Connecta amb nosaltres

BARÇA

Nigel Hayes jugarà al Barça. Anàlisi de l’encaix

Analitzem l’encaix de Nigel Hayes al Barça de Sarunas Jasikevicius.

Comparteix

Nigel Hayes jugarà al Barça. Anàlisi de l’encaix

Tot fa indicar que Nigel Hayes, jugador americà de 26 anys, vestirà de blaugrana la propera temporada. Ho va avançar Aris Barkas i va ratificar-ho Erick Moleiro, una de les grans fonts d’informació blaugrana de les xarxes socials. El ja exjugador de Zalgiris Kaunas (2,03 metres d’alçada i 115 kg) s’hauria compromès per jugar sota les ordres de Jasikevicius sent la peça del trencaclosques que tanta controvèrsia ha generat entre l’afició del Barça. Començant per Kalinic i passant per Deck, són diversos els noms que han transcendit -sense oblidar-nos d’Hezonja- però finalment ha estat Hayes qui, després de tenir-ho quasi tancat amb el Monaco, hauria posat el Barça al damunt de la seva llista de preferències per jugar al Palau.

A l’hora d’analitzar-lo, cal respondre unes preguntes: quin perfil de jugador ha fitxat el Barça? En quines facetes pot aportar? Millora el que hi havia l’any passat? Fem-ho.

Quin perfil de jugador ha fitxat el Barça?

Nigel Hayes jugarà al Barça la seva quarta temporada a Europa. Als 26 anys, ha passat per Galtasaray i Zalgiris, en dues bones etapes en les quals ha progressat cada vegada més. És un aler que està indeterminat entre les posicions de tres i de quatre. És adaptable a ambdós contextos però a Kaunas ha brillat jugant d’aler-pivot a temps complet. Sembla ser que al Palau ho farà de tres, ja que és el forat que hi ha al “roster” i la demarcació on Saras volia reforçar l’equip. Aquesta temporada ve de firmar 9,5 punts 1,2 assistències i gairebé 4 rebots. El que crida l’atenció són els percentatges: exactament els mateixos des de fora el 6,75 i des de dins. 54 cistelles de 122 intents en un 44,3% d’encert, cosa que parla molt bé de la seva relació amb el triple però deixa dubtes pel que fa als tirs de dos, sobretot d’un jugador que haurà d’exterioritzar encara més i és possible que Saras l’utilitzi al pal baix contra tresos més petits com Simon o el propi Hanga, a qui ve a substituir. Seguim amb l’olfacte anotador de Hayes: és un tirador fiable, el 95% dels seus triples venen d’assistència i això indica que és un grandíssim tirador en situacions de spot up. A més, no necessita estar completament sol i la mecànica és força ràpida, capaç de sorprendre així als seus defensors.

Quan s’apropa al cèrcol ja no tot són flors i violes: 19/52 en mitja distància i 35/70 dins la zona són els seus números, indicis de que no sempre selecciona la millor opció quan penetra. Li agrada atacar el closeout del defensor creuant-li el bot i aprofitant la seva envergadura, però molts cops peca d’ambició i no coordina bé la finalització, d’aquí els seus pobres percentatges. Entén el sentit de la circulació de pilota i rota bé, però quan li toca decidir de forma autònoma tendeix a fer penetracions difícils i antinaturals, que a vegades resol bé ja que té toc de canell.

En quines facetes pot aportar?

En context Barça, Hayes aportarà en uns aspectes molt marcats del joc: spot up, correrà molt bé la transició ja que li agrada i no seria estrany veure’l com a eix dels sistemes de pal baix quan Saras ataqui aquí al rival. El hàndicap està en que hem vist que al Barça quan se li anul·len les línies de passada a Calathes li costa una barbaritat circular la pilota i els llançaments no són nítids, cosa que ha afectat per exemple a Abrines en aquest tram final de la temporada. Al Zalgiris tenia un ecosistema molt dinàmic amb gent com Grigonis, Lekavicius o Jokubaitis que movien la defensa sencera i obtenia situacions clares de spot up; ja veurem què succeeix a can Barça.

A darrere, les sensacions són bones. Es pot afirmar amb bastanta fermesa que el Barça ha fitxat un bon defensor. Tanca bé el rebot als dos cèrcols ja que s’ajuda d’una gran envergadura. Defensa bé al pal baix a alers i a aler-pivot, on exhibeix una combinació de braços llargs i de lateralitat. No escatima en esforços i tot i jugar força minuts -gairebé 27 cada partit- és un incansable treballador, cosa que casa bé amb la filosofia que està implantant Saras al Palau. Tot i qhe hem parlat anteriorment la seva lateralitat, a l’hora d’emparellar-lo amb exteriors elèctrics amb bot com va provar el lituà amb Claver es fa difícil pensar que pugui sortir bé, però tampoc és un jugador que sigui incapaç de defensar situacions de canvi defensiu, ja que pot ajudar-se dels braços per puntejar i embrutar les situacions de llançament rival.  Quan el tècnic blaugrana opti per una defensa més de col·lapse de zona per envergadura i cames Hayes és perfectament alineable, i també encaixa a la perfecció amb quintets petits com els que Smits juga de fals pivot, ja que al poder jugar per dins també s’hi adapta a la perfecció. L’aspecte mental és important: és un jugador un pel irregular però quan està ficat sempre suma, i haver treballat ja amb Saras segur que ajuda.

És realment el que necessitava l’equip? Doncs el temps ho dirà. Personalment hagués buscat un jugador que tendís més cap a l’escorta que cap a l’aler-pivot, sempre amb la potència de cames per poder jugar de tres o almenys de fer-ho de “2” per desplaçar Higgins a l’aler i que l’equip no faci una davallada física important. També cal tenir en compte que som a mitjans d’agost i al mercat queden engrunes; el Barça no ha fet massa ús de la gent que no trobava contracte a la NBA i mai ha esperat a l’agència lliure. Hayes ha jugat la Summer League i ha fet workouts a Boston en busca d’un contracte que semblava proper, però finalment no ho ha estat i ha aparegut el Barça. A priori el fitxatge no sembla arriscat: no és una operació compromesa -com podia ser el sou de Singleton- i el jugador arriba a Catalunya amb 26 anys i marge de millora. La versió terrenal i mediocre de Hayes li dona un rendiment rutinari a l’equip i serà molt difícil que acabi la temporada i sigui considerat un fracàs. Té el nivell per jugar al Palau, una altra cosa és l’encaix amb la plantilla i com s’adaptarà a jugar d’aler a temps complet.

És millor que el que hi havia l’any passat?

Claver i Hanga segueixen a la ment de l’afició blaugrana. Són dues peces amb les que era fàcil sentir-s’hi identificat i hi havia ganes de veure’ls guanyar. La seva ombra seguirà planejant els primers mesos i de cara a l’ex de Zalgiris serà injust, però l’esport va així: sempre es compara al jugador nouvingut amb els seus predecessors. Els dos alers del Barça 20-21 defensaven a un nivell altíssim i que no escatimessin en esforços agradava. Això Hayes ho té: treballa i ho deixa tot a pista, sempre i quan es trobi a gust mentalment. I Saras té feina: hem vist partits on ha marxat.  El seu competidor, Alex Abrines, és tot el contrari: hem vist com s’ha dissolt d’ençà la Copa i el Barça ho ha pagat. Aquí l’aler dels EEUU té una oportunitat d’or: és mentalment més competitiu i no tremola en escenaris d’exigència.

Així doncs, Nigel Hayes es perfila com la peça que tanca la plantilla del Barça 2021-2022. Una plantilla que comptarà amb Jokubaitis, Sanli, Hayes i Laprovittola com a cares noves a més d’un significatiu augment de rol de Sergi Martinez -clau pel nivell defensiu del Barça, ja va sent hora d’augmentar-li els minuts-. Caldrà veure com s’adapta, què espera Saras d’ell i com respon el jugador, ja que sense ser un mal fitxatge són diversos els interrogants que planteja sobre el parquet.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »