Després de gairebé 5 mesos d’aturada, l’NBA planeja tornar a les pistes el 30 de juliol. Es van valorar diversos models de retorn, però finalment Adam Silver i companyia van optar per una fase de vuit partits per equip, per acabar la temporada regular i posteriorment passar als clàssics play off. D’aquesta manera, les victòries aconseguides se sumaran a les que ja tenien abans de l’aturada. Aquests enfrontaments de “posicionament” es disputaran entre els 22 equips convidats a la represa de la lliga, els 9 millors de l’Est i els 13 millors de l’Oest. Són, bàsicament, tots els conjunts que tenien possibilitats d’arribar a la fase final, i els que ja ho tenien certificat.

Les novetats, però, no acaben aquí. Una de les mesures que adoptarà la nova NBA és un hipotètic play-in, que jugarien el 8è i el 9è de cada conferència si la diferència entre aquests equips quan acabi la fase regular és menor a 4 victòries. Si es dóna el cas, el 9è haurà de batre en dos partits seguits al vuitè, mentre que aquest últim només necessitarà un triomf per classificar-se. Qualsevol decisió que prengués la lliga deixaria beneficiats i perjudicats, i un dels clars guanyadors d’aquesta nova proposta són, sens dubte, els New Orleans Pelicans. En aquest article us proposem 3 grans raons per les quals l’equip de Zion té davant una bona oportunitat de plantar-se enguany als play off de l’NBA.

La incertesa del nou format

Quan es va suspendre la temporada a mitjans de març, les possibilitats dels Pelicans d’entrar a playoff eren bastant baixes. La classificació de l’Oest, encapçalada pels Lakers (49-14) i força ajustada fins a la setena plaça que ocupaven els Mavericks (40-27), deixava només una plaça lliure per la resta d’equips de la Conferència. Els Grizzlies s’havien quedat el vuitè lloc de manera prou convincent (32-33), i els Blazers (29-37), els mateixos Pelicans (28-36), els Kings (28-36), els Spurs (27-36) i els Suns (26-19) haurien d’haver completat un gran final de temporada per prendre’ls l’últim bitllet pels playoff.

Els d’Alvin Gentry havien anat millorant durant la temporada, especialment gràcies a Zion Williamson, però assaltar la 8a plaça i superar la igualada competència semblava una tasca complicada. El nou format, tot i no assegurar res, dóna als de Nova Orleans la possibilitat no només de començar “de zero”, també d’entrar a la fase final sense quedar entre els 8 primers de l’Oest, gràcies al play-in. No serà tasca fàcil escalar fins a la 8a o 9a plaça amb els 8 partits que queden, tenint en compte el nivell similar dels competidors, però clarament és millor per la franquícia que el model original sense virus pel mig.

Ja hem vist en diverses disciplines que la tornada a la competició pot tenir un component caòtic i inesperat, i que els ordres abans establerts poden deixar de tenir sentit un cop la pilota comenci a botar a Disney. En són exemple la mateixa lliga de futbol espanyola, on el Barça ha perdut el lideratge, o la Fórmula 1, retorn de la qual va estar ple de sorpreses. A més, els Pelicans tenen un nucli de jugadors molt jove, el qual els pot ajudar a agafar el ritme molt més ràpid que equips més veterans. Tots aquests elements, sumats a un parell d’aspectes més que comentem a continuació, poden jugar perfectament a favor del conjunt de blau, vermell i daurat.

Un calendari generós

De les 22 franquícies que es presentaran el dia 30 a la tornada de l’NBA, els Pelicans són el conjunt amb el calendari més benevolent de tots. Calculant la mitjana de victòries dels rivals dels propers vuit partits de posicionament, no hi ha cap equip que hagi tingut tanta sort amb el nou model. A l’NBA li interessava que els liderats per Zion tinguessin possibilitats de playoff, i de fet els de Nova Orleans ja tenien un calendari restant força fàcil abans de la suspensió de la campanya.

Així doncs, la franquícia dirigida per David Griffin (10ns, 28-36) s’haurà de veure les cares amb els Clippers, els Grizzlies, els Magic, els Kings (x2), els Spurs, els Jazz i els Wizards. La llista de partits, com es pot observar, té 4 enfrontaments amb rivals directes (Kings x2, Spurs i Memphis), aspecte que pot ser molt positiu si aquests duels es guanyen. Més enllà dels Clippers, tots els rivals són força assequibles, sort que no han tingut tots els conjunts. Els partits a disputar pels competidors dels Pelicans, concretament, són els següents:

• Memphis Grizzlies (8ns, 32-33): Celtics, Bucks, Pelicans, Thunder, Trail Blazers, Spurs, Raptors, Jazz. 7è pitjor calendari per dificultat.
• Portland Trail Blazers (9ns, 29-37): Celtics, Nets, Mavericks, Nuggets, Rockets, Clippers, Grizzlies, Sixers. 3r pitjor calendari per dificultat.
• Sacramento Kings (11ns, 28-36): Nets, Mavericks, Rockets, Lakers, Pelicans (x2), Magic, Spurs. 19è pitjor calendari per dificultat.
• San Antonio Spurs (12ns, 27-36): Nuggets, Rockets, Grizzlies, Pelicans, Sixers, Kings, Jazz (x2). 18è pitjor calendari per dificultat.
• Phoenix Suns (13ns, 26-39): Mavericks (x2), Pacers, Clippers, Heat, Thunder, Sixers, Wizards. 6è pitjor calendari per dificultat.

Està clar que a l’NBA no hi ha victòries fàcils, i menys en l’escenari que trobarem en la represa, on no hi haurà cap equip sense objectius, però tenir la llista de partits més assequible certament augmenta les possibilitats de play off dels Pelicans.

L’efecte Zion

No és cap secret que la recuperació de Zion Williamson a finals de gener va propulsar un equip que fins aleshores perdia més que guanyava. Abans que jugués el popular aler-pivot els Pelicans tenien un registre de 18-27, feien 114,1 punts per partit i eren el 5è pitjor equip de la lliga en punts del rival permesos per cada 100 possessions. Amb Williamson, han guanyat 10 partits i n’han perdut 9, han millorat les estadístiques en atac i defensa (tot i que a ell se l’ha vist perdut i amb molt marge de millora), i alguns aspectes com l’encert de tirs de camp i de tres, els robatoris i les assistències també són més alts que en els mesos pre-Zion.

L’espectacular jove, que uns dies enrere feia els vint anys, té el millor Player Efficiency Rating de l’equip amb diferència (24,3) i aquesta vegada els de Nova Orleans el tindran disponible des del principi. Per si no n’hi hagués prou, s’ha fet viral una imatge on se’l pot veure clarament més definit físicament que abans de la pandèmia. Tenir-lo al cinc inicial és un avantatge del qual cap rival directe disposa, i si aconsegueix començar la represa a un ritme i condicions físiques acceptables, pot acabant sent el combustible necessari per enlairar els Pelicans fins a les eliminatòries.

Williamson, a més, no estarà sol. Brandon Ingram està fent la millor temporada de la seva curta carrera, amb 24,3 punts, 6,3 rebots i 4,3 assistències per partit, i Lonzo Ball, amb més de 7 assistències per matx, també. Holiday, Redick i Favors poden aportar amb regularitat i la joventut de la plantilla hauria de fer que tinguessin especial gana per guanyar partits.

---

Quines possibilitats tenen d’entrar a play off, doncs?

Per molt que en aquest article siguem optimistes, queda clar que la competència que tindran els Pelicans per aconseguir una plaça premiada amb play-in serà ben ferotge. Equips amb molta més experiència, com els Trail Blazers o els Spurs, podrien fer-los la guitza en la seva missió, o potser nuclis joves com els Kings els poden prendre el lloc desitjat. 8 partits són molt pocs, i després de tants mesos parats qualsevol sorpresa o dinàmica pot decidir-ho tot.

Normalment es diu que als playoff el bàsquet NBA es torna més lent i més defensiu, i és cert. Caldrà veure si en aquests 8 partits per decidir les últimes posicions trobem també aquest estil de joc rocós, propi dels partits importants i determinants, cosa que no seria pas estranya. Si així passa, serà interessant veure com els Pelicans poden adaptar el seu atac ràpid a la nova situació: són el conjunt que més possessions juga per partit, amb 108,8. Lògicament també són l’equip que més tirs intenta (92,2 per matx), però la seva eficiència si mirem punts anotats per cada 100 possessions no és res de l’altre món. Veurem si poden sobreviure a un joc més estàtic i menys basat en les corregudes i els tirs ràpids, sobretot si finalment es classifiquen a la fase final i volen competir.

Sigui com sigui i passi el que passi, queda clar que els New Orleans Pelicans són un dels grans guanyadors del nou format de l’NBA i que els arguments per creure en uns hipotètics play off són reals i versemblants. Seran un dels conjunts que haurem de seguir amb lupa en la represa de l’NBA, sens dubte.