Connecta amb nosaltres
ACB PHOTO / DAVID GRAU

LLIGA ENDESA

La Penya respira felicitat

Tothom somriu a Badalona.

Comparteix

La Penya respira felicitat

És cert que el Joventut porta nou victòries en onze partits oficials, però una de les grans protagonistes d’aquest inici de temporada és la felicitat, sí, un concepte que l’any passat no es va passejar gaire per l’Olímpic de Badalona. Els canvis a l’estiu, lògicament, han ajudat molt: s’ha passat de Klemen Prepelic a Pau Ribas, i d’Alen Omic a Ante Tomic. I ja si també torna un altre noi de la casa com en Ferran Bassas i es fa un fitxatge de nivell com el de Vladimir Brodziansky… apostoflant, com diria algú que tots coneixem.

L’inici d’aquest període a Badalona va arribar el passat 25 de juny. Sí, era l’últim partit del duo eslovè amb la samarreta verd-i-negra. De fet, un d’ells ni va jugar perquè es va inventar unes molèsties (Omic). Aquest últim mai va tenir una molt bona comunicació amb el vestuari, només es comunicava freqüentment amb Prepelic i Dimitrijevic pel simple fet que parlaven el mateix idioma. Va tenir problemes amb Conor Morgan i allà va rebre el primer avís per part del club. Era la crònica d’una mort anunciada. Pel que fa a Prepelic, els seus problemes d’actitud amb els àrbitres no van ajudar gens, de fet, va pagar la multa més cara de l’ACB la passada temporada per fer el gest d’escopir a un àrbitre.

Per sort, tot això és passat. Al present, com ja s’ha dit anteriorment, es respira molta felicitat. La plantilla al complet no només es veu a pista, sinó que també fora d’ella. “L’ambient al vestidor és molt bo, hi ha bona gent i tothom és molt simpàtic. Abans i després dels entrenaments anem a menjar junts com a equip”, va dir fa unes setmanes Vladimir Brodziansky. Val a dir que una paella setmanal per a tot l’equip mai falta, Shawn Dawson és un especialista cuinant arrossos.

Brodziansky entrant a cistella // ACB PHOTO

Aquesta felicitat, lògicament, s’està traslladant a la pista. L’equip dirigit per Carles Duran ha guanyat cinc partits a la Liga Endesa (n’ha perdut dos) i els ha guanyat tots a l’EuroCup, sent el millor equip en valoració de la competició.

Tot i que la pretemporada no va ser del tot positiva, l’equip es va posar les piles de cara a l’inici de temporada oficial. El primer partit no seria gens fàcil, venia a Badalona l’Unicaja de Màlaga, precisament l’últim equip que va visitar el pavelló abans de l’inici de la pandèmia. Els verd-i-negres van aprofitar molt les mancances del rival al joc interior i se’n van endur una victòria que significaria l’inici d’una molt bona ratxa. Dies més tard, l’equip no va tenir pietat d’un Betis molt fluix, però encara hi havia marge de millora.

La primera derrota va arribar a la tercera jornada contra el poderós Real Madrid. L’equip dirigit per Pablo Laso encara no havia entrat en la dinàmica dolenta en la qual es troba actualment i la Penya no va poder fer absolutament res. Al descans el partit ja estava sentenciat. Sense temps per pensar en derrotes, l’equip ja esperava el debut a l’EuroCup davant d’un dels equips favorits a guanyar-la, el Partizan de Belgrad. Els serbis van anar guanyant durant quasi tot el partit, però… la Penya va remuntar a l’últim quart i va fer efectiva la tàctica del conill. Una victòria de molt mèrit que donaria ales a l’equip per a les properes jornades tant a lliga com a competició europea.

Els verd-i-negres, a poc a poc, van seguir millorant i això va tenir premi. La Penya va guanyar a Andorra 25 anys després. I dies més tard, per fi, van guanyar a domicili a EuroCup (fet que no va pasar mai durant la temporada passada). La moral dels jugadors estava pels núvols i a la següent jornada de lliga també van guanyar contra el Bilbao Basket en un partit que es va decidir gràcies a l’impecable primer quart dels badalonins.

Guanyar un partit fora de casa a l’EuroCup era un dels objectius que tenia entre cella i cella l’equip de Carles Duran. Ho van aconseguir, i una setmana més tard, van conquistar Istambul. Dues victòries a domicili que, sumades a la gran victòria a l’Olímpic contra Partizan, feien que els verd-i-negres afrontessin els següents partits continentals amb més tranquil·litat.

Ante Tomic a la pista del Bahcesehir // EUROCUP PHOTO

Després de moltes victòries, l’equip va patir la segona derrota de la temporada a Tenerife. Tot i que va guanyar el conjunt canari, la Penya va fer un molt bon partit i el podria haver guanyat perfectament, però petits detalls van fer que finalment no fos així. Sense temps a perdre, l’equip afrontava una setmana molt complicada, rebien a l’Olímpic el campió italià, l’Umana Reyer Venècia, i també el campió de l’ACB, el TD Systems Baskonia.

Davant els italians, l’afició va poder gaudir d’un molt bon joc per part de tot l’equip. I per últim, contra els vitorians, els badalonins van fer una molt bona primera part, però a la segona es va imposar el físic visitant. Malgrat això, un triple de Ferran Bassas sobre la botzina va donar la victòria al seu equip, que somia amb la classificació per a una Copa del Rei que es podria disputar a Badalona. La ciutat catalana és una de les candidates que té l’ACB per a albergar aquest torneig que en teoria s’ha de disputar al febrer (potser s’ajorna). Cal recordar que el Palau Olímpic és el pavelló que més públic està tenint a territori espanyol gràcies a l’excel·lent protocol que va fer el club per als partits de competició europea. L’ACB, que té tres ciutats més a la llista de candidates, encara no ha pres una decisió.

Pau Ribas, en una entrevista a l’estiu, va dir el següent: “La passada temporada el Joventut va tenir molts líders estadístics i va acabar la fase regular en dotzena posició. El nostre objectiu ha de ser el de jugar bé a bàsquet, guanyar partits i sobretot que l’afició estigui contenta”. De moment s’estan complint totes tres coses.

Bassas és l’home més feliç del món des que va tornar a la seva ciutat; Dimitrijevic segueix creixent i sobretot dient que el seu cap només és a Badalona; Zagars vol aprendre dels millors; Ventura, a diferència de fa un any, no ha de patir problemes de vestuari de terceres persones i el seu rendiment a pista torna a ser el de sempre; Ribas torna a disputar molts minuts i a gaudir del bàsquet; López-Arostegui vol donar un pas endavant i ser més regular; Dawson, a poc a poc, intentarà tornar a ser el d’abans, ganes no li falten; Brodziansky ha conegut una nova gran família i se sent molt a gust, els seus excel·lents números ho diuen tot; Morgan s’està consolidant a la lliga ACB; Parra està demostrant que té molt bàsquet a les seves mans; Birgander ha tornat a competir… I qui ens falta? Ah! Ante Tomic… Què podem dir d’aquest home? Porta dos mesos aquí i ja s’ha guanyat el cor de tothom. I sabeu què és el millor? Que un dels millors pivots d’Europa es retirarà a la Penya.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »