Connecta amb nosaltres

NBA

Quins Oklahoma City Thunder veurem quan torni l’NBA?

Els Thunder de Chris Paul també seran a Orlando.

Comparteix
Imatge: Oklahoma City Thunder

Quins Oklahoma City Thunder veurem quan torni l’NBA?

Els Oklahoma City Thunder són un dels 22 conjunts que seran a Orlando per disputar els últims partits de temporada regular i els posteriors play off. L’equip de Billy Donovan, després de veure’s pràcticament abocat a una reconstrucció fa dotze mesos, ha estat una de les sorpreses més agradables de la campanya 2019-20. Ara, s’apropa la fase important de la temporada i la proposta dels Thunder haurà de provar la seva viabilitat contra els millors de la lliga. En aquest article repassem algunes de les claus del retorn de l’equip a la rutina NBA.

Res a perdre

Els Thunder han estat una de les revelacions d’aquesta temporada NBA. Després de perdre a Paul George i a l’heroi local Russell Westbrook l’estiu passat, la direcció lògica de l’equip era la reconstrucció immediata. L’enorme nombre d’eleccions del Draft aconseguides i la incorporació de jugadors que semblava que serien traspassats -com Gallinari o Chris Paul- així ho semblaven indicar. Un any, 64 partits i una pandèmia global més tard, però, els d’Oklahoma City posseeixen una meritòria cinquena plaça a l’Oest (40-24) i disputaran la fase eliminatòria contra molts pronòstics. Què ha passat?

La veritat és que no hi ha un sol factor que expliqui aquest èxit. D’una banda, l’aposta del GM Sam Presti per competir immediatament va propiciar que finalment es quedessin jugadors amb potencial de ser bescanviats per picks. D’aquesta manera, peces clau del projecte com Adams, Schröder o els ja esmentats Paul i Gallinari han fet que la competitivitat s’hagi mantingut gairebé intacta respecte els últims anys. La fantàstica irrupció de joves com Dort o Shai Gilgeous-Alexander, jugador de segon any del qual no s’esperava tant, també han estat ingredients importants en aquesta campanya revolucionària de l’equip. Per últim, la llibreta de Billy Donovan, entrenador fortament criticat pels seus fracassos els últims anys a la franquícia, ha sabut treure el millor d’una plantilla amb força menys talent que els anys anteriors.

Passi el que passi en aquesta fase final de la temporada, els Thunder ja han guanyat. El seu projecte és a mitjà i llarg termini i, sense cap possibilitat real de títol els pròxims anys, en principi, no se’ls pot demanar gaire més que el que estan fent enguany. L’equip tindrà 8 partits de posicionament abans d’entrar als play off, que els serviran per mesurar-se contra els millors (jugaran contra els dos conjunts de Los Ángeles) i també contra possibles rivals a la fase final, com els Nuggets o els Jazz. Els d’Oklahoma City arriben a Orlando amb zero pressions, i sense responsabilitats sobre la seva esquena poden ser un equip realment dur de batre. Passar de primera ronda per primer cop des de 2016 és l’objectiu real, però ningú s’enfadarà si no passa.

 

Chris Paul, líder i referent

Que els Thunder no tinguin res a perdre no significa que no tinguin arguments per ser la sorpresa a Orlando. Un d’ells és l’estat de forma en què hi arriba Chris Paul, el nou far ofensiu i en experiència de l’equip. El base de 34 anys està completant una de les millors temporades de la seva carrera i ha trobat en el conjunt de blau i taronja un rol a mitges entre liderar l’equip i ser el referent dels prometedors joves de la franquícia, on encaixa perfectament. Paul, que està fent 17,7 punts i 6,8 assistències per partit amb gairebé un 50% d’encert en el tir (percentatge infinitament millor que el seu últim any a Houston), s’ha entès a la perfecció amb l’escorta Shai i ha canviat del tot l’estil de joc del conjunt.

Si tradicionalment associàvem els Thunder a un joc ràpid, elèctric i basat en el poder en transició, aquesta temporada hem vist una dinàmica molt més pausada i tranquil·la. La nova tendència, evidentment propiciada pels dos guards més dominants de l’equip, ha tingut diversos efectes positius sobre els resultats de l’equip. El pivot Steven Adams sens dubte ha agraït que el joc s’hagi tornat més lent, després d’uns anys patint -i cada temporada més- per segur el ritme de “Russ” i companyia. Gallinari també haurà donat gràcies a Shai i Paul. A més, un dels atributs que han caracteritzat aquests Thunder 2019-20 també va de la mà del costum adoptat de córrer menys que abans: l’èxit en el clutch.

Els d’Oklahoma City s’han tornat una plantilla formidable en els finals ajustats, i enguany han guanyat un 69% dels enfrontaments amb el marcador igualat en l’últim tram. Aquesta dada els situa només per darrere dels Jazz i dels Bucks, líders a l’Est. De fet, els Thunder compten amb 4 jugadors al top 6 de millors anotadors en moments clau, sent Chris Paul el líder absolut de la llista. Tota aquesta cultura i experiència guanyadora serà important per tirar endavant partits complicats als play off, i el ritme lent de l’equip (102,3 possessions per partit) farà que arribin més preparats que altres temporades al tipus de joc rocós i pausat típic de la fase final.

Les incògnites de la tornada

La incertesa més gran del retorn a la rutina pels de Billy Donovan és, sens dubte, l’encaix d’Andre Roberson. L’escorta/aler, que ha tornat a jugar durant els amistosos d’aquest mes de juliol després de trenta mesos de rehabilitació, tenia un paper clau en els Thunder de Westbrook, George i Carmelo l’any 2018. Nul en atac -més enllà d’algun tall a cistella i un triple molt de tant en tant-, Roberson sempre ha destacat per la seva defensa perimetral i solia encarregar-se de defensar l’estrella rival. Ara, però, caldrà veure quin paper pot tenir a la plantilla. Té ritme per seguir l’exigent calendari NBA? Acabarà tenint minuts, sabent que altres jugadors com Dort ja imiten -a la seva manera- la seva responsabilitat de fer la feina bruta? Haurem d’estar atents per seguir la progressió del de Nou Mèxic.

Un altre aspecte que haurà de solucionar la pissarra de Donovan serà la titularitat o no del ja esmentat Luguentz Dort. L’escorta canadenc no va ser escollit a la cerimònia del Draft de l’any passat, però va aconseguir un contracte dual amb els Thunder. Va començar com a jugador de tercera línia, va anar guanyant protagonisme i al tram final de la temporada ja era titular per sobre Terrance Ferguson. La irregularitat d’aquest últim i la seva falta d’encert des del triple, un dels seus punts “forts”, van acabar condemnant-lo a ser suplent de Dort, de només 21 anys. Amb Paul i Shai ocupant ja dos dels llocs del cinc titular, s’haurà de veure quin dels jugadors mencionats pot acompanyar-los com a aler/escorta. Dort té la continuïtat de la seva banda, Ferguson és el que pot obrir millor la pista i Roberson, tot i que més limitat físicament, és una arma defensiva potent i té molta més experiència.

Sigui com sigui, la decisió que prengui Donovan no afectarà els minuts finals dels partits, on seguirà apostant pel sistema de 3 bases que hem vist tota la temporada: Paul, Shai i Schröder, tots sobre la pista a la vegada. L’últim serà un dels factors sorpresa de la segona unitat dels Thunder que, més enllà d’ell i potser de Nerlens Noel, no té massa pólvora. És probable que, en enfrontaments clau, doncs, la rotació sigui força curta. Serà difícil veure peces com Diallo, Nader, Bazley, Burton o Muscala jugar gaires possessions transcendentals. Adams i Gallinari acompanyaran el trio de guards al cinc inicial.

Què podem esperar realment, dels Thunder?

Sent realistes, el més lògic seria una derrota a primera o segona ronda. Els d’Oklahoma han donat motius per creure que són un rival dur de batre, però pel que fa a talent i potencial queden molt lluny dels grans monstres de l’Oest. El seu ritme pausat (7è equip que més lent juga de l’NBA), el lideratge de Paul i l’eficiència del conjunt en el clutch poden ajudar-los, però la plantilla també té molts jugadors encara verds i una dependència dels aclarats potser excessiva. Un altre factor que els podria ser favorable és que, a diferència d’altres conjunts com els Sixers, els Thunder no depenen de l’escalf del seu públic per guanyar enfrontaments. De fet, han guanyat 20 partits al Chesapeake Arena i 20 fora, el que pot ser important en un escenari sense gent com el que trobaran a Orlando. Al final veurem com s’adapta cada conjunt a la situació, però sobre el paper és una dada positiva pels de blau i taronja.

Al final, aquesta plantilla ja ha fet la feina i tant els 8 partits de posicionament com els play off serviran per seguir formant els joves clau de l’equip. Els Thunder competiran un any més i, mentrestant, a l’horitzó es comencen a albirar els primers picks que Presti va aconseguir l’any passat, la vertadera esperança de la franquícia.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »