ELIE OKOBO
L’escorta d’ASVEL ha estat la gran sensació d’aquestes primeres onze jornades. El francès està signant 19,6 punts per partit acompanyats de 3,5 assistències amb un ús del 34%, cosa que el converteix en l’eix de l’equip de TJ Parker. Si els de Lyon fóssin més amunt a la classificació parlaríem de candidat a MVP de la temporada. Té un impacte en gravetat ofensiva que només tenen un grup d’escollits a Europa i ha guanyat diversos partits ell sol com a l’OAKA o contra CSKA. Té un promig de 7,3 punts als últims períodes i un ratio ofensiu de 150 punts per possessió, una autèntica barbaritat; se sent còmode a més no poder en finals ajustats i es creix amb la pressió. El fet que signés un any el converteix en el gran caramel de l’estiu de 2022.
GUERSCHON YABUSELE
Un altre francès i un fitxatge estratègic per part del Madrid. Gran moviment davant les baixes de Trey i Randolph, Yabusele ha retornat al Madrid la possibilitat de ser vertical i de córrer en transició que havia perdut. Diferencial al darrere, està sent la millor noticia del bon inici de temporada dels blancs. Veurem què passa amb el seu rol quan tornin els dos companys de posició però la veritat és que amb aquest rendiment sembla intocable, i si Laso és intel·ligent no ho farà.
JAMES NUNNALLY
Una de les grans sorpreses del que portem d’Eurolliga. Podia semblar un error fitxar un altre exterior americà per un equip sospitós d’anarquia com Maccabi però Nunnally els ha donat un plus de competitivitat i estabilitat impressionant. 13,7 punts per partit i un rating equilibrat en els dos costats de la pista -Nunnally és un excel·lent two-way Player- fan de l’americà el jugador perfecte per jugar amb Wilbekin. Anotador secundari, competitiu, disciplinat tàcticament i ja veterà. Si Maccabi és tant amunt a la taula és, en part, gràcies a la gran simbiosi establerta entre ell i Scottie.
TYLER DORSEY
Olympiakos ha fitxat un “killer” absolutament diferencial a l’elit europea. 12,5 punts i sent l’anotador ideal per dos grandíssims directors com Sloukas i Walkup. Té l’anarquia suficient per desequilibrar i és el vers lliure que encén el Pireu quan cal. Està en un 44% en triples llançant-ne més de cinc, convertint-lo en un dels grans tiradors de la temporada. Ha estat un regal caigut del cel al no trobar contracte NBA, doncs Bartzokas ha trobat en Dorsey el punt d’agressivitat que necessitava per treure el cap per les posicions altes de la classificació.
DEVON HALL
El gran “underdog” de les primeres onze jornades. Jugador jove fitxat del Bamberg, que juga la Champions League. A priori incorporació de baix nivell davant de grans noms com Melli o Mitoglou, però la realitat és que el seu impacte és sensacional. Hall pot generar, pot executar respectant un bon “spacing”, pot ocupar les tres posicions perimetrals i és un gran defensor. Està rondant els dos dígits en anotació i té grans percentatges des del 6,75. Jugador dels que fan equip, que omple rotació i absolutament imprescindibles en equips que, com Milà, volen aixecar títols al Maig.
MOUSTAPHA FALL
Un dels gratacels d’Europa arribava al Pireu després de dominar amb ASVEL i fer un bon paper als JJOO. I la veritat és que segueix rendint de fàbula. És un factor condicionant a darrere ja que modifica una gran quantitat d’atacs rivals. El seu net rating és excel·lent en les dues parcel·les del joc i s’està entenent a les mil meravelles amb Sloukas i Walkup quan juga el bloc i continuació. Té un impressionant 81% d’encert sota la zona i els sistemes per tal que ell jugui al pal baix cada cop són més habituals. Bartzokas ha trobat un pivot per picar alt.
MARIO HEZONJA
En un estiu convuls on ningú sabia si jugaria a l’OAKA, al Barça o tornaria a la NBA, finalment Kazan va apostar fort pel croat. I, tot i que amb intermitència, està responent. 13,5 punts de mitjana (li urgeix millorar el 23% en triples, especialment des de 45 graus ja que en posició frontal té un 4/8 i en cantonades un 2/4) fent gala de la seva potència física amb el tir de mitja distància i les penetracions, Hezonja és una de les raons per les quals UNICS es creu que pot competir pels Play-Off. Del seu talent no en dubta ningú, del seu cap depèn el seu sostre.
DERRICK WILLIAMS
Mai haguéssim imaginat llegir aquest nom aquí. En dobles xifres anotadores, Williams està fent el millor joc des de que juga a Europa. Gens ansiós i respectant on li toca ser, està llegint de manera privilegiada el joc sense pilota i la seva carta de tir és impressionant. 45% en triples i percentatges encara més alts a la zona l’avalen com un dels grans aler-pivots de la competició. A darrere està sumant molt en ajudes i en un tema d’energia i tensió competitiva. Sap que no és la primera ni la segona opció de l’equip i deixa que li arribi el joc. Amb un Williams així, a Tel Aviv poden somiar amb Play-Off. Qui l’ha vist i qui el veu ara.
JORDAN LOYD
Un dels grans anotadors del curs 20-21 al servei d’un dels millors entrenadors d’Europa. La combinació sona massa bé com per no tenir èxit. Loyd està encadenant números molt sòlids i està assolint moltes més responsabilitats davant la baixa de Napier. Agafa responsabilitats en moments calents i Pascual l’està fent encara millor defensor. Loyd és un perfil de jugador que escasseja a Europa: estrelles capaces de posar el seu talent al servei de l’equip.
DARYL MACON JR
Aquest explosiu base té la desena posició ja que juga on juga. Si el seu equip fos competitiu escalaria mínim fins als cinc primers. L’ex Galatasaray o AEK, entre d’altres, ha aterrat a l’OAKA enlluernant Europa amb la seva capacitat anotadora. Amb ell a pista el PAO té un rating ofensiu de 138,9 i els seus percentatges en el mid-range són pràcticament perfectes i el true shooting ronda el 75%. Tant de bo a l’estiu surti del PAO i vagi a un equip realment competitiu que li pugui exprimir les seves virtuts.
