Connecta amb nosaltres

EUROPA

NBA Mock Draft 20/21: versió 1.0

Primera entrega de la simulació del Draft de 2021 de l’NBA.

Comparteix

NBA Mock Draft 20/21: versió 1.0

Queda poc més un mes per l’inici del Play Off de l’NBA i la temporada universitària ja ha acabat. Això vol dir dues coses: d’una banda, que ja hem vist tot el que havíem de veure a nivell competitiu de les promeses nord-americanes. De l’altra, que ja podem treure conclusions valuoses i estables de la classificació actual de la millor lliga del món. Així doncs, és un bon moment per publicar la primera entrega de mock del Draft 2021 de l’NBA.

Si ens seguiu des de fa temps ja sabreu com funcionen els mocks d’Esmaixada. Simulem la loteria i assignem un nom i un raonament a cada franquícia que figura en la primera ronda. Sense més dilació, comencem.

1. Oklahoma City Thunder- Cade Cunningham, Oklahoma St., PF*

*= Point Forward

Una de les coses que tinc més clares del Draft 2021 és que Sam Presti posarà tota la carn a la graella per tal que siguin els seus Oklahoma City Thunder els qui acabin escollint en la primera posició. Té un arsenal de rondes disponible per quadrar traspassos atractius i, a més, compta amb un equip suficientment perdedor com per, tal com ha passat en aquest cas, els Thunder no necessitin cap mena de negociació addicional per aconseguir la primera plaça. L’aposta dels Thunder amb el pick 1 del Draft seria, ni més ni menys, Cade Cunningham. Tal com vam comentar a l’informe sobre el jugador, és l’única opció vàlida per a la primera elecció esculli qui esculli.

Presti té tendència a fer-se amb jugadors de marc físic prometedor, però en aquesta edició haurà de variar una mica el seu criteri i buscar alguna peça que acabi de consolidar la base jove de l’equip i encapçali el projecte juntament amb Shai Gilgeous-Alexander. Cade Cunningham és el millor jugador d’aquesta fornada i encaixaria bé en el sistema de Mark Daigneault, que intenta reunir múltiples generadors en els seus quintets. Cade i Shai formarien una parella molt desequilibrant a mitja pista i facilitarien la implementació d’un sistema defensiu versàtil i compromès. La base SGA-Cade Cunningham-Luguentz Dort-Pokusevski permetria tenir a la rotació fins a quatre jugadors que podrien compartir minuts i que podrien exercir de bloquejadors i generadors en situacions de bloqueig directe amb plenitud de garanties. Seria molt entretingut.

2. Toronto Raptors- Jalen Suggs, Gonzaga, PG

Els Toronto Raptors estan condemnats a afrontar un relleu generacional que, de manera inevitable, acabarà derivant en una reconstrucció. Kyle Lowry deixarà la franquícia a final de temporada a no ser que passi quelcom imprevist i els resultats de l’equip amb Fred Van Vleet i Pascal Siakam com a referències estan sent dubtosos fins al punt que, si la temporada acabés auvi, els canadencs no formarien part del quadre d’eliminatòries de la fase final. Les reconstruccions són dures i desagradables, i l’única manera d’accelerar-les és tenint un cop de sort. Els Raptors l’han tingut al nostre sorteig i és per això que s’enduen Jalen Suggs, el base dels Gonzaga Bulldogs.

Jalen Suggs té el carisma, el talent i l’ADN competitiu per ser el líder que agafi el testimoni dels Toronto Raptors. És un jugador explosiu, molt sòlid en tots els àmbits tècnics i que servirà per vertebrar el futur de la franquícia. A més, tal com hem vist a la universitat, Suggs podria adaptar-se perfectament a qualsevol escenari que proposessin Nurse i Ujiri: si Toronto desfà el que té i opta per començar de zero, disposarà de marge i podrà acumular estadístiques i experiència al mateix temps que l’equip creix en funció de la seva evolució competitiva. Si finalment la decisió és conservar la base dels darrers anys, s’integrarà perfectament a les aspiracions que marqui l’equip i farà aportacions de valor per aconseguir victòries. Hauria estat pick 1 del Draft de l’any passat sense massa complicacions.

3. Indiana Pacers- Evan Mobley, USC, C, Freshman

Els Indiana Pacers estan en una situació similar a la dels Raptors. Evidentment que no és idèntica perquè no han tingut ni la més mínima oportunitat clara de guanyar l’anell, però sí que han tingut una estructura sòlida que s’ha anat debilitant amb el pas de les temporades i que actualment, per diverses raons, ja només els serveix per lluitar per arribar a la primera ronda del Play Off amb cada vegada menys solvència. Actualment tenen possibilitats de no ser equip de fase final i, en cas que acabés confirmant-se la seva absència, Kevin Pritchard hauria de prendre les decisions valentes que no ha pres al llarg dels darrers anys. Començar per “guanyar” la loteria i tenir accés a un pick Top 3 d’un Draft carregat de talent seria, sense cap mena de dubte, un gran punt a favor. I si l’escollit fos Evan Mobley, la nit ja seria rodona.

Evan Mobley és el millor home gran d’aquesta generació. És un interior que ha deixat grans detalls en la defensa de canvis, que té capacitat per iniciar jugades des del bot a nivell perimetral i que té un rang de tir prometedor a més d’una mecànica molt natural i fluida. Tindria molt bon encaix amb Domantas Sabonis gràcies a la facilitat que té per desplegar-se i fer-se càrrec dels homes més perillosos de l’equip rival i en atac formarien una de les millors parelles interiors passadores de l’NBA. És un jugador sobre el qual es podria estructurar un sistema defensiu i potencialment seria una millora respecte d’un Myles Turner que és obligatòriament prescindible si es vol evitar l’estancament definitiu dels Indiana Pacers.

4. Detroit Pistons- Jalen Green, G-League Ignite, 18 anys, SG

Troy Weaver va fer un Draft molt agressiu la temporada passada i va escollir tres jugadors (base-aler-pivot) que mereixen continuïtat i marge. Killian Hayes, Saddiq Bey i Isaiah Stewart tenen un context cada vegada més net per acumular minuts i possessions, i Weaver ha de procurar no posar-los pals a les rodes si vol que el desenvolupament d’aquestes promeses arribi a bon port. De totes maneres, cap dels tres ha demostrat en el seu primer any que siguin aquella peça diferencial que accelera qualsevol reconstrucció, de manera que continuen tenint una necessitat objectiva d’aglutinar talent. Jalen Green, jugador que tanca el TOP 4 d’aquest Draft, tindria un encaix sensacional al trencaclosques dels Pistons: ocuparia una demarcació que a dia d’avui està vacant i es trobaria en un escenari ideal per esdevenir el go-to-scorer de la franquícia des del primer moment.

Jalen Green ha tingut menys visibilitat que els jugadors que han passat per l’NCAA, però la sensació que va deixar a la bombolla de la G-League va ser la d’un anotador descomunal. La plasticitat dels seus moviments, la facilitat per crear-se llançaments des de distàncies llunyanes i la velocitat són els seus punts forts. És un jugador que arribarà a la lliga amb experiència competint contra professionals.

5. TRASPÀS

TOR envia a GSW: Aaron Baynes, Pascal Siakam

GSW envia a TOR: pick 5, James Wiseman, Andrew Wiggins

Toronto Raptors- Jonathan Kuminga, G-League Ignite, 18 anys, F

Aquí arribem a la primera gran sacsejada del Draft. És un moviment molt agressiu però que es pot entendre en les dues direccions: GSW té la necessitat imperiosa d’allargar al màxim la plenitud competitiva de Stephen Curry i TOR, des del moment que perd Kyle Lowry i comprova que la temporada ha anat com descrivíem al pick 2, ha d’iniciar la reconstrucció amb força. Fer-ho amb dos picks top 5 d’un Draft carregat de talent a la part alta, com és el cas d’aquest, és millor que fer-ho amb un únic cop de sort. Masai Ujiri és un executiu acostumat a fer contundents cops de timó i, veient el resultat que li ha donat un Pascal Siakam que no ha pogut instal·lar-se a l’elit de la competició -entenem elit com a TOP 15- en un context que li demanava un pas endavant per consolidar les aspiracions canadenques, el millor és fer servir el contracte i l’estatus del camerunès per regenerar-se. GSW podria proporcionar-li a Siakam un context en el qual no hauria de ser primera espasa.

Jonathan Kuminga és un altre dels jugadors sortits de la G-League. A la bombolla va corroborar unes impressions físiques excel·lents i va deixar alguns dubtes en execució i sensibilitat amb la pilota a les mans, però en vam veure alguns flaixos interessants com a generador en transició i va confirmar que té recorregut com a perfil físic defensiu. Toronto se sent molt còmode desenvolupant aquest tipus de talent i, sens dubte, podria concedir-li marge i oportunitats per continuar evolucionant sense pressió de resultats immediats.

6. Oklahoma City Tunder (via HOU)- Scottie Barnes, Florida St., F, Freshman

Oklahoma City Thunder obté el seu segon pick Top 10 del Draft 2021 gràcies a la gestió dels darrers anys de Sam Presti i l’aprofita per escollir un jugador molt del seu estil: Scottie Barnes. Procedent de Florida State, aquesta temporada ha jugat molts minuts com a creador principal i, si bé en aquesta funció no és del tot extrapolable a l’NBA perquè no té capacitat per crear-se el seu propi llançament ni la finor de jugadors com Ben Simmons en els moviments, sí que serà una peça valuosa com a generador secundari i una peça potencialment estructural en defensa. El que vam veure’n al Madness, condemnat a un paper secundari per la confecció de la rotació, no és del tot fiable.

Scottie Barnes encaixaria bé a la cultura dels Oklahoma City Thunder. Tindria via lliure per ser el conductor en transició, tindria habilitadors bons en situació de short roll -cosa que relativitzaria les mancances que té al perímetre- i podria exercir de corrector de jugadors com Aleksej Pokusevski al mateix temps que facilitaria l’aplicació d’una defensa de canvis. Ateses les circumstàncies físiques de l’equip podrien, fins i tot, plantejar-se desenvolupar-lo com a cinc.

7. Orlando Magic- Moses Moody, Arkansas Razorbacks, SG, Freshman

Orlando no ha tingut sort a la nostra loteria. Si bé és indiscutible que actualment són un dels pitjors equips de l’NBA, les boles de la loteria els impediran -a la nostra loteria- fer el que necessiten per iniciar la reconstrucció: trobar un talent determinant. Tot el que hi ha a partir del final del TOP 5 en aquest Draft és altament incert i més contextual que estructural, de manera que Hammond haurà de prendre decisions pensant en el que té entre mans. En aquest cas, l’escollit és Moses Moody.

Moses Moody és un dels executors amb més projecció d’aquest Draft i té perfil per complir a nivell defensiu. Passa bé bloqueigs, té bones dimensions i pot jugar d’escorta o d’aler en funció de les característiques dels exteriors que l’envoltin. Amb Cole Anthony i Markelle Fultz com a companys de viatge, el seu valor com a oxigenador i anotador de poc volum seria important. Tenint en compte que no m’imagino que Moody esdevingui un creador de tirs a alt nivell, compartir minuts amb dos generadors -a diferents estadis- li podria anar bé per créixer amb més tranquil·litat. El problema? Que Orlando Magic és poc de quintets amb Small Ball i que el seu potencial, a dia d’avui, no és clarament superior a cap del dels altres dos. L’escenari ideal per als Magic seria poder fer un trade up amb el seu pick i el dels Bulls, però cap equip del TOP 5 tindria raons per voler tenir eleccions 6-10 i Orlando tampoc té peces sensibles de ser traspassades que justifiquin un traspàs així d’important.

8. Washington Wizards- Corey Kispert, Gonzaga, SF, Senior

Després d’anys de rumors, hi ha una cosa que ha quedat clara: el “projecte” dels Washington Wizards acabarà quan Bradley Beal vulgui. L’estrella de la franquícia de Washington està decidida a treure la seva franquícia del pou i, fins que no se’n cansi, l’obligació dels executius serà facilitar-li el millor escenari possible per dur a terme el seu joc. A aquestes circumstàncies cal que els afegim la complexitat de la presència de Russell Westbrook, que si bé no és culpable de la mala dinàmica dels Wizards és un jugador que porta temporades sense estabilitzar-se enlloc. Assumint que l’any que ve continuen els dos, l’objectiu al Draft hauria de ser envoltar-los de canoners amb sentit competitiu. Pocs noms encaixen millor a aquesta descripció que Corey Kispert, referència de Gonzaga.

Corey Kispert és el millor tirador del Draft. Ha estat del 90 en amunt en tots els percentils del tipus de tir i es perfila com un jugador d’impacte immediat a la lliga. Washington és un equip que té mecanismes de mà a mà ben assimilats pel que ha estat el desenvolupament de la carrera de Bradley Beal i que necessita complementar el frontcourt amb amplitud i criteri per proporcionar el millor escenari a Rui Hachimura, Deni Avdija i Thomas Bryant. Si bé és cert que és un jugador de quart any i que segurament és qui té menys sostre de tot el TOP 10, els picks de valor són cada vegada més freqüents a la lliga i són altament aplicables en el cas de tiradors.

9. Cleveland Cavaliers- Usman Garuba, Real Madrid, PF, 19 anys

La temporada d’Usman Garuba al Madrid és complicada de comprendre. D’una banda, el fet de no ser un projece tan brillant com Luka Doncic ha fet que no condicionés plenament el plantejament competitiu del Madrid i que, per tant, hagués d’adaptar-se a un context que no girés al seu voltant. De l’altra, totes les lesions, absències i fugues que han patit els blancs l’han acabat convertint en un pedaç que Laso ha fet servir per tapar forats. Del 3 al 5, Garuba ha fet de tot. I n’hem vist tres grans virtuts totalment aplicables a l’NBA: capacitat per intercanviar-se i defensar generadors, rotacions defensives brillants des del costat feble i un gran motor. I, a estones, bons moments de distribució en short roll i tirs oberts (de manera menys freqüent).

A Cleveland li aniria molt bé un jugador com Garuba. Si bé és cert que encara ha d’acabar de definir la seva posició, que estarà molt matitzada pel que pugui aportar en atac, als Cavs els urgeix trobar un jugador sobre el qual pugui cimentar l’estructura defensiva i connectar amb un perfil que potencialment pugui redistribuir per descarregar definitivament Sexton de tasques que no s’ajusten a les seves virtuts.

10. Orlando Magic- Franz Wagner, Michigan W, SF, Sophomore

He tingut seriosos dubtes entre ell i un altre jugador que pròximament sortirà escollit per definir l’elecció d’Orlando en la seva segona opció dins del TOP 10, però finalment m’he decantat per Franz Wagner per proximitat i perquè el que ha demostrat a l’NCAA aquesta temporada casa molt bé amb el que necessiten els Magic per acabar de completar la primera onada de la reconstrucció: tir, capacitat de generació secundària i, el que més agradarà a Steve Clifford, un rendiment defensiu elit. Wagner és un projecte que ja juga amb suficiència i que serà de fàcil integració a la millor lliga del món.

Wagner és un jugador que possiblement té un sostre limitat, però és un dels sophomores més joves de la generació -més jove que alguns projectes de primer any-, té experiència competitiva derivada del bàsquet europeu i a més anirà bé per descarregar de pressió en la generació per la resta a Cole Anthony mentre esperen l’arribada de Markelle Fultz, actualment lesionat. El trident defensiu que formarà amb Wendell Carter Jr. i Jonathan Isaac també és potencialment excitant.

11. Sacramento Kings- Jalen Johnson, Duke, PF, Freshman

Jalen Johnson és un jugador que em genera molts dubtes. No el veig prou determinant per fer res amb la pilota a les mans a nivell alt, tampoc el veig prou sòlid en defensa com per fer impacte en posicions exteriors de manera constant i tampoc em sembla que tingui el motor suficient per rendir a elit en transició. Dit això, hi ha dues coses que m’obliguen a deixar-lo en posicions altes: les limitacions que té aquest draft en wings i la versatilitat. La seva estada a Duke ha estat molt accidentada, però tot i això conserva cert estatus que, des de fora, ens ha de fer reflexionar obligatòriament.

Als Kings, per aquestes virtuts, Jalen Johnson hi encaixaria molt bé. Me’l puc imaginar fent parella d’alers amb Harrison Barnes, me’l puc imaginar de 4 a temps sencer si marxa Marvin Bagley, per qui ja van explorar traspassos fa uns mesos, i també el puc veure fent de cinc quan Walton opti per quintets petits. Les claus pel seu encaix a l’NBA seran emparellar-lo d’inici amb jugadors grans que no l’obliguin a viure permanentment al perímetre contra alers dominants amb la pilota i estimular-li la faceta del short roll a mitja pista, ja que pot redistribuir bé. És un jugador que aspiraria a equilibrar des del primer moment la balança dels Kings, que ha de ser un dels primers objectius de Monte McNair.

12. New Orleans Pelicans- Jaden Springer, Tennessee, G, Freshman

Els New Orleans Pelicans veuen inqüestionablement la llum al final del túnel de la reconstrucció i haurien de començar a tenir obligacions competitives aviat, però aquest any encara és probable que tinguin una elecció dins de la loteria. És per això que han de prendre la decisió de qui escollir tenint en compte que els temps del projecte els marca Zion Williamson, que entre Zion i Ingram absorbiran una part molt important de la generació i que el gran dubte, a hores d’ara, és què passarà amb un Lonzo Ball que a l’estiu ja buscava possibles destins. És per això que, tenint en compte a més l’adéu de JJ Redick i el nivell global del perímetre, l’opció prioritària al Draft hauria de ser incorporar un exterior. Jaden Springer seria un bon candidat.

De Springer no n’hem vist tant com d’altres projectes de loteria perquè Tennessee l’ha fet servir sortint des de la banqueta en molts moments i perquè ha assumit menys volum que la majoria, però sabem que és un dels jugadors més joves de la generació i que en determinats partits ha tret les castanyes del foc a Vescovi, Yves Pons i companyia amb una eficiència sensacional en l’execució i amb desequilibri des del bot al perímetre. No és particularment ràpid, no serà un generador en transició tampoc, però té un tren inferior molt sòlid que li permet generar-se superioritats des del bot a mitja pista i gestiona molt bé les velocitats. Si a això li sumem que té instints sense pilota (44% T3) i que és un finalitzador molt sòlid, el diagnòstic és clar: un perfil que val la pena emparellar amb Zion Williamson.

13. Golden State Warriors- Josh Giddey, Adelaide 36ers, PF*, 18 anys

Abans de res, vull deixar una cosa clara: allà on acabi Josh Giddey, SE LI HA DE DEIXAR TENIR LA PILOTA. El noi és especial, tinguem-ho clar. Procedent de l’NBL, des del mes de març promitja 14 punts, 10 assistències i 8 rebots com qui no vol la cosa i portant les regnes d’un equip que, dins de tot, és considerablement més competitiu que el de LaMelo Ball la temporada passada. Josh Giddey és un generador que pot alternar posicions des del base a l’aler perquè el que fa admet flexibilitat. Trasllada el joc al seu ritme, i això és una cosa que es té o no es té. Li ve de sèrie. Golden State Warriors ha patit força aquesta temporada per la manca de jugadors amb inventiva més enllà de Stephen Curry, i Giddey solucionaria immediatament aquest problema. Estic convençudíssim que acabarem plantejant-los la seva elecció dins del TOP 10 tan bon punt baixi la febre del March Madness i ens centrem en les propietats de cada projecte.

Josh Giddey a vegades sembla que jugui a una velocitat menor que la de la resta de jugadors, però és perquè des de fa temps basa el seu joc de manera inherent en la desacceleració i la gestió de les seves virtuts. El que millor li va per desplegar el potencial és baixar revolucions. Deixant de banda el seu rendiment amb la pilota a les mans, hi ha més coses interessants, com el percentatge superior al 40% en triples en catch and shoot que registra des de març. A GSW se l’obligarà a conviure amb un altre generador -més (MÉS) important des de l’inici-, així que necessitarà aquesta arma per integrar-se al plantejament de Steve Kerr. En defensa haurà de traçar un llarg recorregut.

14. San Antonio Spurs- Keon Johnson, Tennessee, SG, Freshman

Un altre jugador dels Volunteers a la loteria. Abans de res, sí: la majoria de la gent considera que Keon Johnson té més sostre que Jaden Springer. No és el meu cas, però és respectable i hi ha raons que ho avalen: motor excepcional, dimensions òptimes per jugar d’escorta i d’aler, canvi de ritme d’elit amb la pilota a les mans -cal polir-lo molt- i potencial per esdevenir un anotador a tres nivells sobre el qual projectar el sistema ofensiu d’un equip en el millor dels casos. En el millor dels casos. 

San Antonio Spurs fa temps que treballa en dos plans diferents: d’una banda, DeRozan i Popovich t’obliguen a competir perpètuament, i els jugadors com DeJounte Murray, Keldon Johnson i companyia no hi posen cap impediment. De l’altra, Popovich potser sí, però DeRozan no és etern i necessitarà un relleu posicional. Si opten finalment per fer un pas enrere perquè no renova, Keon Johnson seria una alternativa de futur prometedora tenint en compte les circumstàncies del pick.

15. New York Knicks- Davion Mitchell, Baylor, G, Junior

Primera vegada des que segueixo el Draft detalladament que no em trobo els Knicks al TOP 10. No negaré que il·lusiona, però al mateix temps reflecteix que ens estem fent grans. En qualsevol cas, tornant al pla esportiu, moment per destacar de nou el valor de Thibodeau, que els ha inculcat una cultura guanyadora que val or. Aquest pick fora de la loteria és una bona recompensa i els hauria d’animar a continuar en la mateixa línia la temporada que ve. És per això que l’objectiu ha de ser reforçar l’estructura actual, i per tant escollim Davion Mitchell.

És cert que l’edat i la projecció d’un Mitchell que ha explotat aquesta temporada poden generar certa inquietud, però és que si NY vol centrar-se en RJ Barrett i Julius Randle de Davion Mitchell en necessitat una potenciació del que és a dia d’avui: el millor exterior two way del Draft, amb capacitat per executar sense pilota i un component hustle que fascinarà al tècnic. Puja pel Madness, sí, però a partir de la loteria pots plantejar-te escollir per comoditat amb tu mateix, sense majors lligams, i Davion encaixa bé en aquesta política.

16. Boston Celtics- Kai Jones, Texas, C, Sophomore

Kai Jones és un dels potencials guanyadors del procés previ al Draft per les seves característiques físiques i d’interior “modern”, però d’entrada partir de la setzena elecció és proporcional al que ens ha ensenyat aquesta temporada. Un jugador amb capacitat d’intercanvi defensiu, facilitat per irrompre des del bot, rang de llançament en vies de desenvolupament i desplegament defensiu prop del cèrcol. Virtuts que una franquícia que avui tingui com a cincs suplents Mo Wagner i Luke Kornet, sense cap mena de dubte, hauria de plantejar-se incorporar.

Un dels problemes que ha tingut Boston aquesta temporada és que ha perdut de manera progressiva la quantitat de jugadors que històricament havia tingut Brad Stevens a la plantilla capaços de generar superioritats amb la pilota a les mans. Urgeix recuperar aquesta tendència per veure’n la millor versió, i Kai Jones és una bona aposta per reforçar la tendència al cinc. Farà un salt de qualitat passant la pilota a les ordres de l’staff actual de la franquícia verda.

17. Charlotte Hornets- Day’Ron Sharpe, UNC, C, Freshman

La temporada dels Tar Heels ha deixat poques coses positives: Caleb Love ha estat una de les grans decepcions universitàries a nivell global, l’equip ha patit excessivament per classificar-se pel torneig final i la meitat de les apostes han demanat el transfer. A tot això, el mític Roy Williams ha deixat la banqueta. Relleu generacional. Un dels pocs jugadors que ha complert i ha estat a l’alçada de les expectatives és el pivot Day’Ron Sharpe, que ha deixat flaixos interessants com a passador al mateix temps que s’ha consolidat com una de les referències defensives.

Day’Ron Sharpe encaixaria bé a la divertida proposta de joc dels Charlotte Hornets. És un interior que podria passar la pilota millor que Byombo i Zeller i que en defensa seria molt intercanviable, característica que s’adaptaria bé a les necessitats dels exteriors de l’equip. Haurà de frontalitzar el seu joc, però l’aplicació es planteja senzilla.

18. Memphis Grizzlies- James Bouknight, UConn, SG, Sophomore

Els Grizzlies han accelerat molt la reconstrucció al llarg dels darrers anys gràcies a la irrupció immediata com a líder de Ja Morant i al rendiment de segones espases com Jaren Jackson. Els que crèiem que el que vam veure la temporada passada era contextual, a més, hem hagut de rectificar perquè van tocar la tecla correcta amb Xavier Tillman i Desmond Bane i han aconseguit mantenir la competitivitat en el marc d’un Oest més ferotge. Taylor Jenkins mereix un aplaudiment i la gerència pot avançar en el projecte actual buscant peces que el complementin i hi encaixin amb naturalitat. Una d’aquestes peces pot ser la que proposem pel Draft: James Bouknight.

James Bouknight és un anotador des del bot que necessita llicències per tenir impacte i que no les podrà tenir a qualsevol lloc. Un dels contexts ideals per al seu creixement seria al costat d’un Ja Morant que a dia d’avui únicament es crea tirs a un nivell i que necessita companys que li oxigenin la pista. Bouknight també pot sortir de mà a mà i crear a partir de bloqueigs indirectes, de manera que tindria cabuda com a peça dinàmica a l’engranatge.

19. Atlanta Hawks- Tre Mann, Florida Gators, PG, Sophomore

Els Atlanta Hawks ja miren cap a la part alta de l’Est. Nate McMillan està en camí de donar una identitat a l’equip i la franquícia lluita pel factor pista de cara a la fase final. Amb Trae Young com a estrella i Clint Capela com a referència defensiva, els deures que ha d’afrontar Travis Schlenk tenen a veure amb complements i fons d’armari. Un d’ells és decidir què passarà amb el base suplent, ja que Lou Williams acaba contracte i ja no està en la plenitud d’anys anteriors. Si acaben optant per buscar un exterior amb capacitat de generació, Tre Mann és un nom que contemplaran sí o sí en el rang 15-25 d’aquesta generació.

Hi ha molts fronts oberts encara sobre el salt a la professionalitat de Tre Mann com, per exemple, si serà un jugador capaç de generar per la resta amb freqüència o si s’haurà d’orientar més a l’anotació autònoma. En qualsevol cas, la mostra que tenim del seu rendiment en anotació procedent de bloqueig directe és bona i el seu perfil defensiu és més agressiu que el dels altres dos exteriors principals de la rotació dels Hawks d’avui -Trae Young i Lou Williams-.

20. Houston Rockets (via Miami Heat)- Brandon Boston Jr., Kentucky, SF, Freshman

Els Rockets estan en una situació força particular: tenen molts picks, que és propi -fins a cert punt- d’una franquícia en plena reconstrucció, però la majoria d’aquests són de baixa qualitat. En trobem tres en el rang 20-30 amb els quals és molt difícil moure’s, però sempre es pot valorar des d’un altre prisma: pots apostar per talent cru que, si bé deixa dubtes que els impedeixen assolir cotes majors, justifiquen un grau de risc en una situació com la dels texans. Un dels homes que es troba en aquest punt és Brandon Boston, dels Kentucky Wildcats, que va entrar a l’NCAA sent considerat un dels grans noms de la fornada i que, en part pel context i en part per la desconfiança creixent dins seu, va anar difuminant-se progressivament amb el pas dels partits.

No ha anotat bé, no ha exhibit l’agilitat gestual que li intuíem a l’institut i no ha resolt problemes d’operància sense pilota. Tot i això, BJ Boston té molt talent i els Rockets tenen el context per garantir-li minuts, marge d’error i expectatives relativitzades. Stephen Silas pretén construir un sistema amb generadors múltiples i molt ús de l’1 contra 1 i el bloqueig directe, i la promesa de Kentucky pot trobar-hi el confort que perseguirà.

21. New York Knicks (via Dallas Mavericks)- Isaiah Jackson, Kentucky, PF, Freshman

Segon pick per als Knicks en aquesta edició del Draft. Si a la primera possibilitat hem escollit un base, ara hem d’optar per un perfil molt de l’escola Thibs (també) que servirà per acabar de complementar la rotació interior de la franquícia novaiorquina: Isaiah Jackson. Procedent de Kentucky, Isaiah Jackson respon a un tipus de perfil que Tom Thibodeau sempre ha tingut als seus equips: un aler-pivot amb capacitat per treballar per damunt dels dos cèrcols i intercanviabilitat defensiva. Un obrer.

Els Knicks hauran de donar un rol encara més petit a Taj Gibson, hauran de decidir si volen entrar a la subhasta per Nerlens Noel a l’agència lliure i hauran de triar el valor que té Mitchell Robinson, que a dia d’avui és difícil de calibrar. És per això que una elecció d’aquest tall donaria més marge a la gerència per prendre decisions analitzant detingudament el que hi ha al mateix temps que reforcen el vincle entre Leon Rose i Kentucky. Ho tenim tot estudiat.

22. Houston Rockets (via Blazers)- Greg Brown, Texas, PF, Freshman

Segona elecció dels Houston Rockets. En aquest cas optem per Greg Brown. Company de Kai Jones, aquesta temporada ha exhibit una capacitat de desplegament físic d’elit i certs trams d’inspiració amb la pilota a les mans a l’hora d’executar -molt a ratxes-, a més d’un joc diabòlic en transició. És un meló per obrir i em podria creure perfectament qualsevol escenari respecte del seu futur: que evolucioni des del bot i es converteixi en un aler que marqui diferències des del perímetre a diversos nivells, que s’estanqui amb la pilota a les mans i s’acabi convertint en un pivot per a quintets petits amb capacitat per treballar per damunt del cèrcol o que es quedi en un punt mig i acabi sent un stretch forward “convencional”.

Els Rockets podrien formar una parella apassionant amb ell i Christian Wood. Greg Brown és un jugador que ha de créixer molt en comprensió del joc i que ha d’aprendre a calmar les coses quan té la pilota a les mans, però sens dubte que són dues coses francament corregibles. Si poleix la selecció de tir i estabilitza la mecànica, sens dubte, parlarem d’un jugador amb molt upside. Justament el que haurien de buscar els Rockets en aquest Draft.

23. TRASPÀS

Lakers traspassa: pick 23, KCP, Alfonzo McKinnie

Rockets traspassa: Eric Gordon

23. Houston Rockets (via Lakers)- Alperen Sengün

I sí: els Rockets fan un altre moviment per aconseguir un altre pick. En aquest cas, el moviment és simple: traspassen Eric Gordon a uns Lakers que, per tal de priporitzar el context competitiu que requereixen els equips de LeBron James, gairebé sempre prescindeix de les seves primeres rondes. Eric Gordon ja està amortitzat a Houston i a partir d’aquesta temporada anirà perdent valor de manera progressiva, així que convertir-lo en una primera ronda no és mala decisió.

Alperen Sengün és un tipus d’interior diferent de Wood, Brown i companyia. Fa temps que Houston no compta amb un pivot del seu perfil, però arribats al punt actual -aglutinar talent-, comptar amb el jugador més efectiu d’aquesta fornada és un privilegi. Sengün necessitarà temps per adaptar el seu cos al ritme NBA i podrà retroalimentar-se amb un Kevin Porter Jr. que per créixer com a generador necessita tenir finalitzadors d’elit al seu voltant. És molt jove i té unes característiques molt marcades. Elecció que val la pena assumir.

24. Denver Nuggets- Jared Butler, Baylor, G, Junior

L’actualitat ha jugat una mala passada als Denver Nuggets: en el traspàs per Aaron Gordon van perdre exteriors de present i futur i la lesió de Jamal Murray a llarg termini, d’alguna manera, marca el sostre de l’equip. Jokic necessitarà complements perimetrals i la gerència s’haurà de moure a l’estiu per firmar-los. La primera opció per satisfer aquesta mancança la tindran al Draft, i l’home ideal té nom i cognom: Jared Butler.

Jared Butler pot fer de generador col·lectiu en atac, pot integrar-se a la circulació ofensiva per fer d’executor amb uns % d’encert molt elevats en el triple i pot defensar a un nivell molt fiable als eixos ofensius de l’equip rival. Per tot això no és només que sigui una aposta segura de cara a l’NBA per a equips competitius sinó que també garanteix que serà un perfil solvent a llarg termini i una peça vital per a construir equips campions. El seu Madness, particularment els dos darrers partits, deixa clar quin és el seu potencial.

25. Los Angeles Clippers- Shariffe Cooper, Auburn, PG, Freshman

Els Clippers tenen una necessitat imperiosa: un base. I bé, arribats a aquest punt, pocs jugadors més “base” trobarem que Shariffe Cooper. Té unes limitacions clares: alçada, joc en transició i eficiència en l’anotació. Dit això, aquestes coses ja hi ha jugadors que les dominen a un nivell elit a la plantilla angelina. En canvi, la visió de joc i la inventiva no són elements que hi trobem amb tanta facilitat. És cert que difícilment seria una peça de rendiment immediat, però Shariffe Cooper seria una aposta encertada com a relleu i aprenent de Rajon Rondo en un context que, almenys d’entrada, no li exigirà impacte immediat en un rol major.

Els Clippers ja tenen en Luke Kennard l’anotador de la segona unitat i compten amb diversos jugadors capaços de generar des del bloqueig directe, però necessiten un playmaker convencional. És possible que per talent Cooper mereixés estar més amunt en aquesta fornada, però els bases abunden i la flexibilitat ho marca tot a partir del TOP 5. Un escenari molt previsible, dit això, és que LAC traspassi l’elecció de primera ronda.

26. Houston Rockets (via Milwaukee Bucks)- Cam Thomas, LSU, SG, Freshman

En aquest Draft els Rockets han fet un traspàs donant Eric Gordon, així que s’han quedat sense l’anotador de capçalera dels darrers anys. Qualsevol equip necessita pólvora des de la segona unitat, i arribats al final de la primera ronda el jugador que més n’ofereix és el freshman Cam Thomas, que aquesta temporada ha alternat flaixos il·lusionants com a anotador amb i sense pilota amb altres trams desesperants…però sempre amb un volum de tirs elevats i una convicció personal de que anotarà (…) molt inspiradora.

Respon al perfil de “talent disponible” que Rafael Stone ha de sortir a caçar. Pot revolucionar partits des del tir en nits esbojarrades i, tot i que ha d’aprendre a controlar-se, li pot anar bé disposar d’un paper mitjanament protagonista des de l’inici. No s’espera que creixi com a habilitador per a companys.

27. Philadelphia 76ers- Miles McBride, West Virginia, PG, Sophomore

Daryl Morey no està acostumat a escollir a primera ronda, però si aquest any ho acabés fent hauriia d’optar per un jugador amb tendències perimetrals, capaç de jugar sense la pilota a les mans quan comparteixi pista amb Ben Simmons, apte per crear quan estigui convivint amb executors o fins i tot amb Tyrese Maxey i d’unes condicions defensives innegociables. Si a més té un punt de picardia, millor. És per això que escollim Miles McBride.

És un dels two way més fiables d’aquesta fornada i un jugador d’impacte immediat. Elecció per a equips competitius de final de primera ronda amb els ulls clucs.

28. Brooklyn Nets- Chris Duarte, Oregon St., SF, molt gran

És una elecció que té probabilitats d’acabar traspassada, però tot i això encara no hem pensat en cap proposta viable. El raonament per escollir Chris Duarte és prou senzill d’entendre: els Nets només s’han de preocupar per sumar peces de valor a una rotació que ja té molt talent però que cada temporada serà una mica menys flexible per qüestions econòmiques. Chris Duarte és un aler amb capacitat defensiva sobre pilota i en circulació i un executor de triples que n’anota més del 40%. Potser no arriba a firmar cap altre contracte multianual a l’NBA després d’aquest, però a Steve Nash no li hauria d’importar. Elecció de valor immediat.

29. Phoenix Suns- Ayo Dosunmu, Illinois, SG, Junior

Els Suns han seguit una política particular en els darrers Drafts, prioritzant la productivitat i l’encaix abans que el talent i la projecció de manera molt marcada, i en aquesta edició no hauria de ser diferent. És per això que la nostra aposta és molt simple: no renoven Cameron Payne i aposten per un altre 1’5 amb capacitat per anotar pel seu compte i, en aquest cas, amb major to físic i nivell defensiu home a home. Si voleu saber-ne més, us recomanem aquest informe:

30. Utah Jazz- Roko Prkacin, Cibona Zagreb, PF, 18 anys

Torn per a un dels jugadors més joves del Draft. Roko Prkacin ha estat creixent a l’ABA aquesta temporada i els seus resultats han estat satisfactoris. Parlem d’un projecte d’aler capaç d’interpretar tots els papers de l’auca: té una construcció física ideal per treure superioritats de cara al cèrcol contra alers, té bona mecànica per executar des de fora, té bona visió de joc i és capaç de jugar en transició. El seu ritme base és ideal i té sensibilitat tàctica per fer el salt al següent nivell.

Els Utah Jazz tenen tres exteriors amb molt domini de pilota i ascendents en la presa de decisions, dos alers que generen (Ingles) i executen (Bogdanovic) i un pivot tradicional com Gobert. Roko Prkacin arribaria per desenvolupar-se en un segon pla i per interioritzar certs mecanismes de Bogdanovic, al mateix temps que si així ho desitgés Quinn Snyder podria tenir impacte immediat en la circulació de pilota de l’equip. Serà un valor a l’alça en els pròxims mocks si les coses segueixen el transcurs actual.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROPA

Tradueix »