Connecta amb nosaltres
campazzo

LLIGA ENDESA

Manual de supervivència sense Facundo Campazzo

Facundo Campazzo se n’anirà del Madrid aviat. Hauran de substituir-lo.

Comparteix

Manual de supervivència sense Facundo Campazzo

Quan durant el confinament de fa bastants mesos, des d’Eurohoops s’apuntava que la clàusula de Facundo Campazzo rondava els sis milions de dòlars, la majoria d’aficionats del Madrid respiraven segurs i sabien que el seu jugador franquícia no marxaria. Passat un temps i sabudes informacions des de diversos periodistes i mitjans sobre el Madrid, tothom té assumit que Campazzo no trigarà massa dies en agafar un vol cap als Estats Units un cop oberta l’agència lliure.

La baixa, en clau Madrid, és terrible. I dir que és terrible és ser generós: el projecte dels blancs, a dia d’avui, gira en torn de l’argentí. Facundo Campazzo no té res a envejar a cap jugador d’Europa. És un dels millors defensors de pick and roll dels últims anys – i quasi m’atreviria a dir de la dècada-; imprimeix un nivell físic als seus defensors que quasi els esborra de la pista i l’equip amb ell a pista juga dos marxes per sobre del rival. Ofensivament, llegeix el timing de les jugades com ningú, ballant sobre el parquet amb el seu potent tren inferior. Assisteix de manera que ningú més veu, anota triples importants i incideix en les defenses rivals com si fos un cirurgià amb el bisturí a la mà. Campazzo és la clau del Madrid i des de la marxa de Doncic ell és el màxim responsable de cada èxit dels blancs. I, per això, la seva baixa és com clavar una estaca al pit de Pablo Laso.

Numèricament, el Madrid perd 9,9 punts, 5,4 assistències, gairebé dues pilotes recuperades per partit. Però anem més enllà: si mirem els quintets de Laso amb millors números, a les cinc primeres combinacions hi surt Campazzo. Amb ell a pista, el rival llança força pitjor de 3 i fa moltes més faltes, obligades per la bona circulació que genera el propi ex-MVP de la Lliga Endesa. L’impacte ofensiu al Madrid és clar: el Madrid passa a tenir un 61% en tirs de 2 quan Facu és a pista vers el 49% quan no hi és, la dada és molt significativa. L’estadística avançada mostra que el Madrid fa una sèrie de coses molt millor quan el timó de l’equip el duu Campazzo: encaixa menys, anota més, juga a un ritme més alt, reboteja millor.. En termes generals, ell és qui simplifica i naturalitza el joc dels blancs.

No podem passar per alt un altre nom propi: Walter Tavares. Els números ens ensenyen que ajuntant l’argentí amb Tavares el Madrid encaixa 109 punts per cada 100 posessions, mentre que si rota Campazzo i Tavares segueix a pista la xifra puja fins a 114. Això rau al pick and roll. Tavares intimida i canvia una barbaritat de tirs, però la clau per tal que això passi és la defensa del base: si ell passa els blocs per davant, Tavares pot enfonsar-se a la zona i protegir continuació i talls, ja vinguin off-ball o de blocs cegs. Això li dona molta vida al gegant de Cap Verd. Sap que amb Facu no haurà de canviar, no haurà de quedar-se amb un petit i podrà seguir fent el que millor fa: protegir el cèrcol. Caldrà seguir l’evolució de Tavares ara que se li obre un escenari totalment nou en el concepte més usat pels equips, el bloc i continuació.

Deixant enrere ja què ha perdut el Madrid, cal analitzar en quines circumstàncies es troba l’equip, la competició i el mercat per parlar de substituts i com s’ha de moure la direcció esportiva del campió de la Copa del Rei 2020.

El Madrid, recordem, no signa Ante Zizic a l’estiu per falta de liquiditat. Dies abans, talla Jordan Mickey amb una declaració d’intencions de firmar al croat. Aquest, però, s’acaba decantant pel Maccabi davant la impossibilitat dels blancs de pagar el salari, no per si era més alt o menys sinó que necessitaven els diners de la clàusula de Campazzo i la fitxa que ell alliberaria per moure’s (recordem que prèviament s’havia pagat 1,5 milions d’euros més una elevada fitxa per Abalde). Així doncs, el Madrid desemboca en una immobilitat al mercat de fitxatges per la incògnita de quan hi haurà els diners de Campazzo disponibles. Avancen les setmanes i sembla ser que l’agència lliure de la NBA tindrà lloc entre finals de Novembre i inicis de Desembre. Varies noticies apuntaven a que el base argentí no ha cobrat ni un euro, ja que ha fet servir la nòmina per anar rebaixant la clàusula.

L’equip no ha realitzat un bon inici de temporada, i això ha estat motiu de run-run i crispació a l’afició. Derrotes inesperades i sonades, encadenades amb mal joc i una gran quantitat de partits que han tret endavant el tàndem Campazzo-Tavares exercint el que són, una de les millors parelles del continent. Amb ells dos a un nivell alt és gairebé impossible que els de Laso perdin un partit. Diversos jugadors no arrenquen: Causeur per motius físics, Randolph diversos partits fora (no se sap ben bé si és per problemes físics o decisió tècnica), Laprovittola veient-se superat a Europa… a tot això, rotacions molt extranyes de Pablo Laso.

Tot aquest conjunt de factors propicien que els blancs hagin d’anar amb molta cura a l’hora de moure’s ( o no). Així doncs, comencem mirant al que ja tens. A vegades, abans d’anar a buscar alguna cosa fora cal exprimir el que hi ha a casa.

Opcions casolanes

Que Sergio Llull torni a ser Sergio Llull: partint de que des de la lesió Llull no és ni la meitat de jugador que era fa 3 anys, no seria una bogeria que a la cúpula madridista rondés la idea de donar les claus de l’equip al de Maó. Si bé ha tingut actuacions força discutides en els últims anys en partits clau com a la F4 que perden davant el CSKA, la temporada de Llull no és ni molt menys dolenta. Numèricament està aportant, però cal remarcar que sempre des d’un rol de microones i sortint des de la banqueta a revolucionar els partits. Quan Llull s’encaparra a botar i llançar les seves patentades “mandarines”, no és Llull. El jugador que aporta és el vertical, que penetra i divideix, que juga sense ansietat i espera que la bola li arribi. Els percentatges del menorquí augmenten quan el llançament es realitza amb assistència prèvia, i en defensa està jugant els seus millors partits dels últims anys. Llest en el cantó feble, no pateix en excés en el desplaçament lateral i ha defensat grans anotadors. Així doncs, és de les opcions més difícils, però mai s’ha de descartar.

Alberto Abalde: Alberto Abalde no trigarà massa en situar-se entre els 10-20 millors jugadors del continent. Fa de tot i tot ho fa bé. Crea, anota, defensa, corre, reboteja.. en les rotacions de Laso, les combinacions amb millors números són amb ell a pista. Pot defensar estrelles perimetrals des de la posició d’1 a la de 3 sense patir, és intel·ligent i no força situacions. Fa dos anys a València ja va haver de fer de base a causa de les lesions i no va fer-ho malament. Ara, molt més fet com a jugador, demana a crits assumir més pilota. Campazzo té un usage del 23% (estadística que et mostra el percentatge de jugades dutes a terme pel jugador del total de l’equip), mentre que el gallec es situa en un 16%. Aquesta xifra, pel bé del Madrid, ha de pujar. La solució no seria fer-lo jugar de base pur, sinó que jugui amb qui jugui al costat ell sigui el playmaker. Seria una opció tant atrevida com estimulant. Veurem.

Carlos Alocén: parlem d’un talent descomunal però molt jove i que tot just dona les primeres passes en competició europea. Laso l’està integrant en partits de titular com a Barcelona o a Milà, però la veritat és que en moments d’exigència Alocén no juga. Pitjor que Laprovittola no ho faria, tot i que carregar tanta responsabilitat a un jugador tant jove pot tenir el risc de cremar-lo. A més, el Madrid és una institució guanyadora des de fa 8 anys. Donar aquesta responsabilitat a Alocén seria assumir que és un any de transició. Com a club, deixaria molt que desitjar.

I aquest any, pel que fa a fitxatges amb la temporada inicial, és el més complicat de tots. Amb els traspassos i agència lliure de l’NBA a tocar, molts jugadors esperen una oportunitat i apuraran dates fins al final, però si bé és cert que sempre hi ha on moure’s. Noms propis n’hi ha, però que quedi clar que ningú que pugui venir serà millor que Campazzo. A més a més no oblidem que el Madrid segueix buscant un cinc, pel que no podrà gastar una milionada en un teòric substitut de l’argentí.

I aquest any, pel que fa a fitxatges amb la temporada inicial, és el més complicat de tots. Amb els traspassos i agència lliure de l’NBA a tocar, molts jugadors esperen una oportunitat i apuraran dates fins al final, però si bé és cert que sempre hi ha on moure’s. Noms propis n’hi ha, però que quedi clar que ningú que pugui venir serà millor que Campazzo. A més a més no oblidem que el Madrid segueix buscant un cinc, pel que no podrà gastar una milionada en un teòric substitut de l’argentí.

Mercat

Primer de tot s’ha de pensar en què buscar: quin perfil de jugador o si anar a firmar el millor possible. I no podem passar per alt el nom de Laprovittola: l’argentí va estar a punt de marxar al PAO, però un cop el club va saber que es podia quedar sense la seva estrella va frenar immediatament la seva marxa. L’ex de la Penya no funciona, i per això plantejo un escenari:

Melo Trimble. Si d’una equació es tractés, la cosa aniria així: + Trimble + X -Campazzo -Laprovittola. Tallar o cedir a un jugador que no rutlla i desentona per firmar un perfil que el Madrid fa mesos que busca amb Wilbekin o Larkin: un jugador que desencalla, que trenca en 1vs1, que és elèctric i genera molta gravetat. Si bé Trimble tot just porta uns mesos a la lliga, està sobradament preparat per aportar a un equip de més aspiracions. Té contracte fins a final de temporada, però sabent que a l’estiu anirà a un equip millor a Fuenlabrada no farien fàstic segons a quines xifres de traspàs. Una alternativa a Trimble: d’Angelo Harrisson, anotador compulsiu de Brindisi. Personalment, recomano seguir de molt a prop al jugador.

I seguint amb equacions, diversos noms que poden encaixar en el concepte de “X”: el Madrid necessita un base que defensi bé el pick and roll per no desnaturalitzar Tavares. Els blancs no poden fitxar un jugador que ja no només sigui pitjor que Campazzo sinó que no potencii l’altre eix del seu sistema.

Nigel Williams-Goss: amb experiència europea al Partizan i a Olympiakos, l’estiu passat va decidir fer el salt a Utah, però l’experiència és nefasta. Residual a la majoria de la temporada, mai ha estat part de la rotació real. Jugador molt complet, que anota i dirigeix amb una bona qualitat física. Té 1,7 milions de dòlars garantits per la propera temporada, però no seria una utopia que fós tallat o que entrés en un traspàs i després acabés sense lloc a la plantilla.

Brad Wanamaker: jugador que té més nivell que l’anterior, jugador l’arribada del qual és bastant més difícil que l’anterior. A part de tenir contracte, Wanamaker ha realitzat una bona temporada amb uns més que correctes play off. Sent la rotació de Walker, tenir un base suplent amb un sou tant baix que ha demostrat poder jugar minuts importants sense desentonar és un luxe. Si bé Boston té molts picks de draft i podria ser un candidat a ser tallat, es fa estrany que sent un jugador nord-americà no vulgui seguir a la lliga. Això sí, encaixaria com anell al dit. Va mostrar-nos a tots a Bamberg i a Turquia del que era capaç. Té un nivell físic molt alt per ser base i jugar a Europa, amb personalitat i és un gran defensor. És molt vertical i a vegades peca de seleccionar malament el tir, però sense dubte seria un bon fitxatge.

Raulzinho Neto: el brasiler, que ha passat la temporada als Sixers, sí queda lliure aquest estiu. Base veterà que juga a les mil meravelles el pick and roll, un pèl inconsistent a l’hora de llançar i que baixaria el nivell físic. Opció més realista i que no sortiria cara en excés, però el nivell defensiu de l’equip es veuria mermat.

JJ Barea: 36 anys i una pila de partits a Dallas, el jugador de Puerto Rico sembla donar per finalitzada la seva etapa a l’NBA. Ja han sortit rumors relacionant el seu nom amb el Madrid, però de moment res concret i zero informacions sòlides. Elèctric i habilidós en el bot des dels seus 180 centímetres d’alçada. Cas similar al de Neto, l’equip en atac seguiria jugant un bàsquet fluid però físicament l’equip es veuria mermat, recordem a més que Barea surt d’una lesió dura al tendó d’aquiles als seus 36 anys.

Fent un cop d’ull a Europa, per acabar, el panorama és desolador. Tot el continent sap que quan Campazzo faci les maletes el Madrid tindrà una necessitat abismal de firmar algú de garanties i l’estaran esperant. L’estaran esperant per demanar 2X per un jugador que saben que val X. Això evidencia que el Madrid s’ha mogut tard i malament. Aquest estiu hi havia peces de valor al mercat i que haguéssin pogut donar un bon rendiment, que el club va decidir no anar a buscar per la seva falta de liquidesa tot i conèixer que Campazzo tenia l’NBA entre cella i cella: Sloukas, Pangos, Calathes, negociar per un possible traspàs per Jovic, Walkup amb clàsula de 150.000€… però ara el panorama no convida a pensar que el jugador que vingui jugui a l’Eurolliga. Luca Vildoza ha sortit en algun rumor, però Querejeta demanarà al Madrid que vengui un ronyó i part de l’altre per pagar la clàusula. És l’amo de Baskonia i la seva baixa seria acabar amb les aspiracions dels vitorians aquesta temporada. Wilbekin ha firmat una renovació milionària, igual que Shane Larkin, dos objectius del Madrid no fa massa.

El Madrid perdrà el que segurament per molta gent sigui el millor base d’Europa. El Madrid ha d’actuar com un club a l’altura de la magnitud del jugador que està perdent o aquesta temporada no guanyarà títols. En els fets de les pròximes setmanes als despatxos del club són gran part de les opcions d’èxit dels blancs en la 2020-2021.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »