Connecta amb nosaltres

BARÇA

El pal baix: l’arma de doble tall del Barça

Examinem el joc al pal baix del Barça de Jasikevicius.

Comparteix

El pal baix: l’arma de doble tall del Barça

El Barça de Jasikevicius és un dels equips més ordenats d’Europa pel que fa a la manera d’atacar. Dels que menys llibertat individual dona als seus jugadors i més pissarra utilitza. El tècnic lituà és estricte amb les seves normes i incideix en varies situacions de joc. Una d’elles, el joc al pal baix -matisar que també incloem el pal mitjà, situació que també juga el seu Barça- Un concepte ofensiu que li encanta a Jasikevicius.  El practicava a Kaunas amb Ulanovas i ho segueix buscant al Barça amb Davies, Mirotic i el nou fitxatge Nigel Hayes-Davis.  Però, és realment productiu pel conjunt del Palau apostar per aquesta situació sobre el parquet?

Les peces

Davies, Mirotic i Hayes són els tres jugadors amb els quals el lituà està practicant sistemes de pal baix. La diferència en l’ús, en l’efectivitat i l’impacte sobre els partits, però, és ben diferent. Comencem analitzant les aptituds dels tres jugadors mencionats. Mirotic és, segurament, l’interior amb el millor joc de peus d’Europa. Acompanyat d’un excels canell, li dona al montenegrí un repertori molt ampli de recursos per anotar: des de girar sobre el seu eix esquerre per anotar a dretes, la finta sobre aquesta espatlla esquerre per treure la pilota de dretes, el “fade-away”, l’encarar al rival de cara fent veure que penetrarà però llançant en suspensió.. fet que el porta a tenir un gran 62% en llançaments des de més enllà del 6,75 i té un 20/32 des del cèrcol i un 9/15 en situacions de mid-range (on la majoria són amb la pilota entrada al pal baix o pal mitjà). És el segon jugador de l’equip amb més volum al pal baix, un 23%. Té una gran eficiència: 1,2 punts per possessió amb un ínfim 0,1 en TOV, indicatiu que Mirotic no genera pèrdues. El Barça, però, aquí te un problema. Davies ha llançat 19 vegades més de dos ja que el 33% de les jugades de pal baix o pal mitjà que dibuixa Saras van pel número 0 del Barça.  Mirotic està demostrant ser un gran argument ofensiu en aquesta situació del joc però des de la banqueta no se li correspon en termes de volum. Cal que el Barça incideixi més en aquestes situacions i se li resti volum a Brandon Davies.

Nigel Hayes també mereix que ens aturem a parlar d’ell. L’ex-Zalgiris arribava a Barcelona amb l’etiqueta de ser un jugador funcional al pal baix però caòtic, en molts moments pecador d’anar al xoc contra la defensa rival amb un dèficit marcat en la lectura de quan executar i quan doblar la pilota. Tot i això i per sorpresa de molts, no està sent així. L’americà està responent i el Barça juga molts conceptes on algun dels petits proposa blocs indirectes per tal que Hayes i ell canviin defensors, tenint així Nigel superioritat física sobre el seu par. Numèricament, se li ha de demanar més. No en termes d’efectivitat, ja que té bons números, sinó en productivitat. El 15% de pissarres de pal baix van per ell i té 1,25 punts per possessió, gran dada. El problema, però, no és Hayes, que està demostrant ser vàlid per jugar al Barça. El problema, en termes purament subjectius, és que Hayes sigui l’aler titular del Barça i un argument important en partits grans, com ja vam veure a Milà o a Istanabul. Que Hayes tingui aquest pes no és un bon indicador de la varietat ofensiva culer.

Brandon davies, el quid de la qüestió

Que vagi per endavant que Brandon Davies és de les millors coses que li ha passat a la secció de bàsquet del Barça en l’últim lustre i és una peça que tant de bo jugui al Palau molts anys més. I ara ve el però. El fet que alimentar Brandon Davies al pal baix sigui un argument -i no un recurs, remarcar la paraula argument- és contraproduent pel Barça. Ja mencionat abans, Davies acapara el 33% d’aquestes accions sent la peça amb més volum de l’equip, per sobre de Mirotic, Hayes, Smits i dels altres interiors. Evidentment que Davies està fent números i està sumant, doncs l’avalen els 13,4 punts per partit i sent decisiu en trams finals. Tot i això, els seus números en pal baix són preocupants. Gairebé el 40% d’accions de Davies són aquí i només un 14% en continuacions cap a cistella, on ell és realment determinant. Firma 1,09 punts per possessió però l’estadístic TOV (indicador de la pèrdua) escala fins a 0,7. Què significa això? Que quan la defensa rival es tanca i col·lapsa la pintura per tal que l’americà hagi de treure la pilota fora, el pivot del Barça no té l’habilitat suficient de lectura per trobar la línia de passada i generar la superioritat. És a dir, Davies a dins està tenint molt de pes pel que fa a volum però no li dona a l’equip tot el que hauria amb la quantitat de pilotes que se li posen dins.

Plantejament rival

Un cop fet l’anàlisi numèrica i de sensacions de qui juga aquest concepte al Barça, canviem la perspectiva i fixem-nos en quines intencions i quin ús en fa el rival. Fem un salt en el temps i retrocedim fins a l’eliminatòria Barça-Zenit. Brandon Davies va firmar una sèrie escandalosa a nivell estadístic però el Barça va ser inferior al conjunt rús. Això no va ser casualitat sinó causalitat. Els rivals se senten més còmodes quan Saras abusa del pivot americà en aquestes situacions a final de partit, degut a la tendència d’aquest d’anar a xocar amb la defensa i de la poca lectura de quan deixar anar la pilota. Davies no és un mal passador, tot el contrari, però quan juga d’esquenes a cistella no és capaç de treure profit ni llegeix bé. Pascual va plantejar una sèrie a cinc partits on el seu equip no ajudava quan Davies rebia dins; i li va sortir prou bé, ja que el Barça va ser incapaç de circular la pilota en els quatre primers assalts del Play-Off. I aquí trobem el problema principal: en moments ajustats i partits d’espessura ofensiva – o de gran defensa rival- Saras ho fia tot a les heroïcitats individuals de Higgins o a entrar-li pilotes a Brandon Davies. La primera ha sortit bé, però la segona és molt malament.

Des del sofà de casa tapat amb una manta i un cafè calent és molt fàcil donar lliçons a Sarunas Jasikevicius, però hauria de deixar d’incidir en aquest concepte i en especial en Brandon Davies. Mirotic hauria d’assolir part d’aquest volum i a Davies se l’hauria d’aprofitar més com a “roller”, on només executa el 14% de les seves accions ofensives. El montenegrí és el millor jugador d’Europa al pal baix i el seu repertori és tan ampli que a nivells de productivitat, riquesa tàctica i impacte positiu podria millorar força les prestacions de Davies.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »