. Que sigui la primera de moltes.

manresa

La pregunta és la de sempre: podran retenir Moneke, Bako, Thomasson i companyia la temporada vinent? La trajectòria d’aquesta temporada els pot permetre haver pujat un esglaó per deixar de ser un equip trampolí. De totes maneres, aquests jugadors juntament amb Francisco segur que tenen ofertes d’altres bandes a l’estiu. És clar que el projecte els convenç i funciona dins de l’estructura per tant, segur que els fa repensar-se les coses. Ara a pensar en els play off de l’ACB. A falta de dues jornades, el Manresa quedaria encarat amb el Real Madrid als quarts de final.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

PATREON

Més a MANRESA

Tradueix »