L’NBA s’assegura l’estabilitat de la competició gràcies a l’acord entre lliga, jugadors i propietaris per un nou conveni col·lectiu fins el 2030 (amb l’opció per les dues parts de sortir-se un any abans). Després d’unes dures negociacions i amb la data límit del 31 març apropent-se, l’NBA i l’NBPA tenen un nou CBA que renova l’anterior, el qual finalitzava la propera temporada.

Aquest acord garanteix la viabilitat de la lliga pels propers anys en molts nivells, modificant aspectes de la competició, de la seva estructura econòmica i de protocols d’actuació. De totes maneres, la informació publicada (avançada per periodistes com Adrian Wojnarowski, Shams Charania, Tim Bontemps i Bobby Marks) és només un inici de tot el que s’ha de saber d’aquest acord on destaca alguns aspectes claus per desenvolupament de la lliga pel curt termini.

La “Copa” de l’NBA veu la llum

Després de molts anys de rumors, la propera temporada l’NBA tindrà un torneig al llarg de l’any. Aquesta nova competició començarà al novembre amb una sèrie de partits per determinar els vuit equips que disputaran aquesta “copa” a partit únic amb les semifinals i la final a seu neutral, possiblement a Las Vegas (al menys la primera edició).

Tot i això implicarà que, els equips que arribin a la fase final, acabin jugant més partits als mesos de Temporada Regular, cosa que hem de veure com pot afectar també a la postemporada.

L’NBA, contra el load management 

Els descans dels millors jugadors de l’NBA ha estat un problema pels directius de la competició des de fa anys, amb una pràctica que va fer molt popular els San Antonio Spurs de Popovich amb Duncan, Parker i Ginobili. Per intentar evitar aquestes baixes, el nou conveni posa un sol de partits per aspirar a tots els premis individuals de la Temporada Regular.

Per tant, els jugadors que vulguin guanyar, per exemple, l’MVP hauran de jugar un mínim de 65 partits de Regular Season per poder ser candidats.

La marihuana (i les apostes), “legals”

Un dels aspectes més cridaners que s’ha publicat fins ara: els jugadors podran consumir marihuana terapèutica durant la temporada (complint sempre les lleis estatals). Aquesta va ser una demanda dels jugadors des de fa anys, declarant que les ajuda a combatre l’estrès de la competició.

A més a més, aquesta modificació també afecta a nivell comercial, amb la possibilitat d’invertir i o ser imatge d’e empreses de venda i producció de cannabis, un mercat en creixement als Estats Units i una font de ingresos la qual pot acabar sent molt important pels jugadors. Els jugadors també podran fer el mateix amb cases d’apostes, una obertura sense precedents a l’NBA.

Canvis de l’estructura econòmica: no més super-equips?

La part més complexa (i pot ser més important) del nou CBA són els canvis econòmics. Es farà un nou límit salarial dur (a partir de 17.5 milions de dòlars per sobre) amb mesures com la desaparició de la mid-level exception, la opció favorita dels equips per sobre del límit per reforçar els seus planters, i la prohibició de signar jugadors al mercat de buyouts. Tampoc podran enviar calers ni rebre més salaris dels que envien ni enviar primeres rondes del Draft amb set anys cap el futur (al 2023 no podràs la del 2030 i etc.) a cap traspàs.

També es crearan altres excepcions, com una per signar jugadors de la segona ronda del Draft i noves vies de contractes per jugadors. Els rookies podran signar contractes de cinc anys un cop finalitza el seu primer acord sense necessitar que sigui un màxim salarial, l’oferta qualificada pujarà un 10% i els equips podran signar un tercer contracte dual.

Els contractes màxims en extensions, passant d’un 120% a un 140% si es compleixen totes les condicions, però també es limita el creixement de l’espai salarial a un màxim del 10% anual, per evitar creixements incontrolats a moments de pujada de ingresos com va passar al 2016 amb el nou acord de televisió.

Per últim, una mica fora d’aquest àmbit però molt relacionat, els jugadors en actiu podran ser propietaris de franquícies de l’NBA i de l’WNBA; això sí (igual que com el cannabis i les apostes) no poden fer aquestes inversions de manera individual, sinó a través de la NBPA.

En conclusió, aquest acord pot limitar molt els diners que reben els jugadors de manera directa degut a un hard cap molt més estricte; però, a canvi, obren noves vies de ingresos i inversions molt potents que els hi pot acabar donant molt més rendiment econòmic a la llarga. A més a més, hem de veure com sortirà aquest nou torneig i si el mínim de 65 partits per ser candidats als premis no provoca només polèmiques.