Connecta amb nosaltres
caicedo

EUROPA

Michael Caicedo: el Barça té un diamant en brut

Fem el perfil de Michael Caicedo, una de les grans promeses del Barça.

Comparteix

Michael Caicedo: el Barça té un diamant en brut

Les categories formatives del Barça no han funcionat especialment bé al llarg de les darreres temporades. Entre apostes que no han funcionat, opcions de desenvolupament mal escollides i la mala sort, que sempre influeix en qualsevol àrea, ha costat molt trobar talents que es consolidessin al primer equip o a la Liga Endesa. La manera de perdre el talent pel camí del Barça ha estat del tot inversa de la del Madrid, i això descriu perfectament els mals estructurals que ha sofert la secció al llarg dels darrers anys.

Un dels jugadors que ha aconseguit superar els obstacles i arribar a les instàncies finals de la formació amb opcions de tenir una oportunitat de consolidar-se al primer equip és Michael Caicedo. Àmpliament reconegut com un dels millors projectes del bàsquet estatal U18, l’aler d’origen balear ja ha presentat en societat el seu nom davant d’scouts NBA, analistes europeus i l’entorn del bàsquet en global. És un dels homes de moda gràcies al darrer ANGT i al paper del Barça en el campionat Junior -campió amb Michael Caicedo d’MVP- però tot va més enllà.

Amb la temporada acabada, és un bon moment per analitzar la situació d’un talent que el Barça haurà de saber gestionar amb fredor i consciència, ja que es fa impossible imaginar-lo jugant a EBA i ha de firmar un nou contracte. L’estiu de 2021 serà crucial per al seu futur. Abans de qualsevol cosa, però, i ja per tancar la introducció, també hem de tenir present un nom que ha estat absolutament fonamental pel creixement de l’aler en aquests darrers temps: Fabián Téllez. 

ÀMBIT OFENSIU

Per contextualitzar bé l’estatus actual de Michael Caicedo en atac, el primer que hem de fer és un retrat ràpid d’aquest Barça. Parlem d’una plantilla que viu molt més còmoda en transició que a mitja pista -Rafa Villar és l’únic generador col·lectiu d’alt nivell en situacions d’atac pausat, i no té projecció d’amenaça a tres nivells encara- i que, d’acord amb aquesta circumstància, s’ha convertit en el millor Junior defensiu d’Europa i en un dels blocs que explota amb més resolutivitat les situacions de contraatac. Són verticals, ordenats en la distribució dels carrils i, per descomptat, compten amb bons intèrprets de la passada en transició. Una de les evolucions més destacades en aquesta faceta és la de Gael Bonilla, un jugador que ha crescut a passos de gegant en els dos últims torneigs. En definitiva: és un Barça que, coneixedor de la seva principal debilitat, ha explotat els punts forts fins a límits insospitats. Un equip marcat pel caràcter defensiu i format per un nucli dur molt ben dotat a nivell atlètic.

En aquest escenari, Michael Caicedo ha brillat com a executor principal i ha deixat alguns flaixos com a generador secundari, més quant a anotació autònoma que quant a facilitat per a habilitar companys. Marcadament dretà, en els dies importants l’aler balear ha hagut d’assumir protagonisme en l’execució de manera abundant. Ho desglossarem detingudament a continuació, però el que més ha mostrat -quant a virtuts- és zero reticència a l’hora d’apropiar-se de tirs importants, superioritat al pal baix, ritme base excel·lent i bona explosivitat en transició, coordinació per rectificar i fer canvis de direcció sempre i quan les finalitzacions no siguin de gran complexitat  i una mecànica prou millor que el que indiquen els percentatges.

A la columna dels deutes, més enllà de la consistència en el llançament exterior, que abans ja l’hem desenvolupat, hi trobem dos aspectes: l’ús de la mà esquerra i la capacitat d’absorbció de contactes. El segon té una solució clara que es pot afrontar amb facilitat, mentre que el primer és una mica més complex i determinarà la seva utilitat com a generador en nivells més elevats a mig termini.

Anem per parts.

Tir exterior

Una de les demostracions més clares de la valentia de Michael Caicedo a les pistes de bàsquet és la poca por que té a assumir triples importants independentment de l’encert. Fa unes línies esmentàvem que té vocació de líder als dos costats de la pista, i en gran part això passa per la confiança en si mateix que desprèn. Analitzar el llançament d’un jugador en etapa de formació és difícil per diverses raons. Algunes d’aquestes són la inestabilitat dels percentatges, que els canvis físics -creixement i musculació- influeixen en la canalització de força i un fet tan obvi com que la consistència al màxim nivell s’adquireix a través de les repeticions, però de totes maneres a aquestes alçades ja és relativament senzill projectar a Caicedo com un tirador sòlid en situacions de catch and shoot. Una de les grans notícies de la seva evolució més recent és, de fet, que respecte de l’inici de 2020 i el final de 2019 ha exhibit un tir molt més natural -quant a rapidesa i arqueig- i amb menys efecte catapulta, la qual cosa denota millor transferència de l’energia i, en conseqüència, una reducció de la dependència del tronc superior.

De nou, repeteixo que no hem de fixar-nos en els percentatges sinó en la construcció del llançament. En el clip adjuntat tots els llançaments són precedits d’assistència i en dinàmica alliberada, i es pot apreciar que l’execució és confortable i fluida. L’únic aspecte que es pot acabar de polir és el posicionament de les cames, que no són del tot estables en el moment de l’elevació, però el moviment sempre és similar i és senzill imaginar-lo en executors professionals, i també s’ha de revisar les situacions esporàdiques en les quals no acaba d’allargar el braç, cosa que es pot comprovar que és transitòria veient com executa els tirs lliures.

Michael Caicedo té el marc ideal per ser bon tirador. El punt d’execució és molt elevat gràcies a la seva envergadura i té els instints per interpretar adequadament els espais que li cal ocupar. Ja aquesta temporada, en els dies grans, hem pogut comprovar que no li agrada llançar després de bot sinó que se sent molt més còmode sense haver de crear-se’l, i això és força positiu tenint en compte cap al perfil de jugador que hauria de tendir. Anota triples clau per mantenir-se dins del partit contra el Real Madrid a la final de l’ANGT i per posar els ciments de la remuntada contra Mega. Els tiradors també es formen la fama a través del caràcter, i ell el té.

Rangs d’anotació

En l’escenari actual, a banda del que hem analitzat en la secció anterior sobre el triple, Michael Caicedo és un jugador que no assumeix tirs en suspensió des de la mitja distància i que potencia unes virtuts molt concretes per produir. Una de les seves maneres d’executar més característiques és la bomba des de la mitja distància, que li serveix per abolir el contacte quan no el vol assumir. És un recurs que, com veiem en certs jugadors FIBA i en diverses de les estrelles exteriors de l’NBA, si ets capaç de masteritzar-lo és molt i molt vàlid. En el cas de Michael Caicedo, aquests tirs poden donar-se a qualsevol ritme -a mitja pista o en transició- i sempre són amb la mà dreta.

Sense analitzar-ne les raons de fons, la realitat és que de cara a un futur paper amb responsabilitats en l’anotació després de bot és molt positiu que ja tingui interioritzats alguns automatismes d’anotació a través de la bomba. Cal que partim d’una base: és un tir molt difícil d’ensenyar. Sense anar més lluny, un referent blaugrana com Juan Carlos Navarro les executava amb el canell bloquejat -és a dir: de manera poc acadèmica-. Trae Young, el jugador amb millor floater de l’NBA, no només l’executa amb el canell bloquejat sinó que fa que sembli exactament igual que la passada de l’alley oop. La bomba és un tir que pel que fa al tronc superior té un segell personal propi en el cas de cada jugador i que a nivell estructural es comença a determinar a partir del joc de cintura, que és el que ha de cuidar Caicedo si vol convertir-lo en un tir eficient i marca de la casa. A banda, lògicament, amb el pas del temps haurà de fer-lo extensible a la mà esquerra.

Per acabar de rematar la mitja distància, tornem al tema del tir en suspensió. Ras i curt, la seva familiarització amb aquesta modalitat dependrà del creixement que faci com a ball handler. Per assumir tirs d’aquest tipus cal un domini important de l’1 contra 1 o del bloqueig directe, gestió dels espais adient i comoditat en l’elevació. Si en un futur té pes creatiu amb la pilota a les mans, és possible que tingui l’0portunitat de desenvolupar aquests aspectes.

Relació amb l’àrea restringida

Aquest és, segurament, el punt que més evolució requereix. Com comentàvem anteriorment Michael Caicedo és un atleta coordinat que té facilitat per evitar contactes i per beneficiar-se del seu marc físic en el joc en transició, però encara ha d’acabar de trobar la manera de potenciar-lo a les proximitats del cèrcol. Això passa, en gran part, per dues qüestions que tocarem tot seguit: la millora en l’ús de la mà feble i la definició física. La segona es treballa dia a dia, mentre que la primera és convenient que també sigui així ja que és la que el pot portar a la part alta del pròxim nivell. Serà determinant per a la seva evolució.

Dues accions que reflecteixen perfectament les seves preferències ofensives: finalització per la part dreta amb la mà dreta. Té gambada llarga i una bona extensió del braç de finalització, però al mateix temps també podem veure que té una particularitat: no protegeix la pilota en la penetració. És poc comú veure jugadors que no agafin la pilota amb les dues mans fins al moment de deixar anar la pilota, i en el seu cas és un fenomen que passa amb regularitat. Això es pot deure, en part, al poc ús que destina a la mà esquerra. Si és capaç de créixer en aquest àmbit, el nombre de faltes que forçarà penetrant augmentarà considerablement a llarg termini, ja que és un jugador amb condicions per tenir poder d’atracció. Un altre tema que es veu en aquests dos clips adjuntats és, de nou, la tendència a allunyar-se del cèrcol en la finalització. Novament, si és capaç d’alternar finalitzacions d’aquest estil amb altres més físiques, el nombre de faltes forçades incrementarà més encara. No hi ha raons per pensar que no serà així.

Aquest darrer clip ens il·lustra una mica més sobre el seu marge de creixement. A la primera seqüència desaprofita un seal de James Nnaji, que li facilitava una finalització còmoda i sense oposcició amb la mà esquerra, mentre que en la segona demostra que va sobrat de talent amb la mà dreta…però en aquest carril seria més senzill per al 99% de jugadors finalitzar amb l’esquerra.

Que aquesta limitació en l’ambidextresa no ens faci oblidar que el d’Inca és un jugador tècnicament solvent i dominant amb la mà dreta, que al cap i a la fi és una de les conclusions més clares i lògiques de l’apartat que hem desglossat. De fet, és un dels jugadors amb millor driblatge in&out del bàsquet formatiu estatal, virtut que es potencia gràcies al bon domini de la cintura i les fintes que té. Corporalment és un jugador àgil i acompassat.

Joc al pal baix

Michael Caicedo està al voltant dels dos metres, estatura que li ha servit per guanyar superioritats al pal baix a categoria Junior i que, si ens guiem de l’ús que es fa d’alguns exteriors llargaruts al bàsquet professional, també li pot reportar benefici a l’alt nivell. El Barça de la seva categoria, com hem comentat, és un equip limitat quant a generació amb rang d’amenaça, i per això ha recorregut al desajust entre ell i rivals més petits en situacions pròximes al cèrcol amb força freqüència. Caicedo ha respost bé, per variar.

A dia d’avui no té tir solvent tipus fade away o similars, però es posa de cara amb facilitat i rota bé sobre -oh, sorpresa- l’espatlla dreta. És un jugador ràpid i llegeix bé els avantatges que genera, de manera que és viable imaginar-lo postejant en situacions similars al llarg de la seva trajectòria.

Té sensibilitat en el toc de canell i és capaç d’orientar la recepció cap allà on vol, adaptant-se perfectament a passades picades gràcies a la facilitat per baixar el centre de gravetat i també a les recepcions de pit gràcies a la superioritat natural. El pròxim objectiu ha de ser que potenciï el duck in per ser més incisiu i encarar-se directament al cèrcol. En Nick Calathes i Adam Hanga, jugadors del primer equip del Barça de dimensions similars, hi té bons miralls per al perfeccionament d’aquest apartat del seu joc.

Contraatac

Aquesta secció es resumeix molt senzillament: ha estat el millor corredor de l’equip que millor ha contraatacat de la categoria juvenil europea. Michael Caicedo té instints per medir perfectament cada moviment a ritmes alts: ni li sobra cap bot, ni escatima dècimes de segon per la primera passada (PRIMER VÍDEO!!) ni s’adorna innecessàriament en la finalització -més enllà de la predilecció per esmaixar-. S’ha beneficiat molt del creixement de Gael Bonilla com a generador en transició, amb qui ha creat una molt bona química. És totalment extrapolable al màxim nivell i, a més, és una virtut molt sana i generosa per a la resta de companys. Per a un jugador jove que fa els primers passos com a professional els punts fàcils són un bot salvavides de primera categoria, i aquests en gran part s’aconsegueixen corrent. Interpretació excelsa dels carrils.

Un potencial punt d’inflexió en el seu joc de contraatacs serà el creixement que mostri en l’aprofitament del rebot defensiu. Recentment ha ensenyat alguns flaixos com a iniciador, però si és capaç de perfeccionar-los de manera progressiva fent ús de la potència i la llargada dels seus passos sens dubte que acabarà sent una altra de les seves fonts de productivitat. És un jugador que, quan enfila cap al cèrcol a camp obert i amb verticalitat, és complicat de contenir.

ÀMBIT DEFENSIU

En defensa Michael Caicedo és una peça estructural del Barça d’aquesta temporada. Ho és per intel·ligència contextual, per aprofitament de les característiques físiques i pels instints de corrector que té. Ha excel·lit com a defensor d’ajudes, com a connector des del costat feble i com a “relativitzador” -concepte que no sé descriure millor però que al meu cap sona bé per referir-me al tipus de jugador que nega espais de creació a allò que succeeix al voltant seu per part dels homes amb pilota de l’equip rival- de distàncies. Ha tingut un pes especific fonamental en l’entramat defensiu dissenyat per Fabián Téllez.

Michael Caicedo és un jugador disruptiu en defensa. És bo en l’home a home contra jugadors amb el centre de gravetat similar ja que té bon desplaçament lateral i no concedeix espais en horitzontalitat, però el millor d’ell arriba en les àrees esmentades al paràgraf anterior. Aquesta temporada ha conviscut amb un base com Rafa Villar que l’ha allunyat del marcatge d’eixos ofensius i ho ha agraït infinitament ja que li ha permès convertir-se en un interceptor sensacional de línies de passada i en un as de l’abandonament defensiu. El seu gran repte, a hores d’ara, és veure si serà capaç de convertir-se en un defensor de generadors més menuts, més capaços de baixar el centre de gravetat i amb més amplitud en els bots inicials. Si és capaç d’assolir aquesta fita estarem parlant d’un defensor brutal en paràmetres europeus a tots els nivells. Una altra cosa que necessitarà, sens dubte, és acabar de fer-se fort per absorbir contactes contra generadors que busquin guanyar espai a través de la potència o del joc de contactes. Ha de treballar l’estructura del tronc superior.

Un dels grans punts forts de Michael Caicedo és la comunicació. Més enllà de tot el que fa que té a veure amb la pilota, és un jugador expressiu i que té tendència a reforçar els companys i parlar-hi constantment. A l’ANGT tancava el puny en cada acció positiva en la remuntada contra Mega i era dels primers en aixecar els companys de terra. Es va veure, més endavant, en la rampa de Nnaji. També les podem percebre en les transicions defensives, quan assenyala qui és el defensor més pròxim a l’home amb pilota o ordena l’equip. Parlar és fonamental a les categories professionals, i ell fa molt temps que ho fa. No té por de les jerarquies.


El Barça es troba en un moment en el qual ha de fer front a decisions difícils respecte del primer equip. Ha de prendre-les pensant en la competitivitat a curt termini però tenint també en compte que la realitat és complexa i força comprometedora. Reducció de fitxes, menys profunditat a la rotació i, en conseqüència, oportunitats per a jugadors menys experimentats. La millor manera de reduir despeses és saber què tens a casa, i en el cas de Caicedo han de ser-ne molt conscients. Parlem d’un jugador que ja ha demostrat que està capacitat per tenir l’oportunitat d’esbotzar la porta del primer equip i que, a més, tot i que vagament, ja en coneix la dinàmica. Està preparat per sumar en els apartats que involucren treball i esforç -consciència defensiva i punts fàcils, l’ABC del rookie– i qui el coneix parla d’ell com una esponja que absorbeix coneixements.

La relació amb la pilota a nivell de generació, la definició posicional -aler baix? Escorta alt? Desenvolupament com a generador en trams concrets pensant en el llarg termini que requerirà de molta paciència?- i l’estabilització i la consistència en els àmbits que exigeixen efectivitat seran els factors clau per definir cap a què tendeix. El que és evident és que, amb el que ha demostrat fins ara, la matèria primera hi és i té una base sòlida. Si el Barça busca al planter, hi trobarà Michael Caicedo.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROPA

Tradueix »