Connecta amb nosaltres
manresa

LLIGA ENDESA

Anàlisi: què hem d’esperar del joc interior de Manresa?

Quin serà l’impacte de Marcus Lee i Babatunde Olumuyiwa al Manresa 22/23?

Comparteix

Anàlisi: què hem d’esperar del joc interior de Manresa?

Partint d’una temporada extraordinària el BAXI Manresa s’ha vist obligat a renovar profundament la plantilla. La rotació interior és la que ha patit el major nombre de baixes: Moneke, Maye, Sima i Bako continuaran la seva carrera lluny del Congost.

La feina als despatxos ja ha començat per tal de suplir les baixes i la nova rotació interior ja està gairebé completa. Una cosa que cal tenir en compte, és que les noves incorporacions tenen molt difícil superar el nivell de la temporada passada. Les adquisicions que va fer el Baxi Manresa el darrer any de la mà de Xavi Pujol amb el pitjor pressupost de la lliga van ser brillants. Aquesta taula de Gerard Castañé ho reflecteix clarament:

Definitivament, el llistó està molt alt.

El nou joc interior:

A falta de conèixer la darrera peça al 4, el joc interior manresà quedarà definit de la següent manera:

Pivots: Babatunde Olumuyiwa – Marcus Lee

La parella de pivots, salvant les distàncies, segueix en certa manera la mateixa línia de la temporada passada: el Manresa disposarà de dos 5 molt físics amb un rang de tir molt limitat. 

Tots dos jugadors seran capaços d’afrontar i adaptar-se al ritme de joc que exigeix l’equip que juga més ràpid de l’ACB. Defensivament es perfilen com a dos cincs bastant mòbils i amb capacitat per intercanviar posicions. La seva gran virtut en aquest sentit serà la protecció del cèrcol: ‘Tunde’ va ser percentil 88% en taps per minut la darrera temporada i Marcus Lee hagués estat percentil 90% a l’ACB amb les dades de la seva darrera campanya a Turquia.

Veiem amb més profunditat com haguessin estat les seves estadístiques més bàsiques traslladades en percentils: 

En els dos casos, el seu domini sota el cèrcol es veu traslladat en el seu impacte per minut. Contràriament, cap dels dos jugadors suposa cap amenaça en el llançament (ni des del triple, ni des de la mitja distància). Malauradament, els problemes en el tir  s’estenen fins al tir lliure (67% i 54% respectivament). Això ja evidencia en certa manera el retrocés que ha fet el Manresa amb relació a la seva rotació interior respecte la temporada passada: Bako i Sima eren molt més solvents des del tir lliure, i, sobretot des de la mitja distància. Els problemes d’aquesta parella d’interiors també es faran visibles en la manca de recursos tàctics i amb la incapacitat per generar amb cap dels dos des del pal baix.

Alers-Pivots: Tyson Pérez – ?

Tal com comentava anteriorment, la rotació al 4 segueix estant incompleta. A dia d’avui encara no s’ha fet cap anunci oficial sobre quins jugadors ocuparan les vacants. A hores d’ara, sabem que Tyson Pérez és un dels candidats que ha sonat més fort per arribar.  Fent un cop d’ull a la rotació interior i al perfil de jugador del què es tracta el dominicà  podem arribar a deduir que la darrera peça que completarà el joc interior serà la d’un 4 canoner.

En aquest context, Tyson Pérez seria el relleu natural de Moneke i la darrera peça per ocupar l’altra posició esdevindria el substitut de Luke Maye. A tot això, cal recordar la presència de Marcis Steinbergs, que presumiblement disposarà de més minuts en el seu segon any al club.

Centrant-nos en el dominicà, la recuperació de la seva lesió marcarà com d’important pot resultar per als esquemes de Pedro Martínez un jugador amb una dependència tan evident respecte al seu físic a l’hora d’exhibir el seu joc. 

En la seva versió sana, Tyson Pérez es tracta d’un 4 molt potent amb capacitats per consagrar-se com a un dels millors taponadors i rebotejadors de la lliga. Darrerament també ha anat evolucionant el seu llançament exterior (especialment a peus parats). Ser un jugador consistent en aquest aspecte pot resultar molt útil per aquest Manresa.

En aquest enllaç us deixo un article en el què em centro més profundament en el fitxatge de Tyson Pérez. 

De la mateixa manera que hem fet amb Babatunde i amb Marcus Lee, podem observar també l’impacte per minut de Tyson Pérez a partir de les dades en percentils de la seva temporada prèvia a la lesió:

Com encaixen?

El nou joc interior es postula com una rotació molt més experimentada respecte la de l’any passat. Tant ‘Tunde’ com Tyson són dos jugadors amb experiència europea (Eurocup) i ACB.  Quant a Marcus Lee, la seva arribada a Manresa suposarà la seva primera etapa en una lliga d’alt nivell.

A nivell físic, amb les noves incorporacions el Manresa perd molta alçada respecte temporades anteriors, especialment en el cas de Babatunde:

 

Més enllà de la qualitat de cadascuna de les incorporacions, tots ells s’integraran molt bé en l’ecosistema de Pedro Martínez, on consolidar el rebot, córrer i les possessions ràpides són algunes de les premisses més importants.

La participació dels dos pivots prendrà molta importància des del bloqueig directe, una de les armes més explotades d’aquest Manresa. Desaprofitar a Dani Pérez com a passador des del bloqueig directe seria llançar un gran recurs. Contràriament, veurem molt poques possessions iniciades des del pal baix.

Respecte Tyson Pérez, el dominicà presenta moltes més alternatives a l’hora d’involucrar-se en atac. En el 5 posicional sense pilota és un gran lector alhora de llançar talls. Fer-lo participar via bloqueig directe tampoc sembla una mala alternativa, ja sigui via “roll” o via “pop” (darrerament el seu encert en el llançament exterior ha evolucionat molt favorablement). Finalment, la seva condició física també el postula com a una amenaça clara per trencar la defensa des del vot i generar espais. Aquesta darrera alternativa la vam veure sovint la temporada passada amb Moneke.

Què en podem esperar?

Després d’una temporada excepcional cal recuperar el realisme dels anys anteriors i no oblidar que el vertader objectiu que ha de tenir el Manresa, d’acord amb el vigent pressupost, és la permanència.

La nova rotació d’interiors queda bastant lluny de la que va poder reunir l’any passat el Manresa. El paper de Pedro Martínez com a mestre serà essencial per veure com evolucionen alguns dels jugadors. Especialment en el cas de Tyson Pérez, on el potencial és molt gran, Pedro Martínez pot exercir (com ja hem vist en el cas de Bako, Moneke o Sima) de trampolí per a la seva carrera.

En un marc d’un estil de joc bastant definit, el més probable és que el joc interior no mantingui el mateix nivell de protagonisme que van ocupar tant Bako com Sima com Moneke. Hi ha hagut una pèrdua de recursos en el joc interior evident. Previsiblement, l’ofensiva manresana tindrà una certa dependència de l’anotació dels seus exteriors (el nom de Giordani Bortolani és molt il·lusionant en aquest sentit.

Emmirallar-se en l’any passat pot apujar el llistó de l’exigència, però partint d’una dosi de realisme, el cert és que el Manresa ha fet molt bé la seva feina. Els fitxatges que s’han realitzat encaixen perfectament amb la filosofia que exigeix Pedro Martínez i a les capacitats pressupostàries del club. L’adaptació dels nous jugadors i l’evolució d’alguns marcarà si és possible que el club del Bages repeteixi una fita com la de la temporada passada.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »