Connecta amb nosaltres

BARÇA

Encaix de Pau Gasol al trencaclosques del Barça

Com encaixarà Pau Gasol al Barça de Sarunas Jasikevicius?

Comparteix

Encaix de Pau Gasol al trencaclosques del Barça

10 de març de 2019. Aquest és el dia del qual data el darrer partit oficial de Pau Gasol, flamant fitxatge del Barça de bàsquet. Va jugar 15 minuts i va acabar amb 3 punts, 3 rebots i 1 assistència. Era un partit entre San Antonio Spurs i Milwaukee Bucks. En aquell moment, Pau Gasol era jugador dels Milwaukee Bucks i compartia pista amb un altre jugador que actualment figura a la plantilla blaugrana: Nikola Mirotic. Gairebé dos anys després, el pivot de Sant Boi torna a casa. S’hi retrobarà amb Mirotic, amb els passadissos del pavelló que el va veure créixer com a professional en els seus inicis i amb la il·lusió de tornar a competir envoltat d’amics i companys. No s’hi retrobarà, però, amb aquells qui més mereixen que les llegendes tornin a casa: l’afició. És l’enèsim recordatori dels temps delicats que vivim.

Fa anys que el nom de Pau Gasol s’associa a un retorn a Europa i, concretament, al Barça. No és només un fitxatge d’abast internacional quant a interessos sinó que també té una càrrega emocional molt important per al bàndol blaugrana. Si bé és cert que hi ha sectors que sempre s’han mostrat reticents amb el seu vincle, sempre s’ha entès que el punt final idíl·lic de la seva carrera havia de ser el retorn al Palau, primerament pensant en una retirada conjunta amb Juan Carlos Navarro i posteriorment pensant ja en els darrers anys d’utilitat esportiva abans d’algun esdeveniment amb la selecció espanyola, l’altra gran pota de la seva trajectòria. Finalment, el retorn es produeix amb la incertesa del valor competitiu que tindrà, dos dels seus grans aliats esportius als despatxos i una idea clara: el seu paper a la pista està pendent de definir.

Cultura competitiva i el pes de la vitrina

Més enllà de qualsevol incertesa que generi la incorporació de Pau Gasol com a jugador amb fitxa i pes específic, hi ha una cosa que hem de tenir tots clara: passarà a ser, amb total seguretat, el jugador amb millor currículum guanyador de l’equip. Jasikevicius està posant les bases d’un projecte i ja ha guanyat un títol, però és plenament conscient que per inculcar hàbits guanyadors necessita comptar amb jugadors que tinguin un punt addicional d’instint i saber estar en situacions exigents. I Pau Gasol campió de l’NBA diverses vegades i líder de la generació més exitosa de la selecció espanyola, ho té. Indiscutiblement.

En aquest sentit, un dels factors que més ajudarà a que Pau Gasol encaixi bé als temps actuals del Barça és que arriba a la plantilla per ser la cirereta del pastís i no el punt de partida. No haurà de respondre com a primera ni com a segona espasa de l’equip i la seva evolució serà orgànica: els seus minuts aniran en funció del que sigui capaç d’aportar a l’equip. D’entrada, l’escenari de consens entre realistes i optimistes seria que fos capaç d’aportar 10 o 12 minuts de qualitat per partit en qualsevol de les competicions i que sumi una sèrie de virtuts que posteriorment analitzarem al projecte.

Per altra banda, resulta del tot impossible fer un anàlisi precís sobre com podria integrar-se la figura de l’actual Pau Gasol al Barça 2020/2021. Tots tenim una imatge ideada sobre el seu repertori, però la realitat és que dos anys després del seu darrer partit i amb el període d’inactivitat que ha tingut no seria raonable pensar que podria mantenir un impacte similar al dels anys de plenitud ni de l’inici de la decadència esportiva. A dia d’avui, si ens haguéssim de mullar, hauríem de fer-ho partint de tres premisses: que el seu debut es produirà quan Jasikevicius -un dels tècnics més exigents quant a físic- el vegi preparat (comptem mitjans o finals de març), que la seva competència immediata serà pels minuts d’Artem Pustovyi i que, si està preparat per assumir aquest protagonisme, les seves prestacions seran considerablement més altes que les del pivot ucraïnès.

Suposicions ofensives

Pau Gasol és un dels majors talents generacionals de la història del bàsquet de casa. Va ser un dels primers perfils de pivot modern. Quan jugava amb Jasikevicius i companyia ja era capaç de córrer, d’esmaixar i d’esbossar un tir exterior característic i determinant que ha tret sovint les castanyes del foc als seus equips. Amb el pas dels anys ha patit una lògica davallada en les seves condicions fins arribar al punt actual, en el qual desconeixem la seva capacitat atlètica però tenim clar que, com que el talent mai es perd, amb la pilota a les mans conserva intacta la capacitat per fer interpretacions brillants del que passa al seu voltant. El Jasikevicius entrenador és amant dels pivots que tenen vocació per redistribuir el joc i per jugar de cara al cèrcol, i Pau reuneix les dues característiques.

Seria injust analitzar l’evolució de Pau Gasol basant-nos en les seves primeres temporades, però també seria injust fer-ho basant-se en l’etapa a Milwaukee, en la qual va tenir presència esporàdica. Així doncs, per tal de buscar un punt mig, tots els clips i arxius que adjuntarem seran de les temporades als Chicago Bulls i als San Antonio Spurs. Dos equips que tenien tendència a fer servir els pivots com a passadors (Noah&Pau, Pops i la resta) i que tenien estructures defensives sòlides i adequadament vertebrades.

El Barça és un equip que corre poc. La velocitat que Saras demana als seus jugadors no es basa en les cames sinó en el cap: moltíssima precisió a mitja pista, moviments precisos i una intuïció altíssima per escollir els espais que ocupen. Velocitat d’execució. En aquest tipus de bàsquet un jugador com Pau Gasol, que estigui més o menys fi físicament és un dels grans pivots passadors que el bàsquet europeu ha conegut, ha de tenir-hi un encaix ofensiu simple i atractiu. Parlem d’un jugador que és una xarxa assistencial per si mateix: sempre ha jugat amb pivots que li han permès habitar zones pròximes al pal alt i s’ha convertit en un especialista del high-low, que és una virtut inherent a la seva figura i que no requereix d’explosivitat ni canvi de ritme sinó d’un punt de frescor mental i agilitat en la presa de decisions que sempre ha tingut.

Les connexions adjuntades al vídeo, que casualment són amb Nikola Mirotic en la seva etapa a Chicago (😜), sintetitzen prou bé el que el Barça haurà d’intentar que faci. Trobar-lo en situacions que no sigui difícil que guanyi la posició i que li permetin una visió neta i ordenada dels moviments dels companys, que en un Barça agressiu en els moviments com l’actual (Abrines, Kuric, Rolands…) no hauria de ser difícil, i potenciar així la seva capacitat creativa. Un Pau que serveixi de vàlvula d’escapament en els minuts sense Calathes i que amb prou feines hagi de botar la pilota, que és el que exigeix més desgast a qualsevol jugador a efectes pràctics en la parcel·la ofensiva. Que ho vegi tot de cara i que continui gaudint d’oferiments constants al pal baix -com han fet al llarg de tota la temporada Sergi Martínez, Rolands Smits i Nikola Mirotic- i de línies de passada a la sortida de bloqueigs dels especialistes. Un context que només li demani una cosa: que faci servir el cap.

Suposicions defensives

El Barça de Sarunas Jasikevicius és un dels equips més agressius del continent en defensa. Compensa les flaqueses en pes i fortalesa prop del cèrcol dels seus interiors amb una capacitat de desplegament i de traçar recorreguts assolible per molt pocs. Brandon Davies, Pierre Oriola i fins i tot Rolands Smits són jugadors que responen genialment quan els toca sostenir canvis d’assignació i que han mecanitzat el 2 contra 1 al pal baix per respondre als desajusts que es formen. Jasikevicius va començar la temporada implementant un pla invariable en defensa, però amb el pas dels mesos s’ha tornat flexible per la inclusió de Pustovyi a la rotació convencional i, per això, també hem vist defenses més conservadores en les quals es prioritzava el posicionament del pivot. Pau Gasol, si no hi ha cap sorpresa insospitada a les alçades actuals, requerirà d’un plantejament molt similar al que rep l’ucraïnès.

Tot i que, com ja hem comentat al principi, qualsevol idea sobre Pau Gasol ha d’estar necessàriament condicionada pels dos anys d’inactivitat, l’ús que es va fer de Pau Gasol en les darreres temporades que va disputar amb certa continuïtat a l’NBA té factors que són extrapolables a la situació actual. Els Bulls de 2015-2016 van aprofitar les lesions de Noah per fer la transició definitiva de Pau Gasol com a pivot de recorregut limitat i funció prioritària com a rim protector, mentre que els Spurs de Popovich són un dels precursors de la defensa drop i ni tan sols aleshores tenien l’hàbit de demanar al pivot que fes ajudes o canvis per fer-se càrrec d’exteriors.

TEMPORADA DFGA/DFGM  (<6 PEUS) PERCENTATGE CONCEDIT
2015/2016 3’7/7’4 50%
2016/2017 3/5’4 55%
2017/2018 2’4/4’8 50%

Aquestes dades, al mateix temps, les hem d’agafar amb pinces. El Pau Gasol de 2015-2016 va ser -estadísticament parlant- el tercer millor protector de cèrcol de l’NBA amb unes condicions que actualment és probable que no tingui, mentre que el Pau Gasol de la temporada 2016-2017 és menys proper i més important en els esquemes dels Spurs que el de 2017-2018. La mostra més pròxima, doncs, és la del Pau dels Spurs 2017-2018: té un pes limitat en els partits, però aporta seguretat i valor en una estructura que mira per minimitzar el seu rang de moviments. Aquest serà, si fa o no fa, el paper que tindrà al Barça: serà més estàtic que la resta de pivots, serà la referència en protecció de cèrcol sempre que estigui a la pista i tindrà un protagonisme considerablement limitat.

Si ni tan sols en els seus millors temps Pau Gasol era un jugador que tapés forats de companys d’equip amb regularitat, és evident que tampoc se li pot demanar que excel·leixi aportant noves variants. Se li haurà de proporcionar un entorn propici per a que pugui viure tranquil i, sobretot, se l’haurà d’envoltar de jugadors que tinguin molta capacitat per devorar espais. Que Víctor Claver* abandoni definitivament el 3 i es converteixi en una navalla suïssa de quatres i cincs, que Sergi Martínez* mantingui el seu rol de corrector i pedaç a qualsevol dimensió en dinàmica ACB i que Rolands Smits* continui fent el que ha fet al llarg de la temporada serà fonamental per garantir-se que els minuts de Pau Gasol siguin sostenibles en defensa, que a hores d’ara hauria de ser l’objectiu principal per resoldre el trencaclosques. Exigir-li mínims en desplaçament lateral i potenciar l’envergadura i la intel·ligència que encara té.

*Els tres noms esmentats haurien de ser els jugadors que habitualment siguin la seva parella de ball pel bé de la sostenibilitat defensiva col·lectiva.


Pocs esportistes han cuidat més detalladament qualsevol àmbit extraesportiu de la seva trajectòria que Pau Gasol. El pivot de Sant Boi pot afirmar que ha aconseguit que molt poques coses s’escapin del seu control i que, excepte per alguns detalls inevitables, la seva carrera ha seguit els passos que ell ha volgut i, el que és més important, els ha anunciat segons els seus temps i a la seva manera. Per tot això, i també per la transcendència que la manera de posar un punt final en la carrera de qualsevol esportista emblemàtic, és difícil pensar que Pau Gasol es tira a la piscina sense saber si hi ha aigua anant a un equip de l’exigència del Barça.

L’objectiu d’arirbar sa i en condicions als Jocs Olímpics és públic i inqüestionable, però hi ha moltes vies per arribar-hi. Escollir la més competitiva tan bon punt la porta de l’NBA es tanca oficialment és una aposta que, sens dubte, ningú de l’estatus de Pau Gasol faria sense saber que li pot sortir bé. Dos anys per recuperar-se d’una lesió que culminaran entrant en una dinàmica que no espera a ningú i que, tot i que no li demanarà que sigui la primera espasa, tampoc li concedirà cap privilegi que no es guanyi. Jasikevicius forja les relacions amb els jugadors des de la confiança, i la gestió de la convivència amb el seu amic no en serà una excepció. Només fitxaria pel Barça actual algú que, decididament, sap on es posa.

Al cap i a la fi, a l’hora de valorar els fitxatges de qualsevol equip, ens convertim en esclaus de les expectatives. Sovint hem d’aprofundir i analitzar les circumstàncies actuals del jugador i del projecte per entendre el valor que el nom -sigui quin sigui- pot tenir, i en el cas de Pau Gasol això és especialment rellevant. No és el jugador de fa 3, de fa 12 ni de fa 20 anys, però ni ell espera ser-ho ni el Barça necessita que ho sigui. Parlem, al cap i a la fi, d’una incorporació que luxosa de risc baix i recompensa elevadíssima.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »