Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

Quins són els “cupos” més interessants del mercat?

Analitzem quins són els jugadors de formació més accessibles i interessants per als equips ACB.

Comparteix

Quins són els “cupos” més interessants del mercat?

La Lliga Endesa s’encamina al seu desenllaç amb una nova final Barça-Madrid. Els dos grans del bàsquet estatal es tornaran a veure les cares un any més per decidir qui serà el campió de lliga. La resta dels equips ja es troben immersos al mercat en millorar els seus equips, i aquest any amb una probable novetat: la possibilitat de la inclusió d’un cinquè “cupo” a les plantilles de tretze jugadors o més. Fins ara, el mínim era de quatre en plantilles de dotze. Aquesta mesura, que encara no està confirmada, però es porta mesos negociant, seria la contrapart de l’altra decisió que els clubs porten temps demanant: la inclusió d’una tercera fitxa extracomunitària. Totes dues decisions estan a l’espera de confirmació definitiva, però des de gener que se sap que la intenció de l’ACB, la Federació Espanyola i l’Associació de Jugadors Professionals volen tirar endavant la proposta.

D’aquesta manera, els jugadors espanyols o de formació cobraran una major importància per al desenvolupament del mercat. Aquesta mesura farà que els “cupos” estiguin més demandats i els equips quadrin els puzzles de les seves plantilles tenint molt en compte aquest factor. Queda clar què és un jugador espanyol, però què és un jugador de formació? Un jugador de formació és aquell no necessàriament espanyol, però que entre les edats infantils (13 a 14 anys) i el seu segon any de categoria sènior (19 a 20) hagi passat un mínim de tres temporades (continuades o no) inscrit en algun club de la FEB. D’aquesta manera, jugadors com Doncic, Mirotic, Shengelia, Ibaka i altres referents, han disputat els seus minuts a l’ACB comptant com si fossin espanyols.

Analitzem, doncs, quins seran els jugadors “bandereta” (pels amants del Supermanager) que tindran una gran importància per al mercat dels equips de la Lliga Endesa. Alguns d’ells tindran moltes ofertes, altres ja semblen amb el destí confirmat i d’altres podrien aprofitar la necessitat de fitxes espanyoles dels equips per fer un pas endavant a la seva carrera. Quins són els “cupos” més interessants i accessibles del mercat?

Joel Parra (Joventut)

El jove aler de la Penya protagonitza la fotografia principal de l’article per un motiu evident: és el gran caramel del mercat de “cupos”. El jugador de 22 anys ha estat un dels grans líders del club badaloní aquesta temporada. Els promitjos de Parra aquesta temporada són molt interessants: 8’7 punts i 4’4 rebots en 24 minuts de mitjana a l’ACB (53% en tirs de 2 i 37% en triples), i 10’6 punts i 4’9 rebots en 23 minuts de mitjana a l’Eurocup (59% en tirs de 2 i 31% en triples). El potencial del barceloní espanta, ja que es tracta d’un jugador completíssim amb capacitat de generar un gran impacte als dos costats de la pista. En atac, encara necessita estabilitzar el seu llançament exterior, però s’ha convertit en un valor al pal baix i amb una bona capacitat finalitzadora. En defensa, Parra és un jugador important i amb potencial per convertir-se en tot un especialista. Les seves mesures (2’02), capacitats físiques i dedicació el converteixen en un defensor molt notable, al qual se li ha de sumar la seva aportació rebotejadora, elevada per un ‘3’.

La seva gran temporada li ha valgut per coronar-se com el “Millor jugador jove de l’ACB” amb tot mereixement, i ja fa mesos que s’especula amb ofertes tant del Barça com del Madrid. Els blancs estan acostumats a portar a terme operacions d’aquest tipus (“cupos” joves amb recorregut dins el club) i els culers estan buscant un aler, així que és molt probable que la baralla per l’aler verd-i-negre es produeixi. Joel Parra és un fitxatge estratègic per a qualsevol equip que es vulgui assegurar un jugador nacional important per molts anys. Però això té un preu, i la Penya exigiria la clàusula d’un milió i mig d’euros, una xifra elevada. Les darreres informacions apuntaven a la possibilitat que Parra es quedés un any més a la Penya (té contracte fins 2025). Si els badalonins aconsegueixen mantenir la seva jove estrella, el seu projecte començarà amb bon peu.

Rolands Smits (Barça)

Rolands Smits canviarà d’equip aquest estiu. El letó, després de quatre temporades al Barça com a jugador de rol, ha decidit canviar d’equip ara que se li acaba el contracte. Smits vol fer un pas endavant a la seva carrera i consagrar-se com a titular en un equip de competicions europees, ja que al Barça no ho podrà fer mai amb la presència de Mirotic per davant seu. Ser l’etern suplent de l’hispano-montenegrí no és molt ambiciós, així que el letó farà les maletes. El seu destí serà, amb tota probabilitat, el València. L’equip taronja, que serà entrenat per Àlex Mumbrú, farà lloc a Smits a la seva rotació interior. El fitxatge, pels valencians, és molt positiu, ja que incorporen un jugador de gran qualitat i molt treballador. Als seus gairebé 27 anys, Smits té carrera per endavant per seguir creixent i València sembla un bon lloc on fer-ho.

El letó no ha acabat mai de consolidar-se al Barça. Després de dues temporades sota les ordres de Pesic, amb qui no tenia gaire lloc, l’arribada de Saras va suposar un glop d’aire fresc per a Smits. La temporada passada va ser un jugador força important per al club blaugrana, passant per davant a Oriola a la rotació de ‘4’ (el targarí va jugar més com a ‘5’), i convertint-se en un suplent de luxe de Mirotic. A més, Saras l’ha sabut adaptar a la posició de ‘5’ amb molt bons resultats, aprofitant la seva facilitat pel switch defensiu i la capacitat d’obrir-se i generar espais en atac. Aquesta temporada, les arribades de Hayes-Davis i, posteriorment, d’Exum, li han tancat una mica les portes (ja que l’australià es va consolidar com a ‘3’ titular i el nord-americà, que havia vingut per aquest rol, va passar al ‘4’. Smits ha tingut una presència intermitent, començant bé la temporada però acabant-la, en molts moments, fora de la rotació. Així i tot, el letó sempre ha mostrat un bon rendiment quan ha tingut minuts, sent un jugador extremadament treballador. Aquesta temporada ha promitjat 5 punts i 3 rebots de mitjana en 14 minuts entre les dues grans competicions.

Si es confirma, el seu fitxatge pel València sembla un gran encert per part del club taronja.

Yankuba Sima (Manresa)

Yankuba Sima ha tingut la seva temporada de consolidació a l’ACB igual que tot el Manresa. El jugador nascut a Girona i del planter del Sant Josep, ha estat un valor important per als manresans. Ha rendit molt bé com a suplent d’Ismaël Bako, promitjant més de 7 punts i 4 rebots en 17 minuts de mitja a l’ACB. El pivot català, de només 25 anys, té encara molts anys de carrera per continuar creixent i consolidar-se com un dels pivots més rellevants de la Lliga Endesa. El potencial el té, i a les ordres de Pedro Martínez hem vist un progrés importantíssim, doblant els seus minuts respecte als de la temporada passada i sent un jugador destacat en la històrica temporada del BAXI Manresa.

El seu rendiment no ha passat desapercebut per a diferents equips ACB, que veuen a Sima com un jugador clau amb qui reforçar les seves plantilles. La seva condició de “cupo” i el seu potencial i rendiment als seus 25 anys, fan de Yankuba un jugador a tenir molt en compte. De moment, tres equips han mostrat ja interès per reforçar la seva pintura amb el gironí. València, Gran Canaria i Unicaja tenen el nom de Sima inscrit a les seves llibretes. Els valencians serien un pas molt important en la carrera del pivot, però els canaris i andalusos no suposarien un gran canvi. Així i tot, no és descartable la seva sortida. La genial temporada del Manresa farà que molts dels seus jugadors tinguin grans ofertes i la dificultat de seguir amb el nucli de la plantilla. Veurem finalment que passa amb Yankuba Sima i la resta de jugadors d’un Manresa històric, però el pivot és un dels “cupos” més interessants d’aquest mercat.

Khalifa Diop (Gran Canaria)

Diop és un cas similar al de Sima, però molt més jove i amb un potencial força superior. El pivot senegalès, de només 20 anys, ha estat un dels grans descobriments de la temporada. Ha aconseguit formar part del “Cinc Ideal Jove” de la Lliga Endesa a la posició de ‘5’, i després de diverses temporades amb un paper menor, s’ha consolidat definitivament a la plantilla del Gran Canaria. És un jugador alt (l’ACB li dóna 2’15) i de gran envergadura, molt poderós i imponent físicament. Els seus promitjos de la temporada són de 7 punts i 4’3 rebots per partit a la lliga (16 minuts de mitja) i de 5’4 punts i 3’9 rebots a l’Eurocup (15 minuts per partit). El jugador, del planter del mateix Gran Canaria, ha anat creixent amb el pas de la temporada i ha acabat convertint-se en una alternativa molt sòlida a Pustovyi i Stevic, disputant més minuts que el veterà serbi i quedant-se a prop de l’ucrainès. Dels darrers 13 partits a la Lliga Endesa, ha superat els dobles dígits en anotació en 7 partits, imposant el seu físic i destacant especialment a la sèrie de Playoffs contra el Barça.

Khalifa Diop té el potencial per convertir-se en un pivot rellevant a nivell mundial, i ja està en el radar de l’NBA, postulant-se pel Draft de 2022. Les previsions el col·loquen a finals de primera ronda/inicis de la segona, amb la qual cosa el seu salt a la millor lliga del món podria fer-se esperar. Si és així, seria una aposta molt interessant per a qualsevol equip de la Lliga Endesa. Ofensivament parlant, Diop és essencialment un finalitzador, però té marge de millora en moltes facetes anotadores. La seva potència física, sumada a un treball al darrere, poden convertir-lo en un jugador funcional i útil en molts aspectes. En defensa, a dia d’avui ja és tot un valor, capaç de fer-se imposar a la zona i defensant tota mena de jugadors. El seu potencial defensiu és gegant, i pot convertir-se en tota una bèstia a camp propi. L’aposta per Diop, si decideix continuar creixent a Europa, hauria de ser gairebé obligada per a qualsevol equip.

Jaime Pradilla (València)

Jaime Pradilla ha passat aquesta temporada de ser una promesa amb molt bona pinta a tota una realitat. Després de destacar a Saragossa, el València va avançar-se als dos gegants del bàsquet estatal tal com va fer amb Abalde i va incorporar al jove talent. La seva primera temporada com a taronja va apuntar maneres, però ha sigut aquesta la que ha fet el salt definitiu com a una estrella potencial. Als seus 21 anys, ja està consolidat com una peça rellevant en un dels millors equips del país, promitjant 7’5 punts i 3’2 rebots (63% en tirs de 2) en 18 minuts a l’ACB i 8’7 punts i 4 rebots en gairebé 16 minuts a l’Eurocup. I compte, una xifra important: 79% en tirs de 2 (67/84) a la competició europea. El seu treball sota el cèrcol, sent un interior petit (2’05), és molt remarcable i sovint recorda Felipe Reyes. Cada cop més fiable en totes les seves accions, Pradilla poc a poc va començant a sumar més amenaça exterior. Tot i que encara li queda molt camí per recórrer, ha començat a afegir al seu repertori el llançament de 3, amb percentatges decents. Sobre un intent per partit (n’ha llançat 55 en 57 partits entre ACB i Eurocup), la seva efectivitat és del 29% a la lliga i un 33% a Europa.

El seu potencial espanta, i el millor del versàtil interior taronja és que, per capacitats físiques, el seu futur a l’NBA no sembla gaire probable. Pradilla és un jugador destinat a fer carrera a Europa i convertir-se en un dels grans interiors dels pròxims anys. Com a ‘4’ o com a ‘5’, el jugador nascut a Saragossa és una aposta que Barça i Madrid han de fer sí o sí. El seu fitxatge no seria barat, perquè el València no posa mai les coses fàcils, però és un jugador destinat a jugar en un dels dos transatlàntics. Només 21 anys, possibilitat de jugar a les dues posicions interiors, capacitat anotadora cada cop més important, tir exterior en desenvolupament, i treball dur al rebot: el que vindria a ser un fitxatge de manual.

Carlos Alocén (Madrid)

El jugador del Madrid és un dels jugadors espanyols que podria tenir més mercat aquest proper estiu. Alocén, que als seus 21 anys ja suma 4 temporades a l’elit (dues amb el Saragossa i dues amb el Madrid), sembla que podria no tenir lloc amb els blancs de cara a la pròxima temporada. La seva primera temporada amb els de Laso va ser força positiva, tenint en compte que només tenia 20 anys i estava en un dels grans d’Europa. Aquesta segona campanya, les lesions no l’han deixat brillar ni fer-se un lloc a la rotació blanca tot i les dificultats en els bases que ha tingut el Madrid (Heurtel ja no juga i Williams-Goss no ha acabat de destacar). Els blancs estan buscant dos bases per la propera temporada: un serà el Chacho i l’altre, amb estatus de titular, podria ser Pierria Henry. El fitxatge del canari és un secret a veus i el del nord-americà encara s’està cuinant, però és ben sabut que el Madrid incorporarà dos guards.

Aquesta situació pot portar a la rampa de sortida a un Alocén que no juga per lesió des del passat mes de febrer. La lesió de creuats que es va fer li impedirà tornar a les pistes fins entrada la temporada vinent. En funció de com vagi la seva recuperació, podria tornar sobre els mesos d’octubre o novembre. Si els blancs no compten amb ell tot i la seva projecció, podria sortir cedit o fins i tot traspassat. En aquesta tessitura, l’aposta per Alocén hauria de ser gairebé obligatòria per a qualsevol equip de la part mitja-alta (Eurolliga i Eurocup) de la classificació. Poques vegades surt l’opció d’incorporar un base jove “cupo” de la qualitat de l’aragonès.

Ziga Samar (Fuenlabrada)

Format al planter de l’Olimpia de Ljubljana, el jove base va arribar al Madrid amb només 16 anys per fer-se un lloc al bàsquet estatal. Dues temporades més tard va signar pels seus veïns, el Fuenlabrada, amb qui s’ha fet un lloc a la Lliga Endesa. Samar és un base alt (1’97), que als seus 21 anys mostra una maduresa en el seu joc impròpia de la seva edat. L’eslovè és el setè màxim assistent de la lliga (4’7 per partit) i, dels jugadors que estan per sobre d’ell, cap ni un perd menys pilotes que el del Fuenlabrada. La seva ràtio d’assistències-pèrdues és de les millors de l’ACB, una xifra sorprenent donada la seva edat. A més de destacar per la seva visió de joc i entesa del que passa sobre la pista, les seves xifres anotadores són força positives. En 20 minuts per partit, anota 7’6 punts amb gairebé un 50% d’encert en el llançament (49% en tirs de 2 i 47% en triples). Samar destaca per la seva efectivitat en totes les seves accions, ja sigui repartint joc o anotant.

El seu futur a mig-llarg termini sembla que passa per l’NBA, ja que tot i no ser un jugador físicament explosiu, la seva alçada i maduresa sobre la pista conviden a pensar que acabarà més aviat que tard als Estats Units. De fet, aquest any ja formarà part del Draft. Les prediccions el col·loquen a la segona ronda, així que probablement seguirà fent camí a Europa alguna temporada més. Amb contracte a Fuenlabrada per una temporada més, les últimes informacions apunten que els madrilenys han rebut tres ofertes pel base eslovè, dues d’elles d’equips ACB. Sembla complicat, doncs, que Ziga Samar continuï al seu actual equip la pròxima temporada.

Tadas Sedekerskis (Baskonia)

El cas de Sedekerskis és dels més curiosos de l’article. El jugador lituà, al Baskonia des de 2013, va començar la temporada com un tro. Després de consolidar-se com un jugador de rotació la temporada anterior, aquest any havia començat comptant moltíssim per a Dusko Ivanovic. El jugador de 24 anys, era clau per als plans de l’entrenador montenegrí, que el posava indistintament com a ‘3’ i com a ‘4’. Tadas responia sent l’eix defensiu baskonista i consolidant-se com una arma important en el rebot de l’equip vitorià. Sota les ordres d’Ivanovic, el lituà estava disputant una mitjana de gairebé 26 minuts per partit a l’ACB i 22 a l’Eurolliga. En aquest període, a més de destacar defensivament, es començava a veure un progrés ofensiu, consolidant-se com a bon finalitzador (gairebé un 70% en tirs de 2) i estabilitzant poc a poc els seus percentatges exteriors, el seu gran deure dels darrers anys (8/17 en triples a l’ACB amb Ivanovic).

L’arribada de Neven Spahija ho va canviar tot. Des del primer dia, va passar de ser un jugador de minutatge elevadíssim a comptar més aviat poc. De fet, al darrer partit d’Ivanovic a la banqueta, Sedekerskis havia disputat 37 minuts a la pista de Gran Canaria (12 punts i 11 rebots). En canvi, al primer d’Spahija disputa 14 minuts amb 0 punts. Els primers mesos de l’entrenador croat, els minutatges de Tadas rondaven entre els 10 i 20 minuts, amb molta inconsistència i poca regularitat. Spahija havia preferit anotació a les ales, amb Fontecchio i Giedraitis, i Baldwin com a ‘2’, i Costello li guanyava la partida com a ‘4’. Sedekerskis ha anat perdent protagonisme amb el pas dels mesos fins a pràcticament deixar de comptar per a Spahija, ja que dels darrers onze partits de Lliga Endesa dels baskonistes només ha superat els 10 minuts en un.

Veurem que passa amb el lituà, ja que de sortir al mercat tindrà ofertes molt interessants. Si Peñarroya compta amb ell (té contracte fins al 2024), mantindrà a l’equip una peça que aporta una versatilitat defensiva com pocs jugadors a Europa.

Darío Brizuela (Unicaja)

Brizuela és un d’aquells jugadors que sempre se’ls veu preparats per fer el salt definitiu de la seva carrera, però mai acaben fent el pas. El combo de l’Unicaja ha tornat a ser de les poques coses salvables d’un equip malagueny que fa anys que no acaba de trobar el seu camí. Després de destacar durant diverses campanyes a Movistar Estudiantes, va fer el pas a Unicaja per disputar competicions europees, en un moviment a mitja temporada que va ser molt polèmic. Allà, ha seguit fent gala de la seva capacitat anotadora, promitjant gairebé 14 punts per partit des de la seva arribada. La seva qualitat li ha valgut per formar part de convocatòries de la selecció espanyola, tot i quedar-se a les portes dels passats Jocs Olímpics de Tokio.

Als seus 27 anys, Brizuela sembla preparat per fer el pas definitiu cap a l’Eurolliga, o almenys tornar a un equip d’Eurocup (l’Unicaja ha jugat la BCL aquesta temporada i no està clar que la disputin l’any vinent). Si algun dels equips de la part alta de la taula necessita un jugador que revolucioni l’equip i aporti punts i generació ofensiva. Després de dues temporades i mitja a Màlaga, al basc li queda contracte per un any més, però no seria descabellat que algun equip important de la lliga truqués a la seva porta. El més probable, però, és que esgoti el seu contracte si l’Unicaja aconsegueix, per fi, crear un projecte sòlid. Tornar entre els més grans de la Lliga Endesa hauria de ser l’objectiu principal dels malaguenys.

Bonus: germans Hernangómez

Els posem com a bonus perquè és molt improbable que algun dels dos torni a Europa aquest estiu, però la demanda de “cupos” podria fer que Barça o Madrid intentessin un acostament per un futur no massa llunyà. Al febrer, de fet, ja va trascendir a la premsa un interès fort del Barça per Juancho de cara a la temporada vinent, per la necessitat del club culer d’incorporar un aler. El petit dels Hernangómez seria un reforç brutal per a qualsevol equip, però aquests darrers mesos ha aconseguit fer-se un lloc a la rotació dels Jazz. Aquest fet tanca les portes de Juancho de tornar almenys per una temporada més, i així ho va dir ell mateix a El País, fa una setmana. El protagonista del nou film de Netflix “Hustle”, va començar la temporada als Celtics sense comptar pràcticament per Udoka, però sembla que ha trobat el seu lloc a Utah (17 minuts en 19 partits, 6 punts i 3 rebots de mitjana).

El cas del seu germà gran Willy és diferent, doncs ja porta dues temporades assentat a la rotació dels Pelicans, dels quals és el pivot suplent i disputa 17 minuts per partit, anotant 9 punts i capturant 7 rebots. El retorn de Willy es podria arribar a plantejar en un futur si perd el lloc al seu equip. En cas de tornar, sempre s’ha especulat que seria el Madrid qui li faria lloc, tot i que amb Tavares i Poirier, els blancs tampoc semblen necessitats d’un altre ‘5’. De totes formes, sembla probable que tard o d’hora torni a Europa, però no serà aquest estiu.


Els noms de l’article no són els únics que tindran mercat, però sí els més destacats. Jugadors com Francis Alonso (ofertes de 3 equips), Jaime Fernández (sembla que podria marxar), Augusto Lima (sona per Baskonia), Jayson Granger, Dino Radoncic o Oriol Paulí, seran protagonistes de rumors i moviments en aquests propers mesos. La necessitat de “cupos” obrirà les portes del mercat ACB a moltes peces de renom. Fitxaríeu algun d’aquests jugadors pel vostre equip?

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »