Hi ha pocs homenatges més significatius a l’NBA com la retirada de la teva samarreta a la franquícia on vas deixar un llegat important. És el cas de Pau Gasol, que ja pot dir que té el seu número setze retirat al sostre del Crypto Arena (anteriorment conegut com a Staples Center), juntament amb els de grans llegendes com Kareem Abdul-Jabbar, Magic Johnson, Shaquille O’Neal o el seu amic Kobe Bryant. De tots ells, l’únic que no és nord-americà, i el vuitè europeu en tota l’NBA.

En Pau, una llegenda dels Lakers

La història de Gasol als Lakers va començar el 3 de febrer de 2008. Via traspàs, a canvi de jugadors de rotació i diversos picks de Draft (un d’ells sent el seu germà Marc) aterrava a Los Angeles un home que ja sabia el que era ser All-Star i que venia de despuntar als Memphis Grizzlies, però fruit de la incapacitat de construir un equip competitiu al voltant del català, va acabar demanant el traspàs a algun equip on pogués competir per coses grans, fet impossible a Memphis (no va guanyar un sol partit de Play-off amb la franquícia de Tennessee).

L’arribada de Gasol als Lakers va ser arribar i moldre: pocs mesos després del traspàs, la franquícia californiana tornava a unes finals de l’NBA, quatre anys després. Va ser el factor que els va acabar de convertir un altre cop en un equip d’elit. Aquelles finals de 2008, però, no van ser les dels Lakers. Els Celtics de Paul Pierce, Kevin Garnett i Ray Allen li guanyarien la partida a Los Angeles per endur-se l’anell a Boston vint-i-dos anys després. Ni el primer MVP de la carrera de Kobe aquella mateixa temporada va consolar a LA, que buscaria venjança l’any següent… amb èxit. El 15 de juny de 2009, Pau Gasol guanyava el primer anell de l’esport català i espanyol contra els Orlando Magic sent l’home més important darrere de Bryant. Ningú als Lakers va aconseguir en aquella sèrie més rebots ni taps. A més, va ser després d’en Kobe el jugador dels de Phil Jackson amb més punts, assistències, minuts i tirs anotats. Una peça clau per endur-se el campionat.

El punt més àlgid de la carrera de Gasol (no només com a Laker sinó a l’NBA) va ser l’any 2010, quan van aconseguir venjar-se dels Boston Celtics i guanyar el segon anell consecutiu. Aquelles finals són unes de les més recordades i emocionants de la història de l’NBA. Un setè partit únic que, possiblement, va acabar de coronar-lo com una llegenda no només de la franquícia californiana sinó de la lliga. L’aparellament amb Kevin Garnett era el pitjor dels exàmens per un aler-pivot a l’NBA del moment, però Gasol va guanyar-li la partida en un duel apassionant. Ningú en aquelles finals va obtenir més rebots ni taps, ni tan sols el mateix Garnett. També, va ser el jugador dels dos equips que més temps va estar en pista, i només Bryant va anotar més punts. Estar a l’altura al moment més important, això va assolir Gasol. El santboià no tornaria a guanyar un anell, però seria com a Laker tres vegades All-Star (sis a la seva carrera) i quatre vegades seleccionat pels millors quintets de la temporada. Quan a l’agència lliure de 2014 va anunciar que firmava amb els Chicago Bulls, els Lakers van perdre a una de les màximes llegendes contemporànies. Nou anys després, li retiren la samarreta de manera totalment meritòria.

La samarreta retirada a Los Angeles, un privilegi exclusiu

Si repassem els números retirats de cada una de les franquicies de l’NBA, cap té una llista tan excelsa com la dels Lakers. Ni tan sols la dels Celtics, els eterns rivals dels californians. Una franquícia que ha vist passar molts dels millors jugadors de la història de la lliga posa el preu molt alt no només a convertir-te en una llegenda sinó, senzillament, en destacar com a Laker. En Pau ho va aconseguir durant els sis anys i mig que va vestir la camiseta daurada. No només és el fet, sinó on. Només onze jugadors al llarg de la història han tingut el privilegi de tenir el seu número retirat a la franquícia més històrica de la lliga, i tots ells son Hall of Famers. En Pau Gasol és el dotzè. 

Costa posar en dimensió amb les paraules la magnitud del fet, ja que estem parlant de la màxima excel·lència dins l’exigència que comporta jugar d’or i lila a l’NBA. No només va fer un bon paper durant la teva etapa, sinó que va traspassar el cor dels aficionats. Que en Pau mereixia tenir el seu número setze retirat al sostre del pavelló dels Lakers era una opinió unànime a Los Ángeles. La seva figura va anar molt més enllà de les tres finals que va jugar i els dos campionats que va guanyar.

Gasol forma part dels deu millors de tota la història dels Lakers en: rebots per partit, rebots ofensius, rebots defensius, taps, taps per partit, triples dobles, percentatge de tirs de camp, minuts per partit, ràting ofensiu, més menys i Value over replacement player. Repetim: als Lakers. Una franquícia que porta competint a escala professional des de 1947 i que cap altra ha tingut més jugadors a l’All-Star (65 seleccions), més jugadors als millors quintets de la temporada (62 vegades), més presències en finals de l’NBA (32) i més campionats (17, empatats amb els Celtics) en tota la història de l’NBA. La retirada d’una samarreta és un fet únic que només poden viure aquells que veritablement van quedar en la història d’una franquícia, i sense dubte que Gasol ho va aconseguir. 

La relació amb Kobe Bryant

És evident que no entenem l’èxit de Pau Gasol als Lakers sense Kobe Bryant, però tampoc podem entendre els dos últims anells de la carrera de The Black Mamba sense Pau Gasol. Admès per propi Kobe reiterades vegades, sense Pau no existeixen aquells dos campionats seguits. Per posar en context: des de la marxa de Shaquille O’Neal de la franquícia californiana el 2004 (primer i únic any en què Shaq i Kobe van perdre unes finals), els Lakers no van passar de la primera ronda de Play-off ni un sol any fins a l’arribada del de Sant Boi: fora de les fases eliminatòries, l’any 2005 (fet insòlit amb Kobe Bryant a l’equip), eliminats a primera ronda pels Suns de Steve Nash i l’any 2006 després d’estar 3-1 a dalt i eliminats un altre cop per Phoenix a primeres de canvi el 2007.

L’arribada de l’ex dels Grizzlies va suposar un abans i un després a la gloriosa carrera de Bryant. Tenia per fi al seu costat una segona espasa per competir, fet que des de la marxa d’en Shaq no va trobar. Segons va confessar Kobe Bryant, va estar obsessionat a guanyar un campionat sense l’ajuda d’O’Neal al costat. Volia demostrar al món (i també a ell mateix), que no necessitava al llegendari pivot al costat per tocar la glòria. Però no va ser fins que Gasol va arribar als Lakers quan finalment ho va aconseguir. Per això en Pau ha sigut tan summament important pel Kobe.

La parella Bryant-Gasol va convertir-se història dels Lakers en aquell back-to-back de 2009 i 2010. Una connexió clau per com s’entenien dins la pista però també fora. En Kobe es referia sempre al santboià com a mi hermano, perquè això és el que eren; germans. A Bryant li entusiasmava la professionalitat i passió que li posava en Pau a cada partit, i quan un home amb una mentalitat tan potent com en Kobe només va tenir elogis cap a tu… alguna cosa feies bé.

La relació d’en Pau amb els Bryant ja no ha sigut només amb en Kobe. Des del tràgic accident d’helicòpter el gener de 2020 on Bryant i la seva filla Gianna van perdre la vida, la figura d’en Pau amb Vanessa, la dona del 5 vegades campió de l’NBA, i les seves filles ha estat molt present. Fent, segons ha confessat alguna vegada, de tiet. És la forma que té en Pau de recordar a una figura que va ser vital a la seva vida.

Tot el que va fer en Pau vestint la camiseta d’or i lila s’ha vist recompensat no només en forma d’anells, seleccions per l’All-Star o grans contractes, sinó en un llegat que senzillament no es compra. Gasol va ser una figura clau en una etapa que tot aficionat dels Lakers recordarà sempre, on els èxits aconseguits no haurien sigut possibles sense la seva presència. Des del 7 de març, el número setze d’en Pau Gasol està penjat al sostre del pavelló dels Lakers al costat del vuit i el vint-i-quatre del seu germà Kobe, entre altres llegendes. Un autèntic ascens a l’Olimp.