Connecta amb nosaltres

NBA

Els Nets es fan grans: KD i Kyrie Irving, emblemes d’una victòria

Kevin Durant i Kyrie Irving seran les estrelles dels Nets.

Comparteix

Els Nets es fan grans: KD i Kyrie Irving, emblemes d’una victòria

Els Brooklyn Nets de la temporada que ve no tindran res a veure amb els de les últimes temporades. Ara ja, sense seqüeles del traspàs del magnat amb els Celtics que els va portar a passar anys a la deriva, la franquícia de Sean Marks i Kenny Atkinson no deixa de fer passos endavant en direcció cap a un objectiu concret: l’anell. Les incorporacions de Kevin Durant, Kyrie Irving i DeAndre Jordan, anunciades prèviament per Adrian Wojnarowski, són el preludi d’un projecte competitiu que viurà el seu màxim esplendor a partir de mitjan 2020.

La lesió de Kevin Durant no ha estat un impediment per tirar endavant el tracte. Tingui la lesió que tingui, que en aquest cas tots sabem quina és i és molt greu, quan torni continuarà sent un dels millors jugadors de la lliga. L’estira-i-arronsa entre Irving i Durant per escollir una de les franquícies de NY s’ha decidit a favor de l’ex dels Celtics, que torna a casa seva amb la necessitat imperiosa de redimir-se i recuperar la reputació que ha perdut aquest any de cara al públic i als dirigents. I DeAndre Jordan, amic íntim de Kevin Durant, tot i els dubtes que deixa sobre el futur de Jarrett Allen serà un bon interior pensant en la realitat immediata de la plantilla. Aquesta és la certesa més gran de la nit: els Nets són un projecte de campió. Almenys a partir del 2020.

Però també ho seran els Warriors. Són un monstre de mil caps que sempre es regenera i que només conjuga el verb competir. Amb més o menys escrúpols, amb més o menys sort i amb més o menys opinió favorable de l’entorn han estat capaços de revertir una situació crítica i convertir Kevin Durant en una oportunitat per obrir les portes a un nou projecte apassionant i incert. Perquè tot el que tinguis, comparat amb Kevin Durant, hauria de ser un premi de consolació. 

I D’Angelo Russell també aconsegueix un premi de consolació fantàstic. Una nova maniobra miraculosa de Bob Myers, el millor general manager de la lliga des de ja fa temps, ha portat l’ex estrella dels Nets a La Bahía a canvi de 117 milions repartits en els pròxims 4 anys. Així doncs, GSW s’arma fins a les dents i D’Angelo aconsegueix el seu màxim. I l’NBA demostra, ara per via d’André Iguodala, que els sentiments no existeixen. El moviment entre dos apostadors com Marks i Myers pot ser, a tots els nivells, un terratrèmol descomunal.

El necessari tribut a D’Angelo Russell i la victòria de Bob Myers

D’Angelo Russell cedirà el testimoni a Kyrie Irving i s’unirà a un altre projecte que necessita talent i que generarà soroll i opinions diverses, però mereix que els aficionats dels Brookyln Nets no l’oblidin quan la seva plantilla estigui a prop de la glòria. DLO és el jugador que ha portat els Nets novament a la línia de sortida de la competició juntament amb una gerència valenta i s’ha convertit en un referent del Barclays Center, que li ha mostrat durant les dues temporades un afecte incondicional que feia temps que necessitava.

D’Angelo se’n va però l’essència del jugador es queda. Els primers playoff després de la debacle i la creació d’una màquina de l’execució prop del cèrcol com Jarrett Allen deriven de la seva capacitat de desequilibri i creació a partir del dos contra dos -la jugada que provoca gran part dels resultats favorables a un equip a dia d’avui- i de la simbiosi que va crear el jugador fa mesos amb la parròquia novayorquina. Amb l’arribada de Kyrie Irving es mantindrà la presència d’un bon jugador de 2 contra 2, però s’obre un immens interrogant en el tema de la simbiosi: quina serà la relació de KI amb l’equip de la seva infància? Hauria de ser idíl·lica. Però també havia de ser-ho la relació amb els fans de Celtics.

D’Angelo s’ha fet all star a Brooklyn i ha aconseguit madurar. Ha passat de ser un jugador amb impacte negatiu en els seus equips -defenestrat injustament a Los Angeles i assegut a la banqueta en moments importants durant la primera temporada i mitja al costat d’Atkinson- tenir una contribució decisiva en les bones fases de joc del seu equip. Ha après a concebre el joc en base a una filosofia centrada en el dinamisme i les passades (els Nets han liderat la lliga en passades) i no ha escatimat esforços en defensa tot i les limitacions. Russell mereixia seguir amb els Nets perquè l’equip era seu, però la lliga és freda i no dona peu a relacions d’amor. Per tot això i molt més, la capacitat de Bob Myers per fer saltar la banca té també un component poètic que valdrà la pena que tingueu present mentre llegiu l’article.

Plantilla i pròxims moviments dels Nets

Més enllà dels tres noms que ja sabem i que hem anat repetint al llarg de l’article, hi ha certes peces que val la pena que no oblidem que continuen existint: Caris LeVert, Spencer Dinwiddie, Jarrett Allen, Joe Harris, Taurean Prince o Rodions Kurucs -entre d’altres- són jugadors molt importants ja sigui per la seva capacitat per trencar partits o per la seva habilitat per brillar dins d’un rol concret.

Els Nets de l’any que ve hauran de basar-se, sobretot mentre no hi sigui KD, en una fórmula similar a la d’aquest any. El major repte serà integrar Kyrie Irving a la cultura d’equip i aconseguir que es mostri generós amb la pilota a les mans. L’ex dels Celtics està acostumat a viure a l’ombra de generadors primaris com Al Horford o LeBron James, cosa que d’entrada no es trobarà a Brooklyn, així que el plantejament serà lleugerament diferent en aquest àmbit tot i que el rerefons sigui idèntic. El repte d’Atkinson és que KI se senti a gust i que no torci la dinàmica del roster.

L’altre element intrigant és l’arribada de DeAndre Jordan. L’ex dels Knicks és un interior que garanteix presència als cèrcols, punts fàcils i certa intimidació, però no deixa de ser una fitxa repetida. En quina posició queda ara Jarrett Allen? El sophomore respon a un perfil similar i també viu del que generen els altres. Per descomptat, tampoc té un rang de tir sòlid ni un joc al perímetre satisfactori en atac ni en defensa. Potser, veient que el contracte de DJ és un 40×4, els Nets haurien de plantejar-se prescindir d’Allen -que té caché al mercat- i portar un interior modern. Figura que, per cert, serà encara més necessària si a llarg termini s’aposta per Nic Claxton.

El pròxim pas serà completar la plantilla amb algun jugador de rol. Potser podria valdre la pena negociar amb Anthony Tolliver o amb altres forwards amb llarg recorregut a la lliga per acabar de potenciar la vessant polivalent i funcional de l’equip o, en lloc d’això, buscar noms assequibles que puguin suplir les baixes de Napier (base) i Graham (aler-escorta) com podrien ser jugadors disposats a fer un pas enrere en pretensions econòmiques i protagonisme ofensiu a canvi d’aspirar a l’anell. O estar atents al mercat de waivers a mesura que la temporada avanci.

Plantilla i pròxims moviments dels Warriors

Els Warriors passen d’una situació d’urgència a una situació una mica menys crítica però igualment alarmant. La incorporació de Russell ajudarà a superar la baixa temporal de Klay i integrarà un tercer generador al quintet titular que, a més, aquest any ja ha estat all star. Podríem dir que els Warriors tenen 3 dels millors jugadors de pick and roll de la lliga i que aquesta serà la virtut que d’alguna manera s’haurà d’ocupar de suplir la mancança defensiva de l’equip, la mancança de profunditat de banqueta i l’adéu de dos dels millors llançadors de mitja distància (un d’ells temporal). Cal afegir a l’equació Treveon Graham i Shabazz Napier (aquest últim un altre base).

Els Warriors han hagut de desfer-se d’André Iguodala i d’una ronda que serà de 2024, 2025 o 2026 per tancar el traspàs, però no tenien cap altra opció. A partir d’ara, resoldre el futur de la plantilla serà una incògnita: se’n va el jugador que unia el death lineup, Livingston pensa en la retirada i ningú sap què té al cap DeMarcus Cousins. Els Warriors poden fer poca cosa més que firmar mínims i esperar que el trasllat a San Francisco els permeti entrar amb garanties en l’impost de luxe, cosa que segur que serà així. El que és evident, però, és que la gerència va esquivant bales i evitant problemes. I ja ho ha tornat a aconseguir.

Cal afegir que renovar Kevon Looney, Quinn Cook i potser Jordan Bell serà impossible. Myers haurà d’escalar un mur salarial molt gros per arribar a la nòmina adequada de jugadors. Ara mateix només en té 9 en plantilla. En qualsevol cas, hem de tenir clar que els Warriors de la temporada vinent tindran poc a veure amb els que hem vist fins ara i que caldrà que DLO i Curry juguin molts minuts per separat per tal de no debilitar en excés la funció creativa de cap de les unitats de la plantilla.

Quan comença el nou projecte dels Nets? I el de GS? Perdedors externs

La temporada que ve serà diferent a Brooklyn. Les expectatives seran altíssimes pels moviments de l’estiu i també per les metes assolides l’any anterior, així que els jugadors hauran d’estar a l’alçada d’un nou repte. La màgia de l’NBA és que les oportunitats van i tornen i que mai saps quan, i més quan ets un gran mercat i fas una bona feina als despatxos, podràs ressuscitar. Marks ha fet el que havia de fer: apostar. Li sortirà bé o no, però ha fet un pas endavant.

El dubte és: sense KD d’entrada (no se sap si tornarà abans de la fase final), quin ha de ser el grau d’exigència amb aquests Nets? És complex de respondre. Evidentment, l’objectiu elemental ha de ser arribar a la fase final i superar la primera ronda. L’equip és profund, versàtil i flexible. I esperarà el seu millor jugador, que quan torni ja sumarà intangibles esportius i anímics (sense pensar en la por que pot arribar a infondre al rival).

Tenint-ho tot en compte i veient com són els projectes que encapçala Kyrie Irving, però, l’objectiu a assolir hauria de ser marxar de la temporada amb bones sensacions i una idea. La 2020-2021 serà la primera temporada completa del tàndem (o trident, o súper equip, o el que vulgueu) i allà ja començaran a jugar-se les garrofes de manera justificada. Amb totes les cartes damunt la taula, vull dir.

En clau Warriors, lògicament, la meta ha de ser sobreviure competint.

El perdedor de tot això, però, és lluny dee tot plegat: els Minnesota Timberwolves. Gerson Rosas portava temps intentant desfer-se de Wiggins per augmentar la llibertat de moviments salarial de l’equip i fer-se amb DLO, que és amic íntim de Karl Anthony Towns. I no ha aconseguit cap de les dues coses, de manera que haurà d’explorar altres escenaris que difícilment li milloraran l’escenari a curt termini. Mentre esperen, mouen i busquen, però, seguiran pagant el contracte de Wiggins. Que no ha explotat, encara. Ho farà?

I els Knicks? Doncs els Knicks no han ofert cap màxim a KD, es veu. No es fien del seu retorn de la lesió i han preferit oferir un 63×3 a Julius Randle (team option el tercer any) en lloc d’accelerar el projecte. També arriben a NYK complements com Portis o Taj Gibson, que de ben segur que a mig termini poden guanyar-se crèdit pel futur. És comprensible que Scott Perry no hagi volgut cremar etapes arriscant-se a hipotecar el futur, però la història dels Knicks ens ha de fer reflexionar: el trident de l’any vinent l’havien de formar dos jugadors que finalment estaran amb el veí i un rookie dels Pelicans (Zion Williamson). El conte de la lletera mai acaba bé. I amb RJ Barrett tindran l’oportunitat de redimir-se mentre veuen com els Nets competeixen des de ja.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »