Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Olimpia Milà: el retorn d’un històric campió

Els italians tornen a una ‘Final Four’ 29 anys després.

Comparteix

Olimpia Milà: el retorn d’un històric campió

Feia massa anys, 29 concretament, que l’Olimpia Milà no arribava a una ‘Final Four’. Ho van tenir de la mà el 2014 i d’ençà d’aquella oportunitat perduda un reguitzell d’entrenadors i jugadors havien passat per un club que semblava perdut. Aquest any, però, de la mà d’una llegenda de les banquetes com l’italià Ettore Messina i un grup de jugadors que ha mesclat talent i experiència a la perfecció, Milà torna a les posicions de privilegi que no hauria d’haver abandonat mai, el bàsquet italià torna a estar de moda.

Malcolm Delaney, Sergio Rodríguez, Kyle Hines, Kevin Punter, Zach LeDay i companyia arriben a la ‘Final Four’ com els grans tapats. Al llarg de la temporada s’han mostrat irregulars, incosistents, però també amb uns pics de forma que els ha posat a la mateixa altura que els tres grans favorits. No arriben a Colònia per casualitat i és que el talent exterior amb què compten és difícil d’aturar i ho saben. Coneixedors del fet, intentaran explotar aquesta via tal com han fet en els seus millors partits i excampions com Luigi Datome, ‘el Chacho’ o Hines hi aportaran la dosi necessària de caràcter i bones maneres que tot campió necessita. No són favorits, però subestimar-los seria l’error més gran que hom podria fer.

Una temporada d’alt i baixos

Després de la inversió de l’estiu passat amb l’arribada de grans noms del panorama europeu com Delaney, Hines o Datome i d’altres que tot just acabaven d’explotar com Shields, LeDay o Punter, s’esperava un Milà clar candidat a la ‘Final Four’. Així ha estat tot l’any, de menys a més, però ficat dins del play-off després d’una arrencada una mica lenta a la primera volta (9-8) i millorant descaradament a la segona amb sis victòries d’inici i 10 en els 12 primers partits.

Si alguna cosa va impedir a l’Armani Milà d’estar més amunt en finalitzar la temporada va ser la lesió de Delaney. El base es va perdre set jornades, de la 27 a la 33, en les que l’equip va registrar un pobre balanç de tres victòries i quatre derrotes. Un equip que un cop aclimatades totes les peces havia agafat velocitat de creuer es va caure davant la pèrdua d’un dels seus referents fins a tal punt que el factor pista va perillar. Per sort pels milanesos, Delaney va tornar a punt per assegurar-lo i al play-off va ser clau per tombar un Bayern que no ho va posar gens fàcil (les victòries del primer i del cinquè van ser d’infart). Aquest, però, podria ser el gran problema detectat amb Milà al llarg de l’any. La manca de fiabilitat, la dependència, les grans dificultats que han tingut a vegades per tirar endavant en moments complicats. Tenen la mentalitat necessària?

Olimpia Mila Delaney

Malcolm Delaney és un dels protagonistes de Milà. Euroleague.net

La part positiva d’ells és que els hem vist vèncer a l’Efes en les dues ocasions en què s’han enfrontat. Només Zenit i Bayern poden dir el mateix. Són perillosos. També al Madrid, mostrant-se superiors. O al CSKA en territori rus. Quan el dia acompanya, el talent de Kevin Punter, Malcolm Delaney o Shavon Shields per anotar és pràcticament imparable. Bateria exterior només superada per la d’Efes. Però quan no, al Milà li falta cap fred. Una mica més de força col·lectiva. Ho va acusar al Palau el dia que sense ‘el Chacho’ el Milà va actuar sense un base pur i va deixar escapar de forma sorprenent la victòria en els últims cinc minuts. Són partits diferents, però tant el de la primera volta com el de la segona són duels dels quals el Barça pot extreure conclusions dels problemes que té Milà per involucrar al col·lectiu quan les individualitats no rutllen. La síntesi és que 39 partits després, Milà ja ha establert una rotació, uns rols i els jugadors entenen les seves responsabilitats a pista, però no s’ha vist un extraordinari creixement de l’equip com a tal. Aquí han mostrat febleses.

Què es pot esperar de l’Olimpia Milà

L’equip italià ho ha ensenyat tot l’any i no serà diferent a Colònia, és un equip de talent individual. Té diversos jugadors ofensivament molt interessants i autosuficients. Anotadors autòtrofs, capaços de generar punts amb el que ells mateixos es creen. Una característica essencial de tots ells és el pull-up jumper. Habilitat característica de l’escola americana, el tir sobre bot, tant Punter, com Delaney, Shields o Sergio Rodríguez encara que aquest últim ho sigui més des de la línia de 3 punts i prou, són capaços de trencar esquemes defensius gràcies al seu talent. Simplement pel fet de poder llançar a partir del seu bot des de qualsevol posició del camp.

En aquest sentit Milà té una aparença d’equip anàrquic, però la realitat és que ja busca això i és plenament normal quan el teu mariscal a pista és Malcolm Delaney. Per treure profit d’una plantilla necessites aprofitar els seus punts forts i que els jugadors hi estiguin còmodes. Que Milà sigui un equip amb poca circulació de pilota no és problema per ells, ha perjudicat jugadors com Datome, dels que s’esperava més, però els punts forts estan en el bot de les seves estrelles exteriors i això ho han aprofitat molt bé tot l’any.

Jeff Brooks Olimpia Mila

Jeff Brooks en una acció del duel al Palau. Euroleague.net

El punt diferent el posa Sergio Rodríguez, un jugador que a partir del Pick&Roll és capaç d’involucrar a tots els companys en el joc. Ell ha estat una mica el termòmetre de l’equip i és que bones actuacions seves venen sovint acompanyades d’un bon nivell de joc del grup. A més, encara que ja veterà, segueix mantenint la capacitat de canviar partits en intervals curts de temps. Té la capacitat per apagar focs a través d’explosions anotadores i el seu joc elèctric pot encendre l’espurna del seu equip completament. A més és el base amb més criteri de l’equip i sentit del joc col·lectiu i és per això que aturar-lo a ell facilita molt més la defensa sobre el Milà. Si ell no està, els partits es converteixen en duels individuals i aquí Milà segueix sent inferior als seus rivals en aquesta ‘Final Four’.

Les claus tàctiques del duel

Hi ha dos jugadors blaugranes als quals Messina haurà de prestar molta atenció durant la semifinal. El primer és Nick Calathes, ja vam veure als quarts de final què tancar-li les línies de passada el desvirtua completament. El problema és que Milà no ha destacat gaire aquest any per plantejar gaires alternatives als conceptes defensius tradicionals, són un equip que permet jugar i aquí Calathes s’ha trobat molt còmode, tant a Barcelona com a Milà. Més que l’emparellament, que probablement serà el tradicional, la clau estarà en la defensa que el pivot i la resta de jugadors lluny de la pilota fan del bloc directe. L’altre és Nikola Mirotic, pel qual Milà no té una resposta clara. Posar-hi Kyle Hines podria implicar un desajust clar al ‘5’ amb Davies, un jugador en un estat de forma sensacional. S’haurà de veure si en un equip principalment ofensiu com és l’italià, no opta per atacar-los des d’un inici, buscar faltes i que no acabin d’entrar al partit.

També serà important veure la gestió dels atacs i la pilota i quants minuts, en un dia tan important com ho és una semifinal de l’Eurolliga, està a pista ‘el Chacho’. És esperable que ell i Delaney comparteixin molts minuts, juntament amb Punter, Shields i Datome com a ‘3’ alt. Allunyar la presa de decisions de l’exblaugrana i portar la direcció cap a Rodríguez és probablement el més sensat que podria fer Milà. A més, aprofitant que el Barça de Jasikevicius no acostuma a jugar amb alers de gran talla, el format de tres petits, limitar els minuts de Roll i Micov i tenir Datome com a recurs diferent pot ser el més normal si el que pretén Messina és buscar la iniciativa ofensiva. A partir d’aquí, s’haurà de veure quins ajustos dins del mateix partit existeixen, però Milà, un equip que juga i deixa jugar, tampoc és esperable en ells una gran revolució des de la pissarra. A les 21:00 sortirem de dubtes en un duel d’antics campions que tornen. Olimpia Milà – Barça. Un duel a l’altura de la fita.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »