Connecta amb nosaltres

NBA

Com es perfilen els Chicago Bulls d’Arturas Karnisovas?

Els Chicago Bulls d’Arturas Karnisovas van prenent forma.

Comparteix

Com es perfilen els Chicago Bulls d’Arturas Karnisovas?

Els Chicago Bulls són una de les franquícies que ha enllestit més ràpidament la planificació de la temporada 2020/2021. Arturas Karnisovas ha estudiat molt detingudament cada pas que ha realitzat fins ara conscient que, realment, la reconstrucció fa temps que penja d’un fil. L’anterior executiu dels Denver Nuggets va arribar a una franquícia inestable i ha aprofitat el període d’inactivitat per la pandèmia per aprofundir en els mals hàbits i vicis de l’àrea esportiva de la franquícia. La seva primera decisió, al mateix temps que pausada, ha estat valenta: donar una nova oportunitat, la darrera, al nucli jove de la plantilla. A grans trets, el seu primer objectiu és clar i concret: veure quanta responsabilitat tenien els anteriors tècnics de les clares limitacions dels jugadors.

L’Est ha fet un salt qualitatiu considerable en aquesta offseason, així que assolir objectius relacionats amb la fase final és difícil per a franquícies que no hi eren en temporades pretèrites i que tampoc han fet grans moviments al llarg dels darrers mesos. Dit això, el cas dels Chicago Bulls és especial: el canvi que han de fer, ara mateix, és cultural. Karnisovas, Billy Donovan i Marc Eversley hauran de fer front a problemes estructurals abans de fer passos endavant cap a la competitivitat seriosa. Recuperar la seriositat en la gestió requereix un seguit d’actes que demostrin que hi ha un pla definit, i aquest comença gairebé sempre a la pista. El projecte encapçalat per Zach LaVine es troba davant d’una fase crucial.

 Garrett Temple, un perfil inèdit

Els Bulls van afrontar la finestra de mercat 2020/2021 amb algunes premisses clares: no comprometre la massa salarial abans de l’estiu de 2021 i no posar pals a les rodes de Coby White, que a dia d’avui és el principal argument per defensar que, ni que sigui, hi ha una mínima possibilitat d’èxit a la franquícia. Han fet una única firma via FA, que és Garrett Temple, i al Draft van escollir un forward i un jugador que difícilment arribarà mai a l’NBA. Després analitzarem l’encaix de Patrick Williams, però la incorporació de Garrett Temple parla molt bé del que anhela AK.

Garrett Temple és un veterà amb ampli bagatge a l’NBA que s’ha forjat la reputació de company extraordinari. Ha passat per tot tipus de vestidors i sempre hi ha tingut influència positiva. És un swingman de tall versàtil que compleix en defensa i que en atac, dins d’unes clares limitacions relatives al talent diferencial, és capaç d’interpretar diversos papers de l’auca. A Brooklyn va començar-hi la temporada sent un clar executor, però amb el pas del temps, i amb les lesions de Kyrie Irving, va anar prenent responsabilitats progressivament en creació secundària de joc. Que Chicago l’hagi tret d’un projecte guanyador per la mateixa xifra econòmica de la temporada anterior és un miracle.

Temple serà un comodí interessant per a Billy Donovan. D’una banda, l’extècnic dels Thunder és un amant dels quintets petits i de jugar amb diversos guards. Si prenem com a mostra la temporada passada, veurem que va jugar el 81% de minuts com a base posicional (via bbref); si contextualizem aquesta dada i tenim en compte que el ball handler de Brookyln en molts moments va ser Caris LeVert, es fa senzill imaginar que pot conviure bé amb jugadors que demandaran molta responsabilitat on ball com Coby White o Zach LaVine. No és un 3&D perquè no té un tir exterior prou efectiu (34’7% de carrera), però sí que serà una bombona d’oxigen per a un equip que necessitarà jugadors que dominin la geometria de la pista.

A dia d’avui es fa difícil dir quin serà el paper que jugaran els veterans dels Bulls aquesta temporada. D’una banda, ben encarats, el mateix Temple i jugadors com Thomas Satoransky i Thaddeus Young posaran èmfasi en la cultura competitiva i faran que el nivell de la rotació sigui millor. De l’altra, encara no sabem quin és el sostre de la base jove dels Bulls ben entrenada: Zach LaVine la temporada passada ja va anotar 25 punts per partit i va quedar-se a a un pas de l’All Star sent molt sovint sobreexplotat i hem d’esbrinar també si Lauri Markkanen pot tenir una temporada de retorn a l’elit. Si les coses surten bé, és probable que siguin part de l’engranatge que podria lluitar per accedir als vagons del final de la lluita pel play off; si Karnisovas decideix prémer el gallet i iniciar el reset, el més factible és que es bescanviïn per rondes de Draft i jugadors joves. No depèn d’ells.

I no podria tancar aquest apartat sense comentar la situació d’Otto Porter Jr. Siguem clars: no val els 27 milions per any que cobra. Però la situació és tan especial que té diversos atenuants per als Bulls: Chicago no hauria invertit els diners en ningú millor en aquesta agència lliure, és relativament jove, només li queda un any de contracte i la darrera imatge que tenim d’ell jugant amb certa continuïtat és la d’un jugador solidíssim en defensa, que fregava els 20 punts per partit amb un 49% d’encert en T3 i que feia coses amb la pilota a les mans. Chicago no té alers sòlids. Otto Porter tampoc ho és. Dit això, és evident que, si no es lesiona, serà d’una utilitat extrema per als plans de Billy Donovan. Sense mercat i sense que sigui comprometedor a llarg termini, no té sentit moure’l. Pot ser fonamental al parquet.

 Patrick Williams, la primera aposta de Karnisovas

Encara que sortissin una quantitat indecent de rumors al llarg del darrer dia, si hi ha una opinió de consens sobre el Draft dels Bulls és que Karnisovas i els seus van treballar durant molts dies amb total hermetisme i que, finalment, van acabar fent la primera aposta d’autor del seu cicle. Escollir Patrick Williams, sabent que venia de tenir un paper secundari en una universitat poc avinguda a produir freshmans, denota una identitat particular i una convicció molt ferma. Acabarà com acabi, però és indiscutible que va ser una elecció singular.

Deixant de banda que probablement hauria pogut fer un trade down i escollir-lo igualment, Patrick Williams és un jugador únic a la plantilla dels Chicago Bulls. La seva reputació universitària se sosté més en el que pot arribar a fer que en el que ja és: se li han vist flaixos com a generador de joc, té un encert en tirs lliures que anticipa que acabarà sent un tirador consistent, respon a un prototip físic que ens fa intuir que es podrà fer càrrec de forwards dominants amb naturalitat i ha impressionat els scouts en els pocs workouts que es van poder fer en el procés de Draft de 2020. És un reach? Sí. Es pot justificar l’elecció? També. I aquest darrer punt, en el context d’un Draft que ofereix poques certeses, és fonamental: cal que les franquícies se sentin còmodes amb la promesa que escullen.

 Una observació curiosa que s’ha fet de Patrick Williams des dels despatxos dels Chicago Bulls és que, a dia d’avui, no hi ha una concepció clara sobre la seva posició. La indefinició posicional és bona si excel·leixes en alguna vessant, mentre que pot convertir-se en un enemic si no ofereixes prou garanties en àrees clau. De la mateixa manera que estic plenament convençut que Patrick Williams serà un 4 a llarg termini a l’NBA, la seva tessitura actual és complexa.

Lauri Markkanen ha de ser el quatre titular o sortir traspassat -extensió a la vista-. La mostra que tenim d’ell fent de cinc és dramàtica en defensa, així que queda encasellat, d’entrada, a jugar en una única demarcació. Si Patrick Williams li prengués la posició de titular a Markkanen, la situació del finès seria massa delicada com per treure’n el màxim profit com a peça col·lectiva o sortint al mercat. El més normal seria que Patrick Williams jugués minuts partint del paper de primer quatre suplent i que també en tingués com a tres. El més lògic seria que Thaddeus Young jugui molts minuts de cinc com a suplent de Wendell Carter Jr., que Noah Vonleh sigui el tercer quatre de la rotació amb un protagonisme esporàdic com a cinc i que Gafford continui creixent.Hi ha peces per intentar construir un context ben estructurat que propiciï comoditat a Markkanen si és que encara s’hi confia. I no oblidem que Patrick Williams, tot i ser un pick 4, serà un jugador de cocció a foc lent.

Coby White pot ser el base dels Bulls?

Kris Dunn i Shaq Harrison ja no hi són, Thomas Satoranky no serà intocable ni a la rotació ni a la plantilla i, fins a nova ordre, Zach LaVine i Coby White seran els millors exteriors dels Bulls. Comptant que Karnisovas li brinda a LaVine la possibilitat de ser el líder de l’equip a l’inici de la temporada i que no serà, almenys per ara, el sisè home que per perfil hauria de ser, el més lògic és que Coby White acabi jugant de base de l’equip.

 Coby White no té la mentalitat del creador de joc convencional. El seu repertori com a generador en pick and roll és poc estructurat i no s’orienta a crear pels companys. Té el cartell de tough shotmaker i, de la mateixa manera que és molt aprofitable a l’NBA d’avui i et pot servir sobradament per ser una estrella de l’NBA, fa palès que és necessari que estigui envoltat d’altres generadors de caire més col·lectiu.

Tinc pocs dubtes sobre que Coby White figurarà com a 1 al quintet inicial dels Bulls i que ell i Zach LaVine aglutinaran el gruix del joc ofensiu. Hi ha molts equips que aposten per aquest perfil de backcourts (Rockets, Blazers…) i els resultats poden ser satisfactoris en els paràmetres de Chicago sempre i quan vinguin acompanyats d’una evolució en altres registres. El principal, en el cas d’aquest projecte, serà el “registre WCJ”: Billy Donovan necessitarà que l’ex de Duke tingui una temporada de consagració com a jugador de hand off, com a bloquejador i com a passador de pal alt. Són tres aspectes que ha exhibit en comptagotes i que són il·lusionants, però depenen exclusivament d’una estabilitat que fins ara (dues temporades) no ha tingut. Si Coby White (i LaVine) té al seu servei un interior que doni continuïtat al joc i li permeti accentuar el dinamisme i la naturalesa executora inherents al seu perfil, el salt de qualitat serà notable. Si alguna d’aquestes clàusules es perd pel camí, és inviable imaginar que aquest projecte assoleixi el seu sostre.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »