Dijous passat es va fer oficial la notícia més esperada al món del bàsquet català: el retorn de Marc Gasol a la ciutat de Girona per formar part de la plantilla del club que presideix, el Bàsquet Girona. El pivot de Sant Boi, després d’uns mesos importants per ajustar comptes pendents i mentalitzar-se de les dues etapes que va tancar en un lapse temporal molt breu, NBA i selecció espanyola, ja té marcat al calendari el dia 3 de desembre de 2021 com a data en la qual tornarà a trepitjar el pavelló de Fontajau per disputar-hi un partit oficial.
Qui coneix, segueix les notícies o simplement escolta amb atenció la roda de premsa del mateix dijous passat és conscient que, si bé Girona sent una estima immensa per a Marc Gasol, en cap cas és major que la que el pivot sent per a la ciutat. Qui ha seguit la carrera de Marc Gasol al parquet, així com també l’evolució d’iniciatives que ha emprès fora del bàsquet del primer nivell -i fins i tot del bàsquet-, és conscient que, igual que el seu germà Pau, és un prototip d’esportista que pren les decisions amb els seus propis temps -i els de la gent del seu entorn més pròxim- i sense cap necessitat de precipitar-les a la premsa. En el cas de Marc, a més a més, des de ja fa un temps en les seves decisions hi trobem latent la influència de factors externs. Res explica millor el fet que el pas de la LEB Or a l’NBA sigui quelcom totalment natural per a ell, i ningú ho explica millor que ell mateix gràcies a una de les frases que va pronunciar davant del públic gironí.
“Que podria jugar més amunt, sí. Però em ve de gust això”.
Curta i al peu. Després de Girona no hi havia res.
Marc Gasol té una idea esportiva i cultural per implementar a la ciutat de Girona. El Bàsquet Girona està impregnat de la filosofia que el seu president desprenia en les respostes exposades a la presentació. Els resultats compten, però els objectius principals dels club són la formació de persones, que els integrants dels equips gaudeixin del procés en el pla esportiu i, sobretot, que el creixement sigui sòlid i sostingut per tal de consolidar el projecte de manera orgànica. I mentre continua dissenyant una estructura que representi de la manera més precisa la seva manera d’entendre el bàsquet, Fontajau podrà gaudir del seu rendiment esportiu amb regularitat.
La dimensió esportiva del fitxatge
El Bàsquet Girona ocupa places de part baixa de la LEB Or. Encadena més d’un mes sense victòries, no té entrenador del primer equip després de la destitució de Carles Marco -Jordi Sargatal ocupa, per ara, el càrrec de tècnic interí- i surt d’un dels trams més complicats del calendari després d’una derrota dura contra Acunsa Gipuzkoa perquè, com diverses de les altres derrotes, independentment del joc, va sortir creu en un nou desenllaç a cara o creu.
El Bàsquet Girona no ha mostrat símptomes de deixadesa en el que portem de temporada, sinó que ha fallat en aspectes decisius. Més enllà de l’encert i la fortuna, el que l’equip necessita és trobar nous registres ofensius que permetin fer un salt de qualitat per potenciar les seves peces i, sobretot, continuïtat i rodatge. El Bàsquet Girona, que està dotat de força versatilitat a les ales i pot plantejar formats amb dos bases, tres petits, dos interiors a cavall entre el quatre i el cinc i fins i tot quintets amb el jugador més alt de la plantilla a la posició d’aler, al llarg de la temporada ha provat diversos formats amb la idea d’explotar al màxim el tir de tres punts. A aquestes alçades de la competició és l’equip que més triples ha llançat -juntament amb Prat i Palma- i el percentatge correspon a la part baixa de la taula. L’alternativa més habitual en moments clau és que sigui Sàbat qui decideixi sobre bot com a jugador més determinant i amb major jerarquia de l’equip, i sovint veiem també que bona part dels sistemes d’inicis de partit estan molt orientats a la recerca de Vecvagars en sortides de bloqueig indirecte ja que és el jugador que més facilitat té per trobar situacions d’avantatge en moviment.
Amb Marc Gasol a l’equip, diverses coses canviaran.
No és qüestió de renunciar a la filosofia de joc emprada fins ara perquè és encertada en el seu fons tenint en compte la naturalesa de la plantilla, però sí que és evident que la presència del pivot de Sant Boi ajudarà a progressar en diversos plans. Podríem dir que hi ha tres estadis possibles: que es converteixi en el jugador cèntric del sistema i es modifiqui substancialment el plantejament esportiu per tal de buscar-lo prop del cèrcol, que se’l faci servir com una eina més en el joc de cara al cèrcol i produeixi en base a bona part dels conceptes que s’empren a la llibreta del Girona -al llarg de la temporada hem vist algunes estones en les quals es començava a generar a partir de mà a mà o amb el pivot a capçalera- o que continuï sent, en la línia de les seves darreres experiències a l’NBA, un jugador que aporti als marges del joc i es dediqui essencialment a millorar les possessions que passin per les seves mans. El tercer paper el pot interpretar excel·lentment, però l’escenari més factible és que la seva aplicació oscil·li entre el primer i el segon -majoritàriament el segon- ja que a Europa és un jugador potencialment determinant als dos costats del cèrcol i, a més, el factor intimidatori condicionarà les propostes dels rivals. Un jugador que continuarà fent -perquè sempre ho ha fet- que les possessions dels seus equips millorin, però que trobarà oportunitats per afegir al seu ventall de possibilitats un punt més de protagonisme en l’execució.
En l’àmbit ofensiu, doncs, Marc Gasol serà un jugador que immediatament millorarà el joc sense pilota dels executors, es convertirà en un gran soci de mà a mà per a un perfil com Vecvagars i, a més, podrà treure molt més suc del seu perfil físic per produir pel seu compte. La LEB Or no ha conegut fins ara cap pivot passador de la dimensió de Marc Gasol, i per a un Bàsquet Girona que troba dificultats a l’hora de posar pressió a l’anella i trepitjar l’àrea restringida poder afegir una nova àrea de creació de joc serà una sensacional notícia que alliberarà espais perimetrals i potenciarà les virtuts dels actuals generadors. Un jugador que pot redistribuir en bloqueig directe, que augmentarà respecte d’etapes anteriors el pes en finalització en la pròpia caiguda o al pal baix, que té tir sòlid a tres nivells i que, el que és més important per a la implementació del seu repertori, no necessitarà tant temps com altres jugadors que fan el salt de l’NBA a Europa per adaptar-se a processar el joc en espais reduïts -està acostumat a fer-ho estiu rere estiu i als Estats Units sabia plasmar aquesta habilitat, també-.
En defensa la millora del Bàsquet Girona també serà molt destacada. Fins ara hem vist que una àrea en la qual ha patit l’equip ha estat la defensa del 2 contra 2 i la remuntada contra Gipuzkoa en gran mesura va generar-se a través de la sostenibilitat en canvis d’assignació de Gonçalo Delgado i Karamo Jawara, però en una categoria com la LEB Or és molt important tenir jugadors valuosos en termes comunicatius, i Marc Gasol ja ha estat un dels millors en això a l’NBA. Al ritme de la LEB Or, a més, Marc Gasol podrà treure molt profit de la intel·ligència posicional que l’ha acompanyat en tota la seva carrera i es mostrarà com un eix de rotació en l’ocupació d’espais. Potser no és el jugador que ha d’assumir la defensa clau del jugador clau en un dia decisiu, però sí que és aquell jugador que estarà atent per anticipar les necessitats de la jugada en qüestió i impedirà que a l’entorn s’hi generin superioritats derivades. Aquestes petites coses són les que, al final, reforcen el sentit d’un equip.
Per damunt de tot, però, Marc Gasol ha de suposar un reforç de la idea. Que el primer equip, igual que la resta de categories, gaudeixi del procés de la mateixa manera que ell ha transmès els darrers anys quan parla del club.
Si una cosa ha demostrat la LEB Or al llarg dels darrers anys és que el creixement dels equips ha de ser orgànic i sostenible. Les inversions han de ser controlades per tal que els projectes estiguin dotats de metodologia i bagatge suficient per fer un salt a ACB amb garanties. El Bàsquet Girona està en plena fase de maduració -segona temporada a LEB Or- i el fet que Marc Gasol baixi al parquet, més que per accelerar els esdeveniments en el pla esportiu, ha de servir per omplir Fontajau i transmetre il·lusió a una província que té el bàsquet molt arrelat. Aquest és l’objectiu principal del club i el factor que més ajudaria a seguir en la línia evolutiva actual.
