L’ASVEL Villeurbanne ha començat la temporada 2021/22 sent un dels equips revelació de l’Eurolliga. Després d’una passada campanya on van ser un equip competitiu a qui els va costar guanyar partits, sembla que aquest any busquen quotes més elevades. La temporada passada, els francesos van ser un equip molt físic però certament anàrquic en atac. La plantilla no comptava amb grans armes ofensives de pes i això va fer que acabessin la temporada en catorzena posició, molt lluny de les posicions de Playoffs (a 7 victòries). 13 victòries i 21 derrotes va ser el seu bagatge final a l’Eurolliga.

Per a posar-hi remei, aquest estiu han buscat al mercat diverses peces que els ajudessin a fer un pas endavant. D’aquesta manera, els lionesos s’han reforçat amb dos exteriors com Okobo i Chris Jones, jugadors poc coneguts pel gran públic però de gran qualitat. Tots dos han arribat per a substituir, principalment, a Norris Cole, que havia estat el referent exterior de l’equip la passada campanya juntament amb David Lighty. Les baixes més importants que van tenir els francesos aquest estiu van ser les de jugadors interiors, sobretot Moustapha Fall i Guerschon Yabusele. Els seus substituts van ser jugadors d’un perfil una mica més baix: James Gist, Yousoupha Fall, Osetkowski o el petit dels Antetokoumpo.

D’aquesta forma, el treball de la gerència dels francesos aquest estiu era clar: sumar més talent ofensiu exterior i buscar perfils menys estel·lars però més treballadors pel joc interior. Així doncs, l’objectiu era donar a la plantilla un impuls de qualitat i centrar el seu joc en el talent individual exterior. Per ara, Élie Okobo i Chris Jones estan sabent aportar allò que els de Parker busquen. L’ASVEL està sorprenent a tots i, amb un balanç de 5-2, es troben en cinquena posició, a la zona noble de la classificació. Els francesos estan opositant per ser un dels grans candidats als Playoffs i per ser l’equip revelació de la temporada.

De desconeguts a estrelles

Per a conèixer millor als dos nous cracks de l’equip de Lió hem d’aprofundir en les seves carreres. Tots dos han saltat a l’estrellat en aquest inici de campanya, però fins fa res eren poc coneguts per a la majoria d’aficionats.

El primer en qui ens centrarem és en Élie Okobo, màxim anotador de l’Eurolliga en aquests 7 primers partits de competició. La gran sorpresa d’aquest inici de campanya és aquest base-escorta francès de només 24 anys. El jugador de Bordeus va començar a fer-se un nom a la temporada 2017/18 a les files del Pau-Orthez, l’equip on es va formar i amb qui va realitzar una gran temporada abans de fer les maletes rumb a l’NBA amb només 21 anys. Allà, com es presumia, no va gaudir de minuts per brillar en les dues temporades que va disputar amb els Phoenix Suns. El seu periple per Arizona es va saldar en 15 minuts per partit i poc més de 4 punts en 108 partits a la millor lliga del món. La passada campanya va signar pels Nets, però va acabar jugant al seu equip de la G-League, els Long Island Nets, sense arribar a debutar amb l’equip de Durant i companyia. Veient que no tenia futur a l’NBA, aquest estiu ha fet les maletes i ha tornat a Europa per fer-se un lloc a l’equip referència del seu país. Millor no li està podent anar en el seu debut a l’Eurolliga. Actualment, Okobo està promitjant 20 punts per partit, el màxim de la competició, amb percentatges d’encert sobrenaturals (64% en tirs de 2 i 55% en triples, en 27 minuts de joc). La seva darrera actuació a la pista del Panathinaikos, on va anotar 35 punts, està en boca de tothom i l’han convertit en el jugador del moment.

Per la seva banda, el millor escuder possible per Okobo està sent Chris Jones. Aquest menut base de 28 anys s’ha assentat definitivament a la màxima competició europea. Després de diverses temporades fent tombs sense un rumb clar, l’any passat va aterrar a l’Eurolliga de la mà de l’històric Maccabi. La seva temporada a Israel no va ser res de l’altre món (7 punts i 3 assistències per partit en 17 minuts de joc), relegat a un segon pla en favor dels dos grans referents exteriors de l’equip, Scottie Wilbekin i Tyler Dorsey. Aquesta temporada, després de sonar molt fort el seu possible fitxatge pel Barça de Jasikevicius com a suplent de Calathes, ha arribat a França a la recerca d’un projecte on pugui ser un dels referents exteriors. Definitivament, ha encertat. Ha trobat el seu lloc a l’equip de TJ Parker, formant una parella exterior amb Okobo tant inesperada com efectiva. El jugador de Texas està complementant molt bé al francès, sent la segona espasa ofensiva de l’equip, anotant 14’6 punts per partit i també amb grandíssims percentatges d’encert (57% en tirs de 2 i 50% en triples).

Élie Okobo, un diamant en números

Élie Okobo és un base-escorta amb grans registres ofensius. Té unes capacitats anotadores completíssimes, però a la vegada és un bon generador d’equip. Es troba còmode amb la pilota a les mans i busca constantment la finalització, sigui per a ell o per als seus companys. La gran majoria del seu joc passa per ser el ball-handler en bloqueig directe. Aquestes situacions representen un 27% del total del seu volum de tir. Okobo encara ha d’acabar de polir certs aspectes del seu joc per acabar de ser un especialista del Pick & Roll, però el seu potencial és enorme. Okobo anota 1’04 punts per possessió en situacions de bloqueig directe, sigui en finalitzacions prop de cistella o anotant sobre bot des de la mitja i la llarga distància. També se sent còmode atacant des del bot en situacions d’aclarits. És un jugador amb gran explosivitat per atacar l’1×1 contra el seu defensor, i ho demostra anotant 1’04 punts per possessió en aquestes situacions. Els aclarits representen un 16% del volum de llançament del jugador. On és un jugador especialment fiable és atacant el close-out dels seus defensors després de rebre la pilota. En situacions de Catch & Drive (rebre i atacar la cistella), anota 1’44 punts per possessió en un 11% de volum.

Pel que fa al llançament exterior, encara s’està consolidant com a especialista, però els números són molt bons i prometedors (ja hem mencionat que està acreditant un 55% en triples). Okobo està anotant 1’15 punts per possessió en situacions de rebre i llançar, respecte a un 8% de volum de tir. El volum no és especialment alt, ja que prefereix generar-se les seves pròpies cistelles, però està obtenint bons resultats en aquestes situacions. Per altra banda, també està treballant per a millorar el seu llançament en sortides de bloqueig, on encara ha de consolidar-se com un jugador fiable. En aquestes situacions està anotant 1 punt per possessió.

Okobo, als seus 24 anys, encara és un jugador jove i amb poca experiència en competicions de nivell. Això es tradueix en el fet que el francès perd 4 pilotes per partit, sent el segon jugador de la competició, per darrere de Micic, que més en perd. La seva presa de decisions encara és millorable, però el seu potencial és bestial. El millor d’Okobo és que la seva primera presa de contacte amb l’Eurolliga és inmillorable. El seu marge de creixement segueix sent elevat, però el seu rendiment ja s’equipara al dels grans cracks. Si segueix jugant així, l’Eurolliga té una estrella emergent.

Chris Jones, fiabilitat anotadora

Al costat d’Okobo trobem el millor complement possible per a una estrella: un generador secundari d’absoluta elit. Aquest és el rol que està tenint Chris Jones, i el seu rendiment està sent excel·lent. Per moments té més la pilota a les mans que el mateix Okobo, però el millor de Jones és que està sent molt resolutiu sense ella. Els números així ho avalen.

De la mateixa manera que amb el francès, la majoria de situacions en les quals Chris Jones finalitza són mitjançant el Pick & Roll (35% de volum de llançament). L’ex del Maccabi s’està convertint en un grandíssim anotador atacant la cistella i anotant sobre bot després d’un bloqueig directe d’algun dels seus interiors. 1’22 punts per possessió són els seus números en aquestes situacions. Els aclarits també formen part del seu joc, atacant des de l’1×1. També té uns bons registres numèrics en aquesta tipologia de jugada (1’08 punts per possessió, en un 18% de volum). Atacant el close-out defensiu en situacions de recepció (Catch & Drive) també està sent resolutiu, amb 1’18 punts per llançament.

Però el millor del seu joc ve quan és Okobo qui genera sobre bot i ell només ha de rebre per finalitzar. En situacions de Catch & Shoot (rebre i llançar), està anotant 1’62 punts per possessió, una autèntica barbaritat. Aquests llançaments representen el 9% del seu volum de tir. Pel que fa a sortides de bloquejos indirectes per llançar, també està anotant amb força encert, tot i no ser un especialista (1’29 punts per possessió en un 5% de volum). Veient els números que acredita, l’ASVEL faria bé en intentar explotar més aquesta faceta del seu joc.

Talent ofensiu, però solidesa defensiva

El millor de la nova parella de moda de l’Eurolliga no és només que estiguin sent dues armes ofensives brutals, sinó que, a més, estan aportant capacitat defensiva als de TJ Parker. Tant Okobo com Jones estan sent peces importants per a l’engranatge defensiu dels francesos. L’ASVEL està sent un equip força fiable al darrere, i bona part de la culpa la tenen els seus dos cracks.

Pel que fa a Okobo, està complint en defensa, acreditant uns números bastant decents tenint en compte el seu pes ofensiu dins l’equip. El francès està rebent 1 punt per possessió quan és el defensor del ball-handler del bloqueig directe (ell anota 1’04 en aquest mateix rol). On millor està rendint Okobo al darrere és defensant als jugadors sense pilota. És un bon jugador perseguint a tiradors sobre bloquejos indirectes (li anoten només 0’64 punts per possessió en aquestes situacions). Per altra banda, Okobo està sempre atent als talls a cistella dels jugadors als quals defensa. Només rep 0’11 punts amb un 9% de volum de llançaments total. En situacions de rebre i llançar, però, li costa més sortir al punteig del tirador (1’13 punts per possessió).

Per la seva banda, Chris Jones s’està consolidant com un dels millors defensors exteriors de la competició. Ell és l’encarregat de defensar habitualment al base de l’equip rival i ho sol fer amb bastant èxit. En situacions de bloqueig directe, que engloben un 32% dels llançaments que li fan, només li anoten 0’8 punts per possessió. Aquesta dada l’acredita com un bon defensor de Pick & Roll. Defensant llançaments i sortides de bloqueig indirecte també presenta molt bons números (0’83 i 0’67 punts per possessió, respectivament). I el més sorprenent és que està aturant molt bé als jugadors al pal baix. Chris Jones és un base menut, de només 1’88 metres d’alçada, i això ho intenten aprofitar els rivals per atacar-lo al pal baix, sigui per bases més alts o per interiors en situacions de canvi d’assignació. Allà, tot i la seva falta de centímetres, Jones aprofita la seva força per defensar amb èxit (0’42 punts per possessió en un 9% de volum).

Sens dubte, la millor notícia per l’ASVEL és que les seves dues estrelles estiguin aportant a tots dos costats de la pista. La solidesa defensiva dels francesos, juntament amb la suma del talent ofensiu que han gaudit, els està donant victòries i els ha fet un equip enormement perillós.

Societat il·limitada

La parella Okobo-Jones està portant l’alegria al bàsquet francès. Tots dos es troben, en aquests moments, entre els 10 màxims anotadors de la competició (Okobo és el màxim anotador, mentre que Jones és el desè). La nova parella de moda s’està combinant per ser pràcticament imparable en atac, generant moltíssim sobre bloqueig directe. Per moments, recorden als millors Larkin i Micic. El francès i el nord-americà són el motor d’un equip que il·lusiona i que es postula per ser un dels grans candidats a entrar als Playoffs, un lloc on molt pocs els situaven abans d’iniciar la campanya. L’Eurolliga té aquestes coses: equips dels qui pràcticament ningú espera res són capaços de sorprendre a tota Europa i lluitar amb els més grans. Ja ho va fer el Zalgiris el 2018 o el Bayern i el Zenit la temporada passada. Ho aconseguirà també l’ASVEL aquest any? Per ara, han començat amb bon peu. El camí a seguir el tenen ben clar: donar-li la pilota a Élie Okobo o a Chris Jones i, a partir d’aquí, somiar.