El projecte del Bàsquet Girona fa dues passes endavant i una enrere. En dues setmanes ha sigut capaç de portar a la pròrroga al Gran Canària, un dels equips més en forma de la competició i perdre de forma contundent al Fernando Buesa Arena, també contra un dels millors equips de la Lliga Endesa. El resultat final és pràcticament negatiu pel conjunt gironí i, potser, és moment de posar l’ull al mercat per trobar jugadors amb perfils diferents del que hi ha a la plantilla.

Baxi Manresa, UCAM Múrcia, València Basket, Monbus Obradoiro i Carplus Fuenlabrada han fet com a mínim un moviment, afegint jugadors o donant-los de baixa per incorporar un jugador que pugui aportar en facetes diferents. Tots aquests equips estan en una situació delicada, segons el seu potencial i expectatives.

Per dur a terme aquest article, he fet un exercici de reflexió per trobar situacions de joc que el Bàsquet Girona no executa. Trobar maneres d’atacar la cistella de forma més vertical, d’obrir la pista amb una amenaça des de la línia exterior o un jugador amb un perfil molt defensiu que ajudi a la defensa perimetral i sigui capaç de fer córrer els seus companys al contraatac. Per acabar el plantejament, no trobareu cap nom de jugador, sinó perfils d’ells. No s’ha de buscar o fitxar pel nom sinó per la necessitat. Ens hem de preguntar què falta i quines vies hi ha per cobrir la necessitat.

Un escorta amb amenaça exterior i dribling

L’evolució del bàsquet ens està portant a jugar amb dos jugadors capaços de dirigir i crear-se els seus propis tirs de forma natural. L’exemple clar és el Barça, amb Tomàs Satoransky a la posició de base dirigint l’equip com a missió principal i anotant a peu parat en el tir exterior o tallant aprofitant la seva alçada i verticalitat. Al dos, l’escorta, Nicolás Laprovittola, és obvi el paper d’executor que interpreta a cada partit. Només Quino Colom té aquest perfil al Bàsquet Girona de forma clara. Máximo Fjellerup té certes capacitats que ajudarien al Girona a jugar amb un base i escorta anotadors. Podria ser una solució, passar a l’argentí al cinc inicial amb Quino i Kam Taylor. Deixar orfe d’un anotador pur a la segona unitat possiblement seria un risc alt a valorar.

Josep Franch i Pol Figueras són dos bases amb unes virtuts molt semblants. Els dos jugadors són grans passadors jugant el pick and roll i se senten còmodes tirant a peu parat o penetrant deixant una floater. Aquest és un dels motius pel qual l’equip d’Aíto és irregular a la part ofensiva de la pista, poca agressivitat dels jugadors que més acaparen pilota. Pocs jugadors tenen vocació ofensiva. És el pitjor equip de la lliga en anotació: 73,6 punts per partit.

Font: ACB.

El perfil és clar. Un anotador. Un tirador exterior avalat pels seus percentatges per obrir el camp i al mateix temps, amb capacitat de superar l’u per u amb el bot per arribar a la zona restringida i fer sumar als seus companys amb assistències jugant el bloqueig directe. M’agrada dir un jugador trenca-esquemes.  Els sistemes ofensius estan ben treballats, però tot això, et porta a trobar la millor situació de tir possible o perquè te la generis a l’haver generat un avantatge. I aquest jugador vindria a generar pels altres i per ell mateix. No ser tan previsible.

Múscul i verticalitat a la posició d’aler.

El Bàsquet Girona no té cap aler pur, hi ha absència d’aquest perfil clarament. Tens diversos jugadors que són capaços d’ajudar a l’equip en diferents posicions com Èric Vila, on la seva posició natural és la d’aler-pivot, però la seva intel·ligència a pista i el domini de pilota l’avalen per computar com a jugador exterior si és necessari. Pato Garino i Ondrej Hanzlik són escortes i executen, en un principi el rol de tiradors. Màximo Fjellerup i Kam Taylor també els considero escortes per les funcions que fan a pista. Solen acompanyar al base en situacions de pressió i tenen una gran quantitat de temps la pilota entre les mans. Roko Prkacin és un quatre. De moment, no ha demostrat ser una amenaça amb el tir exterior i tampoc hem vist en quantitat els fonaments necessaris per entrar a cistella de fora cap a dins. Ha lluït el seu joc sense pilota aprofitant els espais a la zona que genera Marc Gasol, la seva parella interior. Tot i això, per físic i la seva responsabilitat personal que el caracteritza en anar a captura el rebot podria ser un candidat a ocupar aquest perfil. De moment no té aquesta llibertat dins l’equip.

El conjunt gironí està intentant ser un equip que gaudeixi jugant un ritme elevat, i quan ho aconsegueix és equip molt competitiu. Una arma necessària per poder ser un equip ràpid a la transició defensa-atac és un jugador fort i amb una gran envergadura que sigui capaç de capturar el rebot a prop del cèrcol i ell mateix inici el contraatac posant la pilota a terra i condueixi l’equip gironí. Crear una mica el caos en l’ordre que ha creat Aíto. Trencar les normes amb sentit. Conscient de la necessitat d’anotar amb facilitat i al mateix temps responsable de ser el conductor primari.

Apartant l’atac durant unes línies, en aspectes defensius també és necessari aquest múscul inexistent a l’equip. Entre les files de l’equip hi ha bons defensors amb pilota i sense pilota. Kam Taylor, Máximo Fjellerup i, fins i tot, Pato Garino, quan les lesions el respecten i es troba còmode per donar el plus que demana sempre la defensa, és un jugador que no et deixa anotar fàcilment. Fins aquí bé, però seguim amb el mateix problema, poca contundència per donar un cop de mà en situacions més properes a cistella. L’equip ha resolt un afer que tenia les primeres setmanes de lliga, el rebot defensiu. Però no és capaç d’enllaçar-ho amb una bona sortida i aquí la peça d’un aler pot ser molt beneficiosa. Més capacitat per capturar rebots significa més llibertat per córrer pels homes petits, sumat a la mobilitat de vàries peces interiors el conjunt gironí pot construir el seu joc amb garanties d’èxit.

Obrir el camp i alliberar a Marc

L’últim perfil de jugador que manca el Bàsquet Girona és un jugador interior, a poder ser un Aler-Pívot, amb una amenaça des de la llarga distància contrastada. En aquesta posició han arribat a jugar fins a quatre jugadors. Èric Vila, Pierre Oriola, Dusan Miletic i Roko Prkacin en són els protagonistes. Tots ells no són tiradors fiables de tres punts. Capaços d’anotar però no de forma consistent. Aquesta és la diferència bàsica entre aquest grup de jugadors i el perfil que trobo a faltar. Només han tirat trenta triples en nou jornades i han anotat un total de vuit. Percentatge baix, que és insuficient i no amaga la carència de l’equip al tir exterior.

Font: ACB

Per acabar amb aquesta última proposta, l’última reflexió que m’ha portat a escriure sobre aquest perfil de jugador és alliberar de responsabilitats a Marc Gasol. L’equip neix i mor amb ell i moltes vegades això és insostenible. El mitjà dels Gasol acaba exhaust als minuts finals i no està en bones condicions per liderar l’equip als moments calents. A més a més, que les defenses juguen situacions de dos contra un per intentar anular al líder. Final contra el Gran Canària, per exemple. La peça del ‘4 obert’ és purament executora. Això va permetre al “33” del conjunt gironí jugar al pal baix situacions còmodes d’u contra u. Al post ups, anota 0,99 punts per possessió jugant el 25,6% d’aquestes situacions. És una estadística que parla bé d’en Marc, però buscant situacions més favorables es podria treure un benefici major. Treballar per en Marc i que no ho faci pels demés. A més a més, no es pot deixar a l’oblit les qualitats passadores del pivot. La bandera del joc coral amb la que juga el Bàsquet Girona seguiria sent la capdavantera.