Posar final a una de les ratxes negatives més llargues de l’esport nord-americà bé val un gran premi. Els Sacramento Kings s’han classificat pel Play-off sent un dels millors equips de l’NBA, amb un joc atractiu, intens i sense por a l’èxit. I aquest equip té un arquitecte tan sorprenent com el mateix equip: Mike Brown.

Després d’un inici de carrera de la mà de LeBron James, una baixada als inferns i una auto-reconstrucció des de l’ombra, la feina de Brown (amb el català Jordi Fernández com a peça important del seu cos tècnic) rep un premi històric; l’entrenador de 53 anys ha rebut el Coach of the year de manera unànim, per davant de l’entrenador dels Thunder Mark Daigneault i l’entrenador dels Celtics Joe Mazzulla. Els resultats i les expectatives inicials de l’equip són els motius principals d’aquest guardó, on s’ha construït un conjunt amb jugadors ja present al roster, traient la millor versió d’aquests joves fins a límits no esperats.

Els Kings, màquines ofensives i matadors al clutch

Primera aparició a la postemporada des del 2006 i 48 victòries són la conseqüència de fer moltes coses molt ben fetes. Malgrat no tenir cap estrella molt consolidada, amb Fox i Sabonis liderant un roster jove, els Sacramento Kings s’han convertit en un dels millors equips de tota l’NBA des de l’atac.

Els homes de Mike Brown han acabat sent l’equip amb millor mitjana d’anotació per partit (120.7) i millor rating per cada 100 possessions (119.4) amb tres punts claus: la capacitat de joc de Domantas Sabonis, el talent anotador de De’Aaron Fox i l’aparició de molts tiradors.

Amb una clara inspiració dels Golden State Warriors de Steve Kerr, els Kings de Mike Brown fan un bàsquet molt ràpid amb molts moviments sense pilota, molt de protagonisme del tir exterior amb jugadors com el rookie Keegan Murray (41% d’encert en triples), Kevin Huerter (40%), Harrison Barnes (37%) o Malik Monk (36%). A més a més, Brown ha fet esclatat la millor versió de Domantas Sabonis al més pur estil Draymond Green (sembla que a Green no li agrada aquesta comparació). El lituà és el principal generador de joc de l’equip amb 7.3 assistències per partit a la Temporada Regular, connectant bàsicament amb els tiradors.

Per últim, hem de parlar de De’Aaron Fox i la mà de Mike Brown al seu joc. El base all-star no només ha acabat com el màxim anotador de l’equip (25.2 punts per nit amb un encert del 51.2%) sinó que també ha rebut un premi individual com el primer clutch player de l’any. 194 punts fets a aquests trams calents dels partits (el següent a la taula ha anotat 159) amb un encert del 52.9% als tirs de camp i un 86% als tirs lliures. A més a més, el seu rendiment ha vingut acompanyat de victòries, amb un record de 22 victòries i 17 derrotes en partits tancats al clutch amb Fox a pista.

L’encert dels Kings als partits més igualats ha estat un dels factors que han canviat respecte a anys anteriors i el qual ha permès a la franquícia no només tenir més victòries, sinó també guanyar molta confiança i construir un equip més preparat per qualsevol tipus de situació.

Una segona oportunitat aprofitada

Mike Brown és un entrenador conegut pel gran públic de l’NBA, però, a nivell tècnic, no és el mateix entrenador que es va fer famós per entrenar a jugadors com LeBron James, Kobe Bryant o Pau Gasol.

Després d’anys com assistent als Wizards, Spurs i Pacers; Brown rep la seva oportunitat com head coach al 2005, iniciant la seva carrera de la mà del jove LeBron James, sumant moltes victòries però sense el gran premi de l’anell. Però la trajectòria de Brown va canviar un cop surt James a Miami; escollit per ocupar el gran espai deixat per Phil Jackson als Lakers i amb Bryant i Gasol; va ser acomiadat després d’una temporada molt discreta; amb la mateixa sort tornant als Cavs la temporada 2013-14. La reputació de Brown va quedar molt tocada després d’aquestes experiències, amb una fama d’entrenador defensiu sense espai al bàsquet actual.

Però tot va canviar quan, cercant seguir actiu i al primer nivell, els Golden State Warriors truquen a la seva porta. Des del 2016 fins la temporada passada, Brown va ser una persona clau al cos tècnic de Steve Kerr, aportant moltes idees, però també aprenent per estar preparat quan tornés a primera línia, sent els Kings els que van apostar per ell i amb un equip amb les ja comentades similituds als esquemes dels Warriors.

Un premi totalment merescut per Mike Brown, el qual ha canviat la història recent dels Kings i és un exemple de la capacitat que poden tenir els entrenadors de evolucionar i millorar tots els aspectes del seu joc, aprenent d’altres companys de professió i de les tendències actuals. Amb l’arribada a la postemporada ja aconseguit, ara el que queda per veure és quan lluny poden arribar al Play-Off i, segurament el més important, la capacitat de la direcció esportiva per mantenir aquest projecte i no sigui un miratge d’una temporada.