Cada cop queda menys per l’inici de l’Eurolliga 2022/23 i els equips ja van tancant les seves plantilles. Molts fitxatges de renom s’han produït al llarg d’aquest mercat d’estiu, i molts dels grans equips de la competició han canviat de jugadors en algunes posicions clau. Aquestes són les del base i el pivot, on hi ha hagut molts moviments a destacar. Les posicions de ‘1’ i de ‘5’ encara segueixen sent claus en el bàsquet d’avui en dia, on cada cop trobem més versatilitat per part dels jugadors. En un joc cada cop més protagonitzat per exteriors manejadors, encara hi ha grans parelles formades per un base i un pivot dominants al bàsquet europeu. La nova temporada ha deixat algunes parelles molt interessants que tocarà analitzar a través del bloqueig directe, la via principal d’unió entre un ‘1’ i un ‘5’.
Micic – Zizic (Anadolu Efes)
Vasilje Micic és un jugador que no necessita presentació. El serbi és un dels millors jugadors de l’Eurolliga del passat lustre, i és un manejador de pilota excel·lent. És dels bases d’Europa que més exploten el bloqueig directe. La temporada passada en va jugar un total de 875, dels quals un 53% van ser sortint cap a la seva mà dreta. Aquesta dada mostra la gran incertesa que genera en els rivals, ja que no són capaços d’anticipar cap a quin costat sortirà el crack de l’Efes. El serbi és un jugador totalment imprevisible, que juga el Pick & Roll per a generar punts per si mateix. Un 47% dels bloquejos que juga els finalitza ell, per només un 13% on passa la pilota al jugador interior.
La gran majoria dels tirs de Micic arriben de generació pròpia i sobre bot, on és tota una amenaça en situacions d’1 contra 1 i 2 contra 2 (un 65% dels seus tirs arriben en aquestes situacions, amb una eficàcia brutal de més d’1 punt per possessió). Si el doble MVP de la Final Four es troba acompanyat d’un pivot que entengui el que li demana, la parella que poden formar és devastadora.
Està per veure si Ante Zizic serà aquest pivot, ja que sobre el paper, el croat és un jugador que demana més pilota de la que tindrà en un equip liderat per Micic i Larkin. Zizic no és un especialista com a finalitzador de Pick & Roll. Tot i tenir bona efectivitat (1’17 punts per possessió), el seu volum de tir era relativament baix per un jugador del seu nivell (només 1’6 possessions finalitzades per partit). On més influència tenia Zizic al Maccabi era en talls (22% de volum) però, sobretot, al pal baix (29%). Com a continuador de bloqueig directe només acabava un 18% dels seus tirs totals, una xifra baixa per un pivot. A l’Efes, a més, no gaudirà en excés de les situacions de pal baix, ja que l’equip turc té massa tirs per repartir. D’aquesta forma, el croat haurà d’adaptar-se a una nova manera de jugar on no tindrà tant protagonisme amb la pilota i haurà d’aprofitar els avantatges que li generin Micic i Larkin.
On rendirà Ante Zizic és com a finalitzador després de rebot ofensiu. El croat és un gran rebotejador en atac (9è de la passada Eurolliga) i és elit absoluta finalitzant aquestes situacions (1’57 punts per possessió). D’aquesta forma, haurà d’explotar al màxim altres facetes del seu joc si vol encaixar bé en aquest Efes i fer bona parella amb Micic. Per noms són, sens dubte, de les millors. Hauran de demostrar-ho a la pista perquè, sobre el paper, l’encaix que tenen és dubtós.
Satoransky – Vesely (Barça)
La nova parella del Barça és una de les societats base-pivot més prolífiques i compenetrades del bàsquet FIBA actual. Junts han portat a la República Txeca a aconseguir grans èxits en els darrers tornejos on han participat. Els dos txecs s’entenen amb els ulls tancats, i bona prova d’això és que es busquen l’un a l’altre per treure avantatges ofensius. Al llarg dels partits que han disputat junts en les darreres temporades amb la selecció txeca, entre els dos juguen més de 2 bloquejos directes per partit. Tot i que Satoransky és un jugador extremadament vertical cap a cistella per finalitzar, quan juga amb Vesely treu la seva faceta més assistent.
Comptar amb el pivot d’Ostrava al seu equip fa que Sato el busqui constantment a les continuacions. El nou base blaugrana només finalitza un 28% dels bloquejos que juga amb Vesely, mentre que el pivot ho fa en un 33% dels cops (números completament diferents dels d’altres parelles de l’article, en les quals sol finalitzar la jugada el base).
Tot i que Vesely és un jugador fiable quan finalitza a través del Pick & Roll (1’4 punts per possessió), només un 18% dels seus llançaments arriben en aquestes situacions. El nou pivot blaugrana juga els bloquejos per treure avantatge i, a partir d’aquí, buscar-ne una de millor si no pot acabar ell. Aquesta faceta del nou pivot del Barça serà utilitat per l’equip. Tenir algú que ja entén el seu joc de sèrie, com és Satoransky, és un punt a favor pel roster blaugrana.
Involucrar-se mútuament al joc és el que els fa treure la millor versió de cada un de forma conjunta. Haurem de veure com adapten aquesta societat en el context d’un equip com el Barça, que manté la majoria de les peces de temporades anteriors. La societat Satoransky-Vesely, poc acompanyada a la selecció, haurà de compartir equip ara amb Mirotic, Higgins, Laprovittola o Kalinic, entre d’altres.
Satoransky i Vesely, en la seva presentació com a blaugranes.
Chacho – Tavares (Madrid)
La nova parella del Madrid és una de les més estimulants de l’Eurolliga. La plantilla inacabable del Madrid, amb noms com Yabusele, Musa, Hezonja o Deck, compta amb una parella de base i pivot que pot passar més desapercebuda que altres (no pels noms sinó pel gran volum de joc que assumiran els exteriors), però que tindrà una gran importància en el joc del seu equip.
Sergio Rodríguez és un base veterà que sap el que ha de fer sobre la pista i pot cedir protagonisme amb altres manejadors. El canari va jugar 700 bloquejos directe l’any passat amb el Milà, dels quals un 51% va sortir cap a la seva esquerra i un 49% cap a la dreta. Aquesta incertesa que generarà a les defenses rivals ajudarà a l’equip de Chus Mateo a treure grans avantatges a partir del bloqueig directe. Si, a més, qui posa els bloquejos és un mur com Edy Tavares, l’èxit està gairebé garantit. Tant el Chacho com el capverdià són dos jugadors efectius i fiables finalitzant el bloqueig directe (el canari anota 1’01 punts per possessió en aquestes situacions i, el recent MVP de la Supercopa Endesa, 1’34).
El bloqueig directe és la gran via de generació del nou base madridista (un 35% dels seus tirs arriben des d’allà). Es troba molt còmode llançant triples sobre bot sortint d’un Pick & Roll (127 llançats la temporada passada, amb un 36% d’encert). A més, si el Chacho falla, Tavares lluitarà el rebot ofensiu, on és demolidor finalitzant després de capturar-los (1’58 punts). Sens dubte, la parella Chacho-Tavares pot ser de les més determinants i optimitzades, ja que la gran nòmina de generadors que té l’equip blanc pot facilitar-los molt la feina a l’hora de trobar situacions còmodes on jugar el 2 contra 2.
Pangos – Davies (Armani Milà)
La nova parella de cracks de l’Armani Milà, igual que els txecs del Barça, són dos que ja es coneixen bé d’etapes prèvies. El canadenc i el nord-americà van coincidir la temporada 2017-2018 al Zalgiris de Jasikevicius, amb el qual van fer una temporada històrica arribant a la Final Four de forma completament inesperada. També van jugar junts al Barça la temporada 2019-2020, tot i que pràcticament no van coincidir a causa de la lesió de Pangos que el va mantenir apartat de les pistes gairebé tot l’any. A la seva etapa a Kaunas, tots dos van formar una societat ofensivament il·limitada, acompanyats d’un emergent Micic.
Aquella va ser la temporada de consagració de Pangos al bàsquet europeu, i la que va servir per descobrir a ‘Rambo’. El base canadenc va fer del Pick & Roll la seva gran via de generació, finalitzant-ne més de 3’5 per partit, amb 1’02 punts per cada possessió. Pangos va aprofitar els bloquejos de Davies i el bon espaiat traçat per Jasikevicius per brillar com mai abans a la seva carrera. Pel que fa a Davies, aquella temporada va finalitzar només un 17% dels seus tirs totals des del Pick & Roll, però ho va fer amb un decent 54% d’encert. L’evolució de ‘Rambo’ ha estat candent amb el pas dels anys i s’ha convertit en un jugador més generador al pal baix que finalitzador. Sense anar més lluny, la temporada passada només va finalitzar un 14% de les situacions creades per ell des de la continuació del bloqueig directe. Així i tot, va demostrar que segueix sent un jugador efectiu (1’29 punts per possessió).
Aquesta temporada, tots dos es retroben a Milà per donar un impuls al projecte italià. Tant un com l’altre han de recuperar sensacions. Pangos arriba d’un any perdut a l’NBA, i Davies ja no és el mateix jugador que era a Zalgiris. Amb Messina, es trobaran un context molt diferent del que tenien a Kaunas, rodejats per anotadors insaciables com Shields, Baron, Voigtmann, Mitrou-Long o Tonut. Veurem si aconsegueixen brillar com en temps anteriors, però l’Eurolliga necessita tornar a veure Kevin Pangos i Brandon Davies junts.
Pangos i Davies celebrant amb el Zalgiris.
Sloukas – Fall (Olympiacos)
La parella que formen Kostas Sloukas i Moustapha Fall és de les poques que ja es coneixen de la temporada passada. El base grec i el pivot francès van formar una bona societat que va portar a l’Olympiacos (juntament amb l’aportació ofensiva de Vezenkov i Dorsey) a una Final Four diverses temporades més tard. La feina dura del gegant Fall permetien a Sloukas aconseguir moltes accions positives a través del bloqueig directe.
Dels 182 Pick & Rolls que van jugar l’any passat entre tots dos, el grec va finalitzar un total de 84 vegades, per només 22 del pivot. A l’ex de l’ASVEL li passava el que preveiem que li passarà a Zizic a l’Efes, ja que no tenia gran continuïtat ofensiva. Fall era un jugador amb una gran influència sota la cistella, anotant de forma còmoda al pal baix (38% del seu volum de tir, amb 1’14 punts per possessió), però amb poc volum com a finalitzador de Pick & Roll (només un 17% dels seus tirs, tot i els bons 1’39 punts per possessió).
Sloukas és un dels jugadors de l’Eurolliga que més abusava del bloqueig directe per a acabar les jugades. Un 43% dels seus tirs arribaven en aquestes situacions, 4’4 per partit. La seva efectivitat era bona, amb 1’04 punts per possessió. Tot i així, el grec sí és un base que li agrada buscar la continuació del pivot si aquest és un especialista en la matèria. En aquest sentit, li era més fàcil trobar a Hassan Martin que a Mou Fall. El grec i el francès tornaran a ser dues de les cares visibles del projecte de Bartzokas, i la seva entesa sobre la pista es presenta clau per al rendiment dels del Pireu.
L.Brown – Poythress (Maccabi)
La nova parella del Maccabi és de les més flexibles de l’article. Tant podríem haver posat a Baldwin i Nebo com als dos que farem menció. Els israelians són la gran incògnita, un any més, de l’Eurolliga. Han canviat pràcticament tot l’equip i hauran de formar societats que puguin rendir bé gairebé des de zero. En aquest sentit, el fitxatge de Lorenzo Brown té molt sentit. El base nord-americà amb passaport espanyol, arriba en plena maduresa i després d’haver-se integrat de forma exitosa en un projecte que desconeixia completament: la selecció espanyola. El jugador d’Albacete (com bé diria Garuba), ve de fer la millor temporada de la seva carrera a les files de l’Unics Kazan, sent un dels millors bases de l’Eurolliga, i de coronar-se amb Espanya en un Eurobasket fascinant, formant part del cinc ideal de la competició.
Parlant més de la seva aportació sobre el parquet, Lorenzo Brown té tendència a encarar els bloquejos cap a la posició més central de la pista. A Kazan estava rodejat d’interiors molt poc continuadors (Jekiri, Vorontsevich i Brown III), amb la qual cosa només passava la pilota al continuador en un 6% dels bloquejos. L’Unics jugava molt a través del Pick & Pop i de la intervenció del 3r home als bloquejos (per triangular). Amb la selecció espanyola, en canvi, amb qui explotava molt més el 2 contra 2, passava la pilota al continuador un 24% dels cops (la majoria dels cops Willy Hernangómez). Com a finalitzador, Lorenzo és un jugador fiable (35% de volum amb 0’98 punts per possessió), però també li agrada molt explotar les situacions d’1 contra 1.
Al Maccabi, el joc de Lorenzo Brown s’haurà d’adaptar més al que tenia a la selecció espanyola que amb l’Unics Kazan. Al voltant, tindrà un dels millors continuadors de l’Eurolliga. Tant Nebo com Poythress ho són, però en el cas de l’ex del Zenit, és tot un especialista com a finalitzador. Poythress és un pivot rapidíssim en les continuacions i és extremadament contundent. A Rússia, sense estar acompanyat de bases especialment passadors, ha aconseguit treure molt profit d’aquestes situacions. Un 28% del seu joc (2’3 possessions per partit) és en base al bloqueig directe, on és molt efectiu (1’42 punts per possessió). Amb els israelians, que seran un equip que exploti molt les situacions de 2 contra 2 amb Brown i Baldwin, si l’espaiat és positiu (i ho serà amb tiradors del calibre de Hilliard i Hollins), els pivots poden arribar a aprofitar-se molt de les continuacions. Alex Poythress és un dels descobriments de les darreres Eurolligues i, si té un context que el beneficiï, rendirà de forma òptima.
Mencions honorífiques
No ens podem deixar diverses mencions honorífiques de parelles que poden tenir un impacte positiu per als seus equips en la propera Eurolliga. El renovat Fenerbahce comptarà amb un dels grans mestres del Pick & Roll, Nick Calathes, que servirà a Tonye Jekiri. També compten amb Devin Booker i una de les estrelles de la passada Eurocup, Johnathan Motley, com a alternatives a la posició de ‘5’. El Monaco tampoc es queda curt amb Mike James, un dels millors guards americans de la dècada a l’Eurolliga. Tornarà a tenir a Donta Hall i Donatas Motiejunas com a parella de pivots. S’espera que Hall faci un pas endavant i es consolidi definitivament com un dels millors finalitzadors del continent. Per últim, també cal mencionar una de les parelles de base i pivot més destacades de la passada Eurocup. Milos Teodosic i Mam Jaiteh seran dos dels líders de la Virtus de Sergio Scariolo, en el seu retorn a la màxim competició europea.
Veient els equips que protagonitzen l’article, es fa senzill veure que, tot i la gran quota protagonista que tenen els jugadors exteriors en el bàsquet d’avui en dia, els grans favorits per tornar a regnar a l’Eurolliga segueixen tenint una parella interior-exterior dominant per sobre de la resta d’equips. Al cap i a la fi, l’evolució existent d’aquest esport no va tan ràpid com sembla, i els millors equips europeus segueixen sent els que tenen un ‘1’ dominant acompanyat d’un interior de nivell. Quina parella de base-pivot regnarà en la propera Eurolliga?
