Connecta amb nosaltres

NBA

L’NBA premia Europa en una gala especial

Repassem els protagonistes de la gran nit de Giannis Antetokounmpo.

Comparteix

L’NBA premia Europa en una gala especial

La gala de trofeus individuals de l’NBA ha servit per confirmar que la lliga de bàsquet nord-americana és especial. De la mà d’un Shaquille O’Neal enginyós i amb ganes de festa, Adam Silver i una llarga llista de convidats especials han concedit els reconeixements protocolaris als jugadors que ho mereixien segons la veu dels especialistes NBA. Ha estat una gala pionera: els premis principals se’ls han endut els jugadors africans i/o europeus. Giannis Antetokounmpo (Milwaukee Bucks, nigerià/grec), Rudy Gobert (Utah Jazz, francès), Luka Doncic (Dallas Mavericks, eslovè -i patrimoni mundial perquè és adorable i no se’l pot odiar), Pascal Siakam (Toronto Raptors, camerunès) i Mike Conley, Marcus Smart, Mike Budenholzer, Bradley Beal, Derrick Rose i John Horst han sigut els afortunats.

Giannis Antetokounmpo: MVP justificable i emotiu

La imatge de Giannis Antetokounmpo plorant a llàgrima viva mentre feia el parlament per agrair el premi passarà a la història de l’NBA. Sense haver arribat encara als 25 anys, Giannis Antetokounmpo ja té el món del bàsquet a les seves mans i entrarà a la temporada de consagració dels Milwaukee Bucks amb molts alicients i una exigència ineludible: ha estat designat millor jugador de la lliga i, des de ja, ha de respondre com a tal.

En la meva opinió, l’MVP de la temporada 18/19 hauria d’haver estat James Harden. La temporada de La Barba és de les més brutals a nivell individual que s’ha vist mai i va ser decisiva pel futur de la franquícia: si ell no hagués fet el pas endavant que va fer (32 partits de 30 o més punts, molts de 40, molts de 50, alguns de 60…) durant el temps de lesions de Capela i CP3, els texans haurien patit moltíssim per entrar als Playoff. Dit això, és justificable i completament comprensible que el grec sigui l’MVP.

Al cap i a la fi, l’aficionat no sap ben bé quin és el criteri que es fa servir per designar l’MVP. Si deixem de banda la conspiració de Nike (tot els jugadors que s’han endut algun reconeixement aquest any excepte Lou Williams -Peak- calcen Nike), Anteto ha sigut l’estandard dels millors Milwaukee Bucks dels últims anys i ha rendit a un nivell superlatiu en atac i en defensa. És el responsable de la primera posició de l’est del seu equip i el protagonista absolut d’un dels “Pla A” més temibles que hem vist mai. I, el que és més important, el jugador que tindrà el futur a les seves mans a curt, a mig i a llarg termini. La temporada de Harden, inevitablement, formarà part de la història. I la gent té dret a veure’l com un rei sense corona.

 

Pascal Siakam: “Africa, this is for you”

Pascal Siakam ha viscut una progressió meteòrica aquesta temporada. Ha estat una de les cares visibles dels Toronto Raptors (campions de l’NBA) i ha millorat exponencialment les seves estadístiques simples: ha passat de 7 a 17 punts per partit, ha agafat 7 rebots i ha repartit 3 assistències. Sent encara més atleta que jugador de bàsquet, el camerunès s’ha apropiat del joc en transició dels canadencs i s’ha convertit en una arma imparable a camp obert. És un prodigi físic, ofensiu i també defensiu: és un jugador polivalent, amb capacitat de desplaçament lateral suficient per enfrontar-se al 90% de jugadors de la lliga i amb la potència corporal ideal per generar-se superioritats autònomament.

El premi podria haver estat també per D’Angelo Russell. DLO ha posat la primera pedra del que han de ser els Brooklyn Nets del futur -amb ell o sense- i l’extensió de la proposta de Kenny Atkinson a la pista després de diversos anys patint. DLO ha passat de tenir un impacte negatiu en ocasions a ser all star i disputar playoff en un est, tot sigui dit, més estrany que mai. Si ens basem en creixement individual, però, sí: el MIP és Siakam.

Luka Doncic: simplement superior

DeAndre Ayton era el convidat de pedra en aquest duel. Trae Young ha plantat cara com bonament ha pogut a Luka Doncic, però la temporada de l’eslovè ha trencat tot tipus de barreres i ha demostrat que els europeus poden guiar projectes americans des del primer moment (ja hi ha diversos jugadors que ho fan, tot sigui dir). Luka Doncic ha estat demolidor i s’ha endut pràcticament tots els vots en la primera posició, cosa que només accentua una mica més la seva superioritat.

Va liderar els primers mesos d’uns Dallas Mavericks competitius i va saber adaptar-se a la reconstrucció quan la gerència va veure que calia fer un pas enrere (desfer-se de DeAndre Jordan, Wes Matthews, Dennis Smith Jr i altres assets per fer-se amb Kristaps Porzingis) si volien fer-ne tres endavant a partir de la següent temporada. Doncic ja és el jugador franquícia dels texans, que a més han trobat en ell el relleu generacional ideal per a Dirk Nowitzki (juntament amb el letó, que rebrà un 158×5). Doncic ha acabat la temporada amb 21’2 punts, 7’8 rebots i 6 assistències per partit i ha presentat candidatura a ser un dels pròxims ” generadors per excés” (prototip Harden) de l’NBA. No va ser escollit all star pels pèls.

La major victòria de Trae Young i els Altanta Hawks és que, tot i que cap dels dos ha obtingut cap reconeixement, tenen el projecte de futur més definit de la lliga a nivell identitari (amb el permís dels Denver Nuggets). Les decisions de Travis Schlenk són preses des de la consciència més absoluta i l’ex dels Sooners és la cara visible de la franquícia. L’únic problema que ha tingut, i al cap i a la fi no depèn d’ell, és que el rendiment d’un Luka Doncic que abans de fer els 20 anys ja era llegenda de la història basquetbolística europea ha superat les expectatives de tots els analistes americans. I que, al cap i a la fi, Doncic ha estat millor.

Rudy Gobert: un defensor anticlimàtic

Rudy Gobert és l’eix d’una de les estructures defensives més fiables de l’NBA. El francès és un rim protector extraordinari gràcies a la seva gran envergadura i una concepció del joc més que correcta. Quin Snyder ha entès el seu valor i ha après a protegir-lo fins al punt que les seves estadístiques avançades són de les millors de l’NBA. Gobert ha guanyat el DPoY per tercera vegada consecutiva, però…què passa quan surt de la zona?

https://twitter.com/NBAEnLinea_/status/1118711706979655680

Serà interessant debatre en un futur sobre si és conseqüent amb el rumb de la lliga que un jugador poc versàtil en defensa sigui guanyador d’aquest trofeu. Com dèiem abans, els beneficis de Gobert i el sistema dels Jazz són recíprocs, sí, però ell pateix en la resta de situacions. El més sa per la lliga, a part d’avançar la data d’entrega dels premis per evitar que oblidem la dinàmica de la regular season (que és el que es valora en aquesta gala), seria començar  a entendre i valorar que l’NBA la dominen els jugadors multiposicionals. Paul George ho és; Gobert, no. No em sembla que el guanyador sigui conseqüent amb el bàsquet actual, simplement.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »