Connecta amb nosaltres

EUROPA

Observacions del Mundial U19: Victor Wembanyama i la resta

Analitzem el més destacat del Mundial U19. Com han rendit les principals promeses internacionals?

Comparteix

Observacions del Mundial U19: Victor Wembanyama i la resta

Ja hem superat el Mundial U19 de 2021. Gairebé una setmana després de la final del torneig, és un bon moment per analitzar el rendiment d’alguns dels jugadors que més ens han cridat l’atenció.

Revisió dels talents d’Espanya

Marcats per la gestió de la rotació de Javi Zamora i per la restricció de 16 minuts per partit de Juan Nuñez dels primers duels, el Mundial d’Espanya ha estat subjecte a diversos condicionants. La línia quant a competitivitat ha estat ascendent i les sensacions que han deixat alguns dels jugadors són bones.

El Mundial de Juan Nuñez no ha estat especialment bo: ni el context perimetral que va cosntruir el tècnic el va ajudar a créixer ni el cansament li va permetre trobar el seu ritme de joc habitual. Venia d’una temporada molt exigent i era el segon torneig en un lapse temporal molt breu, a banda que tampoc va tenir temps de fer una bona pretemporada i aclimatar-se a les condicions dels companys. Tindrà una altra oportunitat d’aquí dos anys.

A nivell global, els millors jugadors d’Espanya han estat tres exteriors: Guillem Ferrando, Millán Jiménez i Rubén Domínguez. El primer sobretot a nivell de sensació de control i punt de pausa, ja que Espanya ha seguit una línia argumental reconeixible sempre que ha estat en pista. És un jugador que transcendeix la fulla estadística i ordena tot el que té al seu voltant, permetent així la irrupció d’anotadors com el mateix Rubén Domínguez. El segon, Millán, ha estat el defensor exterior més sòlid de l’equip i ha fet gala de capacitat d’interpretació del joc sense pilota, tot i que l’efectivitat sembli qüestionable. S’ha notat molt que venia d’entrenar amb un equip de dinàmica Eurolliga.

El cas de Rubén Domínguez és particular. En el seu cas hi ha un gruix de gent que vol que faci la transició al base, però el cos li demana ser un anotador. Se sent molt més còmode executant que distribuint, i caldrà veure en quina situació el veu Estudiantes la temporada vinent. El cas és que en aquest torneig ha mostrat els pics més alts d’encert d’entre totes les seleccions i, pel que fa a la seva posició dins de la selecció espanyola, en la majoria de partits el repertori ofensiu vivia i moria partint de la seva inspiració. A LEB Or haurà de créixer com a anotador sobre bot, a expenses de la incidència que tingui en la creació col·lectiva.

Quant a joc interior, cal que parlem de dos jugadors: Adrià Domènech i Aitor Etxeguren. El primer ha estat inconsistent en encert i maneres, demostrant que el seu perfil no té terme mig però que al mateix temps és un jugador de característiques especials. Trenca amb facilitat i no tem el volum de llançament, però caldrà que aviat comenci a acreditar certa eficiència per tal de continuar-se desenvolupant. Quant a Aitor Etxeguren, cal que destaquem que continua completant la transició física que porta una temporada fent. Al llarg del Mundial va anar de menys a més i va acabar donant grans resultats en la finalització, a banda de grans prestacions en la càrrega del rebot ofensiu.

El Mundial de Nikola Jovic

Deixant de banda Espanya, la resta del continent europeu ha aportat una dosi de talent enorme al torneig. Alguns dels jugadors descrits els teniu a la prèvia de l’ANGT, adjuntada en aquest enllaç, així que ens centrarem simplement en la seva evolució, en cas que n’hi hagi hagut. No parlarem, per exemple, de Nikola Djurisic, un dels grans talents del bàsquet serbi.

Sí que parlarem de Nikola Jovic.

Sèrbia s’ha mostrat com un equip sense timó en atac, i els únics moments de lucidesa els ha aportat ell. I quins moments. Ha estat el jugador més dominant de gairebé tots els partits que ha disputat i ha corroborat amb escreix que és el point forward del moment. Tot i l’anar i venir de l’encert ha acabat amb bons percentatges en el tir de tres punts a peu parat, s’ha creat els seus propis tirs a les proximitats de l’anella i a nivell tècnic ha anat gairebé sempre una marxa per damunt de la resta, sent això una gran notícia ja que en anteriors torneigs se li havia percebut una manca de sensibilitat en tipus de finalització que no fossin prop del cèrcol. Ha fet un altre pas endavant quant a relació amb la pilota i ús del bot baixant el centre de gravetat que el portaran al següent nivell amb encara més facilitat.

Revisió dels talents nord-americans

Qui més ens ha cridat l’atenció és Victor Wembanyama, que és del Draft 2023, però d’entre els prospects terrenals també en podem extreure diverses conclusions, i és que al Mundial U19 hi han participat diversos jugadors que seran part del Draft 2022 o que, com a mínim, tindran la possibilitat de ser-ho.  Primer centrem-nos en Chet Holmgren, que projecte de 4-5 que la temporada que ve disputarà el campionat universitari amb la Gonzaga de Mark Few.

MVP del torneig com a cara visible de la campiona, Holmgren ha demostrat el que és: un set peus capaç d’anotar amb un rang de tir molt ampli, d’iniciar accions des del bot amb una coordinació anòmala en jugadors de les seves dimensions i d’iniciar i finalitzar transicions amb una facilitat insultant. El seu tir és molt net i eficaç, factor que ja li permet ser una certesa contrastada a nivell de perfil, i a més té uns instints passadors tant d’esquena al cèrcol com de cara que el converteixen en un iman de superioritats. Chet Holmgren és un jugador molt depurat tècnicament, que té una relació excel·lent amb la pilota i que deixa que el joc li arribi en lloc d’anar-lo a buscar de manera agressiva. A nivell defensiu ha deixat algunes seqüències interessants, marcades principalment per la quantitat de terreny que abarca en la defensa de les proximitats de cèrcol i el bon joc de peus en canvis d’assignació.

És un perfil -cada vegada menys- únic que haurà d’acabar de cimentar la seva candidatura a número 1 del Draft de l’any vinent. La meva sensació, a nivell particular, és que està molt més obert que el que es presumia en un inici. Li anirà molt bé formar part d’un atac prou similar quant a conceptes als de l’NBA com és el de Gonzaga i haurà de treballar per posar més pes al seu marc muscular, cosa que a dia d’avui es presenta com una tasca complexa ja que les seves espatlles no són ideals per a fer-ho. Va ser el segon millor unicorn del Mundial.

Un altre dels jugadors d’Estats Units que va deixar grans sensacions és Jaden Ivey. L’exterior de Purdue, de 19 anys, va causar un gran impacte en els plans del torneig gràcies al seu bagatge anterior, i va integrar-se bé a una rotació exterior densa. Deixant de banda que és ferm candidat a ser el millor sophomore de la temporada que ve, la incidència de Jaden Ivey en trams clau va ser molt palpable. Va necessitar molt poc temps per corroborar que és un dels jugadors amb millor acceleració del panorama i va alternar trams de més i menys encert en el tir de tres punts -de més a (molt) menys al llarg de la competició-, tot i que majoritàriament derivaven d’una bona mecànica i d’una creació sobre bot més complexa que la de la resta de jugadors. A nivell de finalització a l’àrea restringida sí que hem pogut comprovar que domina molt bé la gestió de l’absorbció i l’evitament dels contactes gràcies a l’agilitat gestual i que, a més, és un bon manejador. Bona familiarització amb la pilota, convivència correcta en un entorn amb diversos jugadors dependents del domini de la pilota i alguns trams d’inconsistència que, si indagues en les formes, no et priven de veure la perla que és.

Dos jugadors més d’Estats Units: Kennedy Chandler i Patrick Baldwin Jr.. El segon tornava d’una lesió greu de turmell i ha tingut un paper de menor importància a la rotació, però aquest torneig li ha d’haver sortit per tornar a prendre el pols a la dinàmica competitiva i per presentar-se en societat davant d’aquells qui l’hauran d’avaluar. Al llarg del torneig ha mostrat que és un jugador que sap fer ús de la seva talla i que pot crear coses interessants atacant el desajust des del perímetre i el perfil latent de defensor d’ajudes. Les estadístiques no l’han acompanyat. Pel que fa a Kennedy Chandler, la situació és la següent: és un jugador de bona acceleració, lectura madura en situacions de bloqueig directe i sensació que el joc passa lent davant dels seus ulls, però ha patit contra marcatges físics que ens han recordat les seves limitacions i la poca incidència que a dia d’avui està capacitat per assumir quan conviu amb altres generadors. Són dos jugadors que tindran molt en joc a l’NCAA de cara a la credibilitat del seu cartell ja que el seu estatus és més inestable que el de la major part de perfils projectats a la part alta.

I Kenneth Lofton Jr..

Canviant de selecció, és el moment de centrar-nos en Canadà. I hi ha un nom que ha destacat per damunt de la resta: el de Caleb Houstan. Tinc pocs dubtes sobre que serà un tirador excel·lent -possiblement acabi el cicle universitari sent el millor projecte en aquesta àrea dels que es projecten al TOP-, però el que ha exhibit en aquest torneig és encara més esperançador. S’ha mostrat com un penetrador resolutiu, ha desenvolupat recursos de diversos tipus de bot per crear-se desequilibris a si mateix i s’ha consolidat com un bon finalitzador a l’àrea restringida. Si a això li sumem que ha estat un dels millors defensors del campionat tant en situacions d’home a home contra eixos ofensius de l’equip rival com en situacions d’ajudes i control del costat feble, el resultat és un jugador interessantíssim.

Un altre dels canadencs que val la pena que estudiem és Bennedict Mathurin. La temporada vinent serà un altre dels sophomores que caldrà que tinguem en compte, i el seu paper a l’U19 en reforça l’estatus. Ha estat víctima de l’absència d’un generador a l’ús que ordenés el joc de Canadà, cosa que ha fet que en alguns moments se l’obligués a assumir aquest paper, però si ens centrem en el que és l’evolució en allò que ell sap fer -suport en la generació i explosions d’anotació-, en línies generals ha mostrat flaixos del que li volíem veure.

Continua sent un jugador de ratxes, i depèn molt de la inèrcia positiva per aportar amb una mínima regularitat, però la base per treballar és bona. El seu millor partit va ser contra Sèrbia: va acabar amb 31 punts en una de les millors exhibicions ofensives del torneig.

Victor Wembanyama no té precedents

No va ser l’MVP perquè França va perdre a la final, però una de les raons per les quals recordarem aquest Mundial és per la presentació en societat definitiva del millor prospect del món del bàsquet. A qualsevol nivell. Té tot just 17 anys, medeix 2.19 metres, és una amenaça letal en la caiguda del bloqueig directe, pot llançar triples des d’una distància poc freqüent en jugadors del seu perfil i té uns instints brutals en la protecció del cèrcol. Corre la pista com un exterior i accepta gustosament la defensa amb canvis d’assignació per quedar-se emparellat amb exteriors. Ha guanyat el duel individual de sensacions i atracció amb Chet Holmgren, que serà un dels grans noms del pròxim Drafti ell encara ha d’esperar 2 anys per fer el salt a l’NBA. Si així ho desitgés, Wembanyama encara podria presentar-se al pròxim Mundial U19.

Victor Wembanyama és un jugador que canviarà les regles del joc. A dia d’avui, amb encara diversos fronts oberts respecte del seu desenvolupament físic com per exemple la delicada qüestió de posar pes a un marc físic tan especial, ja es projecta com un codi trampa. Un dels exemples més clars d’això és el punt d’alliberament de la pilota en el seu tir, que és simplement impossible de taponar.

En el clip adjuntat hi apreciem perfectament què és el que el fa tan especial: ser capaç de convertir un fade away des d’una distància tan pronunciada amb la facilitat que ho fa és, simplement, injust per a la resta. Només ho fan els escollits.

La temporada vinent el veurem a l’Asvel, en disciplina Eurolliga, i també hi serà d’aquí dues temporades. L’escenari és ideal per a ell: tindrà marge per extrapolar i aplicar les virtuts que ja té al nivell immediatament anterior a l’NBA, augmentarà el sòl competitiu de l’equip de TJ Parker i, a més, tindrà valor des del primer moment a la rotació per la singularitat de les seves prestacions. És un perfil de jugador que no hem vist mai a Eurolliga i, per tant, serà fascinant comprovar-ne l’impacte. Si en aquestes dues temporades que li queden abans de fer el salt a la millor lliga del món és capaç de desenvolupar lectures de bon nivell en la passada i acaba de polir altres amenaces en situacions de pick and pop -continuar treballant en la irrupció des del bot, principalment- el seu perfil de promesa seguirà creixent sense aturador.

Debilitat personal: Dyson Daniels

Tanco l’article parlant sobre un jugador que em fascina i que la temporada tindrem a l’equip Ignite de la G-League: Dyson Daniels. Un base alt, amb potència i facilitat pel joc en transició sense necessitat d’augmentar el voltatge del joc -no va amb ell-, agilitat gestual per desequilibrar a mitja pista i gran vocació per desaccelerar. Ha estat la cara visible d’una generació talentosa però inconsistent en termes globals del bàsquet australià i, juntament amb Josh Giddey, es projecta com un dels grans dels aussies de cara als pròxims anys.

Intuitiu a nivell defensiu, diabòlic en el canvi de mà en situacions d’1 contra 1, perspicaç en la gestió dels ritmes del 2 contra 2 i equilibrat en la interpretació del joc. Si creix en l’execució sobre bot i s’adapta al ritme NBA, cosa que no li costarà sent un generador àmpliament dotat, segur que serà un dels grans noms del Draft de la temporada vinent.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROPA

Tradueix »