Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

La Penya tanca un any de millora constant

La Penya posa punt final a un 2021 molt esperançador.

Comparteix

La Penya tanca un any de millora constant

La Penya tanca el 2021 sense jugar i en ple brot d’òmicron, que ja afecta vuit membres de l’equip. Malgrat aquest contratemps, es pot dir, si només ens centrem en la part esportiva, que els verd-i-negres acaben l’any de la millor manera possible: líders al seu grup d’EuroCup i tercers a l’ACB, només per darrere de Barça i Madrid. Una situació privilegiada que es veu enfosquida per la situació sanitària actual, però el que s’ha de destacar, i molt, és la millora notable d’aquells punts que durant la temporada passada van ser protagonistes negatius, especialment a la segona volta de la competició oficial.

En aquest equador de la temporada 21-22, s’ha vist un gran progrés a l’apartat defensiu i jugadors del planter han donat una passa endavant, i aquí ha estat molt important la figura de Carles Duran, que malgrat les crítiques del curs anterior (que en cap cas va ser dolent, val a dir), també ha donat un cop sobre la taula i, fins que ha arribat el virus a l’Olímpic, s’estava veient el millor bàsquet col·lectiu des que va arribar a Badalona. I malgrat tot, encara hi ha marge de millora, fet que és una molt bona notícia perquè significa que l’equip, tot i estar liderant una competició continental i sent tercer a la millor lliga europea, encara no ha arribat al seu sostre.

Una defensa que frega l’excel·lent

Si una cosa ha millorat molt respecte de la temporada passada és la defensa. A l’ACB, per exemple, l’equip dirigit per Carles Duran va rebre la temporada passada un total de 3.070 punts (85,2 punts per partit); i a l’EuroCup, un total de 1.470 (81,6 punts per partit). I com a dada més negativa, entre els mesos de febrer i març, l’equip va estar durant tres setmanes rebent una mitjana que superava els 90 punts per partit. Ara, tot ha canviat. En 13 enfrontaments que porta l’equip aquesta temporada a l’ACB, han rebut un total 974 punts, és a dir, 74 punts per partit. A l’EuroCup, l’equip porta vuit partits disputats de la primera fase i ha rebut un total de 550 punts, és a dir, 68 punts per partit (sent la millor defensa de tota la competició).

En aquest apartat han ajudat, i molt, els nous fitxatges. Guillem Vives defensa a les mil meravelles els bases rivals, Andrés Feliz, tot i venir de LEB Plata, és un molt bon defensor que poc a poc s’està guanyant més minuts, i Derek Willis, que encara pot millorar una mica més en aquest aspecte, però que la seva energia ho compensa tot. Qui també millora aquí és Brandon Paul, que no ha pogut jugar massa per una lesió, però en tasques defensives se’l veu més a to que no pas fa uns anys durant la seva primera temporada a Badalona.

Vives defensant Marinkovic. Foto: D. Grau / ACB Photo

Vives defensant Marinkovic. Foto: D. Grau / ACB Photo

Ante Tomic, números d’MVP

Si un jugador de la Penya està destacant en aquest primer trimestre de la temporada, aquest és Ante Tomic. El pivot croat està realitzant una de les millors campanyes des que hi és a l’ACB, sent el cinquè jugador millor valorat de la competició amb una mitjana de 17,7 crèdits per partit. Agafa quasi sis rebots per partit i, on ha millorat moltíssim, és al tir lliure (pot semblar una ximpleria, però tenint en compte que va molt a la línia de personal, és un gran punt a destacar). Des que hi és a la Lliga Endesa, mai havia superat el 75% en tirs lliures (les últimes tres temporades estava amb un 71, 66 i 54 per cent, respectivament). A la campanya actual, de moment, porta un notable 43 de 53, és a dir, un 81%. Per altra banda, a l’EuroCup té una mitjana de 18,7 crèdits per partit, estadística que també millora respecte a fa un any.

La temporada passada va tenir un inici molt semblant, però el brot de COVID-19 que va haver-hi a l’equip al novembre del 2020 el va afectar molt i les seves prestacions van baixar considerablement a la segona volta. Avui dia la Penya es troba quasi en la mateixa situació que fa un any i un mes, amb un altre brot que de moment afecta vuit membres i que fa que no es juguin partits des del 22 de desembre. Si el jugador de Dubrovnik és capaç de mantenir el nivell mostrat fins ara, serà una molt bona notícia tant pel club com pels seus aficionats.

El “Parrisme”, nova religió a Badalona

Joel Parra és una de les grans notícies de l’any a la Penya. L’aler català s’ha convertit en una de les peces més importants per a l’entrenador Carles Duran, i també ha estat capaç de contagiar la seva energia i el seu cor verd-i-negre a tota l’afició que va als partits de la Penya a l’Olímpic de Badalona. La seva millora des de la llarga distància és evident (aquí segurament ha ajudat el fet que va estar tres mesos als Estats Units amb un entrenador personal donant importància a aquest punt en concret) i, a més a més, moltes vegades es mostra imparable en situacions de pal baix. Per altra banda, aquesta temporada s’està veient a un Parra més agressiu cap a cistella, i és que té molta facilitat per superar als seus defensors amb només un primer pas.

El jugador format al planter de la Penya té contracte fins el 30 de juny de 2025 i una clàusula d’un milió d’euros. Encara donarà moltes més alegries al club i a la seva afició.

El rebot ofensiu i Derek Willis

Que Derek Willis és un dels millors fitxatges que ha fet la Penya en els darrers anys està clar, i que tard o d’hora jugarà a l’Eurolliga, també. L’aler pivot nord-americà ha arribat a Badalona amb molta energia i amb moltes ganes de fer gaudir als aficionats amb les seves espectaculars esmaixades. Ara bé, un punt que cal destacar, i molt, és el del rebot ofensiu. El jugador format a Kentucky porta en aquest inici de temporada un total de 37 rebots ofensius entre ACB i EuroCup. Per veure la importància d’aquesta estadística, es pot comparar amb el que feia la temporada passada el jugador que ocupava la seva posició, Conor Morgan. El canadenc va agafar un total de 25 rebots ofensius en tota la temporada (aquesta temporada, de moment, en porta sis).

És un apartat molt clau, i és que la Penya està sent capaç de convertir moltes segones opcions gràcies a l’esforç de jugadors com Willis al rebot ofensiu. El Joventut és, ara mateix, el cinquè millor equip en aquesta estadística (l’any passat van acabar 10ens).

Willis vola a l’Olímpic. Foto: D. Grau / ACB Photo

L’afició i l’Olímpic, fortins

Una dada brutal és que, en temps de pandèmia, la Penya només ha perdut un sol partit davant la seva afició. Va ser el darrer mes d’octubre contra el MoraBanc Andorra (ACB). La resta de partits amb públic, tot victòries: Partizan, Venezia, Barça, Bilbao, Baskonia, Manresa, Hamburg, Burgos, Türk Telekom, Saragossa, Andorra, Múrcia, Betis i Metropolitans.

De cara al 2022, aquest és un punt important a millorar. No el de guanyar davant la teva gent, sinó el d’atraure a nous socis a l’Olímpic. Tot i el bon moment de l’equip, poc més de 3.000 persones de mitjana hi assisteixen al pavelló. L’estadística anava a pujar ara amb el partit contra el Real Madrid,  amb una previsió de més de 8.000 espectadors. El partit està pendent d’ajornar-se un altre cop, aquesta vegada pel brot que afecta als verd-i-negres.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »