Nikola Jokic és un talent generacional, un jugador com pocs s’han pogut veure a la història de la millor lliga de món. Una arma ofensiva imparable, capaç d’organitzar a tot l’equip des de la posició de pivot, trobant en tot moment l’home alliberat en la línia de tres, el jugador que talla cap a la cistella, liderant els contraatacs i, quan toca, anotant de manera impulsiva de les formes més diverses, ja sigui buscant el u contra u al pal baix, amb tirs de mitja distància, triples en catch & shoot, triples en pas enrere…jugador total. El serbi, a més, ha protagonitzat una contradicció brutal al món de l’esport. Durant uns mesos ha estat un dues vegades MVP al qual ningú situava entre els històrics de la lliga, dubtant de la seva capacitat per fer guanyar al seu equip i desmarcant-los d’altres jugadors (històrics i actuals) per la seva “fragilitat” defensiva. Tot un esperpent mediàtic que radica en la crítica constant a l’NBA actual, a la lliga de les estadístiques, dels triples dobles, de les anotacions històriques, de la mala defensa i del load management.
Doncs bé, el serbi dues vegades MVP de la lliga i que no servia per a guanyar (i no ho ha estat enguany per un tema de narratives i de cansament del votant) ha eliminat a la franquícia amb més anells de la història (juntament amb els Celtics) i que comptava en les seves files amb Lebron James i Anthony Davis. I, a més, ho ha fet per la via ràpida, amb un 4-0 més renyit del que sembla però incontestable, elevant el nivell de tots els seus companys i portant a la franquícia que el va seleccionar en el pick número 41 del Draft de 2014 a les seves primeres Finals de l’NBA en tota la seva història. El viatge a l’anell ha estat aconseguit aquesta matinada, on Denver s’ha imposat a Lakers per 113-111, i on Jokic ha registrat un triple doble de 30 punts, 14 rebots i 13 assistències. I no s’atura aquí. El serbi ha estat guardonat amb l’MVP de les Finals de Conferència, un premi introduït l’any passat (el va guanyar Steph Curry) i que honra la figura de Magic Johnson, llegendari base de, precisament, el rival d’eliminatòria d’un Jokic que l’ha obtingut després de tindre una mitjana de 27,8 punts, 14,5 rebots i 11,8 assistències. No es pot afegir res més.
Un camí de campionat
I amb tot això, Denver Nuggets es plantarà en la seva primera Final de l’NBA després d’haver eliminat a Minnesota Timberwolves (4-1), Phoenix Suns de Durant i Booker (4-2) i Los Ángeles Lakers (4-0). Al dues vegades MVP de l’NBA l’acompanya un grup de jugadors formidables, amb una segona estrella com Jamal Murray que ha tingut un rendiment espectacular (primera espassa en molts moments) i que ha recuperat la versió killer de Play Offs: 32,5 punts, 6,3 rebots i 5,3 assistències en 40 % en tirs de tres. La parella de superestrelles ha estat magníficament assistida per tres complements que serien el tercer millor jugador de la gran majoria (per no dir tots) els equips de la lliga. Aaron Gordon ha aportat defensa (tap decisiu hui a Lebron), físic i punts en la pintura, clau per l’enorme connexió amb Jokic que té. Michael Porter Junior ha fet una passada de gegant, sabent complir el rol de secundari i consolidant-se com una de les grans amenaces ofensives tant per qualitat -42% en el tir de tres- com per condicions físiques -tira per damunt de qualsevol rival-.
Finalment, menció especial per a Kentavious Caldwell-Pope. L’ex dels Lakers i tercer millor jugadors dels de púrpura i or en l’anell de 2020, ha demostrat tindre un nivell competitiu excels, i per moments ha emergit com a primera opció ofensiva en els períodes de descans de Jokic i d’hivernació de Jamal Murray. El seus 3 triples anotats per partit amb un 44% d’encert han matat per moments a un rival que, 4-0 a banda, ha pogut merèixer més i ha competit tots i cadascun dels partits disputats. Però, senzillament, Denver Nuggets és millor equip, té més recursos i ha tingut al millor jugador de l’eliminatòria (recordar que l’altre equip disposava de Lebron i AD) i al que és el millor jugador de l’NBA. I el joc i l’esport, moltes vegades es resumeix d’aquesta manera, en que uns són millors que altres. No hi ha més.
Ara és el moment pels de Colorado de rematar la feina contra, a priori, els Miami Heat de Jimmy Butler i Spoelstra. Les finals, els anells i la glòria són el que construeixen l’Olimp d’aquest esport, són els factors que modifiquen eternament les narratives i que deixen escrit el teu nom per els segles dels segles. Denver Nuggets, Nikola Jokic, i la legitimació d’una vida, la legitimació d’un MVP.
