Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

Més enllà dels Eurolliga: els millors fitxatges de la Lliga Endesa

Quins jugadors hem de tenir controlats de cara a la Lliga Endesa 20/21?

Comparteix

Més enllà dels Eurolliga: els millors fitxatges de la Lliga Endesa

Hem dedicat moltes línies a parlar sobre els fitxatges dels equips Eurolliga i, com no podria ser d’altra manera, a l’estiu de la Penya. És per això que ara, en un període d’impàs entre el retorn de l’NBA i la ressaca de les darreres grans operacions de mercat, és un bon moment per fer un exercici de retrospectiva i centrar-nos en els fitxatges que no hem pogut comentar i que, d’una manera o altra, poden marcar diferències. Tots són jugadors nous a la Lliga. És per això que en aquest article analitzarem els fitxatges més destacats dels equips de la Lliga Endesa excepte els d’Eurolliga i la Penya (Tomic, Pau Ribas…). Comencem!

Melo Trimble

El cas de Melo Trimble és especial. Abans de la suspensió de la temporada per la pandèmia va fitxar per Estudiantes per ajudar-los a aconseguir la permanència i ara, uns mesos després, firma per un altre equip de Madrid que la temporada vinent tindrà uns objectius similars. Melo Trimble és un exterior que medeix 1’88 metres procedent d’Austràlia. Ha jugat les dues últimes temporades a les files del Melbourne United i en aquesta última ha registrat 19’4 punts i 4’6 assistències.

Melo Trimble encaixa en el perfil de jugador que busca un equip trampolí. Ha fet un molt bon paper a a l’NBL i té projecció Eurolliga a mig termini, de manera que fer un bon paper a Fuenlabrada partint d’un rol protagonista li permetria fer-se un lloc de manera més senzilla a l’agenda dels clubs d’alta volada. Trimble pot jugar de base o d’escorta, tot i que se sent molt més còmode sent un anotador amb llibertat per botar que havent de crear situacions per als companys. Aquesta temporada ha registrat un 33’5% en T3 llançant-ne 5’5 per partit, però al llarg de la 2018/2019 va aconseguir un 41’7% llançant-ne 6’5 per partit. És un jugador desequilibrant i incisiu que ajudarà aportarà una virtut que Fuenlabrada ha trobat a faltar històricament: talent brut i capacitat per sortir-se de la norma.

La parella que formarà amb Tomás Bellas és potencialment interessant. Bellas agrairà la presència d’un jugador que el descarregui de pressió anotadora, mentre que Trimble es beneficiarà de compartir pista amb un perfil molt més director. No seria estrany veure’ls molts minuts junts fent una espècie combo generador ja que són perfectament compatibles.

Makai Mason

S’ha parlat molt de Scott Eatherton perquè és un MVP d’una bona lliga europea, però Manresa també ha tret un altre bon jugador d’Alemanya: Makai Mason. L’ex NCAA, procedent de l’ALBA Berlin d’Aíto García Reneses, arriba a l’equip del Bages amb l’etiqueta d’exterior anotador i amb l’obligació implícita d’esbotzar d’una vegada per totes la porta de l’elit d’Europa. Té el talent i, la fluidesa i la naturalitat per fer-ho, sense cap mena de dubte.

Makai Mason, que aquesta temporada va tenir un paper secundari a l’ALBA en Eurolliga i en BBL, és un jugador que destaca especialment per la capacitat que té per sumar punts. És un dels perfils ofensius emergents interessants del panorama i pot anar-li molt bé a un Manresa que ha renovat el rol de referència ofensiva amb el jugador que esmentem i amb Rafa Martínez. Mason és un jugador capaç d’anotar a tres nivells amb molt bons fonaments i una construcció del tir acadèmica. No té grans arguments físics, però sap generar-se superioritats autònomes a partir del bot. A l’Eurolliga, aquesta temporada, ha disputat 11 minuts i ha anotat 6’3 punts amb un 44% d’encert en T3.

Sobre el paper, Makai Mason encaixarà perfectament amb Dani Pérez. Són dos perfils totalment oposats i, si una cosa hem vist clara aquesta temporada a ALBA, és que Makai Mason no és un jugador lúcid creant per als companys a mitja pista. Així doncs, el rol de Dani Pérez adquirirà una dimensió encara més fonamental.

Rasheed Sulaimon

Zaragoza ha perdut Porfirio Fisac, Carlos Alocén i no sap què passarà amb Jonathan Barreiro, de manera que el plantejament del projecte canvia. Dit això, la direcció esportiva s’ha mogut molt bé: Dylan Ennis es queda, DJ Seeley torna i Rasheed Sulaimon, un dels millors exteriors de la lliga francesa de bàsquet, reforçarà les posicions perimetrals de l’equip. Zaragoza, doncs, més que debilitar-se, s’ha reinventat canviant alguns elements de l’aposta. Ja veurem com els sortirà.

Rasheed Sulaimon ha estat una de les referències -la referència, de fet- del millor equip de la LNB Pro A: JLA Dijon (líders amb balanç de 21-4). En la seva segona etapa a l’entitat francesa, l’escorta format a Duke i a Maryland s’ha consolidat com un dels grans swingman de la competició sumant de mitjana una dotzena de punts per partit i registrant una marca sòbria i sòlida de percentatge d’encert en tirs de tres punts (46% d’encert).

Sulaimon no és un generador convencional, però també podrà ajudar puntualment en la faceta de passador reactiu i de divisor de la zona. És potent, atlètic i hàbil en transició, de manera que pot generar situacions simples per als companys. Tot fa pensar que els pròxims moviments de Zaragoza haurien de ser la incorporació d’un cinc i la recerca d’un base contrastat.

Amedeo Della Valle

Home important a nivell intern de Milano durant moltes temporades per la nacionalitat i pel vincle amb l’afició. Pels plans de la direcció esportiva, però, la vida d’Amedeo Della Valle ha canviat aquesta temporada. El seu nou equip és Herbalife Gran Canaria, que ha segellat la continuïtat d’homes importants i ha reforçat la profunditat de la plantilla amb jugadors experimentats. Amedeo tindrà un nou rol a les illes i, si tot va bé, es convertirà en un dels noms més sonats de la Lliga Endesa.

Ja sabem com juga Della Valle: és un bon tirador, un defensor entregat i un jugador capaç de revertir males dinàmiques. Necessita un perfil generador al costat que li permeti descarregar-se de pressions creatives. Si Omar Cook es quedés a Gran Canaria, seria el complement ideal.

Peter Jok

Peter Jok arriba a Múrcia per ser una de les referències ofensives de l’equip. Ja en el seu dia tenia la fama de bon anotador a l’NCAA i en els seus primers passos a Europa l’ha corroborat amb solvència i ofici. A Chôlet hi ha anotat 10’2 punts amb un 47% d’encert en triples sobre 4’4 intents. Ja ens ha deixat algun partit fantàstic com, sense anar més lluny, el que tenim resumit al tweet adjuntat.

El sudanès, tot i que ocuparà una posició diferent, haurà de fer oblidar el potencial i la producció triplista de Jarrell Eddie. Eddie i Askia Booker no haurien de seguir a Múrcia la temporada vinent, de manera que l’esquelet de l’equip variarà i el repartiment de funcions també. Jok haurà de ser un dels exponents numèrics de l’equip de Sito Alonso i, si rendeix bé, aconseguirà que Múrcia pateixi una mica menys per aconseguir la permanència.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »