Festa grossa Badalona. Començant amb el retorn del millor entrenador europeu, i tancant l’acte amb una sòlida i meritòria victòria. Zeljko Obradovic – juntament amb el seu ajudant Josep Maria Izquierdo, que van guanyar l’Eurolliga amb la Penya el 1994, ha tornat l’Olímpic després de 15 anys i ho fa amb l’equip del seu cor, el Partizan de Belgrad.

 

 

El duel era el plat fort de la juga, i per molt, el millor partit possible entre els dos candidats a coronar-se com a campions de l’Eurocup.

El Joventut de Badalona, primer del grup A i amb un balanç de 9 victòries i 2 derrotes, s’ha enfrontat contra el Partizan, segon classificat del mateix grup i amb un balanç de 8 victòries i 3 derrotes.

Es preveia un matx intens, d’alt voltatge i de ritme frenètic. Un duel d’autèntics pistolers: la Penya és el millor equip amb un 58,1% en tirs de 2 mentre el Partizan és el segon millor equip amb un 58%. Era un partit trascendental pels dos equips. En cas de victòria pels catalans, guanyaven l’average als serbis i es distanciaven en dues victòries, cosa que els acostava el lideratge i jugaria totes les eliminatòries, a un sol partit, a Badalona. D’altra banda, si el conjunt de Belgrad s’emportava el triomf igualaria el balanç de la Penya, però es col·locaria al capdavant per haver guanyat els dos partits.

Un partit de luxe, de grans estrelles en què han aparegut l’exblaugrana Rodions Kurucs, els ex-Milano Kevin Punter i Zach LeDay i el recent fitxatge Mathias Lessort.

El partit començava amb una gran energia sèrbia que apagava tots els esforços locals. Un parcial 9-17 causat per l’encert de Kurucs i les individualitats de Kevin Punter feien que l’entrenador verd-i-negre, Carles Duran, hagués de demanar el primer temps mort. La reacció de la Penya ha costat molt en arribar degut a la gran intensitat defensiva del Partizan. Les individualitats dels de Belgrad – poc joc col·lectiu – sumat a les discutibles decisions arbitrals en contra els de Badalona tancaven el primer quart amb una renda d’11 punts pels d’Obradovic (16-27).

L’entrada al segon quart no podia ser pitjor per a la Penya: el domini del triunvirat Punter-LeDay-Lessort dominaven l’escenari i eixamplaven la distància a 16-31. Tot semblava que el partit s’havia acabat. Però, el temps mort de Carles Duran ha revifat els seus jugadors que han anotat 3 triples (un de Willis i dos de Ribas) i la paciència de Zeljko s’ha acabat. La reacció dels homes de blanc ha estat immediata gràcies a un letal Zack LeDay que, a partir de les continuïtats que generava el P&R feia impossibles tots els esforços defensius de Tomic i Birgander. Els homes de Duran remaven per igualar el partit, però l’entrada ràpida, als 3 minuts de quart- al bonus feia que el Partizan es beneficiés molt dels tirs lliures. Malgrat aquest hàndicap, el cojunt local ha tret el coratge i l’alegria coral per equilibrar el marcador. Una antiesportiva provocada pel capità Albert Ventura feia embogir un l’Olímpic que presagiava una nit innolvidale. Uns últims minuts de quart en què ha predominat l’augment defensiu de la Penya – especialment en les ajudes de costat fort –  sumat al soldat Willis amb 7 punts seguits i, el desencert del Partizan ha portat a l’electrònic un igualat 41-42 al descans.

 

La tornada de vestidors ha motivat als de Duran. Després d’una primera part més fosca que clara, els verd-i-negres s’han tret les pors i han demostrat a Europa perquè són el tercer millor equi p a Espanya i caps de sèrie a la Copa del Rei. Un joc alegre, coral, transitiu, buscant sempre el pase extra i, sobretot, el nivell d’exigència personal. Molt alt. Pel que fa el Partizan, la sortida després de la mitja part els ha semblat indiferent. Han seguit la mateixa línia de joc i no han sapigut reaccionar a l’envestida local. Un triple de Willis i un altre en transició de Bassas han tornat a posar d’empeus l’Olímpic i a desesperar Obradovic, que no trobava solucions. La desconnexió sèrbia ha seguit amb la tècnica per protestar a LeDay i, només les accions individuals, servien per anotar; falta d’idees en el joc estàtic. Els locals han aconseguit agafar una còmode avanatge per entrar amb un mínim de control a l’últim quart, 69-61.

L’últim període de la Penya ha estat la coronació d’un matx perfecte. 7 triples ( 2 de Paul, 2 de Willis, els dos espectaculars de Vives i, el del capità Albert Ventura) han acabat sentenciant el partit. Els intents de remuntada dels de Belgran eren inútils ja que sempre rebien una resposta verd-i-negra. El cansament de Kevin Punter i LeDay sumat a que la segona unitat dels serbis és molt fluixa ha estat la sentència. La cirareta del pastís és que la victòria té un valor doble: guanyar l’average als serbis i consolidar-se com a primers de grup s’allunyen del Partizan i del Lokomotiv Kuban.

Un gran Derek Willis (19 punts), la bona actuació de Birgander (12 punts i 7 rebots) i els 10 triples anotats entre Ribas-Paul-Vives  han neutraliztat tots els esforços de Punter (19 punts), Lessort (20 punts i LeDay 15 punts.

Un altre aspecte a destacar i que ha marcat, en gran part el resultat ha estat l’efectivitat. El 16 triples de 35 intens pels locals i els 4 anotats de 15 intents pel visitants ha estat un punt i a part a l’enfrontament. El poc control de pilota dels d’Obradovic (18 pèrdues) i les 18 assistències dels de Duran altres aspectes que han fer decantar la balança.

 

La conclusió general del partit és que la Penya és un bloc sòlid i treballat mentre que el Partizan, tot i tenir el millor entrenador possible, són un grup jove amb un gran futur per endavant però, els manca bagatge i experiència.

La Penya ha demostrat que, actualment, és millor que equip.