Fa un parell de mesos vaig publicar aquesta gràfica que mostrava, dins del panorama ACB, quins eren els equips que imprimien en els seus respectius partits un ritme de joc superior:

En aquells instants de temporada el Manresa liderava un rànking en el què, la Penya, contràriament, ocupava la darrera posició. Aquesta situació, acompanyada d’un inici de temporada no especialment sòlid per part del conjunt badaloní, va despertar per part d’alguns aficionats un esperit crític que qüestionava la gestió del temps de les possessions de l’equip català.

La raó darrere d’aquesta idea és molt senzilla: la construcció lenta d’una jugada pot derivar en algunes ocasions a consumir llançaments en instants de final de possessió. Inevitablement, en alguns d’aquests casos, els llançaments realitzats al límit del temps acostumen a ser d’una pitjor qualitat.

Arran de tot això, l’objectiu d’aquest article serà comprovar si, efectivament, el baix ritme que imposa la Penya en els seus partits influeix negativament en els punts per possessió que és capaç d’anotar. Ara bé, la competició estudiada no serà en aquesta ocasió l’ACB sinó l’Eurocup.

Ritme i capacitat ofensiva

Certament, a nivell domèstic la Penya (juntament amb Tenerife), forma part del tàndem d’equips que porten tota la temporada desinteressats en un ritme alt de joc. Ara bé, es trasllada aquest desinterès a competicions europees? La següent taula reflecteix de forma ordenada (de menor a major) el ritme dels respectius equips de l’Eurocup:

Tal com s’aprecia en el document gràfic aportat, la Penya (de la mateixa manera que en la competició domèstica) forma part dels equips que més lentament disputa les possessions a l’Eurocup. El Joventut té el tercer ritme més lent de la competició. Tan sols el superen Lietkabelis i Buducnost.

Ara bé, suposa aquest desplegament lent del joc una limitació per a la capacitat ofensiva? És a dir, afecta el fet de jugar lent a la quantitat de punts que és capaç d’anotar la Penya per a cada possessió?

Ni molt menys! Tot i ser avantpenúltim en ritme, el Joventut és segon en Rating Ofensiu de tota l’Eurocup. La taula següent (ordenada de major a menor en funció del Rating Ofensiu dels diferents equips) ens ho demostra:

És més, el cas de la Penya no és l’únic. Existeixen altres equips que, tot i ser dels darrers de la competició en ritme, encapçalen el rànking de Rating Ofensiu. Sense anar més lluny el Gran Canària n’és un exemple.

De fet, en la vigent competició (Eurocup 2022/23) existeix una lleugera correlació negativa (coeficient de correlació de -0,22) entre Rating Ofensiu i ritme de joc. En l’actual Eurocup, com més lents juguen els equips més punts anoten per cada 100 possessions disputades.

Aquesta però, no és una conclusió que puguem extrapolar/generalitzar en el món del bàsquet actual. De fet, existeixen estudis ja a dia d’avui que han demostrat que el ritme i el Rating Ofensiu d’un equip no estan lligats de cap manera; la capacitat ofensiva d’un equip és independent del ritme que imposa als partits aquell equip.

Ara bé, tornant al cas de la Penya, és possible millorar (encara més) el seu registre ofensiu? Podria la Penya aconseguir un Rating Ofensiu superior si accelerés una mica el seu ritme de joc?

Desenllaços de Possessió

Comencem per demostrar una cosa que, aparentment, sembla molt lògica. És veritat que efectuar un llançament/ una acció en els últims instants de possessió és perjudicial per l’equip que ataca? Dit d’una altra manera, un llançament amb menys de 5 segons al rellotge de possessió és de pitjor qualitat que un realitzat amb un major marge de temps?

Al llarg d’aquesta Eurocup, del total de llançaments realitzats amb menys de 5 segons al rellotge de possessió (més de 5000 llançaments en total), el percentatge d’encert en tirs de camp (FG%) és de 41.3%.

D’altra banda, el percentatge d’encert durant els primers 19 segons de possessió (24-5) s’eleva fins al 48,9%. Això implica que, en general, els llançaments assumits en els primers 19 segons de possessió acostumen a entrar amb una efectivitat de 7 punts percentuals superior en comparació a aquells llançaments efectuats en els últims 5 segons disponibles.

Com bé ja anticipava anteriorment, aquest resultat no hauria de sorprendre’ns. Al cap i a la fi, en els primers instants de possessió és on s’acostumen a anotar les cistelles en transició (que són d’una comoditat reletivament superior) mentre que, contràriament, un llançament en els segons finals acostuma a indicar que l’equip amb la pilota no ha estat capaç de construir una bona acció de tir al llarg de la jugada.

Què passa amb la Penya? La següent taula presenta de forma aproximada el percentatge de possessions que cada equip ha arribat a esgotar amb menys de 5 segons al rellotge de possessió:

La Penya és vuitena en un ránking en el què podem comprovar que, generalment, aquells equips que tendeixen a “jugar més lent” es veuen obligats a haver d’assumir més freqüentment un llançament en els instants finals de possessió.

Suposa això un problema? Bé, abans ja hem vist que el percentatge d’encert es reduïa substancialment quan l’equip amb la pilota es veia forçat a efectuar el llançament amb menys de 5 segons al rellotge de possessió (veure Taula 3 ). Per acabar de ratificar aquesta idea estudiarem detalladament la següent taula:

El document gràfic que acabem d’aportar mostra de forma aproximada per a cada equip el percentatge de possessions que acaben exitosament (amb una cistella) en funció dels segons restants en el rellotge de possessió:

Per a ser més precissos, el què ens està dient aquesta taula és que, pel cas de Joventut, el percentatge de possessions que acaben en cistella quan la possessió finalitza en els primers 19 segons és del 51%. En canvi, quan el Joventut ha de finalitzar un atac amb menys de 5 segons de possessió restant, el nombre de possessions que acaben amb cistella es redueix fins al 47%.

Fixem-nos que, en general, el percentatge de possessions exitoses acostuma a ser molt més gran quan l’equip en qüestió és capaç de completar l’acció ofensiva en els primers 19 segons de possessió.

Valoració Final

Existeixen doncs dues forces contràries al voltant del ritme de joc que decideixi jugar un equip. Un ritme lent, pot permetre elaborar amb més profunditat una jugada i aconseguir generar així una avantatge definitiva.
Tanmateix, a major lentitud, major és la possibilitat d’haver d’assumir un llançament al límit del temps (veure Taula 4) de mala qualitat (veure Taula 3 i 5).

Per altra banda, els beneficis associats a un ritme alt de joc els relacionem amb el fet de poder aconseguir un major nombre de cistelles senzilles en situacions de transicions o de contraatac. Com a contrapartida, exigir un ritme alt als jugadors també pot acabar sent la causa d’una major precipitació i un major nombre de pèrdues.

La Penya, com ja hem vist abans, és un equip de ritme lent. Un dels factors principals que ens ajuda a explicar el per què és l’enorme contribució en la creació del joc d’Ante Tomic. El croat té una participació ofensiva superior al 95% de la resta de jugadors de tota l’Eurocup. De la mateixa manera, la presència habitual en els quintets de Vives i Ribas (les virtuts dels quals no estan associades amb imprimir velocitat al joc) també hi influeix.

Tanmateix, ja hem comentat a l’inici d’aquest article que lentitud i capacitat per anotar no són dues variables que xoquin en el bàsquet modern. De fet, també hem vist com la Penya, tot i registrar el segon ritme més lent, presenta simultàneament el tercer millor Rating Ofensiu de la competició.

En el seu conjunt, la Penya no disposa d’una plantilla per imprimir un ritme alt als partits. En el seu conjunt, la Penya no necessita un ritme alt per presentar un dels millors atacs de la competició. Tant sensacions personals com dades van de la mà amb això.