Connecta amb nosaltres
draft

SCOUTING

NBA MOCK DRAFT 2022: versió definitiva

Aquesta nit se celebra el Draft de l’NBA de 2022. Aquest és el mock d’Esmaixada.

Comparteix

NBA MOCK DRAFT 2022: versió definitiva

1- Orlando Magic: Jabari Smith (Auburn, PF, Fr)

Jabari Smith és el millor exemple d’aler contemporani d’aquest Draft. Parlem d’un jugador que es projecta com una recurs letal de sistema. Un aler que està al voltant dels 2,10 metres, que és capaç d’anotar des del moviment, té el punt d’alliberament del llançament més elevat que ningú i, en conseqüència, col·labora a la relativització -terme que odio- de la percepció del tir. Formulem la mateixa pregunta, en una dimensió diferent, que en l’article en el qual analitzàvem la selecció ofensiva d’AJ Griffin. És un bon tir? És un bon tir per a Jabari Smith? En el cas de Jabari també cal que fem un seguiment individualitzat d’aquesta habilitat. Jabari Smith serà letal al triple (parlem d’un projecte de tirador que ho té tot per superar el 40% de triples consistentment sobre un volum elevat de llançaments), té la capacitat per convertir-se també en un executor de mitja distància molt solvent i, a més, ofereix una versatilitat les modalitats ofensives que se li poden aplicar que permet veure’l com una drecera cap a la cistella. No existeix el prospect perfecte -Victor Wembanyama s’hi apropa, però estem pendents de la darrera actualització del software-, però que tot parteixi del llançament facilita la feina a qualsevol. I és el cas de Jabari Smith, que mentre busca formes de convertir-se en un jugador autosuficient i lliura la batalla amb dos factors entrenables com el centre de gravetat i el processament del que passa més enllà d’ell i la pilota, ja té una forma clara d’aportar a qualsevol nivell.

Aquesta projecció de Jabari Smith com a executor d’altíssim nivell amb independència de la qualitat de les situacions obtingudes però no prou autonomia com per ser un eix de sistema permet tal dualitat que, al mateix temps, planteja una pregunta impròpia del que han estat fins ara els pick 1 dels darrers anys. Què necessita al seu voltant? L’èxit de la seva elecció, o més ben dit la facilitat o no per arribar al sostre de la seva aportació, està estretament relacionat amb l’estructura per la qual opti la franquícia que el draftegi. Hi ha arguments lícits per a comprar Jabari Smith com a 3, com a 4 i fins i tot com a 5 en atac; la flexibilitat que ofereix un jugador de les seves característiques físiques i anotadores és indiscutible. Per a mi, però, la seva demarcació ideal en atac és el quatre. La raó? Que el 4 no existeix; és un estat mental.

Jabari Smith no serà un iniciador. Acabarà desenvolupant l’anotació autònoma si segueix una línia de desenvolupament normal perquè el maneig de pilota es treballa bé i haurà d’afrontar una fase d’adaptació als espais NBA en la qual segur que li faran diversos matisos estratègics per a apropar-lo al temible anotador en situacions d’1 contra 1 que pot ser -és evident que tindrà un augment substancial de les accions invertides en aquesta situació-, però el tipus de repartiment d’accions ofensives en el qual pot lluir més (anotació als pals, sortida de bloqueig indirecte, spot up, mà a mà) no conflueix amb el perfil dels catalitzadors de joc que avui dominen la competició. Tampoc és un jugador que se senti còmode explorant l’àrea restringida per a finalitzar perquè no té els mecanismes ni la consistència corporal per a arribar-hi. Aquesta manca del primer nivell d’anotació, sumada a la tendència a allunyar-se del perfil corrent de generador primari, ens permet veure’l com un jugador que pot conviure amb un altre catalitzador de joc a la seva franja i que tindrà bona relació amb els connectors. Per a assolir amb garanties aquesta funció, però, serà fonamental que se’l desenvolupi encara més sense pilota en situacions que li exigeixin més proactivitat. Parlem d’aquelles en les quals ell no sigui la finalitat de la jugada -almenys no que li arribi la pilota per al tir- sinó en les quals llegeixi les superioritats creades o els desajusts defensius i aconsegueixi talls o ocupi correctament els carrils de la transició. En aquestes dues modalitats, amb un ús limitat perquè no hem d’oblidar que era la referència ofensiva d’Auburn i això implicava que se’l volgués optimitzar com a primera alternativa en l’execució, és en les quals Jabari Smith no ha estat capaç de produir al nivell que esperaríem d’un finalitzador. Ha estat percentil 9 en talls, sense anar més lluny. Més enllà de tot allò relacionat amb les àrees de pilota que abans comentàvem, hem de tenir present que sense una millora corporal en aspectes com l’agilitat gestual, la velocitat de reacció, la consistència del core o la flexibilitat serà difícil veure’l arribant al seu màxim estadi de productivitat. És evident que per als jugadors amb problemes d’autosuficiència amb pilota per arribar a l’àrea restringida l’activitat als marges -talls per línia de fons i 45 graus, sobretot- és una via que s’ha d’optimitzar especialment. Jabari Smith ha de ser una drecera per a anotar perquè té el motlle per ser-ho.

2- Oklahoma City Thunder: Chet Holmgren (Gonzaga, C/PF, Fr)

He estat un ferm defensor fins ara de que el pla d’acumulació d’eleccions de Sam Presti s’encaminava a escollir Victor Wembanyama al Draft 2023, però fins aquí. No descarto que OKC prengui decisions sorprenents, tot i que penso que estaran més relacionades amb la dotzena elecció que amb aquesta, però de totes maneres aposto per Chet Holmgren com a nou jugador de la franquícia.

Chet Holmgren és un projecte defensiu de potencial generacional. És un dels exemples més clars de força funcional en l’absorbció de contactes -el quan i el com col·locar el cos a l’hora de protegir l’anella-, té la cintura prou baixa com per creure que en atac podrà fer més que ser un finalitzador dependent del context i, a més, té molt bon toc de canell. A l’NCAA li ha costat mantenir els percentatges contra els rivals defensius més exigents, però és un tema que a l’NBA sabran treballar sense problemes.

OKC ja té Shai Gilgeous-Alexander i Josh Giddey com a eixos del projecte al perímetre, Tre Mann i Lu Dort com a jugadors de rol de referència i, finalment, un buit a la zona que convé omplir. En el millor dels casos Chet Holmgren és un jugador que encaixa a la perfecció amb les necessitats en el 2c2 de Josh Giddey i no es trepitja amb les tendències de primer nivell en l’1 contra 1 de SGA, a banda que ofereix flexibilitat sobre el plantejament del joc interior ja que, tot i que sigui el nucli del sistema defensiu, pot jugar de 4 o de 5. Els paral·lelismes amb Evan Mobley en aquest àmbit són clars.

3- Houston Rockets: Paolo Banchero (Duke, PF/C, Fr)

Una de les eleccions més clares d’aquest mock. Pel meu gust és el millor jugador d’aquesta classe i, juntament amb Shaedon Sharpe, un dels dos jugadors amb potencial de superestrella -parlem del millor escenari de desenvolupament- que trobarem. Paolo Banchero és un projecte de generador primari que s’ha especialitzat en el joc a la mitja distància, ja que Duke ha orbitat al voltant de la seva activitat allà. Té l’1 contra 1 molt masteritzat i, tot i que es nota que el període de pandèmia ha influenciat la seva velocitat de processament del joc perquè encara ha de guanyar agilitat mental, té capacitat per deixar els companys en bona posició.

Houston ja té un anotador de capçalera al perímetre com Jalen Green, ha d’acabar de saber cap a on tendeix Kevin Porter Jr. i té el marge propi de les reconstruccions per polir el voltant del projecte a través de prova i error. Paolo Banchero és un quatre que pot jugar de cinc, tot i que no és descartable que el provin de tres, i la clau per al seu èxit als Rockets serà com el desenvolupin en tasques de creació. Personalment m’agrada imaginar-me’l com un jugador que, a banda de l’1 contra 1, tindrà molt pes en la generació de joc a partir de la caiguda de bloqueig directe ja que així guanyarà en la lectura d’avantatges generats i podrà treballar per treure tirs lliures, ja que té les condicions per forçar contactes i treure’n profit. L’evolució que ha tingut en el llançament aquesta temporada fa que sigui mala idea apostar contra el seu rendiment des del triple a mig termini.

4- Sacramento Kings: Jaden Ivey (Purdue, SG, So)

Jaden Ivey és una de les eleccions més complexes d’aquest mock. Sembla bastant assumit que si Sacramento es queda l’elecció l’home serà ell perquè se’l veu com un jugador amb projecció d’estrella si es desenvolupa adequadament, però jo tinc reserves sobre aquest punt i també sobre si és encertat apostar per ell en una línia de desenvolupament de generador primari -a Sacramento tenen un escenari ideal per a que no sigui així-. Veig Ivey com un combo anotador de nivell, capaç de ser desequilibrant com ningú a camp obert i amb una acceleració digna dels fora de sèrie, i també em sembla que l’evolució que ha tingut com a executor i anotador des de fora sobre bot és en la millor direcció imaginable a l’inici de la temporada amb Purdue, però no el projecto generant a nivells elevats per a companys. Conciliar això amb un De’Aaron Fox que havia de seguir un camí similar després de la firma de Domantas Sabonis és un procés delicat. Dit això, Sacramento ha d’apostar amb convicció pel millor talent que trobi en cas que es quedi l’elecció.

5- Detroit Pistons:Ben Mathurin (Arizona, SF, So)

Ben Mathurin és un dels millors tiradors d’aquest Draft. Ofereix la versatilitat posicional per alternar les posicions de 2 i 3 i el gran termòmetre per saber fins a quin punt comprem la seva projecció és si ens creiem que, més enllà de la capacitat per treure el tir des d’un punt d’elevació gairebé impossible d’intimidar, té virtuts extrapolables per ser un generador terciari per al col·lectiu o podrà trobar noves dimensions per anotar sobre bot. La sensació des del traspàs de Jerami Grant als Blazers és que Keegan Murray té encaix natural a Detroit, però com que compto amb la renovació de Marvin Bagley i imagino que bona part dels 56 milions que tenen disponibles seran per oferir-los a Miles Bridges (4) o DeAndre Ayton (5), he preferit optar per un altre camí per a aquesta elecció.

La temporada passada ja es va notar que Cade Cunningham tenia molt més com a generador que el que havia exhibit a OSU, i no va ser per la qualitat dels executors de Detroit -o no només per això- sinó per la familiarització ràpida que va tenir amb els espais de l’NBA. Ben Mathurin es beneficiarà de compartir pista amb un generador primari del perfil de Cade Cunningham, disposarà d’oportunitats per fer prova i error sobre bot en determinades rotacions i, a més, podrà créixer sense exigència de resultats. Té més versatilitat de llançament que Saddiq Bey i contribuirà a forjar la cultura defensiva ja que és un jugador compromès en aquesta àrea.

6- Indiana Pacers: Shaedon Sharpe (Kentucky, SG/SF, Fr)

Els Indiana Pacers iniciaran la reconstrucció. És un dels equips que poden buscar moure’s en aquest Draft amb jugadors com Myles Turner o Malcolm Brogdon, ja sigui per fer-se amb una elecció més alta o per aconseguir una altra elecció valuosa a la primera ronda. Rick Carlisle liderarà aquesta nova etapa i de moment ja té en Tyrese Haliburton el director de joc ideal.

En aquest escenari, i tenint en compte que el mock d’aquest any és sense traspassos, ens quedem amb que els Indiana Pacers escullen Shaedon Sharpe. Quan les reconstruccions es troben en una fase tan inicial com la dels Pacers ara mateix -assumint que desfan la base actual-, la prioritat és trobar talent. Qui vulgui saber més sobre Shaedon Sharpe té enllaçat aquí mateix l’extens informe que vam publicar sobre ell fa uns mesos. És, a grans trets, el jugador amb millor potencial anotador d’aquesta generació. Encaixarà perfectament amb un generador primari molt ben dotat per la passada com Haliburton, que l’alliberarà de tasques que a dia d’avui encara no controla,i disposarà de llançaments i marge d’error sense necessitat de sumar resultats immediats.

7- Portland Trail Blazers: Jalen Duren (Memphis, C, Fr)

Els Blazers probablement no draftejaran en aquesta posició perquè Adrian Wojnarowski ja ha comentat que estan en negociacions per a incorporar un altre aler -OG Anunoby-, però com que aquesta simulació és sense traspassos i les posicions 1, 2, 3 i 4 dels Blazers ja estan ben ocupades en la primera rotació, l’aposta que fem és Jalen Duren. La renovació de Jusuf Nurkic és incerta i, al cap i a la fi, per a un pivot sempre és agradable fer el salt al professionalisme acompanyat d’un jugador com Damian Lillard.

Jalen Duren és un jugador d’envergadura monstruosa que farà que es noti la seva presència a l’àrea restringida des del primer dia i, tot i que no tindrà el marge per tenir un desenvolupament tècnic en atac als partits que sí que podria tenir en altres franquícies en situació menys competitiva, sí que podrà produir per damunt del cèrcol amb facilitat. Jalen Duren encaixa perfectament com a plug and play en un equip que vol recuperar el terreny perdut. És un pick molt funcional.

8- New Orleans Pelicans (via Lakers): Dyson Daniels (Ignite, SF)

Vam parlar extensament sobre Dyson Daniels a l’inici de la temporada en un article sobre els talents emergents del bàsquet australià. New Orleans Pelicans és l’equip del TOP10 del Draft que menys necessitat d’incorporar una peça central té, entre altres raons perquè ja ha disputat Play Off i la base CJ McCollum-Brandon Ingram-Zion Williamson serà l’eix angular del projecte a mig termini. Dit això, si una cosa ha quedat clara aquesta temporada és que Herb Jones té potencial de DPOY, però necessita una estructura que l’acompanyi. De la mateixa manera, des de l’adéu de Lonzo Ball a NOLA també li ha mancat la presència d’un jugador intercanviable en defensa, que pugui exercir de base sense acumular un ús indecent i que tingui sentit de la dinamització. I Dyson Daniels, amb matisos, encaixa en aquest perfil.

Dyson té el millor perfil defensiu perimetral de la classe i en atac, tot i que encara està en vies de desenvolupament, té maneres de trobar el llançament des de la mitja distància a base de bombes (57,4% d’encert aquesta temporada!) i bones lectures, té sensibilitat per la passada, pot exercir d’iniciador i se sent còmode marcant els temps en transició. L’encaix a la proposta dels Pelicans és molt natural ja que li permetria ser un generador secundari mentre treballa en els aspectes anotadors del seu joc. Qualsevol millora en el catch and shoot i l’activitat en talls que aporti valdria or.

9- San Antonio Spurs: Ousmane Dieng (NZB, SF)

Sembla que els San Antonio Spurs poden ser un dels agitadors de la nit pels rumors de traspàs de DeJounte Murray. Gregg Popovich està cuinant a foc lent un projecte intrigant en el qual, per sort, encara hi tenen encaix jugadors de tota mena per criteris de sostre i projecció. Tenint en compte que a SAS no li preocupa tenir jugadors trepitjant G-League en el primer any de contracte i que a més tenen comptes pendents com l’entrada definitiva en dinàmica de Josh Primo, no seria gens estrany que apostessin per Ousmane Dieng com a elecció en la novena posició. El francès és un projecte fascinant que s’ha format aquesta temporada a l’NBL i que ha cremat etapes en termes d’eficiència i responsabilitat de forma vertiginosa al llarg de 2022. Ha passat de ser un jugador que queia en picat -a finals de 2021 i inicis de 2022 hi havia fins i tot debat entre ell i Hugo Besson- a ser un projecte de TOP 10 que té virtuts que casen molt bé amb la lliga.

Parlem d’un jugador de 2,08 metres d’alçada que serà capaç de llançar a alt nivell, d’iniciar accions de bloqueig directe com a passador i que, si fa una bona transició física a la lliga, també podrà finalitzar accions a l’àrea restringida. En defensa ha progressat molt navegant per pantalles i té un joc de peus prou net com per emmirallar-se amb generadors ràpids de centre de gravetat baix. Pateix quan l’ataquen per la banda esquerra, però és capaç de compensar distàncies amb envergadura. Possiblement a l’NBA el patró d’adapació a la lliga tindrà similituds amb el que ha tingut a l’NBL, així que li anirà bé estar en un entorn pacient.

10- Washington Wizards: Keegan Murray (Iowa St, PF, So)

Keegan Murray ha estat un dels millors jugadors de l’NCAA d’aquesta temporada. Ha dominat el bàsquet universitari amb promigs de 22 punts, 8.5 rebots, 62,5% en tirs de 2 i 39,8% en tirs de 3 sobre gairebé cinc intents. La seva productivitat ha estat excel·lent i és l’aval principal d’un jugador de segon any que, xifres en mà, sense mirar partits ni analitzar el procés de les seves accions, seria vist com un dels gran arguments ofensius de la classe. Però el seu perfil obre la porta a una sèrie de debats molt amplis.

Al final, tots giren al voltant de com traslladar les virtuts d’una lliga a l’altra. Si fem un cop d’ull a la forma de jugar de Keegan Murray veurem que no és un anotador de 22 punts a l’ús: la major part del seu joc no és l’1 contra 1 i el 2 contra 2 com a generador sinó que és tot allò relacionat amb els àmbits més executors. Ha desenvolupat el tir exterior fins al punt que pot anotar consistentment, ha trobat maneres d’arribar atacar sobre bot amb certa facilitat gràcies a la capacitat que té d’anotar girant sobre si mateix, ha trobat recursos de pal baix que no són estètics però sí que són eficients i s’ha convertit en un jugador que treballa molt bé el fons de la pista i els 45 graus per tal de sumar a base de talls. A això li hem de sumar també que progressivament ha anat demostrant que podrà ser un jugador productiu en accions com a bloquejador. Keegan Murray, d’alguna manera, ha demostrat que pot interpretar tots els papers de l’auca amb garanties. Això a l’NBA és una base fundacional sòlida perquè demostra flexibilitat per als equips que estudiïn vies de desenvolupament per a Keegan, però no ajuda a respondre la pregunta sobre com maximitzar-lo. Ha fet de tot bé, però el repartiment d’accions no és propi d’un jugador nuclear i el procés no sempre ha estat esperançador.

Com l’ha potenciat Iowa? Doncs bé: convertint-lo en un jugador dependent del sistema per a poder generar. Això vol dir, sobretot, proporcionar-li opcions de generació a partir d’avantatges creades amb la circulació de la pilota i brindar-li la possibilitat d’atacar la rotació defensiva. Iowa va aconseguir optimitzar el seu bot per tal de convertir-lo en quelcom reactiu, conseqüència de l’activitat col·lectiva, i no en un element molt més nuclear del sistema que segurament hauria posat de manifest la dificultat que té per a originar avantatges del no-res. Keegan és un jugador funcional: ha aconseguit anivellar les virtuts atlètiques a un repertori que no li exigeix allunyar el joc sobre bot fora de la seva zona de confort i ha trobat maneres de superar la defensa en cada situació. El percentatge pròxim al 40% en triples a peu parat que té fa que la rotació defensiva sobre ell sigui contundent per tal d’evitar-li el llançament, i a partir d’aquí fa valdre la resta d’aptituds que té.

Aquestes virtuts exposades tenen especial sentit si entenem Keegan Murray com un 4, també. No serà capaç de generar superioritats des del 3 per domini de pilota ni per velocitat, el seu joc es fonamenta sobretot en la força i la capacitat per actuar a base de lectures reactives amb o sense pilota i, a més, el gruix de les vies d’aportació més sòlides que té a dia d’avui en atac que veiem clarament extrapolables a l’NBA (càrrega del rebot ofensiu, talls i catch and shoot) són qüestions molt contextuals de l’equip en el qual et trobes quant a definició del volum que assumiran.

El que és especialment interessant de Keegan Murray, i és un àmbit que compro com a traslladable abans que l’atac en el seu cas, és el rendiment defensiu. Keegan és un jugador que no podrà fer-se càrrec d’exteriors amb solvència i tampoc serà capaç d’ocupar-se d’interiors convencionals, però es projecta com un defensor de tresos i quatres prou sòlid i, a més, per la seva activitat i la capacitat de ser disruptiu, podrà interpretar bé a l’NBA el paper de defensor des de costat feble centrat en les ajudes i rebots defensius. Les estadístiques, com en l’àmbit ofensiu, acrediten més eficàcia que el que realment ensenya el seu procés en les accions. És, de nou, un jugador més preparat per a donar consistència a una estructura que per a ser l’eix de l’estructura com a tal.

11- New York Knicks: AJ Griffin (Duke, SF, Fr)

Una de les grans caigudes del Draft si comparem on és en el meu rànquing de preferències personals (TOP6) i l’elecció a la qual cau.  Si voleu conèixer el perfil d’AJ Griffin, llegiu aquest article.

Els New York Knicks s’enduen un el millor tirador de la classe. Un jugador que, més enllà dels dubtes mèdics que genera, necessitarà marge per poder produir amb pilota a les mans en cas que la franquícia el vegi com alguna cosa més que un executor -el millor de la classe- de primer nivell, però si assoleix alguna de les dimensions que se li intueix -no cal que sigui en la passada inicialment; simplement que aconsegueixi arribar amb assiduïtat a altres nivells d’anotació- serà molt versàtil ofensivament. Us remetem al perfil que vam publicar-ne per saber què en pensem.

12- Oklahoma City Thunder (via Clippers): Jeremy Sochan (Baylor, PF, Fr)

El concepte de 4 s’està reinventant a l’NBA, i cada vegada és més fascinant d’estudiar. Jeremy Sochan és, possiblement, un dels casos més particulars de la generació. En termes atlètics no té res a veure amb Tari Eason, no ofereix les garanties en el llançament dels quatres oberts i tampoc té suficient capacitat sobre bot com per ser un jugador que ataqui la rotació defensiva a un nivell que posi contra les cordes les defenses de la lliga. Què té, doncs? La facilitat per entendre el joc més gran de la loteria.

Jeremy Sochan és tot cervell. Encaixarà a la perfecció en sistemes que busquin dels seus quatres coses similars a les que busca Golden State o Brooklyn Nets: proactivitat en el short roll per redistribuir, capacitat d’anticipar-se a partir de la lectura de joc a la defensa rival, respecte pel seu tir exterior de les defenses rivals encara que sigui sobre un volum reduït i, sobretot, una manera diferent de contribuir a l’espaiat de l’equip. Comprensió dels talls, els bloqueigs indirectes i, especialment, capacitat per ser 5 en formats petits si s’escau. Si a això li sumem que Jeremy Sochan és un jugador perfectament intercanviable en defensa i molt ben dotat per omplir els buits que sorgeixin, el resultat és un jugador que formarà una parella defensiva temible amb Chet Holmgren a la pintura dels Thunder al mateix temps que s’adaptarà a una dimensió terciària en atac.

13- Charlotte Hornets: Ochai Agbaji (Kansas, SF, Jr)

Veig complicat que els Hornets escullin amb la tretzena i la quinzena elecció, em sembla que intentaran traspassar-ne algun per tal de no tenir dos jugadors de primer any a la plantilla la temporada que ve, però en qualsevol cas la prioritat de Michael Jordan i la gerència de la franquícia és ser competitius i acompassar el projecte als temps de LaMelo Ball, que ja pica a la porta dels millors bases de la lliga. Charlotte necessita trobar generadors accessoris de garanties, sobretot si marxa Gordon Hayward, però a aquestes alçades del Draft no n’hi ha disponibles. Per aquesta raó utilitzarem les dues eleccions per a farcir el contorn de la plantilla.

Ochai Agbaji és un jugador de sostre més limitat que molts dels que sortiran després, però aportarà el tir exterior i la versatilitat defensiva que necessita la plantilla dels Charlotte Hornets. Ha tingut una progressió molt bona en tir exterior des de la seva primera temporada a Kansas i aquest any ha acabat registrant un 41% d’encert sobre gairebé 7 triples per partit, però el seu joc ofensiu és purament executor i unidimensional. Penso que ja ha tocat el seu sostre de la línia de desenvolupament i que el tema, ara, és com trasllada la versió actual a l’NBA.

14- Cleveland Cavaliers: Johnny Davis (Wisconsin, SG, So)

El cas de Johnny Davis és un dels més fascinants del Draft 2022. Genera poca atracció a l’aficionat perquè el seu joc és menys efectista que el de la majoria de noms de la part alta, però la seva projecció a l’NBA és una de les més optimistes de la classe. Parlem d’un jugador que ha hagut d’assumir durant tota una temporada el pes ofensiu d’un equip que comptava amb un dels pitjors blocs executors de l’NBA i que, a més a més, compta amb unes aptituds defensives molt interessants per a implementar-se des del primer dia. És un jugador que a l’NBA no tindrà el paper de generador primari que ha tingut a NCAA…i això és beneficiós per a la seva candidatura.

Tot just el 30,4% de les seves cistelles han estat assistides a l’àrea restringida, cosa que és especialment al·lucinant tenint en compte que el maneig de pilota no és especialment avançat i que el seu primer pas no és elit, a més que les defenses es podien centrar completament en ell. S’haurà de combinar aquesta característica amb dues coses: el necessari increment dels triples llançats (tot just 3,9 per partit, menys de 7 per 100 possessions, cosa estranya per a un exterior amb tant USG) i, en clau beneficiosa per al seu cas, l’espaiat NBA i la presència de nous focus d’atenció. És per això que la convivència amb Darius Garland és positiva per als dos. Podrà conviure amb un generador que se sentirà molt més còmode en el bloqueig directe i li treurà atenció del rival i, per altra banda, reforçarà l’estructura defensiva dels Cavaliers. Té capacitat altíssima per passar bloqueigs i és l’exterior més disruptiu de la loteria. Un valor segur en defensa.

15- Charlotte Hornets (via Pelicans): Mark Williams (Duke, C, So)

El mateix criteri que hem fet servir abans: és improbable que Charlotte faci servir les dues eleccions, però si ho fa serà per escollir dos jugadors que es puguin integrar ràpidament a la rotació, cosa que amb James Borrego al capdavant de les operacions no han fet ni Kai Jones ni James Bouknight.

Mark Williams és un pivot de caràcter rim runner que no té altra gràcia que la capacitat d’intimidació en defensa i la facilitat que té per treballar per damunt de l’anella en situacions de 2 contra 2, virtut que casa molt bé amb un passador del calibre de LaMelo Ball. És una elecció feta purament per encaix.

16- Atlanta Hawks: Jalen Williams (Santa Clara, SG/SF, Jr)

És una altra de les eleccions que sembla que es mourà ja que Atlanta està immersa en negociacions per DeJounte Murray (la font és el propi DeJounte Murray) i, si això passés, Jalen Williams tindria poc sentit, però de totes maneres si conserven l’elecció Jalen és el jugador que omple més buits de la plantilla actual dels Hawks. Parlem d’un jugador amb les capacitats físiques i defensives d’un aler i la lectura de joc pròpia dels bases, amb la qual cosa podria exercir de generador secundari i d’alternativa a a Trae Young. Jalen Williams medeix poc més de 2 metres, excel·leix en les situacions de bloqueig directe com a generador i té toc de canell com per pensar que el llançament s’extrapolarà bé a l’NBA, a banda que podrà produir a l’àrea restringida i trobarà respostes amb floaters a les múltiples fórmules defensives que es fan servir a l’NBA.

La temporada que ve serà clau per veure quina és la posició dels Atlanta Hawks en una conferència Est que ha fet un salt de qualitat molt significatiu. No hi ha dubte que Trae Young és el tipus d’estrella que t’apropa al Play Off de manera sistemàtica, però també és el tipus d’estrella que et fa viure en un compte enrere permanent per si les coses no funcionen. Travis Schlenk és un GM que sol draftejar de manera molt encertada i segur que té detectades les necessitats de la franquícia.

17- Houston Rockets: Tari Eason (LSU, PF, So)

Tari Eason és un monstre. En defensa ha aconseguit una quantitat indecent de taps i recuperacions que l’acrediten com un jugador disruptiu com ningú més en defensa i, a més, es projecta com un defensor home a home d’alers i aler-pivots molt productiu. En atac, en canvi, la valoració depèn de fins a quin punt creguis en les seves habilitats: si penses que el 44% en T3 és real i estable -té més del 80% d’encert en tirs lliures, també- i que la capacitat que té per atacar la rotació defensiva amb la mà dreta i forçar tirs lliures amb l’absorbció de contactes és traslladable, possiblement et semblarà un jugador pròxim a la loteria.

Tari Eason encaixa perfectament a Houston. Al costat de jugadors com Sengün o Paolo Banchero és fonamental que hi hagi jugadors actius sense pilota que produeixin amb talls o en catch and shoot i que, a més, pugui emparellar-se amb qui faci falta en defensa. Tari ho és.

18- Chicago Bulls: Malakhi Branham (Ohio State, SG, Fr)

Els Chicago Bulls són un altre dels equips immersos en rumors de traspàs. Es comenta que Rudy Gobert és un objectiu principal de la franquícia i també que s’està buscant la forma de desfer-se de Coby White, que precisament podria entrar en un traspàs conjuntament amb l’elecció d’aquest any. De totes maneres, si la mantenen, el criteri que hem fet servir per escollir el jugador que Arturas Karnisovas draftejarà és una barreja entre el de millor jugador disponible i la necessitat de la franquícia, que necessita trobar un jugador de suport per a DeMar DeRozan i Zach LaVine en l’anotació.

Malakhi Branham ha estat un dels millors jugadors de l’NCAA aquesta temporada a Ohio State. El freshman no és particularment explosiu, no accelera de manera molt desequilibrant i tampoc té una virtut nuclear física clara, però és capaç de crear-se espais, domina el joc a partir de mà a mà, està acostumat a sumar des de la mitja distància amb bombes i tirs sobre bot i es perfila com un anotador eficient. Chicago no necessita que tingui una evolució notable com a passador perquè els focus de creació pel col·lectiu són altres, així que podrà seguir un desenvolupament orgànic sense sortir inicialment de la zona de confort, que és ideal per a un jugador que en principi seria el nou sisè home de la plantilla.

19- Minnesota Timberwolves: TyTy Washington (Kentucky, PG/SG, Fr)

Els Minnesota Timberwolves posaran D’Angelo Russell al mercat segons han comentat els periodistes de referència dels Estats Units i, per tant, necessitaran un reforç al perímetre. El perfil d’aquest exterior ha de ser el d’un jugador que anoti en diverses dimensions a partir de bloqueig directe, que no condicioni l’ús ofensiu d’Anthony Edwards i que, a més, tingui més impacte defensiu. És a dir: un jugador que, sense sostre d’estrella, tingui contribució immediata al dia a dia d’un equip que desitja instal·lar-se al TOP 8 de l’Oest. TyTy Washington respon a aquest motlle.

Té bon tacte, és clarivident en situacions de bloqueig directe, té l’envergadura i el desplaçament lateral necessaris per fer-se càrrec de bases i escortes a l’NBA i no necessita un volum de pilota especialment elevat per produir. Cal polir-lo en aspectes com el catch and shoot o l’activitat sense pilota, però té el perfil de combo guard amb facilitat per delegar responsabilitats si té altres generadors a prop. Comet poques errades no forçades i ha trobat formes de compensar amb comprensió del joc i lectura de les superioritats les limitacions atlètiques que té.

20- San Antonio Spurs (via Raptors): Blake Wesley (Notre Dame, SG/SF, Fr)

Blake Wesley és un dels jugadors més polaritzants d’aquesta generació. Físicament no té res a envejar a cap exterior de la classe: dimensions d’aler, acceleració i canvi de ritme, explosivitat a camp obert i cos per ser un finalitzador en contacte a l’àrea restringida fiable a l’NBA. El que necessita ara és tenir l’entorn ideal per a poder calmar el seu joc i posar en ordre totes aquestes virtuts. A això li hem de sumar que té el marc ideal per ser un bon defensor d’1 contra 1 i 2 contra 2…sempre i quan aconsegueixi processar el joc amb més calma.

També serà important per a Blake Wesley la convivència amb altres generadors, cosa que no ha pogut treballar aquest any a l’NCAA, i que sigui capaç de desenvolupar mica en mica el tir de mitja i llarga distància en la sortida de bloqueig directe, així com alternatives per quan li toqui treballar sense pilota, que no ha estat un escenari habitual aquesta temporada. Té les condicions ideals per ser un generador secundari a l’NBA en paràmetres físics, però té camí per recórrer a l’hora de saber com i quan aplicar-les.

21- Denver Nuggets: Jake Laravia (Wake Forest, SF, Jr)

Les lesions han estat condicionants importants en el rendiment recent dels Denver Nuggets, però un altre dels factors clau és que des de la gerència no s’ha fet una bona feina per envoltar Nikola Jokic d’alers capaços d’interpretar el joc des d’un paper auxiliar en atac però que, sobretot, fossin protectors de primer nivell en defensa. Jugadors físics, intercanviables i actius sense pilota que permetessin que Jokic hagués de fer el mínim de recorreguts i la defensa sobre el generador funcionés. Els retorns de Jamal Murray i Michael Porter Jr. seran d’extrema utilitat, però necessitaran actors de repartiment coherents amb la proposta de Mike Malone.

Jake Laravia és un jugador que em té el cor robat en aquest àmbit. No és autònom en atac i ha de treballar en l’execució des del perímetre, però és un jugador amb una sensibilitat pel joc i un sentit del dinamisme de primer nivell que, a més, està preparat per aportar des de ja en defensa a l’NBA. És disruptiu com ningú (1,7 recuperacions i 1 tap per partit), té intercanviabilitat per fer-se càrrec de jugadors del 3 al 5 i interpreta perfectament les necessitats del col·lectiu. Per a un candidat a l’anell, comptar amb jugadors de rotació capaços d’omplir qualsevol buit és vital i marca diferències.

22- Memphis Grizzlies (via Jazz): MarJon Beauchamp (Ignite, SF/SG)

MarJon Beauchamp és un jugador dissenyat per jugar als Memphis Grizzlies. Té el punt de caràcter propi dels jugadors que han estat importants en els grans moments d’aquesta franquícia gràcies al punt de picardia inherent al seu joc, la voluntat de defensar jugadors més grans sense problemes i el motor. És un jugador de gran desplegament que no necessita massa volum d’accions destinades a ell per a aportar. La seva envergadura és realment monstruosa i el principal problema defensiu que té és que molt sovint pren decisions de tot-o-res, de manera que serà important que aprengui a contemporitzar i gestionar esforços i distàncies. Ha de catalitzar la intensitat millor per ser millor defensor en el còmput global.

En segones unitats pot assumir tirs amb una percepció del llançament en ocasions qüestionable però assumible -mitja distància, algunes penetracions amb finalitzacions forçades- i quan convisqui amb altres generadors serà un soci incansable en talls i oferirà línies de passada per tirs oberts. MarJon Beauchamp és un jugador que aporta intangibles i té capacitat per canviar dinàmiques, i pot ser la raó perfecta per acabar de confeccionar el joc exterior dels de Taylor Jenkins prescindint de Dillon Brooks i otorgant-li aquest rol al jove format a Ignite.

23- Philadelphia 76ers: EJ Liddell (Ohio State, PF/C, Jr)

Els Philadelphia 76ers han tingut problemes al llarg dels darrers mesos per fer una rotació interior solvent. Paul Reed no ha comptat amb massa confiança de Doc Rivers i s’ha sentit més còmode com a quatre que com a cinc, i DeAndre Jordan és un experiment que més val que no comentem. En aquest context, la necessitat principal dels Sixers tan bon punt assumim -com és el cas d’aquesta simulació- que es queden l’elecció és escollir un jugador que doni certeses defensives, pugui jugar de cinc i en atac s’adapti a les necessitats de Joel Embiid i James Harden. Qui pot fer això millor que EJ Liddell? Ningú, a aquestes alçades.

Liddell és un quatre que pot jugar de cinc en sistemes regits pels canvis d’assignació. És robust, té el centre de gravetat baix i, a més, té una sensibilitat especial per la dinamització i el short roll que pot ser útil per connectar amb la resta de companys en lectures simples. 2,5 assistències per partit, 2,6 taps i un 38% en triples sobre 4 intents. Com a carta de presentació per a l’NBA ofereix força garanties.

24- Milwaukee Bucks: Jaden Hardy (Ignite, SG)

Milwaukee es troba en la situació pròpia dels equips candidats a l’anell que no tenen marge salarial per reforçar el contorn de l’equip, i per això les eleccions de primera ronda del Draft que tenen disponibles tenen doble transcendència pels perfils que poden trobar i pels seus detonants salarials. Un dels problemes de la segona unitat dels Bucks ha estat la manca de respostes anotadores, i pocs jugadors disponibles en aquest punt poden oferir millors solucions que un Jaden Hardy que en el seu dia va ser candidat a pick TOP 10 del Draft.

I potser el millor escenari de Hardy previ a aquesta temporada ja no existeix, o s’ha redefinit, però continua sent un jugador que ja ha demostrat que pot anotar contra professionals i que, amb una modificació del volum d’accions que absorbeix, pot tenir lloc ja a la lliga. Té condicions físiques per ser més que un tirador, amb la qual cosa pot adaptar-se bé a la funció de microones.

25- San Antonio Spurs (via Celtics): Nikola Jovic (Mega Mozzart, SF)

San Antonio és un altre dels equips amb múltiples eleccions en aquesta primera ronda. A la nostra simulació se’n van amb 3 alers: Ousmane Dieng, Blake Wesley i, ara, Nikola Jovic. Els tres són diferents. Els dos primers ja els hem descrit, mentre que Jovic és un jugador que a dia d’avui té com a millor virtut el tir exterior. Processa bé el joc però necessita agilitzar-lo, ha de treballar en el maneig de pilota per poder continuar polint la lectura i la passada i, a més, haurà de passar hores fent treball físic al gimnàs i a la pista per posar-se al to exigit a l’NBA.

San Antonio té una sèrie d’alers molt físics que no comparteixen virtuts amb Jovic i, a més, poden proporcionar al serbi l’entorn ideal per polir les seves mancances sense exigència ni pressa. Jovic és un jugador que pensa millor que el que aplica les coses, i si la gerència i els desenvolupadors de talent fan una bona feina amb ell per anivellar els dos conceptes acabarà convertint-se en una elecció de valor a mig termini.

26- Houston Rockets: Dalen Terry (Arizona, PG, So)

Després d’escollir Tari Eason i Paolo Banchero en les eleccions anteriors, Houston tanca la seva primera ronda amb Dalen Terry, un 1-3 amb aptituds defensives fantàstiques que pot adaptar-se perfectament al sistema amb tants iniciadors híbrids que estan dissenyant Rafel Stone i Stephen Silas. 

Dalen és un jugador que pot generar-se avantatges sobre bot, que podrà arribar a l’àrea restringida i dividir per crear tirs oberts per a companys i que per acabar de definir-se necessita incrementar el volum de triples que llança com a executor a peu parat.

27- Miami Heat: Walker Kessler (Auburn, C, So)

Walker Kessler ha estat un dels millors pivots defensius de l’NCAA aquesta temporada, és poc dependent de la pilota i pot obrir la pista de manera funcional per, fins i tot, anotar alguns tirs oberts. És un molt bon complement per a Bam Adebayo i és ideal tenint en compte que ni Ömer Yurtseven i Dewayne Dedmon encaixen bé en el perfil que Spoelstra necessita per la rotació. Pivot solvent per a la segona unitat dels Miami Heat.

28- Golden State Warriors: Christian Braun (Kansas, SF/SG, Jr)

Els Warriors han guanyat l’anell de l’NBA, tenen una base sòlida per tornar a ser competitius pel mateix objectiu la temporada que ve, podran integrar Kuminga i Moody a la rotació amb menys reticències i, a més, estan pendents de decidir sobre el futur de James Wiseman, que és una mica contracultural amb el model de joc però va ser una inversió important de la gerència. Les necessitats de la franquícia per omplir la rotació passen per trobar un altre base que no tingui gran dependència de la pilota però pugui organitzar el joc en els minuts sense Stephen Curry. Nosaltres no els donem un base -creiem que el buscaran a l’agència lliure- perquè les opcions més interessants que puguin encaixar a GSW ja no estan disponibles -Kennedy Chandler sí però les limitacions físiques no juguen a favor de la seva candidatura per ser suplent de GSW-, però sí que els assignem un jugador que funciona en sistemes dinàmics com a generador terciari i dinamitzador i que, a més, arriba procedent d’una cultura guanyadora: Christian Braun.

Christian Braun és un escorta/aler de dimensions d’exterior que té capacitat per treure profit dels atacs contra rotacions defensives a partir de lectures reactives, que podrà anotar a un nivell consistent des del perímetre i que, fins i tot, té certa autonomia per arribar a l’àrea restringida. En defensa té versatilitat per fer-se amb tota mena de bases i escortes i també amb certs alers. El més probable és que GSW intenti traspassar l’elecció i baixi a la segona ronda per tenir més flexiiblitat salarial, i en funció de fins on baixi Braun podria estar disponible encara.

29- Memphis Grizzlies: Kendall Brown (Baylor, SF, Fr)

Els Grizzlies tenen una política de Draft molt particular…i per això m’hi encaixa perfectament Kendall Brown, que és un jugador que té unes eines físiques brutals però necessita desenvolupament tècnic a llarg termini per tenir aportació amb pilota a la lliga. La verticalitat, la capacitat de desplegament del 2 al 4 i la versatilitat defensiva estan fora de dubte, però convé que treballi per expandir el rang i es converteixi en un executor molt més sòlid, que solen ser coses que no acaben de casar amb el perfil que ha estat els darrers anys (ha fet una transició interior-exterior que algun dia analitzarem). Veient com han tractat Ziaire Williams -millor projecte que ell-, Memphis seria un bon entorn per a Kendall Brown.

30- Denver Nuggets (via OKC): Kennedy Chandler (Tennessee, PG, Fr)

Denver perdrà Campazzo i està al mercat per Monte Morris, de manera que necessitarà trobar un base de rotació que pugui assumir pes de generador en els minuts sense Nikola Jokic ni Jamal Murray. En aquest sentit, tanca la primera ronda un Kennedy Chandler que té talent de loteria i encaixa amb les necessitats de la franquícia entrenada per Mike Malone. Processa molt bé el 2 contra 2 com a passador, té bona projecció com a tirador de mitja i llarga distància sobre bot i és prou actiu a les línies de passada com per proveir d’alguns punts fàcils al seu equip. El tema amb ell és la protecció defensiva que requereix perquè els equips el buscaran, però el seu rendiment en aquest àmbit sobre bases a la SEC ha estat notable.

 

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Més a SCOUTING

Tradueix »