Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

La flama continua viva a Manresa

El BAXI Manresa dona una alegria als aficionats amb el fitxatge de Pedro Martínez.

Comparteix

La flama continua viva a Manresa

La il·lusió és un estat d’ànim que desapareix amb la mateixa velocitat amb què arriba. Sense donar explicacions. A Manresa portava un temps instal·lada, massa pel que estem acostumats els seguidors del BAXI, i semblava que havia arribat l’hora de partir. I ho feia de la mà de Joan Peñarroya en una setmana trepidant a la capital del Bages, que s’ha viscut amb tanta o més intensitat que un partit. I, a diferència del que acostuma a passar en la vida real, ha acabat amb final feliç.

Sense temps per digerir la marxa de Peñarroya, quan el debat entre els qui entenien la seva decisió i els que la defenestraven estava latent, el club va regalar als aficionats la millor nit de Sant Joan que hem vist mai, amb l’anunci del retorn de Pedro Martínez. Bé, la confirmació oficial va arribar l’endemà al matí, però Martínez, que domina tant les xarxes socials com les banquetes, es va encarregar de convertir la nit més curta de l’any en una d’eterna. Entrenador i community manager, tot en un.

Aquesta serà la seva tercera etapa al club bagenc, després dels 4 anys que hi va viure als inicis dels 90 i de la més recent, la de la 2014-15, que forma part de la història de l’entitat en aconseguir la salvació de l’aleshores La Bruixa d’Or a l’última jornada amb una victòria a la pista del Madrid. Un retorn que ha fet desaparèixer en pocs dies la depressió post-Peñarroya.

Ambició

El retorn de Martínez al club és una gran notícia per dos motius principals. Per una banda, el més obvi: arriba a la banqueta manresana el millor entrenador de l’ACB, qui fa només dues temporades va fer campió de lliga al València Basket. Per altra, i no menys important, perquè demostra l’ambició del club. Després de realitzar la millor temporada d’aquest segle, només superada en la història per les que van acabar amb els títols de Lliga i Copa del Rei als 90, hi havia la possibilitat que el club aprofités aquest èxit per baixar el pistó i tornar a situar el llistó en la salvació. Res més lluny de la realitat.

L’arribada de Josep Saèz a la presidència va canviar la cara al club, va expulsar els mals vicis adquirits durant anys de planys i excuses i va marcar un full de ruta clar: el Bàsquet Manresa no només es mereix estar a l’ACB, sinó que hi ha de ser competint cada setmana per guanyar. Una mostra és l’aposta per jugar Europa (Champions) aquesta temporada. Res de renunciar: el que es guanya a la pista es confirma als despatxos.

I un altre aspecte clau va ser el de col·locar Román Montañez com a director esportiu. Fet a casa, no vam poder gaudir d’ell com a jugador (els seus millors anys els va viure en altres clubs), però el que està regalant ara en aquest nou càrrec no té precedent en la història. El curs passat, en el retorn a l’elit, no només va aconseguir fitxar Peñarroya (un dels tècnics més cotitzats de la lliga), sinó que el va acompanyar de jugadors de primer nivell com Renfroe, Toolson o Doellman, fitxatges impensables fa uns anys. I enguany, quan encara estem al mes de juny, ja ha incorporat a Dani Pérez i ha aconseguit el retorn del millor tècnic d’Espanya (per segona temporada consecutiva, Manresa tindrà millor entrenador que el Barça Lassa). Si apliquéssim una mètrica recursos/resultats, estaríem davant del millor director esportiu de la lliga. Però és que aquest qualificatiu se li queda curt.

Falta veure com s’acaba de desenvolupar l’estiu, però el club ja ha aconseguit aixecar el trofeu més important: el de la il·lusió i l’entrega dels aficionats.

P.D: Per cert, l’última vegada que Peñarroya va deixar el club, l’any següent es va guanyar la lliga. I la història, com bé sabeu, és cíclica.

Comparteix
3 Comentaris

3 Comentaris

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »