Connecta amb nosaltres

NCAA

Mock draft 2019: versió esmaixada.cat

Us presentem el mock de la web. Només hi ha una certesa: el número u és Zion Williamson.

Comparteix

Mock draft 2019: versió esmaixada.cat

El draft d’aquesta matinada tindrà moltes sorpreses. Sembla que hi haurà traspassos, explosions de jugadors imprevistes en un principi i, sobretot, molta activitat als despatxos de les franquícies. En Víctor Rodrigo i l’Artau Pascual s’han vestit d’americana i corbata, s’han posat en la pell dels gerents i han dissenyat el seu draft particular. Només tenien un denominador comú: Zion Williamson. Aquí en teniu el resultat.

1.- Zion Williamson (Pelicans)

L’indiscutible millor jugador del Draft. No hi ha color. New Orleans ha d’escollir-lo sí o sí. El seu físic immillorable–només l’edat ho farà- potencia al màxim les seves aptituds ofensives i defensives. Una mica de fonaments li anirien bé però és un huracà.

2.- Ja Morant (Grizzlies)

Morant pot convertir-se en un dels pròxims point all de la competició. Anota, assisteix i reboteja amb una facilitat pasmosa i engloba tots els càrrecs ofensius del seu equip. Respon al prototip de generador per excés del bàsquet actual, cosa que fa pensar que es podrà construir al seu voltant. Ha de polir la presa de decisions, l’absorbció de contactes i l’actitud defensiva. És previsible que a l’NBA hagi d’integrar-se a un sistema que, almenys en un principi, no giri al seu voltant, així que li tocarà moure més la pilota.

3.- RJ Barrett (Knicks)

El millor anotador d’aquesta generació. Company de Zion, els Knicks es faran un gran favor d’escollir-lo. Caràcter, creador de tirs en qualsevol situació i una gran agilitat que recorden a una barreja entre Jaylen Brown i Jayson Tatum.

4.- Darius Garland (Pelicans)

Garland és un base elèctric, amb vocació anotadora i nascut per triturar rivals amb el seu 1 contra 1. Té una gran facilitat per crear-se el seu propi llançament (48% en triples i molts d’ells eren després de bot) i el seu caràcter li permet afrontar amb confiança les situacions complicades. Serà molt important, quan traslladi el seu joc a l’NBA, que aprengui a repartir la pilota i a delegar responsabilitats. Cal que potencï la seva visió de joc, cosa que presumiblement podrà fer quan comparteixi pista amb finalitzadors (Zion) de garanties. També ha de millorar en l’aspecte defensiu, però això passa més per aprendre a interpretar que per qualsevol altre àmbit ja que les limitacions físiques fan pensar que serà un jugador que necessiti sistemes que el protegeixin.

5.- Cameron Reddish (Cavaliers)

Aposta arriscada però Cleveland necessita cobrir aquesta posició i jugant amb Sexton, es complica escollir un PG. En aquesta línia, doncs, Reddish és el millor posicionat arribat al top5. Pot ballar molt aquest pick.

6.- Coby White (Suns)

Coby White és un dels jugadors més atractius de la temporada NCAA. A part del pentinat carismàtic que el caracteritza, a les ordres de Roy Williams s’ha convertit en un combo amb un potencial brillant. Coby White és un perill a camp obert, pot anotar a tots els nivells i treballa molt bé les accions de bloqueig i continuació, cosa que necessita DeAndre Ayton si vol assolir el seu màxim nivell . Aquest any s’ha convertit en el referent de North Carolina passant per davant de l’altra promesa freshman (Nassir Little) i ha demostrat que pot aportar des del primer dia a l’NBA.

Coby White està més que consolidat dins del TOP 10 tan pel que ha demostrat com per les necessitats dels equips. El seu fit amb Devin Booker, amb qui formaria un backcourt talentós i dinàmic, sembla extraordinari.

7.- Nassir Little (Bulls)

És possible que a aquestes alçades els picks ja ballin tots però Little és una grandíssima opció pels Bulls. Tant als Guards com a les posicions interiors estan ben cobets i la gran mancança és a la posició d’aler. És un molt bon slasher i un grandíssim defensor, cosa que necessiten els Bulls.

8.-Jarrett Culver (Hawks)

Culver cau molt en aquesta edició, però així s’ha donat el mock. És un dels millors two way del draft i, en el seu cas, és inqüestionable que tenir paciència i romandre a la universitat ha estat la millor decisió possible. Culver és un jugador molt intens, molt llarg i amb molt talent per ser protagonista en atac. El seu principal punt fort és la defensa.

En atac sembla que serà un jugador capaç de generar amb la pilota a les mans: pot conduir en transició, pot crear-se el seu llançament (tot i que ha de millorar en presa de decisions i consistència) i pot crear a partir de situacions de 2 contra 2 ja sigui atacant la cistella o assistint.

Seria una gran parella de ball per Trae Young i podria ajudar a fer que el bloc dels Hawks sigui més compacte, cosa que Lloyd Pierce necessita per continuar avançant.

9.- Bruno Fernando (Wizards)

Washington és un niu d’incerteses però hi ha un problema clar: la falta d’un pivot. Fernando pot ser una clara aposta, dins d’un Draft que no té gaires centers de qualitat. La batalla pot ser amb Doumbouya. Fernando té una agilitat a la pintura, amb un potencial diversificat en ambdues cistelles que pot venir molt bé per refrescar els Wizards.

10.- Jaxson Hayes (Hawks)

Jaxson Hayes, pivot dels Texas Longhorns, és el que necessita Lloyd Pierce per acabar de completar el cinc inicial: intimida, executa i té un bon motor. Aquesta mescla de rigor defensiu i simplicitat ofensiva ajudaria molt a acabar de perimetralitzar el joc de John Collins (sense oblidar-nos del seu pick and roll) i també implicaria la presència d’un eix de rotació defensiu. Potser per talent no val un TOP 10, és cert, però Atlanta té molt marge de moviment.

11.- Brandon Clarke (Wolves)

Els Wolves han patit el síndrome del “vull però no puc” amb la gran quantitat d’estrelles que han passat per les seves files. Ara, amb la paciència de reconstrucció, han de pal·liar la fuita en defensa. Clarke és dels millors defensors possibles i una gran aposta en la seva posició de PF. Objectiu: crear una parella d’elit amb Karl Anthony Towns.

12.-DeAndre Hunter (Hornets)

DeAndre Hunter és un jugador fet per rendir des de ja. És altament improbable que arribi fins al pick 12 perquè ja se l’ha vinculat amb franquícies com els Cleveland Cavaliers (o els Lakers anteriorment), però per nivell, prestacions i necessitats seria l’elecció ideal dels Charlotte Hornets. Hunter pot convertir-se en un defensor multiposicional de molt nivell (potser li falta algun centímetre per ser quatre) i està preparat per sumar punts fàcils via tirs alliberats des del primer dia. La seva aportació va ser clau en la consecució del trofeu universitari per part de Virginia.

13.-PJ Washington (Heat)

Debilitat absoluta per aquest ala-pivot de Kentucky. Internacional amb USA en categories inferiors, és dels líders en pista més ben confeccionats d’aquest Draft, amb galons i caràcter. Miami és un gran destí per aquest perfil de jugadors joves, que conflueixen sang calenta amb capacitat d’anàlisi al moment. Agrada i molt.

14.- Goga Bitadze (Celtics)

Goga Bitadze és una de les grans esperances europees del draft. El pivot de Buducnost està deixant grans sensacions gràcies al seu potencial com a llançador després de pick and pop, per la seva lectura de joc amb i sense pilota (un dels grans jugadors de 2vs2 de la fornada) i, sobretot, pel seu marge de millora.

Boston necessita interiors, i més amb la hipotètica sortida de Horford. Bitadze necessita un punt més de cocció a nivell físic (perdre 4 o 5 quilos que l’ajudaran a progressar defensivament) i familiaritzar-se amb el joc americà, però té un potencial brillant. El mirall és Jusuf Nurkic.

15.-Romeo Langford (Pistons)

Una mecànica de tir deliciosa i una capacitat per crear espais digna dels millors scoring guards de la lliga. Les expectatives estan altes en ell però les lesions l’han fet caure en posicions. A Detroit, que li falten escopetes en aquesta fira, li aniria molt bé el carisma, l’estil i els punts de Romeo.

16.- Nickeil Alexander Walker (Magic)

NWA, cosí de Shai Gilgeous Alexander, és un sophomore que es caracteritza per ser un anotador compulsiu. Té braços llargs, pot jugar de base o d’escorta i és molt dinàmic. El seu canell és excel·lent i les seves aptituds per penetrar cap a cistella, evidentment, també. Orlando necessita jugadors perimetrals capaços de crear joc.

Nickeil, a més, va en la línia d’envergadura i intensitat que cultiva Clifford. Roba pràcticament 2 pilotes per partit i és un molt bon lector. Podria aportar molt ràpidament.

17.- Bol Bol (Hawks)

Atlanta té tants picks del Draft aquest any com jugadors en plantilla els Lakers per aquestes dates i per tant es pot arriscar. El fill de Manute és una de les novetats més sorprenents, després del seu pas per Baylor. Com a center pur, té un problema físic clar que és la poca massa muscular, però en qualitat de basquet, mereix el risc.

18.- Rui Hachimura (Pacers)

Rui Hachimura s’ha format com a jugador de bàsquet a Gonzaga i és, ara per ara, un dels noms més sòlids del draft. D’ell se n’espera compromís, lleialtat i molta intel·ligència. És un 3’5 capaç de defensar en diverses posicions i un jugador que en atac domina els registres de la mitja distància i els desajusts pròxims a la cistella.

A Indiana s’hi trobaria amb Nate McMillan, un tècnic de la vella escola que destaca per la duresa i rigidesa dels seus equips. Hachimura serà un jugador d’equip que reemplaci els alers que se’n vagin (Bogdanovic, potser Thad Young…) i empatitzarà molt ràpidament amb l’afició d’una franquícia vinculada a una ciutat que respira bàsquet.

19.- Grant Williams (Spurs)

El joc interior dels Spurs comença a necessitar recanvis, amb la mirada posada en un Aldridge que jove, el que és diu jove, ja no és. Juga molt bé d’esquenes –perfil Spur total- i pot variar amb la posició d’aler. San Antonio està ben cobert als guards i és improbable que n’agafin. Però vaja, el Draft és el Draft.

20.- Nic Claxton (Celtics)

Nic Claxton és un dels perfils físic més intrigants d’aquesta fornada. És un jugador de tall interior que pot ser 4 o 5 i que està habituant-se al seu nou cos (monstruós, ja el veureu). Té potencial per convertir-se en un protector de cèrcol competent i en atac és bo anotant, passant i rebotejant.

És un jugador que necessita formar-se, però a la llarga té molt marge de millora. A les ordres de Brad Stevens, i amb algun mes de G-League assegurat, Nic pot convertir-se en el pròxim talent descobert per Danny Ainge. De moment, i això ja és molt, ja ha rebut una invitació per ser al Green Room.

21.- Tyler Herro (Thunder)

Oklahoma adorarà aquest escorta de Kentucky. Un mal caràcter però molt lluitador, amb aquella força explosiva que el porta a grans oportunitats ofensives que sap aprofitar, amb un ventall de penetracions, tirs de mitja distància i triples que encaixen molt amb el perfil de plantilla Thunder. Això sí, en defensa, no brilla gens.

22.- Keldon Johnson (Celtics)

És senzill: el de Kentucky és un aler versàtil, bon defensor, polivalent en atac i amb bon canell (pot ser 2 i 3). A Ainge li agraden els alers versàtils, bons defensors, polivalents en atac i amb bon canell. Així doncs, si arribés fins al 22 (ha fet entrenaments privats amb equips del 15 al 25), Keldon seria una magnífica adquisició verda.

23.- Sekou Doumbouya (Jazz)

Explosivitat en un cos de gegant. Un punt incontrolable i que prové de la lliga francesa, fet que com sempre passa amb els internacionals, impossibilita un perfil clar –a no ser que siguin estrelles consolidades, estil Doncic-. Tot i això, el potencial és claríssim. A Utah agradaria molt, però és probable que el seu pick sigui més alt.

24.- Matisse Thybulle (Sixers)

Thybulle és un dels gossos de presa del draft. És, de carrer, de fet, el millor defensor de la fornada (més de 3 pilotes recuperades per partit i més de 2 taps). Washington ha tret el millor d’ell i arribarà a l’NBA amb un objectiu clar: acabar de solidificar el seu tir de tres i convertir-se en un 3&D.

Thybulle aportaria fons d’armari i una rotació de qualitat als Sixers. És un jugador que gaudeix de les guerres subterrànies i que destaca quan el panorama s’embruta. El tàndem amb Jimmy Butler seria molt divertit.

25.- Cameron Johnson (Blazers)

Un bon aler que reforçaria la plantilla de Portland per anar a per totes aquest any. Els Tar Heels de North Carolina no fan jugadors tous i Johnson n’és un exemple. Destaca en el tir, sobretot de mitja distància i de tres punts, que pot obrir espais a l’equip.

26.- Kevin Porter Jr (Cavaliers)

És molt factible que en aquest draft ens hagi caigut massa, però Kevin Porter Jr és un dels jugadors que més dubtes transmeten. Té molt talent (raonablement top 5), però el cap i les coses extraesportives són preocupants. Si Beilein és capaç de posar-lo a lloc i ell s’adapta a l’NBA (que ho ha de fer), els Cavs trobarien or. Potencial d’estrella.

27.- Ty Jerome (Nets)

Veterà i campió amb Virginia, no és dels rookies amb més potencial que es presenten al Draft però el seu estil tirador encaixa molt amb la plantilla que estan confeccionant a Brooklyn. La seva posició està molt coberta però lideratge, experiència en escenaris importants i tir aniran molt bé als Nets.

28.- Dylan Windler (Warriors)

De Belmont. Un dels herois de les mid-majors d’aquest estiu. Els Warriors necessiten rendiment immediat, tir i certeses per tal d’allargar la rotació. Ell té tot això. Un diamant en mans de Kerr i al costat de Curry.

29.-KZ Okpala (Spurs)

Un dels millors i serà un dels tapats, sense cap mena de dubte. Per aquesta regla el col·loco a San Antonio, la franquícia especialista en emportar-se aquests diamants en brut i convertir-los en jugadors que destaquen a la lliga. Okpala és un gran aler, que ha hagut de liderar, anotar i defensar a un programa tant difícil com Stanford.

30.- Eric Paschall (Bucks)

Hi ha diverses coses que fan pensar que el pick no acabarà la nit a Milwaukee, però si han d’escollir, els de John Horst i Mike Budenholzer hauran de buscar rendiment immediat. Paschall, de Vilanova, és un jugador dur i molt apte per carregar el rebot ofensiu. D’ell se n’espera una projecció limitada però uns intangibles infinits.

Paschall allargaria la rotació de quatres, cosa que la plantilla dels Bucks necessita si se’n va el tir exterior de Mirotic i la presència i jerarquia d’Ersan Ilyiasova.

Comparteix
1 Comentari

1 Comentari

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a NCAA

Tradueix »