Connecta amb nosaltres
Calathes

EUROLLIGA

Oficial: Calathes ja és blaugrana. Com encaixarà?

Nick Calathes ja és blaugrana. És el base que necessita el Barça?

Comparteix

Oficial: Calathes ja és blaugrana. Com encaixarà?

Encara amb remor de fons pel fitxatge de Saras, el Barça de bàsquet treballa incansablement en la confecció de la plantilla per la temporada 2020/2021. El primer fitxatge del projecte ha arribat després les renovacions dels homes importants de la plantilla actual: Nick Calathes. El veterà base grec, un dels millors de l’Eurolliga, vestirà la samarreta blaugrana les tres pròximes temporades a raó de, en termes globals, 5’5 milions (1’8 a l’any, aproximadament). Aquest fitxatge és una resposta ràpida a una situació que s’estava enverinant progressivament i que, veient la delicada situació del mercat basquetbolístic europeu, corria el risc d’estancar-se definitivament.

No fa falta que descobrim el perfil de Nick Calathes perquè el seu bagatge a Europa el defineix perfectament. Aquesta temporada, sense anar més lluny, ha registrat unes xifres absolutament espectaculars: 13’3 punts, 9’1 assistències i 4’9 rebots en 32’2 minuts de joc. Ha estat el fil conductor d’un dels millors atacs de l’Eurolliga.

El fitxatge entrarà en vigor a l’inici de la temporada 2020/2021 i s’allargarà fins la 2022/2023. D’entrada vincular-se per tres temporades amb un jugador de 31 anys sembla perillós, però si ens fixem en l’estructura salarial i contractual de la plantilla blaugrana el moviment és coherent i comprensible. El nucli dur del conjunt està en una edat similar a la del grec (29 a 32 anys) i té contracte per les dues, tres o quatre pròximes temporades. El contracte de Calathes, segons com, podria acabar en el mateix moment que el de Nikola Mirotic i de Sarunas Jasikevicius. Parlem, doncs, d’una planificació a mig termini.

Contra Olympiacòs

Tot i moure’s amb celeritat i tota la intenció possible, no ha estat una operació fàcil en clau blaugrana. Nick Calathes, sabedor des del primer moment de la complexitat del moment econòmic, institucional i esportiu que passa Panathinaikòs, tenia clar que volia canviar d’aires. La primera opció del jugador, que prioritzava quedar-se a Grècia per estabilitat familiar i coneixement de l’entorn, era l’etern rival: Olympiakòs. El conjunt grec, amb el suport aleshores aparaulat de la marca Under Armour, que vesteix al mateix Calathes i que ha intentat entrar al mercat Eurolliga, volia donar un cop de puny damunt la taula i portar un base de primer nivell i entitat nacional a l’equip. Era un dels noms principals d’un pla molt ambiciós.

Finalment, per complicacions relacionades amb el Covid-19 i les seves conseqüències econòmiques, la concreció de l’acord entre els grecs, el jugador i la marca no s’ha concretat. Gràcies a l’avinentesa el Barça va trobar una escletxa per tancar la negociació. Amb aquest marge de maniobra addicional per convèncer el jugador de sortir del país i amb una oferta inferior en més de mig milió net a les pretensions de Malcolm Delaney, el club blaugrana ha aconseguit incorporar un base de primer nivell i de característiques úniques.

General del parquet. Quin paper tindrà al Barça?

El primer que el Barça trobarà en Nick Calathes és un director de joc que, acabi com acabi la seva carrera, ja s’ha guanyat formar part dels paràmetres històrics del bàsquet europeu. L’ex de Panathinaikòs és un jugador que prioritza la passada i l’activació del col·lectiu abans que la generació individual. Calathes és un base en el concepte més tradicional: té interioritzada l’essència pass first i marca el ritme de l’equip. És un metrònom.

En aquest sentit, la diferència entre el Barça de la temporada 20219/2020 i el que veurem la temporada que ve amb Calathes a ple rendiment i Heurtel sa és molt notòria: l’equip blaugrana passarà de dependre de generadors funcionals a comptar amb generadors naturals que a més, casualment, són dels millors d’Europa. El grecoamericà és un jugador genial: té una visió total de la pista inigualable per al 95% dels bases d’Europa i és capaç de portar la iniciativa contra qualsevol contrincant. Té múltiples registres per passar la pilota i, més enllà de ser molt estètic, és altament efectiu: aquesta temporada ha repartit 2’75 assistències per cada pèrdua en Eurolliga i 3’8 assistències per cada pèrdua en lliga grega.

A dia d’avui és difícil vaticinar si Nick Calathes podrà tenir el mateix volum, ascendència i protagonisme que tenia a Grècia, però la lògica indica que no hauria de ser així. Almenys no hauria de ser així a temps sencer. Calathes és un jugador molt dependent de la pilota i necessita, d’alguna manera, saber-se l’eix del seu equip. Necessita ser el catalitzador del joc col·lectiu i acompassar els moviments dels companys. A Panathinaikòs, equip que el venerava i que li concedia un crèdits inesgotable, tenia un marge d’error il·limitat i rebia l’etiqueta de rei del galliner, però a Barcelona se li demanarà un impacte similar en termes qualitatius amb molt menys espai per prendre decisions.

Calathes té una característica que per ara el fa únic dins de la confecció de la plantilla blaugrana: és un perfil inflexible. En el seu cas, les cartes estan damunt la taula des del primer moment: és base tancat i necessita un sistema que minimitzi les seves mancances en el tir exterior. En el seu cas, gràcies a l’aval que té i a les característiques i al recorregut que ha tingut a l’Eurolliga, no val la pena jutjar el seu potencial ofensiu perimetral pels tirs de tres punts que anota sinó pels que genera. I Calathes, com a facilitador, és bestial: aquesta temporada, en Eurolliga, Panathinaikòs ha anotat el 35’8% dels triples que ha intentat amb ell en pista.

Si Jasikevicius vol introduir amb comoditat i naturalitat Nick Calathes al quintet blaugrana, el més lògic seria que ho fes respectant les normes de l’espaiat que històricament ha implementat en els seus equips. Més enllà de les possibles variants amb Thomas Heurtel fent de 2 en moments puntuals, hem de creure que el Barça es regirà per dues unitats encapçalades pels dos bases. Una altra qualitat d’aquestes unitats és que, per mantenir l’equilibri ofensiu, Calathes i Hanga no haurien de compartir massa minuts. Són dos jugadors similars en fons quan tenen la pilota a les mans i poden aprofitar-se més en dinàmiques separades.

Calathes és un jugador particular de veure. No té la construcció pròpia de jugadors exuberants ni explosius, però té un molt bon touch i una gran sensibilitat amb la pilota a les mans. Un dels escenaris que haurà d’explotar el Barça per acabar de combatre la defensa poc agressiva que els rivals li faran en llançaments exteriors serà el seu floater, que és un dels més característics d’Europa. I tampoc hem d’oblidar que, en moments calents, és un jugador que no s’amaga.

En defensa Calathes ja no és el que era. Aquest any el plantejament de Panathinaikòs ha estat caòtic, i la reconversió del grecoamericà de defensor estructural a defensor integrat al sistema (rarament fent-se càrrec del generador principal) ha estat molt cridanera.

Al Barça, amb perfils de més entitat defensiva acompanyant-lo, Calathes no tindrà la necessitat de ser el defensor que lideri l’equip, però sí que haurà de tornar a sacrificar-se. Haurà de recuperar conceptes que el caracteritzaven com el de passar per davant els bloqueigs o augmentar l’activitat de mans. Coneixent-lo dels darrers anys, i sabent de l’ascendència de la seva relació amb Saras, no serà una missió impossible.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a EUROLLIGA

Tradueix »