Connecta amb nosaltres

NBA

Què passa amb Michael Porter Jr.?

Michael Porter Jr es troba en un punt decisiu de la temporada.

Comparteix

Què passa amb Michael Porter Jr.?

La temporada 2019/2020 dels Denver Nuggets està sent, per dir-ho d’alguna manera, la temporada de consagració d’un projecte que ja sabíem que es consagraria. La franquícia que entrena Mike Malone ocupa una plaça d’honor a la conferència oest de l’NBA i, tot i les baixes de l’últim mes, està comptant amb l’aportació de tots els jugadors sempre que se’ls requereix que facin un pas endavant.

El sistema de Mike Malone es regeix per un principi bàsic: tot ha de girar al voltant de Nikola Jokic. El serbi és l’eix de la proposta ofensiva gràcies al seu ampli repertori amb la pilota a les mans i, d’alguna manera, també és el jugador que més beneficiat es veu pel sistema defensiu de l’equip, que procura que Jokic rendibilitzi al màxim els seus esforços i a través de desplaçaments frontals.

El fet d’orbitar al voltant d’un jugador com Nikola Jokic, que és una estrella que millora exponencialment quan pot involucrar la resta de companys, fa que el joc dels Nuggets es caracteritzi per la presència d’una gama d’intèrprets del joc sense pilota amb una mentalitat reactiva per defecte. Un dels casos més gràfics d’aquesta situació és Jamal Murray, un exterior que podria ser molt més agressiu des del bot però que pràcticament sempre rep amb la superioritat generada (mecanismes d’escorta en molts moments). L’única excepció clara d’aquesta norma és Will Barton, que acostuma a tenir minuts sense Jokic per la seva capacitat per accelerar el joc des del rebot defensiu.

Aquest dinamisme, en ocasions, atempta contra la naturalesa dels jugadors. A la plantilla dels Nuggets hi ha diversos perfils -el mateix Murray, sense anar més lluny- que podrien ser més egoistes però que no ho són perquè, al cap i a la fi, la partitura de Malone es balla al compàs de Jokic. Un dels darrers jugadors en adherir-se al sistema dels Nuggets és Michael Porter Jr, el sophomore més intrigant de l’NBA.

Michael Porter Jr. és un misteri. L’ex de Missouri és un jugador que, si exceptuem els primers mesos de la temporada 2019-2020, ha tingut una transició cap al bàsquet professional molt complexa. La lesió a la universitat, la decebedora nit del draft i el fet de passar la primera temporada com a jugador NBA allunyat de la dinàmica esportiva de la franquícia no li han permès fer-se amb l’estatus que qualsevol jugador habituat a l’èxit en les categories inferiors, i ja considerat una futura estrella des d’abans de debutar a l’NCAA, hauria interioritzat tenir des de l’inici del seu camí.

En aquests primers 5 mesos de temporada 2019/2020, Michael Porter Jr ha anat integrant-se a la dinàmica de Mike Malone de manera pràcticament ininterrompuda. Malone fa servir un patró similar amb tots els joves: els va insertant lentament al sistema, intentant impregnar-los amb la metodologia del quintet titular i desplaçant-los de qualsevol pressió en els resultats. Els minutatges de Michael Porter Jr, de fet, demostren aquesta evolució:

Novembre7'7 minuts per partit
Desembre10'3 minuts per partit
Gener21'4 minuts per partit

En el cas de MPJr, la gestió era (és) doblement difícil: en primer lloc, el punt precari en què es trobava (troba) la carrera del jugador no corresponia en absolut amb l’expectativa en ell de l’entorn. En segon lloc, l’essència de Michael Porter Jr podia esdevenir fàcilment anticlimàtica a Denver: el Michael Porter Jr més exuberant és un jugador amb un alt grau de dependència de l’ISO, del bot i de la conducció. És un jugador històricament habituat a treure profit dels seus recursos físics i tècnics i a convertir qualsevol emparellament en un desajust a canvi de sacrificar, en certa mesura, l’àmbit col·lectiu.

Febrer, un mes complex

L’evolució de Michael Porter Jr. ha patit una lleu regressió durant el mes de febrer: la lesió, juntament amb l’estricta política del càstig de Mike Malone -sabedor de la rotació profunda que posseeix-, l’ha convertit en un jugador frustrat en moments puntuals per la situació. L’ex de Missouri està en una fase en la qual necessita jugar minuts amb continuïtat, però actualment es troba en la posició de baula feble d’una plantilla que aspira a tot.

Precisament per això, situacions com la que va viure en el partit entre Los Angeles Clippers i Denver Nuggets impliquen un perill seriós de convertir-se en un dard enverinat pel futur dels Nuggets. No per qüestió d’estatus, doncs al cap i a la fi una de les grans sorts de MPJ és que pot créixer en un segon pla, sinó per la incidència que poden tenir les seves virtuts en aquests Nuggets a curt/mig termini. Sense Michael Porter Jr., un jugador que encara ha d’acabar de descobrir-se a si mateix, el sostre ofensiu d’aquests Nuggets és més limitat.

Creixement des de la valla. MPJr, la solució a molts dels potencials problemes de Denver

L’equip de Malone és el que menys ús i producció a partir de l’ISO registra. D’entre tots els equips de PO amb la plaça decidida per accedir als Play off (tots menys el vuitè classificat, que és Memphis) és el que menys recorregut i potencial ha mostrat en termes d’ISO: només encarna un 5% de les seves possessions i únicament els serveix per generar 5 punts per partit. D’entre els jugadors consolidats en el quintet titular qui més brilla és Nikola Jokic, que ha convertit el pal baix en un racó de seguretat autènticament temible.

Michael Porter Jr és, aritmèticament, el jugador dels Denver Nuggets que més punts produeix en situacions d’1 contra 1. Actualment té un promig d’1’05 punts per possessió que, si bé no figura entre l’elit de l’NBA, troba l’explicació en l’ascendència limitada que té dins del sistema regit per Malone (0’4 possessions per partit).

Malone té en MPJr un diamant en brut sensacional per generar desajusts. La capacitat del jove per deixar anar la pilota i generar-se opcions des del bot és un dels trets diferencials entre els equips en els moments calents de la fase final, i precisament per això és vital que sàpiga potenciar-lo. Parlem d’un 6’10 adaptat completament als cànons del bàsquet modern que té el talent suficient per crear superioritats contra perfils defensius de qualsevol mida.

La projecció de MPJr com a anotador a tres nivells és una de les més prometedores de tota l’NBA. Una de les grans claus per entendre el salt qualitatiu i la “jugabilitat” obtinguda és la correcció dels seus vicis en el llançament en suspensió. La puntada de peu a l’aire que etzibava en la seva etapa universitària ha quedat en una simple anècdota.

Evidentment, confiar en un rookie per fer el salt de qualitat definitiu té unes possibilitats remotes d’èxit en la majoria de circumstàncies (ja sabem quins fora de sèrie són l’excepció), però renunciar al potencial autòtrof d’un perfil ofensiu que ja esbossa tints d’element d’elit és autolimitar-se. I autolimitar-se és l’últim que necessiten els candidats a l’anell.

Un aliat de luxe per a Nikola Jokic

El creixement de MPJr com a intèrpret del context ofensiu és la gran victòria de Mike Malone en el desenvolupament del rookie. Porter Jr., amb un volum limitat, és un dels jugadors més productius off the ball de la plantilla i una peça estructural en els minuts que és en pista. Té, a dia d’avui, una gran virtut: entén perfectament les intencions de Nikola Jokic.

Jugar amb el geni serbi és una arma de doble fil: per una banda, t’obliga a estructurar l’esquema al voltant d’un ritme concret i d’uns principis innegociables. De l’altra, et garanteix possibilitats de produir. Michael Porter Jr. no només ha après a reciclar-se i a produir més amb menys volum sinó que, a hores d’ara, és un dels perfils que millor química ofensiva té amb el jugador franquícia. MPJr respon al perfil d’executor afilat i de lector

A dia d’avui, MPJr és a la zona mitja-alta-elit de la producció off the ball de la franquícia: 1’42 punts per possessió amb un 14% de freqüència en accions derivades de talls, un promig de 1’2 punts per possessió en situacions despot up i el millor percentatge en catch and shoot d’entre tots els jugadors amb un protagonisme relativament notable en la rotació de Denver Nuggets (41’7%). Tot això, afegit a un fet lògic com és el 42% d’encert global en triples en el marc d’un equip amb poc ús i encert en la línia de T3, fa que MPJ estigui destinat a ser una peça clau en uns Nuggets que es plantegin fer un pas més.


I hi ha un darrer factor que, si bé val la pena comentar, no fa falta desglossar perquè pot apreciar-se a simple vista en qualsevol partits dels Nuggets: MPJr és un aler amb una capacitat brutal per carregar el rebot ofensiu i per sumar punts en segones opcions. La càrrega del RO és un tret característic de tots els projectes de Mike Malone, especialment per part dels alers, però en el cas del jove Porter Jr és especialment notable per la seva producció.

La temporada avança i Malone haurà de prendre una decisió. MPJr no va poder disputar cap minut en la seva primera temporada per lesió i ara, a mesura que s’apropi l’inici de la fase decisiva de la temporada, podrem veure quin és el grau de confiança que l’equip tècnic té en ell. A nivell ofensiu, el seu perfil esdevindrà tard o d’hora totalment diferencial. En l’actualitat, però, Malone ha de valorar si és viable establir un full de ruta coherent entre les prestacions del jugador en ambdós costats de la pista (algun dia parlarem de la -no- defensa), la projecció individual i l’objectiu de la franquícia.

El futur de Denver no depèn directament de MPJ, però MPJ sí que depèn de la gestió que es faci dels seus pròxims passos.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a NBA

Tradueix »