El Barça està sent una de les grans sensacions de la lliga a l’any de la seva estrena a la categoria. El conjunt d’Isaac Fernández s’està mostrant molt sòlid als dos costats de la pista l’encaix dels diferents perfils que hi ha dins el roster entenen el seu rol dins l’equip.
Amb la baixa d’Itziar Llobet, per embaràs, i la recent arribada d’Ariadna Pujol al conjunt blaugrana, la segona unitat de l’equip ofereix uns mínims de nivell per continuar competint a la zona noble de la taula. Actualment, el Barça és trop en setena posició amb un balanç de 12 victòries i 12 derrotes. Un balanç excel·lent per comptar amb un pressupost no gaire alt en una de les lligues més difícils dels últims temps.

Per entendre el rendiment del conjunt català és impossible no parlar de Marta Canella. L’exterior ha estat l’extensió a la pista d’Isaac Fernández a la pista oferint el control del joc i aprofitant la seva versatilitat per aportar des de qualsevol posició exterior. La gallega està en una mitjana de 9,7 punts, 4,7 rebots i 3,5 assistències per partit en 24 minuts per partit. Sent, d’aquesta forma, una de les jugadores més completes de la lliga al perímetre.

La societat amb Ruth Davis

D’exterior a interior i viceversa. La parella que han format les dues jugadores està causant sensació a la lliga. Abans, però, cal posar en context d’on ve cadascuna. Si al cas de Canella estem parlant d’una jugadora que mai havia jugat a la màxima divisió estatal i buscava fer-ho amb el Barça des de fa quatre anys, l’arribada de Davis és ben diferent. La pivot canadenca va firmar amb l’entitat blaugrana a mig agost després que el club fes oficial que Nadia Colhado no podria jugar amb la seva camiseta pels problemes físics. Per aquell moment, se li va oferir contracte fins Nadal en funció del seu rendiment esportiu al seu primer any a Espanya. A causa del seu impacte, Núria Martínez es va posar a treballar perquè pogués acabar la temporada vestint els colors blau i grana. I, per sort, així ha estat.

Si analitzem les situacions de partit on Marta Canella finalitza la jugada, veiem com un 25,7% de les seves finalitzacions provenen del joc de dos contra dos actuant com a menejadora. Una dada significativa i orientativa de l’habilitat que té per aprofitar els punts forts de l’equip que acaben involucrant a la pivot dins la jugada de forma directa. El cas més freqüent és que Canella acabi trobant línia de passada amb Hamblin finalitzant sota cistella o, si és amb alguna de les aler pivots, aprofitant la capacitat de tir d’elles fent un pick&pop en lloc de buscar amb tir fàcil a la zona restringida.

Entre totes dues han trobat una idiosincràsia que les uneix per tal d’elevar el bàsquet del Barça als nivells que estem veient. No obstant això, tot i ser una de les millors parelles exterior-interior de la lliga, també han trobat la connexió amb les seves companyes per tal de continuar brillant si no coincideixen en pista.

La lectura sense pilota

Tot i no mantenir grans números respecte a l’encert, és capaç de generar-se situacions de tir sense pilota a les seves mans aprofitant la seva lectura d’espais buits a la defensa rival. El Barça té altres perfils semblants al de Marta Canella per generar joc amb la pilota a les mans. Anna Cruz, Ainhoa López i Itziar Llobet, fins que va estar disponible, en són casos evidents. A través de les seves companyes, ella també ha set capaç de trobar la seva importància per estar ben posicionada sobre el parquet per oferir vies d’anotació més clarividents que no pas amassant més pilota del que és necessari.

Isaac Fernández ha trobat l’encaix perfecte per la jugadora acompanyant-la d’un seguit de jugadores amb bon rang de tir, com poden ser les dues aler pivots Kristina Rakovic i Carolina Guerrero, per tal de trobar aquests espais que comentàvem a les defenses rivals. Precisament, en dues de les situacions on té millor registre pel que fa a punts per possessió és en transició (0,92 punts ocupant un 11,9% del seu joc) i en situació de tir a peus quiets amb 1,17 punts. I, tot i no registrar números tan alts, des dels talls de fora cap a dins també és una de les vies més freqüents que trop per finalitzar possessions (10,1%) però anotant 0,55 punts per possessió.

Anna Cruz i Jolene Anderson, dues acompanyants de luxe

El perímetre titular del Barça sol estar compost per una catalana, una gallega i una canadenca. La primera i la tercera, a priori, havia de semblar que estaven més de tornada que no pas per qualsevol altra cosa mentre que la segona estava amb tota l’ambició de debutar a la lliga mentre està arrasant a la modalitat 3×3. Les tres, componen un perímetre molt versàtil, complet i amb fàcil capacitat per adaptar-se al que el partit requereixi.

Al final, amb Anderson i Canella, el Barça té a dues jugadores amb un clar perill amb tirs de mitja i llarga distància alliberats aprofitant els bloqueigs indirectes de les interiors i amb una Anna Cruz al base que és capaç de trobar una passada en un espai molt reduït recuperant, per moments, el seu millor bàsquet adaptant-lo a les seves capacitats físiques que, cada vegada, van sent inferiors.

En situacions de contraatac, totes tres són jugadores que poden beneficiar-se molt bé de la situació a través de la seva capacitat d’acceleració i visió (Anna Cruz i Marta Canella) i trobant més espais lliures a la defensa rival des del triple amb la nord-americana.