Connecta amb nosaltres

HISTÒRIA NBA

Pete Maravich: el geni que va inventar el “showtime”

Repassem la carrera d’una de les superestrelles més influents de la història

Comparteix

Pete Maravich: el geni que va inventar el “showtime”

Quan parlem de llegendes de l’NBA ens imaginem al típic jugador molt superior a la resta, amb una vida plena de luxes i de guardons. Pete Maravich, més conegut com ‘Pistol Pete’, va ser molt més que això. Maravich va ser un avançat a la seva època, un geni del bàsquet i potser un dels jugadors amb més talent de la història, però també una persona complicada i amb moltes preocupacions internes. Us convidem a conèixer una mica més sobre aquesta figura indispensable per arribar a entendre el joc actual de la NBA.

 

Una joventut prometedora

Pistol va néixer el 1947 a Aliquippa, prop de Pittsburgh, Pennsilvània. Des de la seva infància, la futura llegenda de l’NBA ja va començar a demostrar que per les seves venes corria alguna cosa més que sang. Fill d’immigrants serbis, sent el seu pare exjugador i, més tard, entrenador, Pete es va aficionar ràpidament al bàsquet. Segons s’explica en la seva biografia, va començar a practicar amb només 7 anys, amb l’ajuda del ja esmentat pare, Press Maravich.

Des de llavors, Pete es va obsessionar amb millorar, i feia de tot: botava, feia filigranes, inventava moviments i, sobretot, perfeccionava el seu característic tir de llarga distància. En aquella època, cal recordar, el triple no existia. Mentalment era un perfeccionista i Press, molt exigent, provocava en el seu fill una obsessió constant per millorar que més endavant tindria conseqüències. Més tard, la família es va mudar a Carolina del Nord, i va ser allà on el geni de la pilota es va consolidar com a promesa.

 

Molt superior a la universitat

Malgrat que Pistol volia anar a la universitat de West Virginia, finalment va anar a la de Louisiana State (LSU), on el seu pare era entrenador, l’any 1966. Com que els jugadors de primer any no podien -per reglament- jugar a la categoria universitària més alta, Maravich va ser assignat al segon equip. Va ser llavors quan va començar a gravar el seu nom a la història, en una competició que se li quedava molt petita. Com no podia ser d’altra manera, va destacar per sobre qualsevol altre jugador i va pujar al primer equip a l’any següent. Va fer l’escandalosa xifra de 740 punts en tan sols… 19 partits!

En el seu primer any ‘oficial’ a la NCAA, jugant de base, va completar una mitjana amb uns números mai abans vistos al bàsquet universitari: 43.8 punts, 7,5 rebots i 4 assistències, amb un percentatge de més del 43% en tirs de camp. Els dos anys següents, però,  van ser encara més espectaculars. Maravich va mantenir el nombre de punts i va sumar dues assistències més per a arribar a les 6 de mitjana, amb un 45% d’encert. Amb tot, el jugador d’1,96m i gairebé 90 quilos va ser nomenat MVP de la competició totes les temporades. Va finalitzar com a màxim anotador en tota la història de la NCAA, mèrit que encara conserva amb 3.667 punts. El 1970, Pistol estava preparat pel salt a l’NBA.

 

Una carrera llegendària: els principis a Atlanta

Pistol va ser seleccionat en la posició 3 del Draft de 1970, després de Bob Lanier i Rudy Tomjanovich. El van triar els Atlanta Hawks, els quals, a la recerca d’al·licients per a atreure més fans, van decidir triar l’estrella d’LSU. Malgrat ser ja una llegenda als Estats Units, Pete no va encaixar mai del tot a l’equip. Els veterans del conjunt, tals com Lou Hudson i Walt Bellami, no van trobar just que el “rookie” tingués un sou de dos milions de dòlars. A més, el fet que fos blanc -en una època on el racisme estava molt més present- no va ajudar.

Malgrat això, l’escorta va tenir un impacte immediat a la millor lliga del món, generant més de 23 punts per partit. El seu joc era una cosa que no s’havia vist mai: tocs màgics, passades impossibles… Pistol havia inventat el “showtime”. No només volia ser efectiu, Pete volia fer-ho bonic. Aquest estil no va contribuir a la seva adaptació a l’equip, i a la resta de jugadors de la lliga tampoc semblava entusiasmar-los: on quedaven els fonaments? Certament, va ser la gosadia de Maravich la que va contribuir a obrir una NBA que ara no s’entendria sense l’espectacle.

File:Tom Van Arsdale and Pete Maravich.jpeg

Pistol, entrant a cistella amb el característic 44. Després portaria el 7, també. – Wikimedia Commons

Durant la seva carrera amb els Hawks, no obstant això, el de Aquippa no va aconseguir mai una bona temporada conjunta amb l’equip. De fet, després de quatre anys a Atlanta només va obtenir un rècord positiu en temporada regular (1972-73, 46-36). En el seu últim any amb la franquícia va fer una mitjana de més de 27 punts per partit, i es va consagrar com estrella amb 2 All-Star. Lamentablement, també es va començar a conèixer a Pistol com un perdedor: era molt bo, però els seus números no es traduïen en victòries. Aquest qualificatiu el perseguiria tota la seva vida.

La nova cara dels New Orleans Jazz

En el seu cinquè any (1974) va ser traspassat als nous New Orleans Jazz, que buscaven una estrella de calibre mundial per poder crear una nova base de fans. Durant seva primera temporada allà el seu nivell de joc va decréixer, disminuint-se fins a 21 els seus punts per partit, malgrat el seu “career-high” de 5,1 rebots de mitjana. A més, l’equip de Pistol va ser últim en victòries en tota la lliga, amb només 23 triomfs.

Afortunadament, Maravich va tornar al seu estat se forma habitual amb gairebé 26 punts a la temporada 1975-76 i més de 31 a la següent. Va incrementar-se també el rècord de victòries (38), mentre el seu exequip, els Hawks, lluitava per no ser últim. En aquesta tercera temporada amb els Jazz també va fer el millor partit en tota la seva carrera, registrant 68 punts contra els New York Knicks: una actuació llegendària. El van seleccionar per  l’All-Star i pel Primer Equip de l’NBA. Va ser el seu últim any plenament sa.

En el transcurs de la temporada 1977-78 van començar els problemes per a Pistol, amb una operació de genoll en una cama i una infecció a l’altra. Es va lesionar,  segons l’NBA, a l’”estil Maravich”, intentant una passada entre les cames. Mai va tornar a ser el mateix, i en els dos anys següents no va jugar més del 60% dels partits. Va jugar una última temporada amb els Jazz a Utah l’any 1979, i a mitja campanya va anar als Celtics en un estat físic bastant pobre. A Boston va arribar a les finals de la Conferència Est, però va fer una mitjana de només 6 punts als “Playoff”. Llavors, el gran Pistol Pete va decidir posar fi a la seva carrera, martiritzat pels seus genolls.

File:Pete Maravich 1977.jpeg

Què seria la millor lliga del món sense innovadors com Maravich? – Wikimedia Commons

Geni incomprès

Malgrat tot el que va fer a l’NBA, al creador del “showtime” mai se li va donar tant de suport com el que tenien les altres superestrelles. El seu estil controvertit i les seves males temporades amb els equips li van donar la fama de perdedor. A més, mai es va adaptar completament a cap dels vestuaris que va arribar a trepitjar. De fet, els experts creien que la seva ètica de treball solitària l’havia convertit en un jugador incapaç de fer millors als seus companys.

Deixant de banda les crítiques, és indiscutible que Pete va marcar un abans i un després al bàsquet americà. Més enllà del ‘”show” que proporcionava als aficionats a tots els partits, Pistol va ser sobretot un innovador, inventant gestos mai vistos i perfeccionant un tir de llarga distància increïble malgrat no existir el tir de tres (cosa que encara dona més valor a les seves escandaloses estadístiques).

Finalment, l’escorta va acabar la seva carrera de 10 anys amb unes mitjanes de 24,2 punts, 5,4 assistències, 4,2 rebots i un percentatge de 44.1% d’encert en 658 partits. Individualment, va ser guardonat amb:

2 aparicions en el millor cinc titular de la temporada,

Titular al primer equip de “rookies”,

5 All-Stars,

1 títol d’anotació,

3 samarretes retirades (Hawks #44, Pelicans i Jazz #7) i

Membre del Saló de la Fama del Bàsquet.

El seu major problema: ell mateix

Pete va ser un jugador atípic en molts aspectes, incloent el personal. Es diu que la increïble exigència de Press, el seu pare, van provocar dins seu una sèrie d’obsessions, sent la que més el perseguia la necessitat de millorar i d’arribar a una perfecció impossible. Maravich fill es va passar tota la seva carrera buscant una fita inassolible, també per a un dels jugadors més talentosos de la història.

El seu pare mai el va aprovar com a jugador (en part per enveja), i Pete es refugiava en l’alcohol de manera habitual. Era una escena normal veure’l jugar en un estat no idoni per al bàsquet, i qui sap si aquesta addicció el va frenar de convertir-se en una mica més que una llegenda, potser en el millor jugador de tots els temps. Finalment es va quedar en el primer.

Quan es va retirar, profundament insatisfet amb la seva carrera i perseguit per les lesions, es va dedicar a finalitats espirituals. Va experimentar amb l’hindú, i finalment va trobar refugi en un profund cristianisme, arribant a dir que volia ser recordat com “un fidel cristià que serveix a Jesús” i no com un jugador de bàsquet. També es va aficionar a la ciència dels OVNIS, i va pintar un enorme “take me” (porteu-me) al sostre de casa seva. Tot el que inspira Pete, que va tenir dos fills, es reflecteix en els preus dels objectes que es venen com a col·leccionables en botigues de records històrics: és un dels jugadors més cars.

Peter Press Maravich va morir finalment l’any 1988, amb 40 anys d’edat, a causa d’una malformació congènita en el seu cor que, d’haver-se descobert, mai l’hagués permès jugar a bàsquet, molt menys a l’NBA. Va col·lapsar enmig d’un partit entre col·legues amb uns coneguts a Pasadena, Califòrnia. La seva vida és la història d’un geni que va marcar un punt d’inflexió a l’NBA, i la d’un perfeccionista que, amb una mica de sort, podria haver arribat a ser el millor basquetbolista de la història.

 

Referències:

Basketball Reference

NBA Encyclopedia

Pistol: The life of Pete Maravich

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a HISTÒRIA NBA

Tradueix »