Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Mercat d’Eurolliga: volum 2. S’escalfa el mercat

Analitzem com evoluciona el mercat de fitxatges de l’Eurolliga.

Comparteix

Mercat d’Eurolliga: volum 2. S’escalfa el mercat

Arribem a mig estiu i el mercat de l’Eurolliga no pot bullir més. A principis de juny, vaig publicar un article analitzant els primers moviments de l’inici del mercat analitzant com podrien anar quedant els equips per a la temporada 2022/23. Des de llavors, s’han produït multitud de fitxatges, moviments i renovacions que van deixant poc a poc definides les plantilles per la nova temporada que se’ns presenta. Ja fa dos mesos que l’Eurolliga va acabar i en queden dos més perquè la propera edició comenci, així que ens trobem a l’equador d’un període fascinant en el qual els rumors, les filtracions i les gerències són les grans protagonistes.

Toca analitzar la situació de la majoria dels equips de la competició, per avaluar com els està anant al mercat i quins són els projectes europeus que més criden l’atenció, de cara a una temporada vinent que se’ns presenta apassionant. Plantilles titàniques, equips molt competitius i projectes incerts. L’Eurolliga 2022/23 tindrà de tot. A Esmaixada.cat, com sempre, ho analitzem.

Plantilla tancada pel Barça?

Començarem parlant de l’únic equip català de la competició i, per conseqüència, el que més ens interessa analitzar: el tercer any del projecte del Barça de Jasikevicius. L’equip blaugrana ha fet molt d’hora la feina i sembla que ja ha deixat pràcticament enllestida la seva plantilla. A falta del fitxatge d’un exterior “cupo” que ajudi en la rotació dels partits de la Lliga Endesa (tot fa indicar que l’home serà Oriol Paulí), no sembla que el club català vagi a fer gaires més moviments. El Barça es va moure molt ràpid per tancar els fronts que tenia pendents: substituir Brandon Davies, signar un altre base que pugi el nivell de competitivitat, donar-li una sortida a Calathes (encara pendent) i els jugadors que no comptaven i fer un salt de qualitat a la posició d’aler. Els fitxatges de Satoransky, Kalinic, Vesely i Da Silva són una declaració d’intencions. Els 3 primers són estrelles europees, dels millors jugadors d’Europa a les seves posicions i cracks que venen a ser titulars i jugadors determinants per a l’equip. El de Da Silva és un reforç econòmic d’un jugador amb una gran projecció, una aposta de futur amb molt bona pinta.

Amb ells 4 i Paulí, el Barça tanca una plantilla molt completa i que li serveix per competir per tot. No ho tindrà fàcil, ja que els rivals també s’han reforçat i de valent, però l’equip blaugrana no té gaire a envejar a ningú. Això no treu que el roster segueixi deixant alguns dubtes: l’equip no ha pal·liat la mancança de generació exterior que patia la temporada passada i es confia massa en que Higgins torni al nivell d’estrella que era no fa tant per a que no es noti aquest problema de previsibilitat. Si l’escorta nord-americà no aconsegueix tornar a ple rendiment després d’una temporada llastrada per les lesions, el Barça patirà de valent. L’altre dubte que sorgeix és la falta d’un pivot més físic dels que tindrà en plantilla actualment. Vesely i Sanli són una parella complementària i de nivell alt, però els catalans necessiten alguna cosa més en aquesta posició perquè, més enllà dels dubtes físics que presenten tots dos pivots, amb la sola incorporació del txec no s’acaben de solucionar els problemes interiors que va patir el Barça a final de temporada. Amb aquests dubtes però moltes altres certeses afrontarà el Barça una nova temporada, en la que encara té deures pendents pel que queda d’estiu. Les sortides de Calathes i Oriola semblen un fet, però encara no s’han confirmat. Més enllà d’això, excepte sorpresa majúscula, els de Saras no es mouran més en el mercat.

Què us sembla la plantilla blaugrana? Quan es confirmi que l’equip queda tancat i no hi haurà més moviments, analitzarem més profundament la plantilla i la compararem amb la de la temporada passada i les dels rivals d’aquest proper any. Així doncs, estigueu atents a la web en les properes setmanes.

ACTUALITZACIÓ: en les darreres hores, el Barça ha comunicat una lesió de Mirotic al tendó d’Aquil·les. Les primeres informacions apuntaven a un mínim de 6 mesos de baixa que sens dubte hagués trastocat els plans del Barça. Sembla que el trencament està descartat, així que no serà tant. Per ara, es desconeix del cert l’abast de la lesió, així que és complicat saber com reaccionarà el club blaugrana al mercat. Esperem esdeveniments en els propers dies.

El Madrid, a l’espera del base

El Madrid és un altre dels equips que ha tingut un estiu mogut i no exempt de polèmiques. Els blancs s’han mogut de valent per reforçar la seva ja de per si potent plantilla i tapar les mancances de generació exterior fiable que tenien la passada campanya. Per aquest motiu, han signat Musa, Hezonja i a Sergio Rodríguez, qui torna a casa després de 6 temporades. El canari portarà el timó de l’equip blanc si finalment no incorporen a cap altre base. El fitxatge d’un guard titular és la gran aspiració dels merengues per tancar la seva plantilla de la millor forma possible. El somni prohibit és Campazzo, qui donaria un salt brutal i gairebé definitiu al Madrid però sembla que seguirà una temporada més a l’NBA. L’alternativa era Pierria Henry, qui semblava molt probable que arribés al club blanc però el seu fitxatge va quedar en stand by i sembla difícil que es reactivi. Davant la dificultat de fitxar un base titular, el Madrid podria quedar-se amb el Chacho com a base referent i els lesionats Nigel Williams-Goss i Alocén com a alternatives (a més d’exteriors com Llull, Hanga o Abalde que ja han jugat en aquella posició). Els fitxatges exteriors dotaran als madridistes d’un salt de qualitat brutal, amb un Hezonja que ve amb gana de títols després de consolidar-se com una estrella europea i un Musa que vol fer el salt definitiu de la seva carrera.

El Madrid ha fitxat punts per fora, que era el que necessitaven, ja que per dins no calia tocar gran cosa. La continuïtat de Tavares, Poirier i Yabusele dota als blancs d’un poder físic que cap altre equip pot igualar, i a més ajuden a consolidar un projecte al qual també s’han de sumar les renovacions de Causeur, Llull i Rudy. A més dels tres interiors de nivell, els blancs firmaran a Petr Cornelie, un aler-pivot tirador que torna de Denver per consolidar-se a l’Eurolliga. El francès de 26 anys, està en edat ideal per créixer en un projecte com el madridista. Jugador alt i amb bona mà, encaixa bé amb el que necessitava el Madrid per a complementar el seu imperial joc interior.

Talent per fora i físic per dins semblen una combinació imparable que, per altra banda, no dirigirà Pablo Laso. El club blanc va cessar al tècnic vitorià després d’onze anys a la banqueta i argumentant-ho amb els recents problemes de salut que havia patit el coach. La decisió, una sorpresa per a tothom inclòs el mateix Laso, va ser una de les notícies del mercat i deixarà al seu ajudant Chus Mateo com a nou líder del projecte merengue. Mateo, qui ja va dirigir a l’equip a la final de l’ACB, és una aposta continuista amb la idea del club blanc de seguir amb el projecte que li ha portat a guanyar 22 títols des de 2011. Veurem com gestiona Chus Mateo una plantilla llarguíssima i amb talent com poques a Europa. El Madrid podria arribar a tenir entre 16 i 17 fitxes si s’acaben confirmant tots els moviments. Una autèntica barbaritat que els col·loca tant sí com no entre els grans favorits per guanyar de nou l’Eurolliga. No valen excuses, el projecte està pensat per això.

Efes tanca un cinc inicial d’ensomni

L’Efes ha decidit moure’s al mercat. Després de diverses temporades on els seus moviments eren mínims, el conjunt turc ha decidit renovar el seu projecte per seguir sent competitiu. El doble campió d’Europa sap que algunes de les seves peces s’estan fent grans i davant l’enorme competència que hi ha a l’Eurolliga, han decidit donar un cop sobre la taula i millorar la seva ja de per si fascinant plantilla. La prioritat, un any més, era clara: mantenir a Larkin i Micic. Amb el nord-americà va ser fàcil i va renovar per dues temporades més. La decisió del serbi, però, s’ha fet esperar de valent. Finalment, el doble MVP de la Final Four aparca un any més l’NBA i continuarà competint amb els turcs. Una gran notícia per l’Eurolliga però una no gaire bona pels seus rivals. Ja que les dues renovacions no han estat els únics moviments. L’Efes ha decidit llançar la casa per la finestra i incorporar al millor aler d’Europa, Will Clyburn. El nord-americà ajudarà als dos cracks i junts formaran un Big Three com pocs s’han vist en la història de la competició.

Però aquesta incorporació no ha vingut sola, ja que els turcs també han tancat el seu ‘4’ i ‘5’ titulars. Achille Polonara i Ante Zizic han fitxat per una i dues temporades, respectivament, i tanquen un cinc inicial d’ensomni. Tenir a aquests 5 jugadors et permet competir des del primer dia i les exigències amb els d’Ataman seran molt elevades. Està per veure com tots ells encaixen junts sobre el parquet, ja que sobre el paper, Polonara i Zizic no són el perfil de jugador més òptim per a que els tres cracks es trobin còmodes. El pivot croat demana més pilota de la que tindrà i l’aler-pivot italià és un tirador sòlid, però l’equip necessita un executor nat per obrir el camp i dotar d’espais a la resta dels jugadors. A part dels tres titulars, els turcs han incorporat Amath M’Baye, un aler-pivot que ve de fer una gran campanya a la BCL, per ampliar la seva habitual curta rotació. I és que l’Anadolu Efes ha perdut algunes de les cares visibles del projecte aquest estiu: James Anderson, Krunoslav Simon, Adrien Moerman i Chris Singleton no continuaran la temporada vinent. Tampoc seguirà l’aposta fallida de la temporada passada, Filip Petrusev.

Anadolu Efes va amb tot a pel Three Peat i no escatimarà en esforços per aconseguir-lo. Micic, Larkin, Clyburn, Polonara, Zizic, Beaubois, Bryant, Pleiss, Dunston, etc. L’equip fa por i, juntament amb Madrid i Barça, es postulen com els grans favorits al títol. S’acosta una lluita de titans a l’Eurolliga.

Maccabi revoluciona el mercat

Un any més d’Eurolliga i un any més que l’equip que revoluciona el mercat és el Maccabi. Ja és tradició que els israelians siguin un dels equips que més es mou a la recerca de tocar la tecla que els porti a l’èxit. Però el que han fet aquest any ha sigut una cosa de bojos. Fins a 10 fitxatges han fet ja, a data d’avui, a més de l’entrenador nou. L’ex del Panathinaikos, Odded Kattash, ha estat l’escollit per dirigir un projecte completament nou i que ha fitxat alguns dels jugadors més destacats de les darreres temporades de la màxima competició europea. “L’espanyol” Lorenzo Brown, Wade Baldwin IV, Austin Hollins, Darrun Hilliard, Josh Nebo i Alex Poythress són algunes de les incorporacions que han fet en un parell de mesos. Tots ells cares conegudes de l’Eurolliga. A més, Bonzie Colson, Jarell Martin, Rafi Menco, i el retorn de Guy Pnini, un veterà que donarà descans a les estrelles.

De la plantilla del Maccabi de l’any passat només queden DiBartolomeo, Sorkin, Ziv i Cohen. Tota la resta de jugadors han abandonat l’equip, entre ells, les seves grans estrelles: Wilbekin, Nunnally, Zizic o Reynolds. També jugadors com Keenan Evans, Caloiaro o Derrick Williams. Tot i la classificació de l’equip israelià pel Top-8 la temporada passada, el Maccabi vol més i ha decidit apostar de valent en un projecte totalment nou i renovat. Les peces són molt destacables. Brown està consolidat com un dels millors bases de l’Eurolliga, Nebo i Poythress són dos pivots molt interessants i que segueixen un mateixa idea de joc i Hilliard o Hollins ja han destacat anteriorment en projectes importants. El sostre de l’equip el marcarà un Baldwin que, si aconsegueix encaixar bé amb Brown i trobar la regularitat (i una quota de pilota ideal) que no va tenir al Baskonia, el Maccabi aspira a competir entre els més grans.

El projecte israelià ho fia tot a una revolució que està per veure com encaixarà. Seran una de les grans incògnites de la temporada.

Baldwin i Hollins jugaran junts a Tel Aviv.

Monaco i Partizan, dos projectes més que il·lusionants

I passem d’un equip que busca desesperadament tornar a l’esglaó més alt, a dos que estan fent petits passos cap a l’èxit. Monaco i Partizan són dos equips que estan creant projectes amb tot el sentit del món. Uns van arribar a l’Eurolliga l’any passat, sent una de les grans sorpreses de la competició, i els altres han tornat aquest any després de fer un gran salt l’any passat de la mà de Zeljko Obradovic. Tots dos han acudit al mercat per reforçar encara més les seves plantilles, que no han patit baixes especialment doloroses, i han incrementat el nivell per buscar competir al màxim i, qui sap, optar a alguna cosa més que els Playoffs.

El Monaco ha orientat la seva estratègia del mercat a la recerca de dues coses: més talent ofensiu per a complementar a Mike James i potenciar l’àmbit defensiu. Els del Principat van ser el millor atac de la competició, i han decidit augmentar encara més les seves prestacions ofensives incorporant jugadors del calibre d’Élie Okobo, Jordan Loyd o Jaron Blossomgame. El francès va ser una de les grans sorpreses de la temporada passada i molts dels equips grans el volien. Finalment ha decidit fer un pas endavant en un projecte il·lusionant però sense sortir de la seva lliga. En el cas de Loyd, ja consolidat com un dels grans anotadors de l’Eurolliga, sumarà més punts a la causa. I Blossomgame és un ‘3’, que també pot fer de ‘4’, amb molts punts a les mans. Va ser un dels millors jugadors de la passada Eurocup, amb 16 punts i 7 rebots de mitjana. La baixa de Bacon (que encara no se sap on anirà), no sembla greu amb tot el que han fitxat a l’exterior.

Tot aquest talent ofensiu s’ha de complementar d’alguna forma, i per aquest motiu els monegascs han decidit incorporar jugadors que els facin fer un pas endavant en l’apartat defensiu. Per aquest motiu arriba John Brown III, un dels grans defensors de la passada Eurolliga i un jugador superlatiu en diversos aspectes del joc. Amb ell, també incorporen a Adrien Moerman com un aler-pivot molt sòlid, amb bona mà des del triple i molta feina fosca, en forma de duresa i rebot. Entre ells i Donta Hall, el Monaco forma un joc interior que encara necessita d’alguna incorporació més per acabar de tancar-se. El projecte dels del Principat fa molt bona pinta, ja que combinen qualitat ofensiva de la mà dels James, Okobo o Loyd amb la duresa defensiva dels Brown, Moerman i Diallo. Els espera una bona temporada.

El Partizan, per la seva banda, ha tornat a l’Eurolliga per quedar-s’hi. Els d’Obradovic, que van apostar per un projecte guanyador l’estiu passat, van decebre a l’Eurocup i no la van aconseguir guanyar tot i l’equip que havien muntat. La Wild Card concedida per la competició els ha brindat l’oportunitat que buscaven i, per aquest motiu, han seguit millorant el seu ja de per si temible equip. Als Punter i LeDay se’ls sumen jugadors del calibre d’Exum, Nunnally i Papapetrou. Tots ells han arribat per reforçar un perímetre que fa molt bona pinta. L’australià, després de mitja bona temporada al Barça, ha apartat el somni de tornar a l’NBA per buscar més protagonisme en un projecte del qual pugui ser un dels referents. El grec i el nord-americà són dos jugadors més que consolidats a l’Eurolliga i que dotaran als serbis de molta qualitat ofensiva a l’exterior.

A més d’ells dos, el Partizan ha incorporat a Andjusic i busca més reforços que ajudin a consolidar el projecte. Fa uns dies sonava amb força Pangos per a liderar la posició de base, però el futur del canadenc encara és incert. Per dins, han renovat a Lessort, qui va fer una bona temporada i volen a Milutinov, qui després de sonar per diversos equips encara no ha deixat el CSKA. De les incorporacions que acabin fent depèn la temporada d’un projecte que a hores d’ara fa bona pinta, però encara no està tancat. Sembla clar, però, que necessiten un base i un pivot per a poder competir amb els contenders.

Panathinaikos i Zalgiris volen tornar a lluitar

Dos projectes que van quedar molt tocats la temporada passada, el del Panathinaikos i el del Zalgiris, volen fer un pas endavant en les seves aspiracions a la competició. Pel que fa als grecs, són un gran caigut i aquest any intentaran pujar prestacions. Per aquest motiu, han apostat per Dejan Radonjic com a entrenador i han fet diversos canvis a la seva plantilla. Nedovic, Macon Jr i Papapetrou, els seus tres referents ofensius, han marxat. Això obliga a una reconstrucció profunda amb l’objectiu de crèixer com a equip. El fitxatge de Grigonis és tota una declaració d’intencions. El lituà era una de les peces més desitjades del mercat, sonant per Olympiacos, València i Maccabi, entre d’altres. Els grecs s’han avançat a tots i el convertiran en un dels referents del seu nou projecte. Grigonis no arriba sol, l’acompanyen jugadors com Nate Wolters o Paris Lee, que venen a cobrir la posició de base, i Andrew Andrews, un dels millors jugadors de l’Eurocup, com a exterior combo anotador. Per dins, han incorporat a l’indomable i irregular Derrick Williams (4 equips en 4 temporades a Europa), i al fiable Arturas Gudaitis. El pivot lituà formarà una parella interior interessant, però poc complementària, al costat de Papagiannis. Veurem com evoluciona el projecte grec, ja que encara tenen molta feina per fer si volen competir més que la temporada passada.

Per la seva banda, el Zalgiris ha realitzat algun fitxatge de renom. Els de Kaunas han fet una necessària revolució, després de ser el pitjor equip de la fase regular de la competició i, amb un dels pressupostos més baixos, han aconseguit reforçar-se en condicions. El fitxatge d’Smits és sorprenent. L’exblaugrana sonava amb força per Valencia i Baskonia, donant-se gairebé per fet el seu fitxatge per tots dos equips en moments diferents de l’estiu. Finalment han estat els lituans qui s’han avançat a tots per fitxar-lo. Allà, Smits serà una referència i el ‘4’ titular del projecte. Podrà brillar en una ciutat que viu el bàsquet com poques. Juntament amb el letó, arriben dos jugadors lituans per a reforçar l’equip. Birutis, el jove ex de l’Obradoiro, torna a casa per a intentar fer-se un lloc a la rotació interior. El pivot ve de sortir-se a l’ACB i buscarà la seva oportunitat a l’Eurolliga. Amb ell arriba Brazdeikis, un aler físic i amb bona mà, també força jove, que serà un dels referents de l’equip. Amb aquest fitxatge, el Zalgiris s’ha tornat a avançar al Baskonia, que de ben segur somiarà amb els lituans. L’altre fitxatge destacable és el de Keenan Evans, qui després d’una bona temporada amb el Maccabi, aterra a terres lituanes per ser el líder ofensiu del projecte. Les baixes de Nebo, Milaknis, Strelnieks o Giffey s’han de veure ben substituïdes pels nous reforços, tot i que encara se n’esperen més. Menció especial per la retirada de Paulius Jankunas, un dels millors aler-pivots de la dècada de l’Eurolliga.

Grigonis jugarà al Panathinaikos i Evans al Zalgiris.

Valencia i Baskonia, perduts en el mercat

Els dos altres equips espanyols de la competició no estan tenint un mercat senzill. Els taronges, retornats a la competició després d’un breu pas per l’Eurocup, han anat donant bandades durant aquests mesos. Primerament, semblava que incorporarien al llegendari Pedro Martínez com a tècnic, però un gir de guió els va acabar portant al també català Àlex Mumbrú. L’ex de Bilbao té una oportunitat d’or a l’Eurolliga per demostrar que és un dels tècnics més prometedors del bàsquet estatal. Els fitxatges que han fet els valencians són interessants, però és complicat deparar-los un futur brillant a la competició. Chris Jones ve de fer una gran campanya amb ASVEL i buscarà liderar a l’equip des de la posició de base. James Webb II i Kyle Alexander són dos jugadors atlètics i amb bona mà per reforçar la pintura, però són dos jugadors que no estan testats a nivell Eurolliga. Fitxar dos jugadors d’aquest perfil era necessari per a l’equip taronja, però el mercat ha donat millors opcions.

Per últim, trobem el tema de Jonah Radebaugh. L’exterior nord-americà era un jugador destinat a fer el salt a l’Eurolliga, però havia firmat per Lenovo Tenerife. En una jugada poc habitual, el club valencià va pagar la seva clàusula 18 dies més tard de fitxar pels illencs i endur-se’l. És un bon fitxatge, ja que Radebaugh és un jugador molt complet en diverses facetes del joc, però la jugada demostra la poca planificació que ha tingut el València. Els taronges encara tenen algun moviment per fer. La plantilla és competitiva, però la sensació d’improvisació és molt clara. Els costarà guanyar partits.

Pel que fa al Baskonia, la sensació és la mateixa però el seu estiu ha estat molt diferent. El club vitorià planificava amb dues prioritats: la continuïtat de Baldwin i de Fontecchio. Peñarroya, el nou tècnic, comptava amb tots dos per liderar el projecte, però han acabat fent les maletes de forma inesperada. Baldwin es va incorporar al Maccabi quan tot indicava que renovaria i el cas de l’italià és encara pitjor. A mig juliol ha rebentat la planificació esportiva baskonista signant pels Utah Jazz, en una oferta que no podia rebutjar. Aquestes baixes han trastocat completament els plans del Baskonia, que s’ha trobat també amb els “no” de jugadors que semblaven fitxats com Smits o Brazdeikis, entre d’altres. En aquesta tessitura, el club basc s’ha mogut per incorporar nous exteriors que siguin les referències ofensives del projecte.

L’objectiu baskonista és el de tornar a repetir la fórmula del Mike James-Darius Adams que tant bé va funcionar al 2016. Per aquest motiu, han fitxat al petit anotador compulsiu Markus Howard i busquen incorporar a Darius Thompson. El base-escorta del Lokomotiv és un exterior intel·ligent, amb bona visió de joc i facilitat anotadora. Ha estat el setè màxim assistent de l’Eurocup i el sisè millor jugador en percentatge de tirs de 2 amb un 69%. També ha arribat Daulton Hommes, un aler-pivot tirador que ve a substituir a Alec Peters, en un rol similar al que tenia el nou jugador d’Olympiacos. Els vitorians encara s’han de reforçar més, tant per dins com per fora, si volen aspirar a competir mínimament en la propera edició de l’Eurolliga. Joan Peñarroya té molta feina per endavant.


Encara queda molt mercat, però ja es poden començar a veure per on van els tirs en la majoria dels equips. Plantilles pràcticament tancades, equips superlatius i d’altres als quals encara els queda molta feina per fer. El mercat està bullint i una cosa està clara: l’Eurolliga 2022/23 fa una pinta espectacular.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »